7059 research outputs found
Sort by
Transmission génétique et épigénétique
No full textConferència de Boris Cyrulnik, professor de la Universitat de Toló a la Provença, en el marc d’un nou cicle de Lliçons Ferrater Mora titulat “Génétique et fléxibilité épigénetique” el dia 7 d’octubre del 2025 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. Cyrulnik és un dels grans referents de la psicologia moderna. Neuròleg, psicoanalista, psiquiatre i etòleg de formació, és considerat un dels pares de la noció de resiliència i un dels fundadors de l'etologia humana. La seva trajectòria personal, amb una infantesa marcada per la persecució nazi i la pèrdua dels pares durant la Segona Guerra Mundial, va propiciar que es dediqués a l'estudi del trauma i la cura. L’objectiu de Cyrulnik en aquestes lliçons ha estat explicar de quina manera els humans estem condicionats per quatre tipus diferents de determinisme: el determinisme genètic, el determinisme epigenètic, el determinisme verbal i el determinisme narratiu. És amb relació a aquests condicionats que s’ha d’entendre la conducta humana i que podem ajudar les persones a desenvolupar estratègies de resiliència i superació8271.mp4
8271.mp33
Walter Benjamin: història, experiència i record
No full textConferència d'Arnau Pons sobre Walter Benjamin en el marc del cicle de conferències "Reflexions a l'entorn de Walter Benjamin". Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor de poesia, analitza la trajectòria intel·lectual del filòsof a través de la seva obra7458.mp4
7458.mp
Los fondos de indemnización de daños corporales en España: inventario, balance y perspectivas
No full text"Aquest treball aborda les característiques i l' abast dels fons d' indemnització de danys corporals existents en Dret espanyol. Aquestes mesures es caracteritzen per tenir com a finalitat que les víctimes de determinats esdeveniments danys obtinguin la reparació total o parcial els seus danys amb independència de la imputació de responsabilitat civil a alguna persona. Els elements clau de la seva configuració jurídica són: ser alternativa a la responsabilitat civil, reconèixer el dret a reparació incondicionalment sempre que les víctimes directes haguessin sofert els danys en el context delimitat per la norma creadora del fons, tendir al rescabalament integral d' aquests perjudicis, i aplicar-se mitjançant procediments administratius subjectes al control jurisdiccional de la denegació de les sol·licituds. Després de l' anàlisi de les manifestacions d' aquestes característiques en els diversos tipus de fons, es plantegen qüestions bàsiques vinculades al fonament d' aquestes institucions: què justifica el seu establiment, com s' afronta el seu finançament i fins a quin punt pot retreure' s al legislador que genera greuges comparatius entre víctimes. A tall d'exemple, s'examina la recent proposició de llei de creació d'un fons d'indemnització de les víctimes de l'amiant a Espanya. El treball conclou amb una valoració crítica del grau en què els fons en vigor compleixen la funció que els identifica." Font: Revista de derecho civil"This paper addresses the characteristics and scope of bodily injury compensation funds existing in Spanish law. These measures are characterized by having the purpose that the victims of certain events damages obtain total or partial reparation for their damages regardless of the imputation of civil liability to any person. The key elements of its legal configuration are: to be an alternative to civil liability, to recognize the right to redress unconditionally whenever the direct victims have suffered the damages in the context delimited by the norm creating the fund, to tend to the integral compensation of these damages, and to be applied through administrative procedures subject to jurisdictional control of the denial of applications. After analyzing the manifestations of these characteristics in the different types of funds, basic questions related to the foundation of these institutions are raised: what justifies their establishment, how is their financing dealt with and to what extent can the legislator who generates comparative grievances between victims be reproached. By way of example, it examines the recent bill to create a compensation fund for asbestos victims in Spain. The study concludes with a critical assessment of the degree to which the funds in force fulfil the function that identifies them." Source: Revista de derecho civil7490.mp4
7490.mp31
Presentaciones y apertura. Ponencia: Los principios institucionales en los sistemas jurídicos
No full textPresentació del Primer Encuentro de Filosofía y Proceso en aquesta trobada bilateral entre la Pontificia Universidad Católica del Perú i la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. Presentació per part de Jordi Ferrer Beltrán, UdG, i Giovanni F. Priori Posada, PUCP.
