RIUVic
Not a member yet
6506 research outputs found
Sort by
La relació entre famílies i escola: Anàlisi en quatre centres educatius
No full textCurs 2022-2023En aquest Treball de Final de Grau es realitza un estudi de cas múltiple sobre la relació que
hi ha entre família i escola en quatre centres educatius. Aquesta relació és fonamental i
indispensable per la qualitat de l’educació i com a professionals cal que vetllem per ella. És
necessari entreteixir camins perquè famílies i mestres facin, amb respecte i empatia, un treball
conjunt i coherent pel desenvolupament global de l’infant, el qual aquest és el principal
protagonista.
En aquesta recerca posem èmfasi en les diferents formes de participació de les famílies a
l’escola, les vies de comunicació i el seu ús, les estratègies comunicatives que faciliten una
bona comunicació, els obstacles i discrepàncies que poden sorgir, les actituds i rols dels dos
agents educatius, sempre tenint en compte la singularitat de cada centre, professionals i
famílies. Totes aquestes dades s’han obtingut a través de tres tècniques, les quals són anàlisi
de documents, l’observació i les entrevistes. Aquestes ens han permès extreure uns resultats
i unes conclusions, les quals remarquen la importància d’una bona relació família-escola.
Paraules clau: família, escola, relació, comunicació i inclusió.In this final thesis we present a multiple case study between families and schools in four
different educational centres. This type of professional relationship is fundamental and
essential to have and give a high quality of education and, as professionals, we need to look
out for it. It is required to create different ways where families and teachers do, with empathy
and respect, a collaborative and consistent approach for the global development of the child,
which are the principal characters of this whole project.
In this research we focus on the different forms of participations of families in the school, the
various ways of communication and their uses, the communication strategies that facilitate a
good communication, the obstacles and discrepancies that may occur, the attitudes and roles
of the two educational agents, always keeping in mind the singularity of each school centre,
the professionals that work there and the families. We have obtained all these data through
three different methodological techniques, such as document analysis, observation, and direct
interviews. Thanks to those studies we have been able to draw some results and conclusions,
which point the importance of having a good relation between family and school.
Key words: family, school, relationship, communication, and inclusion
Consum de tabac i cànnabis en joves de la Catalunya Central
No full textPrograma de Doctorat: Cures Integrals i Serveis de Salut"Tesi per compendi d'articles"L’objectiu de la tesi és analitzar el consum de tabac i cànnabis en els joves de la Catalunya Central en el període 2012-2020. La tesi conclou que una proporció important de joves tenen intenció de fumar en el futur, i d’aquests, més de la meitat creuen que fumaran tabac de cargolar. A més, 3 de cada 10, expressen almenys una creença errònia favorable en relació al tabac de cargolar. Aquest podria ser un dels motius que facilita que alguns joves comencin a consumir cànnabis abans que tabac. Fumar cànnabis barrejat amb tabac fomenta que la majoria de joves facin policonsum (tabac i cànnabis) en edats molt primerenques de forma simultània o alternada i que, el consum de cànnabis sigui actualment un factor de risc pel tabac i viceversa. Els factors associats que es relacionen amb aquest policonsum són cursar cursos acadèmics superiors, tenir pitjor salut autopercebuda i pitjor estat d’ànim.El objetivo de la tesis es analizar el consumo de tabaco y cannabis en los jóvenes de la Cataluña Central en el período 2012-2020. La tesis concluye que una proporción importante de jóvenes tienen intención de fumar en el futuro, y de éstos, más de la mitad creen que van a fumar tabaco de liar. Además, 3 de cada 10, expresan al menos una creencia errónea favorable en relación al tabaco de liar. Éste podría ser uno de los motivos que facilita que algunos jóvenes empiecen a consumir cannabis antes que tabaco. Fumar cannabis mezclado con tabaco fomenta que la mayoría de jóvenes hagan policonsumo (tabaco y cannabis) en edades muy tempranas de forma simultánea o alternada y que el consumo de cannabis sea actualmente un factor de riesgo para el tabaco y viceversa. Los factores asociados que se relacionan con este policonsumo son cursar cursos académicos superiores, tener peor salud autopercibida y peor estado de ánimo.The objective of the thesis is to analyze the consumption of tobacco and cannabis in young people in Central Catalonia in the period 2012-2020. The thesis concludes that a significant proportion of young people intend to smoke in the future, and of these, more than the half believe that they will smoke RYO cigarettes. In addition, 3 out of 10, express at least one favorable misconception regarding RYO cigarettes. This could be one of the reasons that makes it easier for some young people to start using cannabis rather than tobacco. Smoking cannabis mixed with tobacco encourages young people to do polyconsumption (tobacco and cannabis) at very early ages simultaneously or alternately, and that cannabis use is currently a risk factor for tobacco and vice versa. The associated factors related to this polyconsumption are taking higher academic courses, having worse self-perceived health and worse mood
