International University of Catalonia
UIC Open Access Archive (Universitat Internacional de Catalunya)Not a member yet
496 research outputs found
Sort by
Identificació Precoç de la Infecció Greu del Lloc Quirúrgic en Cirurgia Colo-Rectal Electiva Mitjançant els Marcadors Biològics Proteïna C-Reactiva i Lactat Venós.
Previous studies demonstrated that increased levels of C-reactive protein (CRP) after colo-rectal surgery are correlated to postoperative organ-space surgical site infection (OS-SSI) even at 48 hours time point. Such early inflammatory response might suggest that intraoperative haemodynamic factors might influence intestinal anastomosis healing.
Objective: To evaluate the correlation between early postoperative venous lactate, CRP at 48 hours and intraoperative haemodynamics and the incidence of OS-SSI in patients operated on elective colorectal surgery with anastomosis.
Materials and methods. From March 2013 to August 2014, all patients undergoing colorectal surgery with anastomosis were prospectively included. Levels of venous lactate were measured at the end of surgery (L-PO) and at 6 (L-6) and 24 hours afterwards (L-24). CRP levels at postoperative 48 hours (CRP-48) were also measured. We compared lactate levels and CRP values in patients with and without OS-SSI infection. Proportion of time that patients developed intraoperative systolic hypotension (SBP90 bpm) were also assessed. Data are summarized as mean ± SD. To analyze data, Student t-test and a logistic regression model with L-0 and CRP-48 with a ROC curve of this model were performed.
Results. One hundred patients were included, with an age of 69±11 years-old. Forty-four percent of patients were operated by laparoscopic approach. Eleven out of 100 patients (11%) complained OS-SSI. OS-SSI patients had significantly higher venous lactate levels at L-PO and at L-24 (3,2 vs 1,5, p2,5 mmol/L had higher CRP-48 levels (140±85 vs. 78±57 mg/L, respectively, p=0,001). With the logistic regression model with L-PO and CRP-48 and ROC curve of this model: in patients with more than 0,26 of probability, OS-SSI should be discarded (AUC 0,899). Analysing haemodynamics behaviour, patients who developed OS-SSI remained hypotensive (50 % vs 30%, p=0,03) and tachycardic (18% vs 5%, p=0,02) for a longer period of time.
Conclusions. Early postoperative venous lactate and CRP at 48 hours correlated to OS-SSI appearance. Determination of biological markers and haemodynamics goal-oriented intraoperative management might improve the postoperative outcome
La influència dels processos cognitius en la millora dels moviments de l’extremitat superior en pacients amb ictus en fase subaguda.
L’alteració en el moviment de l’extremitat superior (ES) és una de les manifestacions més freqüents de l’ictus, cursant amb pèrdua de la força muscular, de la fluïdesa i capacitat de fragmentació entre les articulacions així com amb alteracions sensitives tàctils i propioceptives o bé, cognitives de l’atenció, capacitat per imaginar, etc.
L’actuació terapèutica s’ha adaptat a l’actual concepte de moviment fruit del funcionament sistèmic de les estructures nervioses, amb la integració d’informacions de caire motor, sensitiu i cognitiu per la consecució del moviment coordinat i funcional. L’abordatge neurocognitiu insereix estratègies cognitives com l’observació de l’acció, la imatge motora o la imitació en els exercicis terapèutics, juntament amb l’activació guiada de l’atenció o la resolució de problemes per la recuperació del moviment post-ictus.
L’objectiu principal consisteix en avaluar l’efectivitat de l’activació guiada dels processos cognitius cap a les informacions del cos i de la interacció cos-objecte per la millora de la quantitat i la qualitat del moviment de l’ES en pacients d’ictus en fase subaguda.
S’ha procedit a revisar publicacions científiques amb els criteris de selecció i filtres establerts, a través de diferents cerques, utilitzant bases de dades bibliogràfiques com Science Direct, Pubmed, PEDro o The Cochrane Library.
S’ha dissenyat un protocol de valoració i tractament basat en l’abordatge neurocognitiu i en els avenços actuals en neurociències per la recuperació del moviment de l’ES en ictus subagut.
