7059 research outputs found
Sort by
T1. Capítol 2. Energia a qualsevol preu
No full textCrèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà Aragonés. Veu recomanació literària: Vanesa Freixa RibaSegon capítol de la primera temporada del pòdcast “La Terra Batega” que parla de l'Energia a qualsevol preu: què està passant amb l'energia? Què vol dir que hem de descarbonitzar l'economia i quines pautes s'estan donant per a fer-ho? Qui està patint els efectes de l'anomenada transició energètica? Com podem fer per revertir el desequilibri territorial que hi ha a Catalunya? Escoltarem les veus d'activistes del Pallars Jussà i ens colarem a escoltar com parlen entre elles "tierra y agua", i moltes coses més!1
T2. Capítol 2. Alimentació: dret o mercaderia? Sobirania, cures i resistències al Pirineu
No full textEn aquest episodi apareixen les següents persones:
Marta Rivera - acadèmica: veterinària i sociòloga espanyola, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques i professora universitària. És també activista agroecòloga.
Ruth - activista de la Plataforma Contra la Autopista Elèctrica i impulsora de l'Àgora Pallaresa
Iban Campos - pagès i co-fundador de l'Ateneu del Pallars
Jaume Gelonch - pagès, membre de Salvem lo Pallars i co-fundandor de l'Ateneu del Pallars
Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell)
Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós
Vanesa Freixa - activista rural
Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya)Crèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà AragonésAquest segon episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", s'endinsa en el cor de la transició alimentària, posant veu a les persones que defensen la sobirania alimentària com a forma de justícia i d'arrelament. Parlem de sostenibilitat, de relleu generacional, de cures i de comunitat. I descobrim com, a través del menjar, es poden transformar territoris i imaginar futurs més viables. Perquè alimentar el territori és molt més que produir aliments: és sostenir la vida i fer-la col·lectiva. Com ens alimentem i qui decideix què mengem? Què vol dir produir aliments en un territori de muntanya, on el despoblament, el canvi climàtic i la concentració agrària amenacen la vida pagesa? Quin paper juga el Pirineu en la transició alimentària que ja s’està gestant a Catalunya? Al Pirineu, la terra parla a través de les mans que la treballen. Els camps s’abandonen, les petites explotacions lluiten per sobreviure i les cadenes de distribució allunyen els aliments del seu origen. Però també hi ha moviments que resisteixen i obren camins: projectes agroecològics, cooperatives de consum, horts comunitaris i ramaderes que reivindiquen una altra manera de viure i de produir1011121
T2. Capítol 5. Qui fa bategar la cultura al Pirineu?
No full textEn aquest episodi apareixen les següents persones:
Vanesa Freixa - activista rural
Finchi Groffils - co-directora del Centre d'Art i Natura de Farrera
Miquel Albero - soci cooperatiu de la llibreria El Refugi de La Seu
Federica Ravera - investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i activista
Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós
Maria Giró - sòcia de La Tartera i dinamitzadora de La Traça culturalCrèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà AragonésAquest cinquè i últim episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un móc mobilitzat", s'endinsa a les experiències que mantenen viva la cultura al Pirineu. Escoltem veus del territori i de l'acadèmia que parlen de creativitat, arrelament, cures, transmissió intergeneracional i les tensions que apareixen quan la cultura esdevé un camp de disputa. Perquè dinamitzar la cultura no és només programar activitats: és teixir comunitat, cuidar els espais col·lectius i imaginar futurs on la vida a la muntanya sigui possible i plena. Quin paper té la cultura en la vida quotidiana del Pirineu? Com es dinamitzen els espais comunitaris en pobles petits, dispersos i en transformació? I què passa quan els projectes culturals xoquen amb les lògiques del turisme, la mercantilització o la falta de recursos?