Donada la relació progressiva i creixent entre ambdues institucions, amb visites i col·laboració mútues en el procés de formació conjunta, avui es realitza la primera trobada formal i presencial. Els ponents provenen de la Pontificia Universidad Católica del Perú i els contra ponents són companys de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. Amb la presentació de la jornada s’aborda la primera ponència per part de Félix F. Morales Luna, essent el contraponent Jorge Baquerizo MinuchePresentation of the First Meeting of Philosophy and Process in this bilateral meeting between the Pontificia Universidad Católica del Peru and the Chair of Legal Culture of the University of Girona. Presentation by Jordi Ferrer Beltrán, UdG, and Giovanni F. Priori Posada, PUCP.
Given the progressive and growing relationship between both institutions, with mutual visits and collaboration in the joint training process, today is the first formal and face-to-face meeting. The speakers come from the Pontificia Universidad Católica del Peru and the opposite speakers are colleagues from the Chair of Legal Culture at the University of Girona. With the presentation of the day, the first presentation by Félix F. Morales Luna is addressed, being the opponent Jorge Baquerizo Minuche7495.mp4
7495.mp31
Oralidad y case management en el proceso civil
No full textA partir de dades estadístiques sobre casos judicials – resolts, pendents i nous ingressos – al Perú i a Espanya, s’arriba al concepte de taxa de congestió al sistema judicial i a la realitat d’un sistema judicial congestionat. Es planteja una millora i optimització del sistema judicial, i el dret d’accés a la justícia, i es planteja el concepte de la ‘Oralitat’ com a una millora què portaria a aquests objectiu. Però què entenem per Oralitat, i de quina manera aquesta pot derivar en processos judicials eficients – economia – i efectius?
La plantejada millora dels processos judicials per la Oralitat, de la qual existeix molta bibliografia, comportaria 3 aspectes fonamentals:
· Oralitat com a contraposició d’escriptura
· Oralitat com una mena de ideologia del procés què ha de comportar una posició, raonada, apassionada i, diguem-ne, amb una visió equitativa i justa
· ha de tenir uns principis com són la immediació, concentració i publicitat
La contraponent aporta la seva visió sobre aquest procésBased on statistical data on judicial cases – resolved, pending and new income – in Peru and Spain, the concept of congestion rate in the judicial system and the reality of a congested judicial system is reached. An improvement and optimization of the judicial system, and the right of access to justice, is proposed, and the concept of ‘Orality’ is raised as an improvement that would lead to these objectives. But what do we mean by Orality, and how can this result in efficient judicial processes – economy – and effective?
The proposed improvement of judicial processes by the Orality, of which there is a lot of bibliography, would entail 3 fundamental aspects:
· Orality as a writing contrast
· Orality as a kind of ideology of the process that must entail a position, reasoned, passionate and, say, with an equitable and fair vision
· it must have principles such as immediation, concentration and advertising
The counterponent contributes its vision about this process7499.mp4
7499.mp31
El neoplatonisme i la mística cristiana. Una lectura des del Japó
No full textCol·loqui celebrat el marc del cicle "Lectures Fons Raimon Panikkar" de la Universitat de Girona entre Yoshio Tsuruoka, professor emèrit de la Universitat de Tòquio i un dels màxims experts al Japó en mística i Raquel Bouso, professora i doctora en Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, especialista en filosofia japonesa. S'aprofita la visita de Yoshio Tsuruoka al Fons Raimon Panikkar de la Biblioteca del Barri Vell de la Universitat de Girona per a l'organització d'aquest col·loqui com un diàleg inter-intra filosòfic7502.mp4
7502.mp31
La Nit Bufona. Activitats de Relacions Públiques amb finalitats socials
No full textPilar Barceló explica com va sorgir la idea de crear l'esdeveniment de La Nit Bufona, un esdeveniment solidari impulsat per la Fundació Arcadi, que té per objectiu recaptar diners per la investigació de la Fibrosi Quística.
