7059 research outputs found
Sort by
Jewishwood: la contribució jueva al naixement i auge de Hollywood
No full textConferència de Jordi Dorca Costa, responsable de
comunicació al Museu del Cinema de Girona, dins del cicle de conferències "El món jueu a la gran pantalla. El cinema com a eina i com a pretext" programat per l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona durant el primer semestre del 2025. Dorca explica com els pioners de la més gran indústria de l’entreteniment del món eren jueus asquenazites que van desembarcar a Nova York i van patir per guanyar-se la vida. Carl Laemmle (Universal), Adolph Zukor (Paramount Pictures), William Fox (Fox Film Corporation), Louis B. Mayer, Samuel Goldwyn, Marcus Loew (Metro-Goldwyn-Mayer), Harry Cohn (Columbia Pictures Corporation) i els germans Warner (Warner Brothers) van treballar en molts oficis abans d’entrar en el negoci de l’exhibició cinematogràfica. Tots ells van impulsar el cinema popular i van desafiar el monopoli d’Edison. Fugint de les pressions del trust, van decidir traslladar-se a Los Angeles per fundar-hi diferents estudis. Allà van crear una gran indústria que controlava la producció, la distribució i l’exhibició cinematogràfica entre 1920 i 19608140.mp4
8140.mp3
Les traces musicals en el Trio de Militene
No full textIrene Tarrés és poeta i professora de literatura catalana i també és estudiosa de l'obra de Maria Àngels Anglada.
En aquesta conferència la professora Tarrés ens mostrarà exemples de la relació entre literatura i música en l'obra de Maria Àngels Anglada, una gran melòmana, i ens mostrarà com la música està inserida en les seves obres.
Es parla de relat musical o novel·la musical en aquelles obres, com les d'Anglada, on hi ha transposicions metafòriques del motlle musical en l'estructura de la narrativa.
L'estudiós Jaume Radigales, per exemple, analitza tres obres d'Anglada des del punt de vista de la música; també hi ha altres estudis sobre la música en l'obra poètica d'Anglada, tot i que el tema no ha estat gens tractat.
Irene Tarrés diu que no és musicòloga però l'interessa molt aquest tema i en parla en aquesta conferència sobre la música en tres novel·les de Maria Ángels Anglada: Viola d'amore, Artemísia i El violí d'Auschwitz. Ressegueix la banda sonora d'aquestes obres, és a dir, les peces musicals que hi apareixen.
Viola d'amore, per exemple, adopta la forma d'una fuga i la viola del títol és un instrument de cordes que ressonen per simpatia o asonància amb les cordes fregades, tal com les veus que ressonen en la novel·la. També hi apareixen personatges de músics reals o inspirats en personatges reals8171.mp4
8171.mp3
Primera lliçó: "Escriure per existir"
No full textEn la lliçó de Rosa Font l'escriptora fa una reflexió de la seva trajectòria literària i del que ha estat la creació per a ella.
Escriure li permet endinsar-se en un univers on desapareixen les coordenades espai-temps i viure en un àmbit de plenitud i harmonia. Com l'Alícia a l'altra banda del mirall, ens instal·lem a l'altra banda de les coses, vivim en un altre univers que es construeix amb les paraules per després retornar, contemplar la vida amb els ulls de sorpresa d'un infant.
Si ens poguéssim endinsar en les profunditats de l'inconscient , què hi trobaríem, es pregunta l'autora del Premi Nobel de Literatura, Han Kang. Abans de l'escriptura hi ha un buit, el no-res, el gran silenci abans del poema. Segons Rosa Font, un poema por sorgir o es pot crear per una imatge, una paraula, una lectura, una visió, una experiència.
Escriure és també mirar, observar i retenir com l'aranya que atrapa la seva presa en una teranyina.
La Poesia és enigma, intuïció, impuls però també és estructura, forma, construcció, és fusió d'innocència i experiència.
Rosa Font comenta que va començar a cantar de ben petita, la poesia és música també.
La poeta ens parla de les seves lectures infantils. El català és la seva llengua d'expressió, era la llengua que li brollava de manera natural.
L'ensenyament i mestratge de Maria Àngels Anglada i les lectures van fer créixer la seva passió per la llengua i la literatuta catalanes, per això va decidir estudiar Filologia Catalana.
Els temes en la poesia de Rosa Font són: la natura, la vida quotidiana i la mirada de l'altre, l'alteritat.
