7059 research outputs found
Sort by
El ecologismo de Manuel Sacristán y la sistematicidad de un pensador asistemático
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Ariel Petruccelli (Universidad Nacional del Comahue (UNCo), Argentina) analitza la reivindicació de la tradició comunista per part de Manuel Sacristán i alhora la revisió d’aquesta tradició des de l’ecologisme, amb el seu pensament ecològic rigorós des d’una perspectiva comunista8378.mp4
8378.mp
Presentació del col·loqui
No full textThe Research Group on Labor Law and Social Security of the University of Girona, led by Pr. Ferran Camas Roda, Professor of Labor Law and Social Security and Director of the Chair of Immigration, Rights and Citizenship, in collaboration with the Spanish Association of Labor Law and Social Security are the organizers of the AEDTSS Autumn Colloquium on, "Visions of telework: keys to its consolidation and controversial aspects".
The Colloquium is presented by Ferran Camas Roda, Head of the Project of the Ministry of Science, Innovation and Universities, on Telework, labor welfare and international teleworkers, and by Jaime Cabeza Pereiro, Professor of Labor Law and Social Security of the University of VigoEl Grupo de Investigación de Derecho del Trabajo y Seguridad Social de la Universidad de Girona, dirigido por el Pr. Ferran Camas Roda, Catedrático en Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social y Director de la Cátedra de Inmigración, Derechos y Ciudadanía, en colaboración con la Asociación Española de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social son los organizadores del Coloquio de otoño de la AEDTSS sobre, "Visiones del teletrabajo: claves para su consolidación y aspectos polémicos".
Presentan el Coloquio Ferran Camas Roda, Responsable del Proyecto del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, sobre Teletrabajo, bienestar laboral y teletrabajadores internacionales, y Jaime Cabeza Pereiro, Catedrático de Derecho del Trabajo y Seguridad Social de la Universidad de VigoEl Grup de Recerca de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Girona, dirigit pel Pr. Ferran Camas Roda, Catedràtic en Dret del Treball i de la Seguretat Social i Director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social, són els organitzadors del Col·loqui de tardor de l’AEDTSS sobre, "Visions del teletreball: claus per a la seva consolidació i vessants polèmics". Presenten el Col·loqui Ferran Camas Roda, Responsable del Projecte del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, sobre Teletreball, benestar laboral i teletreballadors internacionals, i Jaime Cabeza Pereiro, Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Vigo8385.mp4
8385.mp33
Campanyes de màrqueting i posicionament d'empresa
No full textLa conferenciant, Anna Suades, explica el seu cas en quant a carrera professional i com acaba dirigint l'empresa Minimilks. Aquesta empresa és una agència de comunicació creativa de Girona que creu en el poder de les idees per construir marques fortes.8090.mp4
8090.mp3
Inauguració de la jornada
No full textFerran Camats, director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania, inaugura la Jornada sobre el nou reglament d'estrangeriaFerran Camats, director of the Chair of Immigration, Rights and Citizenship, inaugurates the Conference on the new immigration regulations8127.mp4
8127.mp
Conclusions dels tallers (sobre seguiment de projectes d'investigació amb animals, sobre seguiment de projectes de bioseguretat, sobre seguiment de projectes d'investigació en humans)
No full textConclusions dels tallers: Taller sobre seguiment de projectes d’investigació amb animals, Taller sobre seguiment de projectes de seguimient de Bioseguretat i Taller sobre seguimient de la ètica en la investigació en humans en el marc del "XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España" celebrat a la UdG els dies 7, 8 i 9 de maig de 2025. En aquesta Trobada es reuneixen els Comitès de les Universitats espanyoles i altres organismes públics per tal de difondre i promoure debats a la Comunitat Universitària sobre qüestions bioètiques d'interès general. S'hi debat i es fa una posada en comú dels temes d'actualitat enfocats a la millora del funcionament dels Comitès d'Ètica dedicats a l'avaluació de tots els aspectes de la investigació.Conclusiones de