7059 research outputs found
Sort by
Sacristán i el lloc de la filosofia
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Ramon Alcoberro, Doctor en Filosofia, analitza la relació entre la filosofia de Manuel Sacristán i el pensament català entorn de 1980, analitzant per què a Catalunya es produí un trencament amb la tradició del pensament marxista8358.mp4
8358.mp
La vida de Manuel Sacristán como metodología y filosofía de la ciencia
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Gabriel Delgado Toral (Universidad Nacional Autónoma de México) revisa l’obra i metodologia de Manuel Sacristán prenent com a punt de partida el fet que Manuel Sacristán ens ensenyà una manera d’estar en el món, unint vida i pensament8364.mp4
8364.mp
Manuel Sacristán y los economistas
No full textEn el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán, Óscar Carpintero (Universidad de Valladolid) se centra en la relació de Manuel Sacristán amb els economistes, concretament en tres aspectes: la seva relació amb els economistes a través del seu treball de traducció, la seva relació a través de la seva faceta de professor d’economistes, i la seva reflexió sobre el paper i les relacions dels economistes i el moviment ecologista en un context de crisi ecològica8379.mp4
8379.mp
Espigoladors: un projecte amb enfocament sistèmic de l'alimentació
No full textEn el marc de les conferències de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de Calonge i Sant Antoni, la Cristina Calbot, membre de l'entitat Espigoladors, explica els conceptes de malbaratament alimentari i de pèrdues d'aliments abans de centrar-se en la tasca d'aquesta entitat.
Per malbaratament alimentari entenem els aliments produïts per a l'ús del consum humà que acaben al llarg de la cadena alimentària essent utilitzats per a un altre ús o llençats a la brossa. Les pèrdues són tot allò que encara no ha entrar a la cadena alimentària, és tot el que queda al camp, el que el pagès encara no ha arribat a collir per molts motius. Es malbarata en primer lloc a les llars, després a les grans superfícies, comerços i mercats i en tercer lloc a la restauració. Les pèrdues les marquen els supermercats per motius estètics.
Espigoladors és una entitat que treballa sobretot amb les pèrdues alimentàries, té seu al Prat de Llobregat, però té seus arreu de Catalunya, es nodreix de col·laboradors voluntaris.
Espigoladors treballa en diferents eixos: dret a una alimentació saludable i sostenible; té una empresa d'inserció i obrador on generen oportunitats laborals per a persones en situació de risc d'exclusió social i també una àrea de coneixement i recerca8370-cat.mp4
8370-cat.mp3
8370-spa.mp4
8370-spa.mp338101
Pensar i mostrar el mal: l'Holocaust al cinema
No full textLliçó inaugural del cicle de conferències "El món jueu a la gran pantalla. El cinema com a eina i com a pretext" programat per l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona durant el primer semestre del 2025. En aquesta conferència inaugural, el professor de Filosofia de la UdG i president d’Òmnium Cultural Xavier Antich, raona sobre l'ètica i la legitimitat de les imatges de l'Holocaust en el cinema8022.mp4
8022.mp3
Sesión 1: Guerra y Violencia
No full textEn aquesta taula rodona, moderada per Arnau Fernández Pasalodos (Universidad de Granada), diversos investigadors presenten els seus projectes de recerca. Salvador Lima (European University Institute - Universitat Autònoma de Barcelona) obre la sessió amb una ponència sobre el paper de la legió francesa i espanyola com a instruments de contenció política i com a eines de la ideologia imperial. Així mateix, tracta la presència de simpatitzants d’esquerra en aquestes tropes. Destaca les dificultats metodològiques amb què s'ha trobat, com ara la motivació dels voluntaris, la fragmentació dels relats personals i la complexitat de la documentació militar.
