7059 research outputs found
Sort by
1. Quantum theory is not what you think
Primera conferència d’Adán Cabello (catedràtic de Física a la Universitat de Sevilla)) sota el títol “Quantum theory is not what you think*” celebrada a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG el dimarts 25 novembre del 2025 i organitzada en col·laboració entre la Càtedra d’Informació i Computació i la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. Aprofitant que el 2025 és l'Any Internacional de la Ciència i les Tecnologies Quàntiques aquestes conferències ens proposen acostar la teoria quàntica a qualsevol persona interessada en la física i el coneixement en general.
Adán Cabello és un referent en l’estudi de les interpretacions de la mecànica quàntica, un camp d’interacció entre la física i la filosofia. Cabello ha centrat la seva recerca en les bases conceptuals de la teoria quàntica i en la seva aplicació en criptografia, comunicació i computació. Ha fet contribucions decisives en els camps de la contextualitat i de la no-localitat quàntica8325.mp4
8325.mp3
Què entenia Manuel Sacristán per "crisi de civilització"?
Aquesta conferència s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán. Concretament, el doctor en filosofia i sociòleg, Joaquim Sempere parla sobre què entenia Manuel Sacristán sobre el concepte de "crisi de civilització.8346.mp4
8346.mp3
La recepción de la Primavera de Praga y los «Límites del crecimiento» en Sacristán: renovaciones autocríticas de un comunista
Aquesta conferència s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.
Ismael García Franco, de la Universitat Autònoma de Madrid, exposa que la figura de Manuel Sacristán emergeix, des d'una perspectica comunista, per pensar en aquesta crisi eco-social actual. També vol incidir en la continuïtat de l'enfocament comunista de Sacristán al llarg de la seva vida.
García Franco incideix en què la Primavera de Praga és l'inici de l'època de replegament del Comunisme i l'augment del creixement de la crisi eco-social en la qual ens veiem immersos.
La Primavera de Praga i el Maig Francès portaren a Sacristán a una etapa de replegament i successives derrotes del Comunisme, com ha estat definit per un estudiós de Sacristán, Gonzalo Gallardo.
Segons Sacristán i la resta del moviment comunista cal una actualització i crítica constant dels pressupostos tradicionals i una tornada als clàssics. Element de regeneració txecoslovaca, en deia Sacristán. A la Primavera de Praga només s'havia començat un projecte que els tancs soviètics van impedir amb la seva entrada a Praga i la invasió del país.
Per a Sacristán l'autocrítica leninista és el principi i té unes conseqüències de regeneració necessàries.
Sacristán és un pensador principalment comunista en el qual no s'observa cap ruptura en el seu pensament sinó una continuació marcada per una constant autoavaluació i crítica dels seus propis postulats8351.mp4
8351.mp38131
Debat sessió 5
Cinquè debat que s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.8338.mp4
8338.mp3
Sobre los usos de la palabra “arte” en el pensamiento de Manuel Sacristán
En el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Nuria Peist (Universitat de Barcelona) elabora un acostament a com Manuel Sacristán utilitza la paraula “art” en les seves reflexions, a partir de l’anàlisi d’una selecció dels seus textos8360.mp4
8360.mp
Debat sessió 6
Sisè debat que s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.8339.mp4
8339.mp3
Miniatures: Using small stories and the tools of Alltagsgeschichte to understand everyday practices and everyday worlds in 20th century Southern European dictatorships
Kate Ferris (University of St. Andrews), membre del grup de recerca “Dictatorship as experience: a comparative history of everyday life and the 'lived experience' of dictatorship in Mediterranean Europe (1922-1975)”, amb el focus en les dictadures a Itàlia (1922-1943), Portugal (1933-1974), Espanya (1936-1975) i Grècia (1936-1941; 1967-1974), explica com analitzen les pràctiques de la vida quotidiana en les dictadures de l’Europa del sud, integrant les històries locals, les vivències subjectives, els vincles socials i les relacions, els relats personals i els documents oficials8285.mp4
8285.mp31
La Cueca del Saludo (Cançó de Laura Asensio del grup de música xilè Vuelta Canela)
Interpretació musical de la versió instrumental de la cançó de Laura Asensio del grup de música xilè Vuelta Canela
Nòmades contra i malgrat l'Estat: una mirada al conflicte per l'accés a la terra des del Tibet pastoral: (1958-2025)
