7059 research outputs found
Sort by
Entrevista a Miguel Salazar, Arqueólogo
No full textDins del Cicle d'Entrevistes de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de Calonge i Sant Antoni, es fa una estrevista a Miguel Ángel Salazar Gamboa, arqueòleg i estudiant del Màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic per la Universitat de Yucatán.
Salazar ens parla de la cuina maia, molt unida a les tradicions dins l'àmbit familiar, específica de la zona sud-est de la península de Yucatán.
Ara es parla d'una cuina mesoamericana en la qual prima la tríada composta pel blat, la carbassa i el fesol i que segueix vigent encara en la tradició culinària familiar d'aquelles terres.
El blat és, en essència, la base de la cuina familar a Mèxic i a Amèrica del Sud en general, el seu aspecte sagrat és subjacent al seu ús.
Un altre aliment molt important en la cuina tradicional és el xili i les seves múltiples variant, com el de Yucatán, més petit, aliment que serveix de base per a molts plats i que es presenta en múltiples formes de cocció.
Les tècniques de cocció maies, com la del forn a terra, també segueiexen en l'actualitat i demostren el sincretisme present en la gastronomia.
Moltes begudes maies tradicionals també sobreviuen i són presents entre les comunitats campesines, per exemple.
Així, doncs, la gastronomia yucateca com a tal no es pot entendre, segons Salazar, sense el sincretisme present en els ingredients culinaris, les tènciques de coccio i els materials de cuina, encara present en la vida diària perquè él menjar es prepara en comunitat8372.mp4
8372.mp31
Lecturas esenciales: La teoría relacional del contrato, de Ian Macneil
No full textEsteban Pereira, PhD from the Adolfo Ibáñez University of Chile, presents Ian Macneil's relational contract theoryEsteban Pereira, doctor de la Universitat Adolfo Ibáñez de Xile exposa la teoria relacional del contracte de Ian Macneil8019.mp4
8019.mp
L'obra (in)completa de Carles Fages de Climent
No full textJordi Canet, estudiós de l'obra de Carles Fages de Climent, Comissari de l'Any Fages de Climent l'any 2018, ens parla de la seva tasca de revisió i catalogació de tota la documentació i la correspondència de l'escriptor de Figueres.
A partir dels anys 2013-2014, quan es va incorporar el nom i la figura de Carles Fages de Climent a la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, han sorgit molts estudis al voltant de la vida i l'obra de l'autor figuerenc, que s'han incrementat sobretot a partir de la celebració l'Any Fages el 2018.
Hi ha un gran desconeixement de l'abast del corpus literari de Fages de Climent. Hi ha molta obra inèdita, l'autor només va publicar tretze obres en vida.
Jordi Canet ha fet el buidatge de l'arxiu i la correspondència de l'autor i avui ja podem saber que l'obra de Fages de Climent la formen unes setanta obres entre novel·les, obres de teatre, poesies, assaigs i altres tipus de documents8167.mp4
8167.mp3
Tratar a las personas como individuos. Estereotipos y razonamiento probatorio
No full textThe Research Group in Philosophy of Law of the Chair of Legal Culture invites Federico Arena, currently a postdoctoral researcher at the UdG with the Maria de Maeztu program, to speak about the treatment of people as individuals, especially about stereotypes in this field and evidentiary reasoning. He has published the book Los estereotipos detrás de las normas, in 2022 and has participated in different seminars on this topicEl Grup de Recerca en filosofia del dret de la Càtedra de cultura Jurídica, conviden a Federico Arena, actualment investigador postdoctoral a la UdG amb el programa Maria de Maeztu, a parlar sobre el tracte de les persones com a individus, especialment sobre els estereotips en aquest camp i el raonament probatori. Té publicat el llibre Los estereotipos detrás de las normas, del 2022 i ha participat a diferents seminaris sobre aquest tema8184.mp4
8184.mp
El derecho privado y la configuración del paisaje normativo común
No full textConferència a càrrec de Sebastián Figueroa de la Universitat Autònoma de Madrid sobre el lloc que ocupa el dret privat en la nostra vida social. Des de la filosofia social i la filosofia de l'acció reflexiona sobre la mena d'agents que som les persones per crear el conjunt de normes que regulen les nostres vides8056.mp4
8056.mp
Presentació de l'acte. La IA en les arts. Conflictes i potencialitats