El protocol s’ha aplicat en el marc d’un estudi pilot experimental aleatoritzat de simple cec realitzat durant els anys 2012-13 en el Departament de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona en 8 participants. Aquests es van distribuir en el grup control, que seguien el protocol tradicional, i el grup experimental amb l’aplicació del protocol neurocognitiu.
L’estudi pilot ha avaluat: 1) l’evolució del participant en les diferents avaluacions per cada variable: motora (funcionalitat i força muscular), sensitiva (tacte i cinestèsia) i cognitiva (imatge motora); 2) l’evolució en el temps comparant entre grups i 3) la viabilitat del protocol neurocognitiu en un context real. S’ha realitzat un anàlisi descriptiu i estadístic amb tests no paramètrics com els tests U Mann-Whitney i Wilcoxon signed-rank.
Posteriorment, el protocol neurocognitiu ha estat avaluat per un panell d’experts mitjançant el mètode Delphi per tal d’obtenir un consens i millores per futures aplicacions.
S’han obtingut dues revisions bibliogràfiques: la primera sobre l’organització motora cortical i el rol dels sistemes de les neurones mirall i la segona referent a la fisioteràpia neurocognitiva. S’ha obtingut un protocol de valoració i tractament amb l’utilització de 4 instruments de mesura per les diferents variables així com una sèrie d’exercicis terapèutics organitzats jeràrquicament en funció de l’estat del participant. Els resultats indiquen una tendència clínica més favorable en el grup neurocognitiu, tot i que no estadísticament significativa, amb millores considerables en la capacitat funcional de l‘ES, i de forma més evident, a la mà.
De l’aplicació del protocol en l’estudi pilot i de les aportacions dels experts emergeixen propostes de futur dirigides a: incrementar la mostra i el temps de la intervenció, realitzar estudis en ictus en fase crònica; efectuar una estratificació basal per establir correlacions entre variables; reorganitzar el temps de tractament segons l’estat inicial així com introduir tasques de discriminació d’altres informacions somatosensorials.
El protocol neurocognitiu ha estat viable i sembla ser efectiu per afavorir una millor funcionalitat de l’ES del pacient amb ictus subagut, a través d’una avaluació acurada del seu estat per una millor adequació de l’exercici terapèutic en els aspectes que conformen el control motor. A més, l’alt grau de consens obtingut dels experts reforça el protocol per ser aplicat en futurs estudis sobre la fisioteràpia neurocognitiva
Sustitutos de Amalgama para la obtención de un composite que nos permita obturar las cavidades de manera rápida y sencilla.
La Odontología conservadora ha dado varios cambios sustanciales, el ultimo se llama
"odontología adhesiva". Los avances en la tecnología adhesiva han simplificado los
procedimientos dentales, ofreciendo un resultado más estético a los pacientes y un tratamiento
más conservador a los clínicos.
Estás mejoras en la adhesion, el aumento de la demanda de la sociedad hacia
restauraciones más estéticas o restauraciones libres de metal, junto con el interés de
profesionales dentales por materiales del color del diente, hizo que el uso de la amalgama y
otros metales utilizados en boca cada vez más controvertido, a pesar de la ausencia de pruebas
científicas definitivas .
El objetivo de esta tesis se centró en analizar el desarrollo de la odontología adhesiva;
se evaluó la adaptación marginal, analizando cuantitativamente mediante microscopía
electrónica la cantidad de márgenes continuos y no continuos en restauraciones de clase V
empleando un adhesivo de grabado total con diferencias en la aplicación del ácido
ortofosfórico. Cualitativamente mediante el OCT, se analizó la posible propagación de las
grietas o márgenes no continuos. Se evaluó también la adaptación marginal de un composite
de polimerización dual como un sustituto de amalgama con diferencias en el grabado de ácido
ortofosfórico en esmalte y diferentes modos de polimerización química y dual, con el objetivo
de obtener la restauración de cavidades de una forma rápida y sencilla. Por último se
describió el paso a paso de una rehabilitación adhesiva de composite en un paciente joven con
un enfoque mínimamente invasivo, restaurando la salud, la función biomecánica y la
apariencia estética
Diseño mediante el análisis de elementos finitos, estudio in vitro y casos clínicos de un tornillo temporal fusible para carga inmediata.
