7059 research outputs found
Sort by
El soft law y las normas sociales en la determinación de la diligencia jurídicamente exigible
No full textPonència a càrrec de Diego Papayannis, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Girona, sobre deures de diligència i altres normes de caire extrajurídic8058.mp4
8058.mp
Advaita Vedanta Mayavada, Ramana Maharshi
No full textConferència de Juan Arnau, astrofísic i especialista en filosofies orientals, actualment professor de la Universitat Complutense de Madrid dins del debat filosòfic "La natura: somni o realitat" organitzat pel Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Juan Arnau presenta i defensa el pensament de Ramana Maharshi, que és un clar representant de la tradició Advaita Vedanta Mayavada que nega la realitat última de la manifestació en tota la seva multiplicitat incloent la individualitat8071.mp4
8071.mp3
El projecte de redefinició de la marca Tossa
No full textLa regidora de l'Ajuntament de Tossa de Mar, Pilar Roura, explica el moment en què comença el turisme en la població i la repercussió que des d'aquell moment ha tingut a Tossa de Mar.8089.mp4
8089.mp3111
La distancia entre saber y hacer. Conocimiento, universidad y cambio social
No full textConferencia a cargo de Joan Subirats, catedrático en Ciencia Política de la Universidad Autónoma de Barcelona y ex ministro de Universidades, sobre la relación entre Ciencia, Política y Ciudadanía o Sociedad desde la perspectiva del impacto del "saber" (la ciencia) en las decisiones políticas y en la sociedad/ciudadaníaConferència a càrrec de Joan Subirats, catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i exministre d'Univeritats, sobre la relació entre Ciència, Política i Ciutadania o Societat des de la perspectiva de l'impacte del "saber" (la ciència) en les decisions polítiques i en la societat/ciutadania8158.mp4
8158.mp3
1. Gramàtiques de l'anomalia
No full textPrimera conferència del cicle “Lliçons de coses: La fotografia que ens revela / es rebel·la” de Joan Fontcuberta, fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d’art especialitzat en fotografia. Fontcuberta és un dels creadors més reconeguts de les arts visuals a nivell internacional. El cicle de conferències s’ha impartit a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona del 19 al 23 de maig del 2025, dins del marc de les Lliçons Ferrater Mora organitzades per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG. La temàtica general del cicle gira al voltant de la capacitat de subvertir la realitat i la veritat documental que tradicionalment ha acompanyat la fotografia. També han participat en les sessions el professors de la Universitat de Girona Xavier Antich i Íngrid Guardiola i l’arxiver i historiador Joan Boadas, aportant veus complementàries des de la filosofia, la cultura visual i l’arxivística. En aquestes conferències Fontcuberta va obrir un espai per a la reflexió sobre els usos socials de la imatge, els mecanismes de versemblança i els dispositius que articulen la nostra percepció de la realitat visual amb la voluntat d’explorar els límits entre realitat i ficció, representació i manipulació8133.mp4
8133.mp
Benvinguda
No full textDonen la benvinguda als assistents la Marta Bàrbara, vicepresidenta d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i l'Anna Planas, vicedegana de la Facultat d'Educació i Psicologia. La Marta Bàrbara exposa que cal obrir noves mirades i noves perspectives sobre l'estigma que sovint acompanya les situacions de vulnerabilitat social. Cal pensar conjuntament accions transformadores que trenquin barreres i ajudin a construir, entre tots, una societat més justa i més inclusiva. L'Anna Planas, per la seva part, comenta que parlar d'estigma és parlar de barreres invisibles però molt reals que perpetuen desigualtats i limiten oportunitats. Com a societat, tenim reptes que cal abordar amb accions davant l'estigma de la vulnerabilitat, treballant com a col·lectivitat i des del compromís social. La vicedagana també destaca tres punts en aquesta jornada que difereixen de les anteriors jornades fetes sobre aquest àmbit: a) major nombre d'inscripcions respecte a altres anys gràcies a la difusió feta; b) presència en l'acte de persones que han viscut aquesta estigmatització i que podran fer sentir la seva veu; c) presència, alhora, de l'estudiantat de la Facultat.8186.mp4
8186.mp3123481
Esdevenir esportista: com l'aprenentatge i la pràctica de l'esport influeixen en la identitat dels joves
No full textAlexander Latinjak, professor de la University College Dublin (Irlanda) sobre les adaptacions psicològiques, específicament les de la conducta, de l'exercici físic. Es centra en el tema de com l'aprenentatge i la pràctica de l'esport influeixen en la identitat dels joves quan esdevenen esportistes8161.mp4
8161.mp
Environmental Justice Atlas, un visor libre para conflictos ambientales
No full textComunicació de Micho García, en el marc de les 18enes Jornades de SIG Lliure 2025 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona. S'explica el funcionament de El Environmental Justice Atlas (EjAtlas) que és una plataforma digital de codi obert per mapejar conflictes socioambientals arreu del món. Aquest atlas s'ha realitzat amb tecnologies lliures com Django, PostGIS i MapLibre8229.mp4
8229.mp34101
Parlem de la veu?
