7059 research outputs found
Sort by
Efecte de l'exercici físic sobre l'aprenentatge motor: adaptacions fisiològiques
Conferència a càrrec de Marc Roig, professor de l'School of Physical and Occupational Therapy de la Facultat de Medicina de la McGill University (Montreal, Canadà), sobre les adaptacions fisiològiques de l'exercici físic incidint en el tema de la dependència temporal de l'activitat física en relació a les adaptacions neorofisiològiques en les diferents fases del procés memorístic: codificació, consolidació i recuperació de la memòria i l'efecte de la son com a modulador d'aquest procés8160.mp4
8160.mp
¿Quién paga tus facturas? Sostenibilidad, comunidad y negocio: el triángulo del software libre
Comunicació de Pablo Sanxiao, en el marc de les 18enes Jornades de SIG Lliure 2025 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona. Ponència sobre els programes QGIS i QField i com funciona la comunitat open source i com pot contribuir a la sostenibilitat i a treballar en els objectius de desenvolupament sostenible8225.mp4
8225.mp341
Frenesí de nuevas funciones de Gleo
Presentació de Iván Sánchez en el marc de les "XVIII Jornadas SIG Libre, Geotech & Spatial Data Science" el dia 17 de setembre del 2025 sobre Gleo, una llibreria Javascript per a la visualització de mapes en web que utilitza WebGL. S'anomenen les noves funcionalitats implementades durant l'últim any8213.mp4
8213.mp34
FLUENT: predicción de fugas de agua utilizando IA, LEYP y regresión logística. Procesamiento de datos mediante PostgreSQL
Presentació de Maria Guzmán (BGEO) en el marc de les "XVIII Jornadas SIG Libre, Geotech & Spatial Data Science" el dia 17 de setembre del 2025 sobre el projecte FLUENT d'ajuda a les empreses d'aigua a preveure fuites en canonades mitjançant IA, LEYP y LR. Quatre companyies aportaren dades i col·laboraren per definir conceptes clau, compartir coneixement i aportar dades de la xarxa d'aigua per obtindre la probabilitat de trencament de les canonades. Les dades van ser emmagatzemades i processades en PostgreSQL mitjançant PL/pgSQL i PostGIS. L'objectiu de la sessió és explicar com es va fer l'arquitectura en PostgreSQL i com es van processar les dades8215.mp4
8215.mp34
Normalizando para conectar GIS y BIM
Presentació de Montserrat Monteagudo (AMB), en el marc de les "XVIII Jornadas SIG Libre, Geotech & Spatial Data Science" el dia 18 de setembre del 2025, on presenta el projecte BIM (Building Information Modeling) que és una metodologia de treball col·laborativa per a la gestió de projectes d'edificacions i d'obra civil, mitjançant models 3D de transformació digital. Aquest model ofereix la cartografia necessària per a desenvolupar aplicacions.8235.mp4
8235.mp31
Dretes radicalitzades, discursos d'odi i gènere
Conferència de Máriam Martínez-Bascuñán (Universidad Autónoma de Madrid) en el marc de l'11è Col·loqui Internacional Walter Benjamin "La democràcia liberal en crisi: un fenomen global i local" sobre les dretes radicalitzades i els discursos d’odi i gènere8257.mp4
8257.mp341
Taula Rodona: referents femenins de la creativitat publicitària a Espanya
Taula rodona titulada Mujeres de Anuncio. El tema principal és comentar una exposició itinerant que tracta sobre la trajectòria professional de dones que han aconseguit lideratge, responsabilitat i reconeixement en el món de la publicitat.8330.mp4
8330.mp3
Manuel Sacristán filósofo universitario
Dins del marc del Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, en aquesta conferència anomenada Manuel Sacristán filósofo universitario, el professor de Filosofa del Dret en la Universitat de Barcelona parla sobre la biografia de Manuel Sacristán.8331.mp4
8331.mp3
Debat taula 1
Aquesta és el primer debat que s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.8334.mp4
8334.mp3
Planteamientos hermenéuticos de Manuel Sacristán
Aquesta conferència s'emmarca dins el Simposi Trias 2025 dedicat al filòsof Manuel Sacristán. Organitzat per la Càtedra Ferrater Mora i realizat a l'Ateneu Barcelonès.
En aquesta sessió, Álvaro Ceballos, professor de la Universitat de Liège ens parla dels plantejaments hermenèutics de Manuel Sacristán. Es tracta d’integrar Manuel Sacristán en la tradició hispànica de l’estètica de la recepció i trobar precedents hispànics en aquesta estètica.
Aquí es parla d’hermenèutica literària, la interpretació de textos literaris, ja que el terme hermenèutica no pertany només a la literatura sinó també a la filosofia, al dret o a la medicina.
L’obra La hora del lector, de Josep Maria Castellet, suposa una fita de la recepció espanyola i mundial.
El relativisme hermenèutic entén que els textos literaris i les obres d'art en general generen efectes estètics i significats discursius variats en funció de qui els percep i del context on es perceben. El contrari és l'absolutisme hermenèutic.
L'any 1950 tot canvia, Sacristán, en una ressenya de l'obra La piel de nuestros días, de Thorton Wilder, diu que les emocions no són l'efecte sinó la seva premissa, això suposa un gir copernicà ja que la simpatia inicial es converteix en la condició de reaccions reflexives.
Sacristán obre també les possibilitats de significació dels textos amb el comentari a la novel·la de Rafael Sánchez Ferlosio Industrias y andanzas de Alfanhuí. Sacristán reivindica el dret d'escollir la lectura per damunt de les valències ideològiques de la crítica literària o comercial. En aquestes pàgines, Sacristan parlaria ja de la felicitat interpretativa que la qual Umbetrto Eco parlaria quatre dècades més tard.
En els materials literaris de Manuel Sacristán, doncs, es manifesten algunes de les idees cardinals de la semiòtica literària i de l'estètica de la recepció. Planeja l'obra de Sartre Què es la literatura en aquesta idea de Sacristán sobre la llibertat del lector i la seva col·laboració en la creació de l'obra.
El plantejamnet relativista potser és deutor del de Joan Ferraté qui l'any 1952 concebia l'art com una vivència, és a dir, trobem una sintonia entre ambós crítics i pensadors.
Com a conclusió, Ceballos ens diu que l'específic de l'estatut literari és la polisèmia dels textos, el seu caràcter d'experiència que pot ser viscuda de formes diferents8349.mp4
8349.mp341