Objetivos: Desarrollar un tornillo temporal de fijación implante-pilar protésico que fracturase cuando se aplica una fuerza oclusal que pueda provocar un micromovimiento crítico y pudiera ser retirado de forma fácil, con el fin de proteger el proceso de osteointegración del implante en casos de estética o carga inmediata en unitarios.
Material y Métodos: El estudio se realizó en tres fases. La primera fase fue un análisis de elementos finitos (AEF) en el que se modeló el tornillo control, que era una réplica virtual de un tornillo estándar de fijación. A partir de las tensiones acumuladas por el tornillo control se modelaron y analizaron tres tornillos prototipos (prototipo 1, 2 y 3).
En la segunda fase, in vitro, se estudiaron 7 tipos de tornillos. El tornillo control, los prototipos 1, 2 y 3 y otros tres tornillos (prototipos 4, 5 y 6) que eran variaciones derivadas de los tres anteriores. Los tornillos fijaban un pilar de titanio a 112 implantes de hexágono externo Mozo Grau (MG Osseous®, Mozo-Grau, S.A., Valladolid, España). En 8 muestras de cada tornillo se valoró la resistencia a la fractura a una carga progresiva aplicada a 30º (NCC) y en otras 8 muestras esta misma resistencia, pero tras la aplicación de una carga cíclica de 150.000 ciclos de 50N (CC). Tras comprobar el cumplimiento del criterio de normalidad de las muestras (KS>0.05) se calcularon las medias de cada grupo con intervalos de confianza del 95%.
En la tercera fase se realizaron tres casos de provisionalización inmediata en implantes unitarios utilizando el prototipo 3, escogido porque era el que mejor se ajustaba a los objetivos establecidos.
Resultados: Los resultados del AEF indican que cuanto más delgado es el grosor de la zona de unión entre el cuerpo y la cabeza del tornillo, mayor estrés se concentra a ese nivel a igualdad de fuerza.
Las medias y desviación típica en Newtons (N) de resistencia a la fractura y el intervalo de confianza (entre paréntesis) fueron: Control: NCC=741(184)/CC=699(150), Prototipo 1: NCC=368(96)/CC=273(69), Prototipo 2: NCC=195(42)/CC=0, Prototipo 3: NCC=180(171)/CC=0, Prototipo 4: NCC=331(171)/CC=287(43), Prototipo 5: NCC=354(44)/CC=352(67), Prototipo 6 NCC=224(29)/CC=0. Todas las muestras de los prototipos 2, 5 y 6 se fracturaron durante la carga cíclica.
En la fase in vivo los tres tornillos resistieron los tres meses de osteointegración y fue posible aplicarles un torque de 20 Ncm clínicamente.
Conclusiones: El tornillo prototipo 3 podría ser útil como mecanismo de protección ante una sobrecarga oclusal en casos de provisionalización inmediata en unitarios, y su fractura se produce de forma que permite una fácil retirada
Disseny i avaluació d’un programa de flexibilització de la musculatura isquiosural en jugadors juvenils d’handbol. Efectes sobre el posicionament i l’activació muscular de la regió lumbo-pelviana
La pràctica esportiva de l’handbol pot tenir com a conseqüència directa
l’escurçament de la musculatura isquiosural. Aquest efecte, de retruc, pot afectar a
l’estructura osteo-muscular de la zona lumbo-pelviana del jugador esdevenint un
factor de risc de diferents situacions patològiques: l’encunyament anterior dels
cossos vertebrals, l’espondilòlisi, l’espondilolistesi, hèrnies discals lumbars i
l’aparició del dolor.
Un possible tractament preventiu d’aquest problema pot ser l’aplicació d’un
programa de flexibilització isquiosural diari durant l’escalfament i en l’etapa final de
l’entrenament que aconsegueixi normalitzar la regió lumbo-pelviana. És per això
que es planteja el disseny d’un programa d’estiraments adaptat a l’handbol, basat
en la tècnica d’estirament actiu en tensió activa en l’escalfament i d’Stretching en la
tornada a la calma.