Dossier informatiu Formació Dual, Accés a CFGS. Preinscripció i matrícula, Preus, Sistemes de pagament i descomptes, Beques i Ajuts, Alllotjament , Transport. Curs 2023-2024
No full textGuia per elaborar citacions bibliogràfiques en format APA 7a edició: 3a ed. revisada i ampliada: setembre 2023. Basada en el Manual de publicaciones de la American Psycological Association
No full textChronic wound multiscale evaluation: from the molecular mechanisms to an objective clinical follow-up
No full textPrograma de Doctorat: Ciències Experimentals i Tecnologies"Tesi per compendi d'articles"Les ulceres cròniques es caracteritzen per la seva incapacitat de cicatritzar en un període establert de temps. Tot i que els avenços clínics han millorat recentment, encara manquen eines per realitzar un seguiment acurat d’aquestes ferides per tal de poder anticipar-ne l’evolució i que el personal mèdic pugui seleccionar les teràpies més adequades. Els nostres resultats a nivell cel·lular i nanoscòpic sobre l’efecte del VEGF en els fibroblasts dèrmics aporten evidències que contribuiran a millorar la comprensió dels mecanismes d’actuació de les teràpies basades en aquests factors de creixement. També, hem implementat dues eines que permeten determinar el temps característic de cicatrització, mesura que permet determinar en estadis primerencs la prognosis d’una ferida i comparar també l’eficàcia de diferents teràpies. Finalment, hem apropat al personal mèdic els fonaments dels algoritmes de deep learning per facilitar-ne la seva comprensió i acceptació en el col·lectiu de professionals de la salut.Chronic ulcers are characterized by their inability to heal within a specific period of time. Although recent clinical advances have improved, there still is a lack of tools to accurately monitor these wounds in order to anticipate their progression and enable healthcare professionals to select the most appropriate therapies. Our cellular and nanoscopic results on the effect of VEGF on dermal fibroblasts provide evidence that will contribute to improving the understanding of the mechanisms of action of therapies based on these growth factors. Additionally, we have implemented two tools that allow determining the characteristic healing time, a measure that enables early-stage prognosis of a wound and also facilitates comparing the effectiveness of different therapies. Lastly, we have introduced the fundamentals of deep learning algorithms to healthcare professionals to enhance their understanding and acceptance within the healthcare community
Ús de wearables i aplicacions mòbils de salut a l'atenció primària: efectivitat per a modificar el comportament sedentari d'adults amb diabetis tipus 2
No full textPrograma de Doctorat: Cures Integrals i Serveis de SalutLa baixa efectivitat de les intervencions tradicionals per augmentar l´activitat física i la manca d’evidència científica de les intervencions per limitar el comportament sedentari en poblacions clíniques a l´atenció primària, ja sobrecarregada, contribueix a l’augment de la pressió assistencial causada per malalties que es podrien prevenir mitjançant l´increment de persones físicament actives. Concretament, en adults amb DM2, les estratègies de prevenció situen l’adopció d’un estil de vida físicament actiu com una part important del pla de gestió de la DM2, prevenció de complicacions i maneig de la malaltia a la pràctica clínica. L’ús de dispositius wearables i programes de salut mòbil senzills i fàcils d'utilitzar poden esdevenir eines eficaces, econòmiques i factibles de ser implementades a les consultes d'atenció primària per millorar l´eficàcia i adherència de les intervencions en activitat física i abordar el comportament sedentari. Aquesta tesi doctoral va avaluar l’eficàcia d’un programa mHealth per a modificar el patró del comportament sedentari d’adults amb DM2 des de la pràctica clínica a l’atenció primària. La principal conclusions es que els programes mHealth, prescrits des de la pràctica clínica com a complement de l’atenció clínica habitual, poden ser una eina eficaç per modificar estils de vida sedentaris, i millorar el control glucèmic i factors de risc cardiovascular en adults amb DM2. Futurs estudis haurien d’explorar les barreres i el factors facilitadors per integrar els programes mHealth a la pràctica clínica a l’APS.La baja efectividad de las intervenciones tradicionales para aumentar la actividad física y la falta de evidencia científica de las intervenciones para limitar el comportamiento sedentario en poblaciones clínicas en la atención primaria, ya sobrecargada, contribuye al aumento de la presión asistencial causada por enfermedades que podrían prevenirse mediante el incremento de personas físicamente activas. Concretamente, en adultos con DM2, las estrategias