7059 research outputs found
Sort by
La contribució de la revista Mientrastanto per a la renovació del pensament d'esquerra a Catalunya
No full textAquesta conferència s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.
La professora emèrita de la Universitat Autònoma de Madrid, Montserrat Galceran Huguet, tracta sobre un dels darrers projectes de Manuel Sacristán, la creació de la revista Mientrastanto, que es va publicar a Barcelona a partir de 1979.
Galceran pretén fer una lectura i una interpretació de la revista. Comenta que no sols és un projecte de Sacristán sinó que es tracta d'un projecte col·lectiu, que indica un canvi en el Comunisme català, a diferència del Comunisme espanyol.
Trobem un número especial de la revista dedicat a Rosa Luxemburgo, cosa que a Galceran li resulta significatiu.
La revista va ser fundada per Manuel Sacristán i la seva companya de vida, Giulia Adinolfi, i comptava amb altres companys i amics, i dura fins avui dia, que es publica en una pàgina web. El projecte continua, doncs, malgrat la mort dels seus fundadors.
Es creu que es devien publicar uns tres mil números i tenia uns mil subscriptors.
Es tractava d'un treball sense remuneració i col·laboratiu. Funcionava com un organitzador cultural i tenia una posició marginal. Pretenia restaurar l'esquerra social i col·laborar en l'anàlisi del que havia succeït.
Es movia entre una revista teòrica, una revista de moviment i una plataforma política. Estava impreganada de racionalista prudent, diu Galceran, i era molt crítica amb el moviment del 68. Galceran tracta també de la postura de la revista davant del feminisme, que no era la mateixa que en altres llocs.
La revista neix després d'anys convulsos.
Galceran creu que els textos feministes estan posat en la revista una mica amb calçador.
La professora Galceran fa unes comparacions entre les revistes Mientrastanto, Nous horitzons -que compartien col·laboradors- i Nuestra bandera, ella creu que hi ha aproximacions tant en temes d'ecologisme, de feminisme com de pacifisme, mentre que hi ha llunyania amb la revista Nuestra bandera.
Galceran pensa que això té incidencia en eñ Comunisme català8352.mp4
8352.mp3451
Lógica en Madrid hacia 1964
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Jesús Hernández, Doctor en Matemàtiques, relata els inicis de la introducció de la lògica formal, la filosofia analítica i la filosofia de la ciència en la universitat a Madrid entre els anys 60 i 80 del segle XX8354.mp4
8354.mp3
¿Existe una filosofía política en Manuel Sacristán?
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Jesús Ángel Ruiz (Universidad de Granada) analitza quins canvis es van produir en les idees polítiques de Manuel Sacristán a partir de textos de 1968 i 19788366.mp4
8366.mp
Carla Lonzi, Libertad y reconocimiento
No full textGemma Del Olmo Campillo (Universitat de Saragossa) presenta la ponència Carla Lonzi, Libertad y reconocimiento en el marc del XXIIè Seminari Internacional de Cultura Escrita i Visual Josepa Arnall Juan, en què ofereix una lectura actualitzada del pensament de Carla Lonzi i en destaca la vigència. Del Olmo, se centra especialment en les obres Escupamos sobre Hegel i Armande sono io, en què Lonzi critica la mistificació de les idees i defensa que el pensament ha de néixer de l’experiència vital i no d’esquemes teòrics tancats. Reivindica un pensament canviant, basat en el sentit crític i l’autocrítica, i una mirada pròpia que no sigui heretada ni obedient. Des d’una crítica radical a la cultura occidental —exemplificada en la filosofia hegeliana—, Lonzi assenyala que aquesta s’ha construït sobre un engany que ha exclòs les dones del reconeixement cultural, perpetuant esquemes de poder que les situen en una posició de subordinació.
Davant d’aquest model, Lonzi proposa sortir de les estructures clàssiques de poder i de les relacions instrumentals basades en l’interès, la necessitat o la manipulació. Tot i reconèixer que històricament han existit espais de llibertat femenina, com la mística, planteja la necessitat d’una desculturació mitjançant un exercici crític i autocrític que permeti construir una cultura més autèntica i justa. A partir d’un marc compartit, defensa un nou marc interpretatiu no instrumental, fonamentat en relacions més lliures, respectuoses, creatives i constructives.8369.mp4
8369.mp34
Saló de l’ensenyament 2025
No full textLa Universitat de Girona al Saló de l'Ensenyament 20258444.mp4
8444.mp3
Sesión 3: Identidades
No full textPau Font Masdeu (Universitat de Girona) presenta la seva recerca en l'impacte polític de la grip de 1918 a Espanya, destacant el sorgiment de discursos que diuen com la gestió de l'epidèmia reflecteix la ineficàcia del liberalisme parlamentari, discursos que promouen una gestió més autoritària i tècnica. Assenyalant com l'acció política es veu condicionada per la percepció de la grip quan es parla de la salut de la nació o el cos malalt d'aquesta de la nació. L'autor combina la història social amb la història de la medicina, la història política i la història cultural, per la qual cosa reivindica la interdisciplinarietat de la recerca.
María Fernández Blanco (Universidad de Santiago de Compostela) centra la seva tesi en el discurs de gènere i la participació política del nacionalisme gallec (1964-1990), amb l'objectiu de visibilitzar les dones rurals gallegues com agents socials i polítics. Utilitza fonts d'arxiu i entrevistes per analitzar les relacions entre el moviment feminista i els partits polítics i sindicats agraris.