Sempre hi ha hagut una continuïtat en la seva trajectòria poètica, ha estat un camí pausat però constant8178.mp4
8178.mp3
Asserting Guilt. Or: How to do things with veredicts of guilt
No full textDario Mortini is a postdoctoral researcher at the University of Barcelona, and holds a PhD from the University of Glasgow. He is part of the COGITO research centre (Epistemology Research Centre), and works on the ethics and epistemology of testimony. His doctoral thesis introduces a new formulation of the condition of certainty of knowledge, applied to the different legal standards of proof.
This seminar discusses the nature and role of evidence from an epistemological point of view. It is not only about being well justified, but also about being protected against possible errors. Evidence is not simply a set of evidence that leads to a belief, but must satisfy a condition of certainty that guarantees that the belief is not only well justified, but also robust against possible errors.
In the legal context, evidence is not absolute, but is measured according to the degree of certainty required—and according to the type of decision that needs to be made. The legal standard of proof reflects this notion: absolute truth is not sought, but a justified epistemological force sufficient to make a correct decisionDario Mortini és investigador postdoctoral a la Universitat de Barcelona, i doctorat per la University of Glasgow. Forma part del centre d’investigació COGITO (Epistemology Research Centre), i treballa en l’ètica i l’epistemologia del testimoniatge. La seva tesi doctoral introdueix una nova formulació de la condició de seguretat del coneixement, aplicada a els diferents estàndards jurídics de prova.
En aquest seminari s'exposa la naturalesa i el paper de la prova des del punt de vista epistemològic. No només es tracta d’estar ben justificat, sinó també d’estar protegit respecte a possibles errors. La prova no és simplement un conjunt d’evidències que condueixen a una creença, sinó que ha de satisfer una condició de seguretat que garanteixi que la creença no només és ben justificada, sinó també robusta front a possibles errors.
En el context legal, la prova no és absoluta, sinó que es mesura segons el grau de seguretat requerit—i segons el tipus de decisió que cal adoptar. L’estàndard de prova jurídic reflecteix aquesta noció: no es busca la veritat absoluta, sinó una justificada força epistemològica suficient per a prendre una decisió correcta8205.mp4
8205.mp
SPAI Chat: Mejora de la usabilidad de datos complejos mediante LLMs para la gestión del riesgo de deslizamiento
No full textComunicació de Fran Martín en el marc de les 18enes Jornades de SIG Lliure 2025 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona. En aquesta ponència s'explica la gestació del projecte SLOPES que implementa un sistema de monitorizació avançada per avaluar el risc d'esllavissades. Una de les eines més destacades és el SPAI Chat que és un assistent que permet realitzar consultes directes i obtenir respostes precises que milloren molt la gestió dels riscos8238.mp4
8238.mp31
Testing avanzado en PostgreSQL con pgTAP e integración continua en Github aplicado a Giswater
No full textPresentació de Daniel Martín (BGEO) en el marc de les "XVIII Jornadas SIG Libre, Geotech & Spatial Data Science" el dia 17 de setembre del 2025 sobre com realitzar proves avançades directament en PostgreSQL utilitzant pgTAP i com integrar aquestes proves en un fluxe d'integració continua a través de Github Actions aplicat específicament al software Giswater 4. S'explica com automatitzar els tests espacials i assegurar així la qualitat del desenvolupamnet GIS8212.mp4
8212.mp34
L'evolució de la immigració laboral a Espanya i a la UE. L'ús de la població migrant
No full textIn the third conference on the New Immigration Regulations organized by the Chair of Immigration, Rights and Citizenship of the University of Girona, Prof. Eduardo Rojo Torrecilla, Professor of Labor Law and Social Security at the Autonomous University of Barcelona, presents his paper on the Evolution of Labor Immigration in Spain and the EU. The use of the migrant populationEn les terceres jornades sobre el Nou Reglament d'Estrangeria organitzades per la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, ens presenta la seva ponència el Pr. Eduardo Rojo Torrecilla, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre l'Evolució de la immigració laboral a Espanya i a la UE. L'ús de la població migrantEn las terceras jornadas sobre el Nuevo Reglamento de Extranjería organizadas por la Cátedra de Inmigración, Derechos y Ciudadanía de la Universidad de Girona, nos presenta su ponencia el Pr. Eduardo Rojo Torrecilla, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Autónoma de Barcelona, sobre la Evolución de la inmigración laboral en España y en la UE. El uso de la población migrante8267.mp4
8267.mp3
Educació Inclusiva. Conferència inaugural del Màster en Atenció a la Diversitat
No full textLa sessió, impartida per Maria Josep Valls (Universitat de Lleida) dins el Màster en Atenció a la diversitat, aborda el debat sobre l’educació inclusiva a partir d’un documental polèmic.