Pel disseny d’aquest programa de treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica
sobre l’aplicació de diferents programes de flexibilització en el món de l’esport per, a
posteriori, consultar a un comitè d’experts mitjançant el mètode Delphi per fer-ne la
ser seva avaluació.
Aquest programa s’aplicà durant la temporada 2013-14 en l’equip juvenil de
tecnificació del Futbol Club Barcelona (12 jugadors), al que s’han afegit 6 jugadors
més de la mateixa categoria. El disseny de l’estudi, basat en un assaig clínic
aleatori, es va estructurar en tres grups: un grup d’aplicació del programa de
flexibilització proposat; format per 6 individus amb tecnificació (grup MT) i 6
individus que el complementaven de la mateixa categoria (grup T), i un grup control;
format per 6 individus del programa de tecnificació (grup C), sense aplicació del
programa de flexibilització.
Es van avaluar: variables antropomètriques, d’exploració de la flexibilitat de la
musculatura isquiosural, de mobilitat del tronc, discapacitat física, presència de
dolor lumbar, paràmetres radiològics i electromiogràfics per determinar l’efecte de
l’aplicació del programa d’estiraments sobre la regió lumbo-pelviana.
Es van mesurar les diferències entre els tres grups mitjançant l’increment de les
mitjanes de les variables estudiades amb la prova d’U de Mann-Whitney i, per
avaluar la magnitud de l’efecte, calculant la δ de Cohen.
Després de 6 mesos d’intervenció s’ha pogut observar una tendència cap a una
millora, encara que no estadísticament significativa, de la majoria dels paràmetres
relacionats amb l’estabilitat i la flexibilitat de la regió d’estudi, que apunten com a
futures línies d’investigació a ampliar el temps d’estudi per recavar més dades, i a
recomanar la prescripció d’aquests estiraments com a eina preventiva de patologies
lumbo-pélviques en el món de l’handbol
Análisis de la capacidad de limitación de la inversión, efectos sobre el equilibrio dinámico y la funcionalidad, de un vendaje funcional y una ortesis de tobillo en jugadores de baloncesto
La inmovilización funcional del tobillo es un recurso de fisioterapia que se utiliza para la prevención y el tratamiento de lesiones de ligamentos del tobillo, a través de dos técnicas, el Vendaje Funcional y la Ortesis de Tobillo. En el baloncesto se realizan movimientos del tobillo de gran amplitud articular, que podrían alterar las propiedades de un vendaje funcional y de una ortesis de tobillo. El estudio analiza y compara vendaje funcional y una ortesis de tobillo, en relación a su capacidad de limitación de la inversión y sus efectos sobre el equilibrio dinámico y sobre la funcionalidad en una sesión de ejercicio físico aplicada al baloncesto. Los participantes son jugadores de baloncesto federados con edades comprendidas entre 18 y 35 años, a los cuales se valoró ambos tobillos. El estudio se estructuró en dos etapas. En la Etapa 1 se analizó la fiabilidad de la tabla de inversión. Es un instrumento que se diseñó y se construyó para este estudio y permitió la medición del movimiento de la inversión de tobillo en cadena cinética cerrada. La Etapa 2, mediante un ensayo clínico cruzado, analizó la capacidad de limitación de inversión del tobillo de un vendaje funcional y de una ortesis de tobillo durante una sesión de ejercicio físico aplicada al baloncesto que tenía integrados test de medición articular, de equilibrio dinámico y de funcionalidad. Se midieron los efectos sobre el equilibrio dinámico del vendaje funcional y de la ortesis de tobillo al inicio y al final de la sesión, se midieron los efectos del vendaje funcional y de la ortesis de tobillo sobre la funcionalidad en extremidad inferior durante la sesión y se compararon las dos técnicas en relación a los parámetros obtenidos. A todos los participantes se les realizaron mediciones en tres condiciones, la primera sin inmovilización funcional de tobillo, la segunda con vendaje funcional y la tercera con ortesis.