Anabel Carballo Mesa (Universitat de Barcelona) investiga la memòria oral de l'Holocaust dels Roma i els Sinti, explorant la història de les emocions i la possible existència d'una narrativa de grup. Utilitza entrevistes a supervivents per estudiar emocions com la por, la ràbia o l'orgull en relació amb l'experiència de l'Holocaust.
Finalment, Marta Egea-Bohórquez (Universidad de Sevilla) analitza la representació dels gitanos en la literatura infantil, centrant-se en el concepte de "racisme banal" i la criminalització dels gitanos. Reivindica la literatura infantil com una font històrica que transmet els discursos socials de cada moment.
La sessió conclou amb un debat on els assistents ofereixen suggeriments i comentaris rellevants per als investigadors.8049.mp4
8049.mp3
Sesión 4: Nueva historia política y económica
No full textEn aquesta taula rodona, moderada per Daniel Canales Ciudad (Universitat de Girona), diversos investigadors presenten els seus projectes. Gabriel Rabelo de Oliveira (Universitat Autònoma de Barcelona) explora el procés de formació del Front Popular, tant al Brasil com a Espanya, destacant els problemes historiogràfics entorn del concepte d'antifeixisme i la manca d'estudis sobre les connexions interatlàntiques entre 1933 i 1936. Rabelo subratlla la importància de l'anàlisi d'arxius i documentació per entendre aquest procés. Pablo Garcés Palacios (Universidad de Zaragoza) presenta la seva investigació sobre Fuerza Nueva (1966-1986), l'extrema dreta espanyola dins el context del neofeixisme internacional. Es proposa analitzar les identitats polítiques i les emocions associades a la seva militància, amb un enfocament transnacional, utilitzant fonts arxivístiques, hemerogràfiques i història oral. Contínua Zésar Arranz Conte (Universidad de Zaragoza) que presenta el seu estudi inicial de la influència mútua entre la dreta nord-americana i europea després de la Segona Guerra Mundial, destacant l'anticomunisme com a nexe entre elles. Rebutja el terme “New Right” i prefereix “American Right”. Per la seva recerca es basa en fonts estadístiques, hemerogràfiques i d'arxius. Tot seguit Roque Sanfiz Arias (Universidad de Santiago de Compostela) tracta la innovació agrícola a Galícia (1880-2000), en la que analitza els diferents models d'innovació i el seu impacte polític, social i ambiental. Estudia la innovació pecuària i biològica mitjançant estudis de cas i testimonis orals de pagesos. Finalment, Laia Gallego Vila (Universitat de Barcelona) investiga el procés d'industrialització des d'una perspectiva econòmica, tècnica i social, posant l'accent en els subjectes oblidats per la historiografia tradicional. Utilitza la interdisciplinarietat, combinant arqueologia i història oral per analitzar els paisatges i condicions de vida generats pels projectes industrials.8050.mp4
8050.mp3
El lumpen i la política. Repensar la història social des dels marginals (1880-1930)
No full textJoan Pubill (Universitat Autònoma de Barcelona) analitza la conceptualització del Lumpenproletariat, terme encunyat per Karl Marx i també utilitzat per Friedrich Engels per referir-se a les capes més baixes de la societat, caracteritzades per la manca de consciència proletària i d’una ideologia definida. Engels descriu aquest grup com una massa agitable però políticament estèril, integrada per individus sense ocupació estable i fàcilment manipulables. En aquest marc, critica Bakunin, a qui acusa de ser el “príncep del Lumpenproletariat”, ja que els anarquistes incorporaven aquestes masses d’explotats a la seva causa revolucionària. Pubill contraposa dues concepcions del Lumpenproletariat: la marxiana, que el veu com un obstacle per a la lluita de classes, i la bakuniniana, que el reivindica com un autèntic vector revolucionari. A aquestes visions, afegeix l’aportació de l’individualisme de Max Stirner i del col·lectivisme dels anarquistes. Argumenta la necessitat de superar aquesta oposició dialèctica i ampliar l’anàlisi del fenomen. A més, sosté que els estudis sobre el moviment obrer han desatès sovint aquest sector, sovint associat a la criminalitat i a una condició marginal. Per als marxistes Draper i Bovenkerk, el concepte de Lumpenproletariat és invàlid i poc precís. Tanmateix, Barrow qüestiona aquesta interpretació i sosté que aquest grup no és simplement un subproducte de la dinàmica capitalista, sinó que constitueix una cultura pròpia, amb un modus vivendi basat en activitats com el contraban o la falsificació de moneda, així com amb estructures gregàries que no es defineixen exclusivament per la seva relació amb els mitjans de producció. Finalment, Pubill subratlla la importància d’interseccionar la història social amb les qüestions polítiques i econòmiques, i reivindica la centralitat d’aquest grup social, que no pertany ni a la classe mitjana ni a la classe popular tradicional. Segons l’autor, el Lumpenproletariat ha d’entendre’s com un moviment de masses que emergeix en moments de crisi i conflicte, i que cal incorporar amb més profunditat en l’anàlisi històrica.8075.mp4
8075.mp3
Neurociencia, IA y la próxima etapa de la creatividad en OOH
No full textEl ponent, mitjançant un exemple, explica un cas molt particular de l'ús de la intel·ligència artificial en el mitjà de la publicitat exterior.8087.mp4
8087.mp3
Videoclips i rodatges: el cas La Joia
No full textEl conferenciant explica el procés de creació i realització del seu primer documental anomenat La Joia, la protagonista del qual és la cantant Bad Gyal.8088.mp4
8088.mp3