7059 research outputs found
Sort by
La gestió col·lectiva de contractació en origen en el nou reglament d'estrangeria
No full textIrene Dozo Mougán, de la Universitat de Vigo, ens parla de la gestió col·lectiva de contractació en origen en el nou reglament d'estrangeriaIrene Dozo Mougán, from the University of Vigo, talks to us about the collective management of recruitment at origin in the new immigration regulations8125.mp4
8125.mp
EL FOC QUE NO CREMA. Acte commemoratiu de la crema de llibres dels nazis el 10 de maig de 1933
No full textGravació de l’acte d’homenatge als autors i llibres perseguits pel nazisme celebrat el dia 14 de maig del 2025 al claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i organitzat per la Càtedra Ferrater Mora amb la col·laboració de la Biblioteca de la UdG. L’acte va començar amb una conferència de Maximiliano Fuentes (doctor en Història Contemporània i professor a la Universitat de Girona) sota el títol de “Els nazis, els llibres i l’esperit anti-alemany” i tot seguit va tenir lloc una performance anomenada “List of burned books in Germany in 1933” a càrrec de l’artista Miquel García Membrano. Al mateix temps es va fer una lectura ininterrompuda de fragments de les obres i els autors de la “llista negra” amb exemplars posats a disposició dels presents per la Biblioteca de Lletres. La lectura de textos la va iniciar Joan Vergés (professor de Filosofia Moral al Departament de Filosofia de la Universitat de Girona i director de la Càtedra Ferrater Mora) amb un text de Bertolt Brecht. Fuentes, en la seva intervenció, va recordar que, tot i que ara no es cremen llibres, la censura també existeix, i va posar d'exemple els Estats Units, on va assegurar que, entre el juny de 2023 i el juny de 2024, es van prohibir deu mil llibres a 29 estats.
Vergés va explicar que van decidir dur a terme la proposta davant la situació actual de convulsió que viu el món “cada cop veiem més atacs contra la llibertat d’expressió i de pensament. I cada cop són més a prop. És hora, doncs, de reivindicar el lliurepensament, la ciència, les lletres i els llibres”8099.mp4
8099.mp341
Debat entre els participants del seminari “La IA en les arts. Conflictes i potencialitats”
No full textTancament del seminari “La IA en les arts. Conflictes i potencialitats” amb un debat sobre el procés creatiu i la figura de l’artista o el creador en el context de la intel·ligència artificial, la producció i la disseminació de les imatges, l’automatització en els diferents processos, l’aprenentatge automàtic i els patrons, el capitalisme de plataformes, el control tecnològic i la materialitat de les noves tecnologies8119.mp4
8119.mp
Memòries de fum
No full textAntoni Llena, artista i exprofesor d’art contemporani a la UdG, relata la seva experiència com a professor a la universitat durant vuit anys i com va afrontar el repte de la docència universitària. A continuació, Maria Josep Balsach reprodueix vídeos de fragments de conferències de la càtedra8123.mp4
8123.mp
Avaluació de projectes amb IA en els CEI
No full textConferència d'Albert Sabater Coll (Director de la Càtedra - Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, OEIAC) moderat per Lluís Bañeras Vives (Universitat de Girona) en el marc del "XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España" celebrat a la UdG els dies 7, 8 i 9 de maig de 2025. En aquesta Trobada es reuneixen els Comitès de les Universitats espanyoles i altres organismes públics per tal de difondre i promoure debats a la Comunitat Universitària sobre qüestions bioètiques d'interès general. S'hi debat i es fa una posada en comú dels temes d'actualitat enfocats a la millora del funcionament dels Comitès d'Ètica dedicats a l'avaluació de tots els aspectes de la investigació. En aquesta conferència Albert Sabater tracta de l’avaluació de projectes amb IA en els CEConferencia de Albert Sabater Coll (Director de la Cátedra - Observatorio de Ética en Inteligencia Artificial de Cataluña, OEIAC) moderado por Lluís Bañeras Vives (Universidad de Girona) en el marco del "XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España" celebrado en la UdG los días 7, 8 y 9 de mayo de 2025. En este Encuentro se reúnen los Comités de las Universidades españolas y otros organismos públicos para difundir y promover debates en la Comunidad Universitaria sobre cuestiones bioéticas de interés general. Se debate y se realiza una puesta en común de los temas de actualidad enfocados a la mejora del funcionamiento de los Comités de Ética dedicados a la evaluación de todos los aspectos de la investigación. En esta conferencia Albert Sabater trata de la evaluación de proyectos con IA en los CE.8109.mp4
8109.mp3
Benvinguda i presentació de la jornada
No full textEl Doctor Marco Aparicio dóna la benvinguda als assistents a la Jornada "Drets humans i universitat: preguntes i respostes arran del genocidi a Gaza" i explica el desenvolupament de l'acte tot fent una breu introducció del tema.8177.mp4
8177.mp312101
Mobilitzacions estudiantils davant del genocidi a Gaza. Amb la participació d'estudiants de les Universitats de Granada, Barcelona i Girona
No full textIntervenció de representants d'estudiants i el seu posicionament en el conflicte entre Palestina i Israel. La primera intervenció va a càrrec de l'Adrià Moreno que explica les mobilitzacions pro-Palestina que es fan des de la Universitat de Granada. La segona intervenció és de l'Hugo Pablo Veyret que explica que és militant de BDS Girona (organització en solidaritat i de suport al Poble Palestí) i militant de Joves estudiants per Palestina de la UdG. Aquesta segona associació fa més o menys un any que va néixer. Comenta, però, que ha baixat la xifra d'estudiants que participen en aquest espai i, alhora, s'adreça al professorat per tal que incentivi el debat entre l'estudiantat sobre aquesta lluita. Explica que porten a terme diferents accions per tal de difondre el missatge. Finalment, dóna dates de properes accions de protesta.8183.mp4
8183.mp3123101
Cloenda de la jornada
No full textIntervenció i cloenda de l'acte per part de la Vicerectora de Territori i Compromís Social, Sílvia Llach, en representació del Rector. La vicerectora, en la seva aportació, destaca aspecte positius que emanen de la UdG respecte al conflicte i aspectes que podríem considerar més controvertits. Com a positius, destaca els actes organitzats dins la nostra universitat per part d'estructures com càtedres, xarxes de persones, etc. sobre la temàtica que ens ocupa. També emfatitza que la UdG treballa amb una xarxa universitària sobre refugi per a persones afectades pel conflicte. Subratlla, alhora, que la UdG ha rebut una petició per a ser organització acollidora d'estudiantat i personal treballador d'universitats palestines, proposta a la qual ha respost afirmativament. Quant a aspectes a millorar i a debatre, el punt més conflictiu s'ha trobat en l'àmbit de la recerca ja que comporta una gran complexitat pels diferents punts de vista que pot tenir l'enfoc, encara que no estiguin al mateix nivell, com a justícia global i com a persones individuals afectades pel trancament de convenis amb entitats israelianes. Comenta que, a nivell de Consell de Govern, s'han aprovat pautes d'actuació que potser, hores d'ara, amb els nous esdeveniments que han tingut lloc, caldria tornar a revisar i a debatre. En tot, la universitat, alhora d'actuar, es regeix pel què diu la Unió Europea com a validador del mig. Potser, però, caldria fer una autocrítica de si a nivell d'universitats catalanes es podria fer més. La Sílvia, conclou, dient que hi ha moltes coses a millorar i que, a voltes, amb un comunicat no n'hi ha suficient.8185.mp4
8185.mp3123101
Presentació de les recerques doctorals: La repressió a la rereguarda de les comarques gironines (1936-1939). Teresa Pàmies, exili i militància: la literatura i la construcció d'una memòria col·lectiva