Conferència d'antropologia social centrada en la recerca de Maria Coma a la regió d'Amdo, al nord-est del Tibet, actualment part de la província xinesa de Qinghai, on predomina el pastoralisme nòmada. La investigació destaca la singularitat d'aquest treball de camp, que es diferencia de l'antropologia catalana contemporània per la seva profunda immersió etnogràfica en una societat tradicional i llunyana, que requereix un domini de la llengua indígena. El nucli de la xerrada exposa el conflicte al voltant de la tinença i l'accés a la terra i com la mobilitat dels pastors s'ha vist radicalment afectada, primer per la repressió estatal i la col·lectivització (especialment després de la Gran Massacre de 1958), i posteriorment per la privatització de les pastures i la fragmentació del territori mitjançant tanques de filferro. Finalment, l'autora revela com els pastors, mitjançant estratègies com el lloguer de terres, desafien de manera subtil les limitacions de l'Estat per tal de mantenir el seu mode de vida mòbil i els seus ramats, un acte d'orgull i resistència cultural en un context d'autoritarismeConferencia de antropología social centrada en la investigación de Maria Coma en la región de Amdo, al noreste del Tíbet, actualmente parte de la provincia china de Qinghai, donde predomina el pastoralismo nómada. Destaca la singularidad de este trabajo de campo, diferenciado de la antropología catalana contemporánea por su profunda inmersión etnográfica en una sociedad tradicional y lejana, que requiere un dominio de la lengua indígena. En la conferencia, se expone el conflicto en torno a la tenencia y el acceso a la tierra y cómo la movilidad de los pastores se ha visto radicalmente afectada, primero por la represión estatal y la colectivización (especialmente después de la Gran Masacre de 1958), y posteriormente por la privatización de los pastos y la fragmentación del territorio mediante vallas de alambre. Por último, la autora revela cómo los pastores, mediante estrategias como el alquiler de tierras, desafían de forma sutil las limitaciones del Estado para mantener su modo de vida nómadal y sus rebaños, un acto de orgullo y resistencia cultural en un contexto de autoritarismoConference on social anthropology focusing on Maria Coma's research in the Amdo region, northeast of Tibet, currently part of the Chinese province of Qinghai, where nomadic pastoralism predominates. The uniqueness of this fieldwork stands out, differing from contemporary Catalan anthropology due to its deep ethnographic immersion in a traditional and distant society, which requires mastery of the indigenous language. The lecture discusses the conflict surrounding land tenure and access to land and how the mobility of herders has been radically affected, first by state repression and collectivisation (especially after the Great Massacre of 1958), and later by the privatisation of pastures and the fragmentation of the territory by wire fences. Finally, the author reveals how pastoralists, through strategies such as land leasing, subtly challenge the state's limitations in order to maintain their nomadic way of life and their herds, an act of pride and cultural resistance in a context of authoritarianism8302.mp4
8302.mp31238101
Model holístic del visitor journey: combinant la interacció física, digital i emocional als museus
Olga Kucheruk, responsable de recerca de Museum Booster, presenta el model del visitant holístic, el visitant que combina la participació física, la digital i l’emocional, perquè sigui una experiència amb un propòsit. El model del visitant holístic va ser desenvolupat al Museum Booster sota el marc del projecte Future Museum, en què participen 49 institucions de 18 països que treballen de manera conjunta per planificar estratègies efectives amb la missió de fer que els museus siguin pertinents per a més persones i tinguin major importància i impacte en la vida de les persones. Olga Kucheruk presenta la metodologia investigadora per conèixer les necessitats i expectatives dels visitants, l’aplicació dels coneixements en la planificació, i els resultats de l’aplicació. Future Museum, en la recerca que els visitants interactuïn, d’unir el perquè i el com en el viatge del visitant, de fer atractiu aquest viatge per a tots els públics, ha dissenyat el model de visita del visitant holístic, que s’estructura en quatre etapes: la previsita, l’arribada, la visita i la postvisita8308-cat.mp4
8308-cat.mp3
8308-eng.mp4
8308-eng.mp3
8308-spa.mp4
8308-spa.mp3