Seguidament, Margalida Roig Sureda (Universitat Autònoma de Barcelona) exposa la seva investigació sobre la percepció i autopercepció dels soldats ferits i malalts durant la Guerra Civil Espanyola. Presenta l’estat de la qüestió, abordant aspectes com l'impacte de l’organització sanitària en els combatents i en el personal mèdic, i menciona les fonts utilitzades, incloent-hi informes mèdics i diaris personals de combatents i sanitaris.
Jordi Ramos Ruiz (Universitat de Barcelona) presenta la seva recerca sobre els vestigis de la Guerra Civil que han perdurat a Barcelona fins al segle XXI, amb l'objectiu de crear un inventari exhaustiu. Entre els vestigis analitzats es troben refugis, bateries, restes de combats, aeròdroms, espais de repressió, grafitis i materials de guerra.
Matías Pulpillo Chiclana (Universidad de Granada) tracta la seva tesi doctoral sobre les migracions internes des d'una perspectiva rural, tot emmarcant-la en els conceptes de "violència lenta" i "sofriment", tant material com emocional, patit per comunitats vulnerables. Aquestes, susceptibles a l’emigració, experimenten un desarrelament profund que condueix a la pèrdua de la seva identitat i del seu mode de vida tradicional.
Finalment, Eider Nafarrate Bilbao (Universidad del Pais Vasco /Euskal Herriko Unibertsitatea) presenta la seva recerca sobre les experiències d’abandonament del terrorisme, centrant-se específicament en el cas d’ETA. Aborda temes com el penediment, la desconnexió col·lectiva o individual, la desvinculació voluntària o involuntària, i la desradicalització, tant pragmàtica com ètica, en el context de la història d'ETA entre 1960 i 2020.
La sessió conclou amb un torn de preguntes i aportacions dels assistents, que ofereixen suggeriments i comentaris rellevants per als investigadors.8046.mp4
8046.mp3
Una introducción a las normas sociales y su importancia en el derecho privado
No full textPonència a càrrec de Carolina Fernández Blanco, investigadora de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Univesitat de Girona, sobre les normes socials i la seva importància en el dret privat8055.mp4
8055.mp
Cuantificación de daños personales en sistemas no estandarizados
No full textConferència a càrrec d'Hugo A. Acciarri, professor de la Universidad Nacional del Sur a Bahía Blanca (Argentina), sobre la quantificació dels danys personals en sistemes no estandaritzats, és a dir, en sistemes que no tenen un barem d'indemnitzacions, sino que requereixen una determinació judicial cas per cas pel càlcul dels valors d'indemnització per danys personals8063.mp4
8063.mp
1. The condition of Social Shame
No full textPrimera conferència d'Axel Honneth, filòsof i sociòleg alemany, considerat una de les figures més destacades de la Teoria Crítica i catedràtic de Filosofia Social a la Goethe Universität Frankfurt i a la Columbia University de Nova York. La conferencia s’emmarca en el seminari “Escape from oppression. Some variants of Social Resistance”, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona entre el 7 i el 10 d’abril del 2025 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. En aquestes sessions, Honneth preten donar eines per la superació de la realitat social quan aquesta és injusta, posant de manifest que “per aconseguir el coratge necessari per transformar les injustícies de la societat, abans cal desactivar la vergonya social.” Els interessos de Honneth en la filosofia social són múltiples, però al llarg de la seva obra ha treballat sobretot la temàtica de les relacions de poder i el problema del reconeixement i el respecte social8081.mp4
8081.mp3101
Walter Benjamin: a propòsit del cinema
No full textConferència a càrrec de Paula Kuffer, professora de filosofia a la Universidad de Saragossa, dins del cicle de conferències "El món jueu a la gran pantalla. El cinema com a eina i com a pretext" programat per l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona durant el primer semestre del 2025. La doctora Kuffer, experta en Walter Benjamin, ens presenta algunes idees del filòsof en relació amb el cinema, que ens permetrien fer una reflexió per mitigar els efectes de la distorsió en la qual vivim a causa de la gran quantitat d'imatges a les que estem sotmesos8086.mp4
8086.mp3