de prevención sitúan la adopción de un estilo de vida físicamente activo como parte importante del plan de gestión de la DM2, prevención de complicaciones y manejo de la enfermedad en la práctica clínica. El uso de dispositivos wearables y programas de salud móvil sencillos y fáciles de utilizar pueden convertirse en herramientas eficaces, económicas y factibles de ser implementadas en las consultas de atención primaria para mejorar la eficacia y adherencia de las intervenciones en actividad física y abordar el comportamiento sedentario. Esta tesis doctoral evaluó la eficacia de un programa mHealth para modificar el patrón del comportamiento sedentario de adultos con DM2 desde la práctica clínica a la atención primaria. La principal conclusión es que los programas mHealth, prescritos desde la práctica clínica como complemento de la atención clínica habitual, pueden ser una herramienta eficaz para modificar estilos de vida sedentarios, y mejorar el control glucémico y factores de riesgo cardiovascular en adultos con DM2. Futuros estudios deberían explorar las barreras y los factores facilitadores para integrar los programas mHealth en la práctica clínica en el APS
Investigamos la biodiversidad de las aves del patio
No full textEl material Investigamos la biodiversidad de aves del patio forma parte
del proyecto Patios Biodivers, liderado desde el Grupo de Investigación
en Construcción de Conocimiento (GRECC) de la Universidad de Vic –
Universidad Central de Cataluña (UVic-UCC) con la colaboración de la
Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia,
Innovación y Universidades, y con la participación del Ayuntamiento de Vic y
las escuelas miembros de la XESVic, Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de
Vic (red de escuelas para la sostenibilidad de Vic).
El presente material forma parte del conjunto de materiales Investigamos la
biodiversidad del patio, que consta de dos otras propuestas: Investigamos
la biodiversidad vegetal del patio e Investigamos la biodiversidad de
invertebrados del patio. Las tres propuestas van orientadas a niños y niñas
desde la etapa de ciclo medio hasta primer ciclo de la ESO, es decir, 8-14
años. Como se verá, el conjunto de materiales sigue una misma estructura
de actividades con el doble objetivo de promover la investigación y la toma
de decisiones auténtica entre el alumnado. Además de este material, el
proyecto Patios Biodivers también consta del material Bioblitz. Inventariamos
la biodiversidad del patio con el objetivo de guiar al profesorado que quiera
sumarse a la propuesta de hacer un inventario anual de la biodiversidad, con
otras escuelas. Y también consta de unas guías de identificación con la fauna
y la flora más comunes del patio
Un sistema de recomendación de gráficas estadísticas basado en las características de los datos
No full textPrograma de Doctorat: Cures Integrals i Serveis de SalutEstem immersos en una explosió de dades que fa necessari ampliar i millorar els mètodes que permeten extreure’n informació. Un dels primers processos per convertir les dades en informació es coneix com a EDA (o anàlisi exploratòria de dades) que consisteix a observar les característiques d’un conjunt de dades, sense posar l’accent en el modelatge de les dades o el contrast d’hipòtesis preconcebudes. Si aquesta exploració se serveix de gràfiques que representen les dades, aleshores es coneix com a GEDA (o anàlisi gràfica exploratòria de dades). Observar les dades mitjançant gràfiques, sense hipòtesis preconcebudes, i que aquestes gràfiques ens facin descobrir aspectes de les dades que facin emergir noves hipòtesis, ens condueix a allò que es coneix com el problema gràfic: d’entre el ventall de gràfiques possibles... quina triar? Aquí entren en servei els recomanadors de gràfiques estadístiques i els sistemes autoGEDA (o sistemes automatitzats d’anàlisi gràfica exploratòria de dades). La recomanació de gràfiques estadístiques es pot fer seguint diferents estratègies. D’una banda, a partir de les característiques de les dades, com ara el nombre de variables a relacionar, les característiques de les variables per separat, les característiques de les relacions entre aquestes, la manera com s’estructuren les dades i la seva procedència o utilitat per a la qual s’han recollit. D’altra banda, tenim les característiques dels usuaris receptors, és a dir, les característiques de la percepció humana, la tasca a realitzar per l’usuari, el record de seleccions prèvies i les convencions socials. També es poden recomanar gràfiques en funció de les característiques del canal de comunicació, per exemple, a causa de limitacions en la transmissió de dades, de processament o de la mida de la pantalla on es projecta la gràfica. Finalment, també es poden recomanar gràfiques a partir de les característiques, més o menys concretes, del tipus de gràfica desitjada. Entre les estratègies que es poden seguir per recomanar gràfiques estadístiques, tenen especial rellevància el nombre de variables a relacionar i les característiques de les variables per separat. Entre les característiques que es poden descriure de cadascuna de les variables i que tenen incidència en