Los datos obtenidos en la Etapa 1 se trataron mediante el cálculo del Índice de Correlación Intraclase, para la determinación de la fiabilidad intraobservador y la fiabilidad interobservador. En la Etapa 2, con el fin de evaluar la evolución, se ajustó la variable respuesta con un modelo lineal generalizado (GLM).
Posteriormente se comprobó la normalidad mediante el Test de Kolmogorov-Smirnov y la esfericidad mediante la Prueba de Esfericidad de Mauchly. Finalmente, con un análisis post-hoc con corrección de Bonferroni se determinó entre qué comparaciones se observaban diferencias estadísticamente significativas. En todos los modelos ajustados y test de contraste se utilizó un nivel de significación de α=0.05.
Los resultados obtenidos permiten constatar que la tabla de inversión es un instrumento con una excelente fiabilidad intraobservador. El vendaje funcional tiene mayor capacidad de limitación del movimiento de inversión de tobillo que la ortesis. Ambas técnicas mejoran el equilibrio dinámico y la agilidad al inicio de la sesión. El vendaje funcional y la ortesis no producen ningún efecto sobre el salto horizontal con una pierna, sin embargo, reducen el salto horizontal con dos piernas en jugadores de baloncesto.
De acuerdo con estos resultados, el vendaje funcional y la ortesis se consideran técnicas de inmovilización con capacidad de limitación de inversión de tobillo, que se podrían indicar en prevención y tratamiento de lesiones ligamentosas de esta articulación, sin repercutir en la funcionalidad del jugador de baloncesto
Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida
En las primeras décadas del siglo XXI el desarrollo y profesionalización de las
instituciones publicas dedicadas a la salvaguarda y transmisión del patrimonio cultural ha sido un hecho consolidado y a la vez en constante progresión. Una de las bases en que se ha materializado este desarrollo esta vinculada a la experiencia aportada por la emisión sucesiva a lo largo del siglo XX de normativas internacionales y locales a fin de proteger los bienes que reflejan la identidad cultural de los diversos pueblos.
La representatividad del patrimonio cultural de la Iglesia en las sociedades hace que este conjunto normativo publico se entrelace con las dimensiones patrimoniales de la Iglesia que dan sentido a sus bienes. Todas las normas, publicas y eclesiales, buscan la salvaguarda de los mismos bienes culturales.
Aunque si bien la Iglesia, hasta mediados del siglo XX, no ha dispuesto de un cuerpo organico especializado con dedicacion exclusiva a esta labor, si ha desarrollado una larga e intensa experiencia del patrimonio como bien vivido y necesario que aporta cohesión social.
Hoy la salvaguarda del patrimonio cultural de la Iglesia debe partir del adecuado conocimiento e identificación de sus bienes, tanto por parte de sus propios organismos y fieles como de las instituciones publicas y privadas que entienden y se interesan por los mismos
Evolución de la Narrativa Bélica Estadounidense. El Ciclo de la Guerra de Irak y su aportación al género
La relevancia del género bélico a la hora de definir el imaginario
social sobre el conflicto representado es considerable, ya que la ficción bélica tiene una cualidad única que no comparte con ningún otro género: ninguna fórmula narrativa mantiene una relación tan estrecha con la realidad representada o con las percepciones de esa realidad.
Por ello, ningún otro género posee el potencial de ser tan político e ideológico a la hora de representar la conciencia colectiva, los valores y las actitudes que se relacionan con un conflicto.
La naturaleza huidiza y compleja de la guerra requiere de un trabajo de selección y simplificación a la hora de ser narrada en la ficción. Así, cada ciclo del género bélico tiene la necesidad dramática de destacar unos aspectos del conflicto por encima de otros, escoger ciertos temas y motivos. De esta manera, el género contribuye al mismo tiempo a anclar una imagen del conflicto, tanto desde un punto de vista iconológico como de sentido. Es por ello que la evolución del género es constatable con cada contienda que trata en la ficción. Así sucede también con la Guerra de Irak (2003-2011): el género bélico contribuye a modelar la visión del conflicto, la actitud que debemos tener hacia el mismo y los sentimientos que nos debe provocar.