Al Pirineu, la cultura no és un “extra”: és una manera de sostenir vincles, memòries i pràctiques que donen sentit a la vida en comunitat. Des de festes populars fins a centres socials, des de projectes artístics fins a iniciatives de recuperació del patrimoni immaterial, la dinamització cultural es converteix en una força que crea resistència, cohesió i possibilitats de futurAquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I0
Contexto relacional de contratación: la dimensión implícita de la normatividad contractual
No full textThe relational theory of contract, developed by Ian Macneil and further developed by authors such as Esteban Pereira Fredes, from the Adolfo Ibáñez University in Chile, understands the contract not as a simple one-off exchange, but as an ongoing social relationship that incorporates implicit norms, trust, cooperation and a specific context that guides the conduct of the parties beyond the written text. This perspective goes beyond the classical view and is particularly useful for explaining complex or long-term contracts, in which elements such as reciprocity, flexibility and communication play an essential role. The theory thus offers a more realistic framework for legal interpretation, allowing judges and professionals to consider relational dynamics and cooperation mechanisms, and contributing to a better understanding of the evolutionary scope of contractual normativityLa teoría relacional del contrato, desarrollada por Ian Macneil y profundizada por autores como Esteban Pereira Fredes, de la Universidad Adolfo Ibáñez de Chile, entiende el contrato no como un simple intercambio puntual, sino como una relación social continua que incorpora normas implícitas, confianza, cooperación y un contexto propio que orienta la conducta de las partes más allá del texto escrito. Esta perspectiva supera la visión clásica y resulta especialmente útil para explicar contratos complejos o de larga duración, en los que elementos como la reciprocidad, la flexibilidad y la comunicación adquieren un papel esencial. La teoría ofrece así un marco más realista para la interpretación jurídica, permitiendo a jueces y profesionales considerar la dinámica relacional y los mecanismos de cooperación, contribuyendo a comprender mejor el alcance evolutivo de la normatividad contractualLa teoria relacional del contracte, desenvolupada per Ian Macneil i aprofundida per autors com Esteban Pereira Fredes, de la Universitat Adolfo Ibáñez de Xile, entén el contracte no com un simple intercanvi puntual, sinó com una relació social continuada que incorpora normes implícites, confiança, cooperació i un context propi que orienta la conducta de les parts més enllà del text escrit. Aquesta perspectiva supera la visió clàssica i resulta especialment útil per explicar contractes complexos o de llarga durada, en què elements com la reciprocitat, la flexibilitat i la comunicació adquireixen un paper essencial. La teoria ofereix així un marc més realista per a la interpretació jurídica, permetent a jutges i professionals considerar la dinàmica relacional i els mecanismes de cooperació, i contribuint a comprendre millor l’abast evolutiu de la normativitat contractual8440.mp4
8440.mp31
Tècniques espectroscòpiques. Funcionament de l'aparell RMN 1H
No full textJosep Duran, professor of Chemistry at the UdG, and Dr. Lluïsa Matas, head of Technical Research Services, explain to us how a nuclear magnetic resonance device worksEn Josep Duran, professor de Química de la UdG, i la Dra. Lluïsa Matas, cap dels Serveis Tècnics de Recerca, ens expliquen com funciona un aparell de ressonància magnètica nuclearSuport econòmic del Consell Social de la UdG, de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG i la col·laboració de l’Equip de Ciències Experimentals de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UdG8398.mp4
8398.mp4
Tècniques espectroscòpiques. Interpretació d'espectres RMN 1H
No full textAnna Ros, professor at the Olivar Gran Institute in Figueres, explains how to interpret proton nuclear magnetic resonance spectra through the resolution of a practical exerciseL'Anna Ros, professora de l'Institut Olivar Gran de Figueres, ens exposa com es fa una interpretació d'aspectres de resonància magnètica nuclear de protó a través de la ressolució d'un exercici pràcticSuport econòmic del Consell Social de la UdG, de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG i la col·laboració de l’Equip de Ciències Experimentals de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UdG8428.mp4
8428.mp3
El neofascismo europeo ante el final de la Guerra Fría
No full textDins el marc VII Seminari d'Història Política i Cultural, la ponència de Pablo del Hierro Lecea (Maastricht University) analitza l’evolució de l’extrema dreta europea en el context de la fi de la Guerra Freda i proposa estudiar-la com un fenomen històric transnacional i de llarga durada. El ponent assenyala els límits de les analogies simplificadores amb el feixisme d’entreguerres i defensa la necessitat d’examinar les continuïtats i transformacions del neofeixisme després de la Segona Guerra Mundial. La intervenció revisa diverses iniciatives de reorganització de l’extrema dreta europea impulsades per figures com Oswald Mosley o Jean Thiriart, així com l’aparició d’una nova generació militant després de Maig del 68. També analitza la reconfiguració dels anys noranta, quan determinats moviments i líders —com Jean-Marie Le Pen o Jörg Haider— aconsegueixen una presència més significativa dins dels sistemes polítics europeus. Finalment, el ponent destaca la importància de l’activitat editorial i de les xarxes de difusió ideològica, així com les dificultats d’accés a fonts documentals per estudiar aquest període, fet que evidencia la necessitat d’impulsar noves recerques interdisciplinàries sobre les dècades de 1980 i 1990. La sessió conclou amb un torn de preguntes i debat amb el públic.8475.mp4
8475.mp3
T2. Capítol 4. Qui gestiona els recursos del Pirineu?