la selecció d’una gràfica estadística o una altra, trobem aspectes com, per exemple, l’escala de mesura de les variables, la consideració d’aquestes com a predictores o de resposta, el nombre d’observacions o el recompte de valors diferents observats. Donada una selecció limitada de variables d’un conjunt de dades, com més detallada és la caracterització d’aquestes variables, menor és el nombre de gràfiques estadístiques que poden ser interessants per a l’usuari. A partir d’aquesta premissa, aquest treball proposa una caracterització multidimensional de les variables per separat que és útil per escollir quines gràfiques mostrar a un usuari a partir de les característiques de les variables seleccionades per aquest. La caracterització proposada considera l’escala de mesura gràfica, el mètode d’agregació de les dades, la ciclicitat de l’espai mostral, la conveniència de mostrar explícitament l’escala de la variable i la longitud d’aquesta. A partir de la caracterització proposada de les variables per separat i de les gràfiques estadístiques a què cada combinació de variables es pot associar, s’estableix un marc amb què es poden classificar les gràfiques estadístiques. La caracterització de les variables proposada, malgrat les possibles millores a què es pugui sotmetre, pot ser la llavor d’una gramàtica de les gràfiques que, en comptes d’estar basada en models de representació, estaria basada en les propietats de les variables. Això es traduiria, per exemple, en definir una variable com a ambigua per eliminar un determinat eix de coordenades o una determinada llegenda, definir una variable com a cíclica per convertir un eix de coordenades ortogonal en un circular, o definir una variable com de tipus tamisat per convertir, per exemple, un diagrama uniaxial de punt en un histograma o un diagrama de dispersió en un mapa de calor. No cal perdre de vista, però, que els conjunts de dades es troben emmagatzemats, generalment, en sistemes informàtics que ja tenen caracteritzades les variables amb un altre criteri que, en comptes de perseguir la millor visualització, persegueix minimitzar l’espai d’emmagatzematge. Donada aquesta caracterització preestablerta, esperar que un usuari torni a caracteritzar les variables novament abans d’obtenir una gràfica és, possiblement, un plantejament naïf. Haver de tornar a caracteritzar les variables aixeca una barrera entre les dades i l’usuari, més si tenim en compte que els usuaris no estan necessàriament familiaritzats amb les dades. Superar la barrera que suposa haver de caracteritzar les dades té tres possibles solucions. La primera solució passa per aprofitar la caracterització preestablerta de les dades per, en base a aquesta, suggerir les gràfiques estadístiques. La segona solució passa per fer suposicions en relació a les dades, de manera que la caracterització de les variables sigui transparent per a l’usuari i que, en cas de ser errònia, aquest pugui modificar-la. La tercera solució passa per emmagatzemar les dades primant la possible explotació gràfica en comptes de primar l’espai necessari en un disc dur o qualsevol altre suport. A l’hora de proposar un sistema de recomanació de gràfiques estadístiques, en base a les característiques de les dades, entre les possibles solucions per evitar que l’usuari hagi de tornar a caracteritzar les variables, hem escollit la primera. En el nostre cas, hem aprofitat la caracterització preestablerta en l’àmbit específic de l’entorn de programació estadística R. El fruit d’aquesta implementació és el paquet brinton per a R que inclou les funcions wideplot(), longplot(), matrixplot() i plotup() que presenten de manera automàtica gràfiques estadístiques, assisteixen a l’usuari en l’exploració dels conjunts de dades mitjançant gràfiques univariades i bivariades, alhora que faciliten l’elecció, edició i representació d’una gràfica determinada per part de l’usuari. Cada funció del paquet brinton afegeix una alternativa nova dins l’àmbit de l’exploració gràfica automatitzada de dades i el conjunt de les funcions, facilita i accelera el procés de generació d’informació a partir d’un conjunt de dades. En un futur proper, la utilitat del paquet brinton serà reforçada mitjançant la incorporació de noves espècies als espècimens de gràfiques univariades i bivariades així com la incorporació d’un nou espècimen de gràfiques trivariades i noves funcions que complementin les existents. Donat el ventall de gràfiques que el paquet brinton proporciona i la facilitat amb què els usuaris poden triar entre una gràfica o una altra, una futura línia de recerca és conèixer la relació entre les gràfiques escollides i la utilitat que aquestes representen per als usuaris. Aquesta relació permetria afegir precisió a la recomanació de gràfiques estadístiques atès que, el ventall de gràfiques a mostrar, es podria reduir a aquelles que són compatibles amb les dades seleccionades i que millor expectativa tenen de satisfer la utilitat que l’usuari n’espera
Proposta de Signatura : Escola de Doctorat
No full textProposta de signatura normalitzada per tal que els doctorands de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya signin els seus articles