Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Derecho y políticas ambientales en Asturias (Segundo semestre 2022)
Get PDFDerecho y políticas ambientales en Asturias (Segundo Semestre 2022)Derecho y políticas ambientales en Asturias (Segundo semestre 2022
Jurisprudencia constitucional ambiental (Segundo semestre 2022)
Get PDFJurisprudencia constitucional ambiental (Segundo semestre 2022)Jurisprudencia constitucional ambiental (Segundo semestre 2022
Collecte roussillonnaise de l’été 1930 pour l’OCPC : les documents inédits de Pierre et Marcel Fouché
No full textA la fin de l’été 1930, le célèbre linguiste français Pierre Fouché et son frère Marcel envoient au secrétariat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), à Barcelone, le produit de la collecte de chansons traditionnelles roussillonnaises qu’ils viennent d’effectuer dans le cadre des différentes missions de collectage dans les Pays Catalans. 73 chansons seront éditées en 2010 au titre de la mission en Roussillon. En réalité, c’est un total de 212 pièces que contenait le recueil envoyé par les frères Fouché dont les deuxtiers sont à ce jour encore inconnus. L’objectif de cet article est de faire une présentation générale du recueil dans sa forme et son contenu: composition, inventaire et classification des chansons, longueur, intitulés, sources écrites et orales. Le recueil ne comportait pas de mémoire de recherche tel que stipulé par l’OCPC, c’est donc une étude quelque peu à l’aveugle qui est ici entreprise, et qui ne sera possible qu’à la faveur des observations données ici et là par Pierre Fouché.
***
A finals de l’estiu de 1930, el famós lingüista francès Pierre Fouché i el seu germà Marcel van enviar a la secretaria de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) a Barcelona la seva col·lecta de cançons tradicionals del Rosselló realitzada en el marc de les missions de l’OCPC per tots els Països Catalans. El 2010, es publicaran 73 cançons el 2010. En realitat, a la col·lecta enviada pels germans Fouché hi havia un total de 212 peces les dues terceres parts de les quals encara es desconeixen. L’objectiu d’aquest article és fer una presentació general del recull en la seva forma i contingut: composició, inventari i classificació de cançons, extensió, títols, fonts escrites i orals. L’entrega dels Fouché no incloïa cap memòria de recerca tal i com s’estipulava en les consignes de l’OCPC, de manera que es tracta d’un estudi una mica a cegues que s’està duent a terme aquí i que només és possible gràcies a les poques observacions donades aquí i allà per Pierre Fouché.At the end of the summer of 1930, the famous French linguist Pierre Fouché and his brother Marcel sent to the secretary’s office of the Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) in Barcelona the collection of traditional Roussillon songs that they had just produced as part of the various collecting missions in the Catalan-speaking countries. A total of 73 songs were published in 2010 but the original collection sent by the Fouché brothers contained 212 songs, two-thirds of which are still unknown to this day. The objective of this article is to give a general presentation of the collection in its form and content, which includes information on the composition, inventory and classification of the songs, their length and titles, and their written and oral sources. The present study is hampered by the fact that the Fouchés’ collection did not include a research paper as stipulated by the OCPC, so it depends entirely on the observations provided here and there by Pierre Fouché.A la fin de l’été 1930, le célèbre linguiste français Pierre Fouché et son frère Marcel envoient au secrétariat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), à Barcelone, le produit de la collecte de chansons traditionnelles roussillonnaises qu’ils viennent d’effectuer dans le cadre des différentes missions de collectage dans les Pays Catalans. 73 chansons seront éditées en 2010 au titre de la mission en Roussillon. En réalité, c’est un total de 212 pièces que contenait le recueil envoyé par les frères Fouché dont les deuxtiers sont à ce jour encore inconnus. L’objectif de cet article est de faire une présentation générale du recueil dans sa forme et son contenu: composition, inventaire et classification des chansons, longueur, intitulés, sources écrites et orales. Le recueil ne comportait pas de mémoire de recherche tel que stipulé par l’OCPC, c’est donc une étude quelque peu à l’aveugle qui est ici entreprise, et qui ne sera possible qu’à la faveur des observations données ici et là par Pierre Fouché
Occasional folkloric notes taken by Palmira Jaquetti after 1937
Get PDFA conseqüència d’una crisi personal esdevinguda entre 1934 i 1939, la vida de Palmira Jaquetti va prendre una nova virada que la va impulsar a compondre cançons i poesia. Després d’haver deixat la recol·lecció sistemàtica de cançons populars l’any 1945, Jaquetti va conservar l’interès per la cultura tradicional, sobretot per les cançons infantils. A partir de 1937 continuarà aplegant materials folklòrics, tot i que de manera esporàdica i empesa per altres interessos, els uns com a font d’inspiració artística i els altres per motius d’estudi o per mera curiositat.
Les fonts primàries d’aquest article són els quaderns manuscrits i altres documents dipositats a l’arxiu privat de Palmira Jaquetti i Isant, que és propietat de la seva afillada i hereva Guillermina Jeggle i Soler i que es troba a hores d’ara a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).As a result of a personal crisis between 1934 and 1939, Palmira Jaquetti’s life took a new turn that led her to compose songs and poetry. After abandoning the systematic collection of folk songs in 1945, Jaquetti maintained her interest in traditional culture, especially in children’s songs. From 1937 onwards she continued to collect folkloric materials, albeit sporadically and motivated by other interests as she searched for artistic inspiration or simply gave free rein to her curiosity.