No full textEn aquest episodi apareixen les següents persones:
Vanesa Freixa - activista rural
Xavi Ródenas - enginyer forestal i activista
Laia Angrill - ramadera de vaques a Peramola (Alt Urgell)
Marc Garriga - director del Parc Natural de l'Alt Pirineu
Joel Baró - alcalde de la Vall de Cardós
Sara Gutiérrez - ramadera del projece 30 cabres a Éller (Cerdanya)
Andreu González - director del projecte boscos de muntanya
Urgell Escribà - directora d'Integra PirineusCrèdits: Idea original: Maria Borràs Escayola i Liliana Moreno Camargo. Realització: Liliana Moreno Camargo. Veu en off: Marina Vilà AragonésQuart episodi de la segona temporada de "La Terra Batega: apunts per a un món mobilitzat", que explora com es prenen les decisions sobre els recursos naturals i quines tensions i oportunitats s'hi revelen. Es fa a partir de veus del territori i de l'acadèmia que parlen de governança, de coneixement local, de biodiversitat, de conflictes d'ús i de les lluites per fer valer models de gestió més justos i arrelats. Perquè gestionar els recursos naturals no és només administrar allò que la muntanya ofereix: és decidir col·lectivament com volem viure-hi, quins equilibris establim i quins futurs som capaços d'imaginar per als territoris de muntanya. Qui decideix com s’utilitzen els boscos, l’aigua o la terra al Pirineu? Què passa quan la gestió dels recursos naturals es desconnecta de les persones que hi viuen? Podem parlar de sostenibilitat sense parlar de poder, de desigualtats i de conflictes territorials? Al Pirineu, la gestió dels recursos naturals és un tema central per entendre el present i imaginar el futur. Entre l’explotació forestal, els usos de l’aigua, la ramaderia extensiva, la protecció ambiental i els nous interessos econòmics, el territori esdevé un espai on es creuen visions molt diferents sobre què vol dir “cuidar” la muntanyaAquest treball s’ha realitzat en el marc d’un projecte de recerca titulat: “Resistencias rurales: crisis socio-ecológica, desarrollo territorial y futuros alternativos en los Pirineos” (RERURP), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación y el Programa FEDER. PID2021-125132NA-I00111
Sol·licitants d'asil i autoritzacions per circumstàncies excepcionals: de l'arrelament laboral a l'arrelament de segona oportunitat
No full textMr. Javier Nieto, head of the Department of Labor and Immigration of the Government Subdelegation in Girona, and substitute professor of Labor Law at the UdG presents the third presentation on asylum seekers and authorizations due to exceptional circumstances: from work roots to second chance rootsEl Sr. Javier Nieto, responsable de la Dependència de Treball i Immigració de la Subdelegació del Govern a Girona, i professor substitut de Dret del Treball a la UdG exposa la tercera ponència sobre els sol·licitants d'asil i autoritzacions per circumstàncies excepcionals: de l'arrelament laboral a l'arrelament de segona oportunitat8034.mp4
8034.mp