No full textÀngel Quintana, Degà de la Facultat de Lletres de la UdG, presenta la jornada amb motiu dels 25 anys de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporànies, i introdueix el seminari del matí − La IA en les arts. Conflictes i potencialitats − citant la consideració de Noam Chomsky sobre la intel·ligència artificial com una manera de legalitzar el plagi. La presentació de Roc Parés, artista i teòric de la imatge, planteja una reflexió sobre els canvis des dels inicis de la digitalització fins la intel·ligència artificial, les noves problemàtiques i oportunitats que han comportat aquests canvis, i com els artistes han assajat usos no convencionals de les tecnologies digitals des de l’art i l’experimentació. A partir de la presentació del seu treball “Restitució. Diàleg intergeneracional entre Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1932) i Roc Parés i Burguès (Ciutat de Mèxic, 1968)” i la pel·lícula creada amb la versió 2 de DALL-E, que tradueix el relat de Marian Burgués “El segle d’or” (1890), Parés introdueix consideracions sobre els sistemes generatius d’intel·ligència artificial com a formes avançades de la modulació de l’electricitat, el seu entrenament, el plagi i els projectes artístics8115.mp4
8115.mp
La IA en les arts. Conflictes i potencialitats
No full textAlan Salvadó, director del +RAIN Film Festival, el primer festival a Europa per a pel·lícules creades amb intel·ligència artificial, nascut a la UPF amb el desig de pensar sobre la IA generativa i la transformació del procés creatiu que alhora comporta una transformació de la idea tradicional del cineasta. Si bé en les bases del festival es parlava de la narració com la necessitat de buscar pel·lícules que ajudessin a narrar la contemporaneïtat, de narrar històries amb la nova tecnologia i el nou llenguatge, la majoria de pel·lícules que reben al +RAIN Film festival s’allunyen de la voluntat d’explicar històries des del cànon clàssic. L’ús de la tecnologia en les propostes és més experimental, de conceptualització, d’anàlisi dels processos creatius, es podrien emmarcar dintre del cinema experimental, i exploren temàtiques com la relació entre microcosmos i macrocosmos, la relació entre l’univers i la terra, l’humà i la seva transcendència, la interconnexió entre els diferents organismes, el diàleg amb la màquina, visions apocalíptiques i distòpiques, i reflexions sobre l’antropocè, el postcapitalisme o l’emergència climàtica8118.mp4
8118.mp
Informe sobre FOR-EU LIB
No full textPresentación del Grupo FOR-EU LIB, un macrogrupo de un grupo de alianzas de bibliotecas de universidades europeas creado con el objetivo de compartir experiencias y trabajar colaborativamentePresentació del Grup FOR-EU LIB, un macrogrup d'un grup d'alliances de biblioteques d'universitats europees creat amb l'objectiu de compartir experiències i treballar col·laborativament8143.mp4
8143.mp
4. Quan la censura és bella
No full textQuarta conferència del cicle “Lliçons de coses: La fotografia que ens revela / es rebel·la” de Joan Fontcuberta, fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d’art especialitzat en fotografia. Fontcuberta és un dels creadors més reconeguts de les arts visuals a nivell internacional. El cicle de conferències s’ha impartit a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona del 19 al 23 de maig del 2025, dins del marc de les Lliçons Ferrater Mora organitzades per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG. La temàtica general del cicle gira al voltant de la capacitat de subvertir la realitat i la veritat documental que tradicionalment ha acompanyat la fotografia. També han participat en les sessions el professors de la Universitat de Girona Xavier Antich i Íngrid Guardiola i l’arxiver i historiador Joan Boadas, aportant veus complementàries des de la filosofia, la cultura visual i l’arxivística.
En aquestes conferències Fontcuberta va obrir un espai per a la reflexió sobre els usos socials de la imatge, els mecanismes de versemblança i els dispositius que articulen la nostra percepció de la realitat visual amb la voluntat d’explorar els límits entre realitat i ficció, representació i manipulació8137.mp4
8137.mp3
Ponència: marc teòric sobre l'estigma i mirada retrospectiva
No full textLa Doctora Pilar Albertín, en la seva conferència, reflexiona sobre l'estigma i com trencar barreres. L'explicació consta de tres parts: 1) concepte d'estigma i classes; 2) factors estructurals; 3) mecanismes de resistència a la dinàmica social d'estigmatitzar. En el primer punt, la ponent ens diu que l'estigma invisibilitza i deshumanitza a les persones que el pateixen. També ens diu que és una categoria social que encadena i limita a la persona estigmatitzada i que, no qualsevol col·lectiu pot ser estigmatitzat. En el segon punt, s'intenta respondre a les següents preguntes: d'on procedeix l'estigmatització? quina és la seva pretensió? quins dispositius de poder fa servir?. Per últim, en el tercer punt, s'apunta a tres formes de resistència: desobeir, transgredir i fer polítiques articulades feministes i queer. Finalment, exposa, com a conclusió, reptes i transformacions que tenim per endavant8193.mp4
8193.mp35101