En aquesta sessió la ponent explicarà com es crea una fundació des de zero. Com han anat evolucionant la idea inicial, i com generen activitats amb impacte a partir de les relacions públiques. És una sessió orientada a conèixer un cas rellevant de Relacions Públiques aplicades en una organització no lucrativa7503.mp4
7503.mp3
Entrevista al Dr. Mulugeta Feseha
No full textEntrevista al doctor Mulugeta Feseha de la Universitat Addis Abeba d’Etiòpia sobre el model de desenvolupament turístic d'Etiòpia en el marc de les "Entrevistes de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme" de la Universitat de Girona7537.mp4
7537.mp
Efecto Michelin: la evolución del Gastroturista y del territorio
No full textLa senyora Clara Chazarreta va presentar la seva tesi d'invesigació al Fòrum Gastronòmic de Girona amb el suport de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni. En aquesta tesi s'exposa com influeix l'existència d'un restaurant que aparegui dins la guia Michelin en el turisme d'aquella zona. Es parla del turisme gastrònomic i el seu impacte en el territori7544.mp4
7544.mp341
La noción del sistema jurídico en Ricardo Caracciolo
No full textEn les consideracions teòriques o pràctiques de caràcter iurídic s'assumeix generalment un cert pressupost bàsic, és a dir, que “dret” és un terme de classe que serveix per esmentar conjunts de normes i que a cada comunitat política, i.e. a cada estat, li correspon un de tals conjunts (cosa que no significa que no es pugui haver de dret i, en aquest sentit, de conjunts normatius en relació amb comunitats més restringides o més àmplies que un estat).
Però típicament, el que està en joc en aquest pressupost és el que, de manera imprecisa, sol anomenar-se "dret nacional" o "estatal". Se suposa que la unitat del conjunt anomenat , per exemple, el dret D de la comunitat C depèn de les relacions que hi ha entre les normes que la componen. D'aquesta manera, s'introdueix la idea que no es tracta d'una col·lecció d'elements inconnexos sinó que constitueix un sistema (o més feblement, que es pugui reconstruir o representar com un sistema), és a dir, que constitueix un conjunt més una certa relació, al que s'anomena sistema jurídic (o també "ordre jurídic"). Conseqüentment, s'admet que a cada comunitat política correspon un sistema jurídic o ordre jurídic. En el context del discurs jurídic habitual, aquesta expressió s'usa acríricament de manera intercanviada amb “Cerecho” i funciona també com un terme de classe. El que habilita a formar una classe és la tesi addicional segons la qual aquests conjunts comparteixen una estructura peculiar o , el que és el mateix, que es pot indicar un tipus o tipus de relacions entre normes que són distintives dels sistemes jurídicsIn theoretical or practical considerations of a legal nature, a certain basic assumption is generally assumed, namely, that “law” is a class term that serves to mention sets of norms and that each political community, i.e. Each state corresponds to one of such sets (which does not mean that there cannot be law and, in this sense, normative sets in relation to communities that are more restricted or broader than a state).
But typically, what is at stake in that budget is what is often loosely called "national" or "state" law. It is assumed that the unity of the set called, for example, the right D of the community C depends on the relationships that exist between the norms that compose it. In this way, the idea is introduced that it is not a collection of unconnected elements but that it constitutes a system (or more weakly, that it can be reconstructed or represented as a system), that is, that it constitutes a set plus a certain relationship, which is called the legal system (or also "legal order"). Consequently, it is admitted that each political community has a legal system or legal order. In the context of usual legal discourse, this expression is used acrylically interchangeably with "Cerecho" and also functions as a class term. What enables a class to be formed is the additional thesis according to which such sets share a peculiar structure or , which is the same, that a type or type of relationships between norms that are distinctive of legal systems can be indicated7568.mp4
7568.mp31