El papel de la narrativa resulta fundamental en el proceso de creación de las narraciones de las guerras y esto es, precisamente, lo que interesa a esta investigación. La atención se dirige a los cambios y evoluciones narrativas a los que se ha debido someter el género bélico estadounidense para recrear la última de las guerras estadounidenses llevadas a la gran pantalla, la Guerra de Irak. La naturaleza militar, política, mediática y económica de esta guerra la convierten en un conflicto excepcional y único, diferenciado de los que le preceden. Resulta pues de obligado estudio la representación que el género bélico norteamericano ha realizado de uno de los más conflictivos sucesos de este todavía joven siglo XXI. Esta investigación pretende responder a cómo ha enriquecido el Ciclo de la guerra de Irak la historia y el imaginario del género bélico estadounidense, teniendo en cuenta las implicaciones que conlleva la representación de una guerra en la ficción.The relevance of the war film, specifically the American one, with regards to the definition
of the social imaginary of the conflict is substantial in that war fiction has a unique quality
that it does not share with any other genre. This genre has no narrative formula and maintains
a close relationship with the reality represented and the perceptions of that reality. Therefore, no
other genre has the potential to be as political and ideological in representing the collective
consciousness of the values and attitudes that relate to the conflict. The elusive and complex
nature of war requires a task of selection and simplification when told in fiction. Thus, each war
genre cycle has the dramatic need to highlight some aspects of the conflict over others, choosing
certain themes and motifs. Thus, the genre contributes to anchor an image of the conflict, both
from the perspective of meaning and from the view of iconography. This is why the evolution
of the genre is evident with every war represented in fiction. Therefore with the Iraq War
(2003-2011), the war genre helps to shape the vision of the conflict, the attitude that we have
toward it and the feelings that we must face. The role of narrative is essential in the process of
creating war narratives and this is precisely the main interest to this research. The attention is
focused on the narrative changes and developments that the genre has experienced as shown on
the big screen with this last American war, The Iraq War. The military, economic and social
aspects of this conflict are exceptional and unique, distinct from the other earlier conflicts. The
characteristics of this war scenario require a deep study of the American war genre
representation of the most controversial event of this still young century. This research aims to
answer how the Iraqi war cycle has enriched the history and imagery of the American war genre
while considering the implications of the representation of war in fiction
El polifosfat és un element clau durant la replicació del DNA.
Throughout its lifespan, eukaryotic cells steadily consume free cytoplasmic orthophosphate to produce phospholipids and mRNA. However, during DNA synthesis, in a matter of minutes, cells require large amount of phosphate molecules to be incorporated in dNTPs. It is not known whether this high consumption produces a sharp variation in cellular orthophosphate levels, or alternatively, a homeostatic system exists to prevent any variation. Polyphosphate (polyP) is a linear chain made of hundreds of Pi residues present in all living organisms, with a still unclear molecular function. In the present study we show that degradation of polyP is cell cycle regulated and, also, an important process to sustain the synthesis of dNTPs in S. cerevisiae. Mutants that cannot synthesise polyP (vtc4) or cannot hydrolyse it (ppn1 ppx1) present a lower rate of dNTP synthesis and it takes longer time to duplicate DNA. Recovery after UV stress also requires high levels of dNTPs, and here we show that mutants bearing low levels of polyP are more sensitive to UV, while cells overexpressing VTC4 are more resistant. Finally, we demonstrate that human dermal fibroblasts with reduced levels of polyP are also more sensitive to UV damage, suggesting that the protective role of polyP against UV damage might be conserved. In conclusion, this work identifies a new and important player during the synthesis of the building blocks of DNA
Evaluación del ajuste marginal de coronas de zirconio fabricadas con dos sistemas CAD-CAM en preparaciones con dos diferentes diseños de línea de terminación
El propósito de esta investigación es evaluar la capacidad del sellado marginal de
restauraciones de zirconio fabricadas a partir de impresiones digitales y de modelos de
yeso obtenidos con poliéter como material de impresión en preparaciones con dos
diseños de línea de terminación diferentes, hombro redondeado de 90º y chaflán de 45º;
así como la influencia de los ciclos de cocción de la cerámica de recubrimiento, el
glaseado y el cementado en el sellado marginal