No full textEn aquesta sessió s’exposen dues recerques doctorals en Història. Ferran Chueca presenta la seva tesi "La repressió a la rereguarda de les comarques gironines (1936-1939)" on analitza la repressió exercida a la rereguarda republicana a les comarques gironines. L’estudi distingeix entre dues fases repressives: una primera, de caràcter revolucionari i descentralitzat, impulsada per comitès locals immediatament després del cop d’estat del juliol de 1936, i una segona, institucionalitzada, a partir dels Fets de Maig de 1937. La repressió inicial, responsable de la major part de les víctimes (674 de 800), va ser protagonitzada principalment per membres de la CNT, la FAI i el POUM, sovint provinents de sectors populars. Les víctimes més habituals foren eclesiàstics, professionals liberals, industrials i propietaris, identificats amb les dretes (CEDA, Falange, carlisme). L’autor destaca que les motivacions de la violència inclouen l’anticlericalisme, la lluita de classes, les experiències vitals dels repressors i les dinàmiques locals. A partir de treballs com els de Josep Maymí, s’identifica l’existència de xarxes informals entre comitès, fet que complexifica la comprensió del poder revolucionari. A partir del 1937, amb la recuperació parcial del control estatal per part de la República, la repressió s’institucionalitza i es canalitza a través d’organismes com el Tribunal Popular de Girona, el Servei d’Informació Militar (SIM), el Comitè Regional d’Investigació Militar (CRIM) i la Generalitat de Catalunya. Aquesta fase, molt menys letal, es dirigí especialment contra desertors, quintacolumnistes i sabotejadors, amb una incidència destacada en zones frontereres com l’Alt Empordà, el Ripollès i la Cerdanya. Per la seva banda, Irene Quintana presenta la primera part de la seva tesi doctoral, titulada "Teresa Pàmies, exili i militància: la literatura i la construcció d’una memòria col·lectiva." El treball aborda la figura de Teresa Pàmies com a escriptora, comunista i feminista, amb l’objectiu de reivindicar la seva producció literària com una eina per a la construcció de memòries col·lectives alternatives. La investigació se centra en la capacitat de Pàmies per articular una narrativa de l’exili femení i militant que integra experiència personal i consciència històrica. L’estudi proposa una relectura transversal de l’obra de l’autora, habitualment menystinguda dins dels estudis literaris generalistes, i en destaca el valor com a font híbrida, útil tant per a la historiografia com per als estudis de gènere i memòria. Quintana estructura la seva tesi en tres eixos: l’exili com a escriptora, com a comunista i com a feminista. En conjunt, la recerca posa en relleu com l’escriptura de Teresa Pàmies dona veu a col·lectius silenciats i contribueix a autoritzar versions dissidents de la Història, especialment les protagonitzades per dones i exiliades polítiques.8174.mp4
8174.mp3451
Del textualisme dels anys 70 a l'inici de la postmodernitat en els primers anys 80 a Catalunya
No full textTaula rodona de Maria Josep Balsach, Perejaume i Vicenç Altaió, dintre de les activitats dels 25 anys de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis, en relació amb el nou llibre de Vicenç Altaió “El somni de la subversió: memòries d’un traficant d’idees”. M.J. Balsach presenta el llibre com un mapa de persones, activitats, idees, de construcció d’un país i d’una nova manera d’entendre l’art i dels fonaments de l’art i la cultura dels anys 70. V. Altaió relata l’experiència de la seva generació que els anys 70 va adquirir una veu pròpia i alhora va establir l’enllaç amb la generació anterior i la tradició, una tradició oberta que no només es vinculava amb l’avantguarda. Perejaume remarca el camp de tensions continu en el llibre entre la generositat i la subjectivitat, entre reconèixer el col·lectiu en el propi o reconèixer el propi en el col·lectiu, entre donar cos o prendre cos, entre la sintaxi i el subjecte agent, entre la identitat grupal i la personal. Tots tres reflexionen sobre la biografia, la memòria, i la història de l’art i la cultura a Catalunya des dels anys 708162.mp4
8162.mp