The primary sources for this article are the manuscript notebooks and other documents kept in the private archive of Palmira Jaquetti i Isant, which is owned by her adopted daughter and heiress Guillermina Jeggle i Soler and which is currently located in Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
The Folklore Period
Get PDFDeixant de banda els casos de dedicació al llarg de la vida, hi ha un període de la vida en què és més probable que una persona conreï el folklore? Aquest article argumenta que n’hi ha, i és als anys vint i trenta d’una persona. Es donen diversos exemples històrics per donar suport a aquesta proposta. A continuació, es discuteixen aparents (i reals) excep- cions a aquesta generalització i es presenten una sèrie de possibles explicacions d’aquest fenomen. L’article conclou amb una discussió sobre les implicacions d’aquest fenomen i preguntes per al futur.Leaving aside cases of lifelong dedication, is there a period in life when a person would be most likely to cultivate folklore? This piece argues that there is, and it is in a person’s twenties and thirties. Various historical examples are adduced to support this proposition. Then seeming (and real) exceptions to this generalization are discussed, and a series of possible explanations for this phenomenon are put forward. The article concludes with a discussion of the implications of this phenomenon, and questions for the future
Derecho y políticas ambientales en la Región de Murcia (Primer Semestre 2022)
Get PDFDerecho y políticas ambientales en la Región de Murcia (Primer Semestre 2022)Derecho y políticas ambientales en la Región de Murcia (Primer Semestre 2022
Derecho y políticas ambientales en Castilla y León (Primer Semestre 2022)
No full textDerecho y políticas ambientales en Castilla y León (Primer Semestre 2022)Derecho y políticas ambientales en Castilla y León (Primer Semestre 2022
Derecho y políticas ambientales en Castilla-La Mancha (Primer semestre 2022)
Get PDFDerecho y políticas ambientales en Castilla- La Mancha (Primer Semestre 2022)Derecho y políticas ambientales en Castilla-La Mancha (Primer semestre 2022
Consumption and Feminism: Narratives of Identity Affirmation about Feminism in «The Feminist Tea» Brand
Get PDFPartindo da premissa de que o consumo expressa códigos culturais, o propósito deste artigo é analisar a representação sobre o feminismo tendo por base um estudo realizado sobre a marca brasileira de chás «The Feminist Tea». O corpus da análise provém do sítio eletrônico que a abriga, páginas oficiais nas redes sociais, entrevistas e reportagens. Observou-se neste material o uso intenso do termo «empoderamento» central no chamado femvertising («publicidade feminista/feminina»). Apresentando-se como um negócio social, a marca comunica narrativas que buscam agregar relevância ao produto, inserindo-se na lógica do «feminismo de mercadoria». Narrativas de pertencimento reforçam a visão de que o consumo pode ser capaz de estabelecer identidade entre grupos. Com apoio da literatura sobre novas formas de consumo e feminismo pretende-se apontar nesta marca de chás a construção de narrativas que articulam consumo, afirmação identitária e feminismo. O trabalho suscita questões como a apropriação de um movimento político como objeto de consumo, o real potencial de mudança social desta abordagem, os limites e possibilidades de se utilizar o espaço do consumo como arena de militância. Por outro lado, essa nova narrativa pode ser especialmente positiva ao popularizar debates e ações que podem aproximar pessoas a ações políticas organizadas coletivamente.Based on the premise that consumption expresses cultural codes, the purpose of this article is to analyze the representation of feminism based on a study carried out on the Brazilian tea brand «The Feminist Tea». The corpus of analysis comes from the official website and pages on social networks, interviews and reports. In this material, the intense use of the term «empowerment» was observed, central to the so-called femvertising («feminist/feminine advertising»). Presenting itself as a social business, the brand communicates narratives that seek to add relevance to the product, inserting itself in the logic of «commodity feminism». Narratives of belonging reinforce the view that consumption may be able to establish identity between groups. With the support of the literature on new forms of consumption and feminism, it is intended to point out in this brand of teas the construction of narratives that articulate consumption, identity affirmation and feminism. The work raises questions such as the appropriation of a political movement as an object of consumption, the real potential for social change of this approach, the limits and possibilities of using the space of consumption as an arena of militancy. On the other hand, this new narrative can be especially positive in popularizing debates and actions that can bring people closer to collectively organized political actions
La precisión gramatical en un corpus de escritura académica de aprendientes africanos de ELE
Get PDFAccuracy in writing is vitally important in academic and professional audiences, where mistakes can stigmatize writers. Written Corrective Feedback (FCE) is a crucial topic in the field of Second Language Acquisition (ASL) since it favors learning and cognitively contributes to the improvement of accuracy levels in a second language. The objective of this article is to provide empirical evidence in ELE for academic purposes. To do this, a corpus of academic texts from African A2 level learners, whose L1 are Portuguese and English, is analyzed to determine the most frequent errors. The results show that these correspond to prepositions and articles. The determination of these errors allows the treatment of them through direct metalinguistic written corrective feedback strategies to improve the precision of this type of words in academic writings.La precisión en la escritura es de vital importancia en las audiencias académicas y profesionales, en las cuales los errores pueden estigmatizar a quienes escriben. El Feedback Correctivo Escrito (FCE) es un tema crucial en el ámbito de la Adquisición de una Segunda Lengua (ASL) dado que favorece el aprendizaje y contribuye cognitivamente al mejoramiento de los niveles de precisión en una segunda lengua. El objetivo de este artículo es aportar evidencia empírica en el área del ELE para fines académicos. Para ello, se analiza un corpus de textos académicos de aprendientes africanos de nivel A2, cuyas L1 son portugués e inglés, con el objeto de determinar los errores más frecuentes. Los resultados arrojan que estos corresponden a las preposiciones y artículos. La determinación de dichos errores permite el tratamiento de ellos a través de estrategias de feedback correctivo escrito metalingüístico directo para mejorar la precisión de este tipo de palabras en los escritos académicos