No full textPoques vegades som conscients de què fem amb la nostra veu quan parlem, quan volem comunicar-nos per qualsevol motiu. Tant se val si el que busquem és persuadir l'audiència, explicar un conte, compartir una vivència dolorosa, descriure el lloc més meravellós del món, fer una classe o una conferència, o detallar els ingredients per preparar els mateixos bunyols que feia la nostra àvia. Sigui com sigui, quan parlem, ens comuniquem i adoptem actituds amb una finalitat concreta.
Hi ha persones que, de manera natural, són capaces d'emprar múltiples actituds amb precisió, amenitat i capacitat de captivar, segons allò que volen expressar. D'altres tenen més dificultats i han de formar-se per obtenir millors resultats. En qualsevol cas, tant si som d'una manera com d'una altra, el nostre públic, la nostra audiència, percep moltes característiques de nosaltres que l'ajuden a construir-se una imatge de com som.
Quan el públic pot veure qui parla, aquest procés es vehicula a través de la vista, la gestualitat i les expressions de tota mena, incloses les orals. Però, què passa quan parlem per la ràdio o en un pòdcast, i l'audiència ens percep sense veure'ns?
La resposta a aquesta pregunta la trobem en una disciplina: la fonoestèsia (Rodríguez, 2012). Tot i que fa temps que s'estudia, no és un concepte habitual ni en les conceptualitzacions acadèmiques ni en els nombrosos tallers o cursos destinats a millorar les habilitats de parlar en públic de manera aplicada.
De fet, aquesta construcció d'una imatge de l'altre a partir de la sola percepció vocal s'ha abordat des de diversos àmbits: des de la logopèdia (Vila i Valero-García, 2009), la física acústica (Devís, 2021), la comunicació docent (Godoy, 2016; Cortázar & Rojo, 2007), i, evidentment, des dels Radio Studies, amb aproximacions diverses que sovint cerquen definir com ha de ser la veu creïble per excel·lència (Oates, 2009; Gordillo, 2018; Rodero, 2014, 2022, 2025)A continuació podeu escoltar un pòdcast que he elaborat amb un assistent de veu d'intel·ligència artificial. Pretén aportar el seu granet de sorra a aquest camp d'estudi. És un exercici pensat per ser treballat (i corregit!) a classe amb la connivència de l'estudiantat i fomentar, d'una manera distesa i innovadora, la comprensió d'alguns dels paràmetres que modifiquem o transformem quan parlem.
Recentment, i en relació amb la creació d'una marca sonora personal, hem publicat un article que pot servir de context si us interessa aquest tema: Espinosa-Mirabet, S., Gutiérrez-García, M., & Puntí-Brun, M. (2025). Elementos para la construcción de una marca sonora personal en la radio. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 31(3), 789–799. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/8223.mp4
8223.mp
Damages, corrective justice and the liberal state
No full textGiulio Fornaroli, from the Interdisciplinary Center for Ethics at the Jagiellonian University in Krakow, Poland, presents his theory on damages, corrective justice and the liberal state. He is defending two theses. The first is that the idea that corrective duties has anything to do with the reparation of material damages is deeply misguided. Which shows that a popular justification for reparative practices in the law is also misguided. The second is that a system of damage reparations within a liberal state should not even aspire to merely incorporate demands of corrective justice into the law. Instead, a system of damage reparations should be sensitive to demands of both corrective and distributive justice and possibly also concerns of respect for personal autonomyGiulio Fornaroli, del Centre Interdisciplinari d'Ètica de la Universitat Jagellònica de Cracòvia, Polònia, presenta la seva teoria sobre els danys, la justícia correctiva i l'estat liberal. Defensa dues tesis. La primera és que la idea que els deures correctius tinguin alguna cosa a veure amb la reparació dels danys materials és profundament errònia. Això demostra que una justificació popular de les pràctiques reparadores en la llei també és errònia. La segona és que un sistema de reparació de danys dins d'un estat liberal ni tan sols hauria d'aspirar a incorporar simplement demandes de justícia correctiva a la llei. En canvi, un sistema de reparació de danys hauria de ser sensible a les demandes tant de justícia correctiva com distributiva i possiblement també a les preocupacions de respecte per l'autonomia personalGiulio Fornaroli, del Centro Interdisciplinario de Ética de la Universidad Jagellónica de Cracovia (Polonia), presenta su teoría sobre los daños, la justicia correctiva y el Estado liberal. Defiende dos tesis. La primera es que la idea de que los deberes correctivos tengan algo que ver con la reparación de daños materiales es profundamente errónea. Esto demuestra que una justificación popular de las prácticas reparadoras en el derecho también lo es. La segunda es que un sistema de reparación de daños dentro de un Estado liberal ni siquiera debería aspirar a simplemente incorporar las exigencias de la justicia correctiva en la ley. En cambio, un sistema de reparación de daños debería ser sensible a las exigencias de la justicia correctiva y distributiva, y posiblemente también a las preocupaciones sobre el respeto a la autonomía personal8263.mp4
8263.mp