Diversos mestres participants manifesten sentir-se identificats amb el relat del documental, destacant la manca de recursos i la sobrecàrrega de responsabilitat docent, fet que converteix la inclusió en un ideal difícilment aplicable.
Valls refusa aquesta visió, argumentant que l’educació inclusiva no és una opció metodològica sinó un dret fonamental. Subratlla que els drets no depenen dels recursos i introdueix conceptes clau com alteritat (acceptar la diferència) i equitat (adaptar recursos per garantir oportunitats iguals).
Reforça el seu posicionament amb el marc legal internacional i recorda l’evolució legislativa espanyola, que reconeix la inclusió com a dret.
Finalment, conclou que el problema no és la inclusió, sinó el sistema educatiu, que no s’ha adaptat prou per atendre la diversitatLa sesión, impartida por Maria Josep Valls (Universitat de Lleida) en el Máster en Atención a la diversidad, aborda el debate sobre la educación inclusiva a partir de un documental polémico.
Varios maestros participantes manifiestan sentirse identificados con el relato del documental, destacando la carencia de recursos y la sobrecarga de responsabilidad docente, lo que convierte la inclusión en un ideal difícilmente aplicable.
Valls rechaza esta visión, argumentando que la educación inclusiva no es una opción metodológica, sino un derecho fundamental. Subraya que los derechos no dependen de los recursos e introduce conceptos clave como alteridad (aceptar la diferencia) e equidad (adaptar recursos para garantizar iguales oportunidades).
Refuerza su posicionamiento con el marco legal internacional y recuerda la evolución legislativa española, que reconoce su inclusión como derecho.
Por último, concluye que el problema no es la inclusión, sino el sistema educativo, que no se ha adaptado lo suficiente para atender a la diversidadThe session, given by Maria Josep Valls (University of Lleida) as part of the Master's Degree in Diversity Awareness, addresses the debate on inclusive education based on a controversial documentary.
Several participating teachers say they identify with the documentary's narrative, highlighting the lack of resources and the overload of teaching responsibility, which makes inclusion a difficult ideal to apply.
Valls rejects this view, arguing that inclusive education is not a methodological option, but a fundamental right. She emphasises that rights do not depend on resources and introduces key concepts such as otherness (accepting difference) and equity (adapting resources to ensure equal opportunities).
She reinforces her position with the international legal framework and recalls the evolution of Spanish legislation, which recognises inclusion as a right.
Finally, he concludes that the problem is not inclusion, but the education system, which has not adapted sufficiently to cater for diversity8261.mp4
8261.mp341
Donne ebree in Italia tra la fine del Medioevo e l'inizio dell'Ettá Moderna
No full textCom a introducció, la professora Mafalda Toniazzi (Università degli Studi di Pisa) analitza el fet que en el passat s’ha considerat poc rellevant la presència dels jueus en la història general dels països europeus, tot i haver-ne format part. Seguidament, M. Toniazzi argumenta que tant la història de les dones jueves com la història dels jueus, han compartit el fet de ser percebudes com a corol·laris que enriquien la història “tradicional”, més que construir-la. Per a M. Toniazzi, l’estudi de les dones jueves ofereix una perspectiva privilegiada per a la història de les dones, basant el seu estudi en tres aspectes clau: la seva alta mobilitat, la major participació en el treball extradomèstic respecte a les cristianes, i la presència documental relativament freqüent8269.mp4
8269.mp3
Estats Units, Trump i les ultradretes globals: som de nou als anys trenta?
No full textConferència d'obertura de l'11è Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2025 "La democràcia liberal en crisi: un fenomen global i local", impartida per Federico Finchelstein, professor a The New School For Social Research de Nova York, expert en feixisme, populisme i autoritarisme. El ponent ha abordat els trets més característics del segon mandat de Trump i vinculat la figura, així com la ideologia dominant del seu programa, al paper de les ultradretes i el seu creixement arreu del món. També ha analitzat les similituds i les diferències entre el moment actual i la dècada dels anys 30 del segle passat8254.mp4
8254.mp341