los talleres: Taller sobre seguimiento de proyectos de investigación con animales, Taller sobre seguimiento de proyectos de seguimiento de Bioseguridad y Taller sobre seguimiento de la ética en la investigación en humanos en el marco del "XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España" celebrado en la UdG los días 7, 8 y 9 de mayo de 2025. En este Encuentro se reúnen los Comités de las Universidades españolas y otros organismos públicos para difundir y promover debates en la Comunidad Universitaria sobre cuestiones bioéticas de interés general. Se debate y se hace una puesta en común de los temas de actualidad enfocados a la mejora del funcionamiento de los Comités de Ética dedicados a la evaluación de todos los aspectos de la investigación.8110.mp4
8110.mp3
What to do When Experts Disagree on Fact-finding
No full textL'exposició proporciona un marc teòric per a l'anàlisi i l'avaluació del
desacord entre testimonis experts en el raonament probatori. El marc distingeix quatre tipus de desacord entre experts i suggereix un conjunt de criteris d'avaluació derivats del debat sobre l'epistemologia del desacordThe exposition provides a theoretical framework for the analysis and evaluation of the disagreement between expert witnesses in evidentiary reasoning. The framework distinguishes four kinds of experts’ disagreement and suggests a set of criteria of evaluation derived from the debate on the epistemology of disagreement8148.mp4
8148.mp31
Proyecto Plática
No full textPresentación de Plática, plataforma transversal a nivel nacional cuyo objetivo es impulsar la ciencia abierta. El proyecto se inicia en marzo de 2022 y está integrado por 4 módulos relacionados con la Ciencia Abierta (CA): un asistente conversacional con conceptos, un portal específico de monitorización de la evolución de la C.A en España, una herramienta que permita generar Planes de Gestión de Datos (PGD) y personalizarlos en las diferentes convocatorias de ayudas de investigación y un repositorio nacional de datod de investigación que será también catálogo y registroPresentació de Plática, plataforma transversal a nivell nacional que té com objectiu impulsar la ciència oberta. El projecte s'inicia el març del 2022 i està integrat per 4 mòduls relacionats amb la Ciència Oberta (CO): un assistent conversacional amb conceptes, un portal específic de monitorització de l'evolució de la C.O a Espanya, una eina que permeti generar Plans de Gestió de Dades (PGD) i personalitzar-los en les diferents convocatòries d'ajudes d'investigació i un repositori nacional de dades que serà també catàleg i registre8144.mp4
8144.mp
Conferencia inaugural: Microcredenciales para formarse a lo largo y ancho de la vida
No full textConferencia inaugural de la primera Jornada "Biblioteca Impacta" de REBIUN, a cargo de Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sobre la estrategia de formación del estudiantado universitario basada en las microcredenciales. Para contextualizar el tema comenta los factores que condicionan la implementación de estrategias de microcredenciales en las universidades y los factores que condicionan el futuro de la empleabilidad del estudiantado. Repasa las transformaciones actuales que condicionarán los perfiles del mercado laboral. Considera clave el acompañamiento al estudiantado en este proceso de microcredenciales para que el modelo no fracase. Defiende una formación continuada basada en la complementariedad de las capacidades de cada individuo y en la colaboración con organizaciones del entorno de inserción laboral. Considera que la tecnología es un elemento clave en la conexión sistémica entre la propuesta formativa de las Universidades, las expectativas de las personas y las necesidades del entorno laboral. La investigación es importante para dar credibilidad y legitimidad a las microcredenciales. Para dar una respuesta ecosistèmica a ésta nueva propuesta de formación las alianzas, como la alianza Open-EU coordinada por la UOC, son un factor clave. Finalmente comenta el caso concreto de las microcedenciales de la UOC en el marco del proyecto pedagógico Insignia, modelo de formación continua que cumple con los requisitos mencionadosConferència inaugural de la primera Jornada "Biblioteca Impacta"de REBIUN, a càrrec d'Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sobre l'estratègia de formació de l'estudiantat universitari basada en les microcredencials. Per contextualitzar el tema comenta els factors que condicionen la implementació d'estratègies de microcredencials a les universitats i els factors que condicionen el futur de l'ocupabilitat de l'estudiantat. Fa un repàs de les transformacions actuals que condicionaran els perfils del mercat laboral. Considera important l'acompanyament a l'estudiantat en aquest procés de microcredencials perquè el model no fracassi. Una formació continuada basada en la complementarietat de les capacitats de cada individu i en la col·laboració amb organitzacions de l'entorn d'inserció laboral. La tecnologia és un element clau en la connexió sistèmica entre la proposta formativa de les universitats, les expectatives de les persones i les necessitats de l'entorn laboral. La investigació és important per donar credibilitat i legitimitat a les microcredencials. Factor clau per donar una resposta ecosistèmica son les aliances, com l'aliança Open-EU coordinada per la UOC. Finalment exposa el cas concret de les microcedencials de la UOC en el marc del projecte pedagògic Insignia, model de formació continua que compleix amb els requisits esmentats8154.mp4
8154.mp3
Debate: Despliegue del proyecto de las microcredenciales en las universidades españolas
No full textDebate sobre el despliegue del proyecto de las microcredenciales en las universidades españolas, en base las exposiciones presentadas por Mireia Galí Reyes, coordinadora técnica de l'European Consortium of Innovative Universities; Margalida Furió Caldentey, secretaria de la Junta Directiva i de la Red Universitaria de Estudios de Posgrado y Educación Permanente; Galo Sánchez Sánchez, director académico de microcredenciales de la Universidad de Salamanca y Esther Barrabés Vera, vicerectora de docència i planificació acadèmica de la Universitat de Girona. Tránsito Ferreras, quién modera el debate, plantea a los ponentes diferentes preguntas relacionadas con: las características más relevantes de las microcredenciales que las hace diferentes de los títulos tradicionales; los beneficios o problemas de éste nuevo modelo de formación para las universidades; si las universidades disponen ya de datos de valoración de las microcredenciales que ofrecen; si se disponen de mecanismos de control de calidad y validación; si las microcredenciales pueden ayudar a las universidades en la captación de recursos; como asegurar la validez y el reconocimiento de las microcredenciales en los diferentes contextos geográficos y profesionales; si en otros países europeos pasa lo mismo que en España; sobre el papel de la biblioteca en éste nuevo modelo de formación y cómo pueden las bibliotecas expandir su rol tradicional para apoyar el aprendizaje continuo y competencial a través de la formación por microcredencialesDebat sobre el desplegament del projecte de les microcredencials a les universitats espanyoles, en base a les exposicions presentades per Mireia Galí Reyes, coordinadora tècnica de l'European Consortium of Innovative Universities; Margalida Furió Caldentey, secretària de la Junta Directiva i de la Xarxa Universitària d'Estudis de Postgrau i Educació Permanent; Galo Sánchez Sánchez, director acadèmic de microcredencials de la Universitat de Salamanca i Esther Barrabés Vera, vicerectora de docència i planificació acadèmica de la Universitat de Girona. Tránsito Ferreras, que modera el debat, planteja als ponents diferents preguntes relacionades amb: les característiques més rellevants de les microcredencials que les fa diferents dels títols tradicionals; els beneficis o els problemes d'aquest nou model de formació per a les universitats; si les universitats ja disposen de dades de valoració de les microcredencials que ofereixen; si es disposen de mecanismes de control de qualitat i validació; si les microcredencials poden ajudar les universitats en la captació de recursos; com assegurar la validesa i el reconeixement de les microcredencials en els diferents contextos geogràfics i professionals; si a altres països europeus passa el mateix que a Espanya; sobre el paper de la biblioteca en aquest nou model de formació i com les biblioteques poden expandir el seu rol tradicional per donar suport a l'aprenentatge continu i competencial a través de la formació per microcredencials8156.mp4
8156.mp3