Revistes UdG (Universidad de Girona)
Not a member yet
1487 research outputs found
Sort by
Popular Education
No full textL’article presenta molt breument en què consisteix l’educació popular tal com s’entén avui a França (un concepte que a Catalunya identifiquem, en bona mesura amb els plantejaments de l’educació social basats en l’acompanyament socioeducatiu, el desenvolupament comunitari i les propostes Paulo Freire en relació a l’educació d’adults). A l’article se’n descriuen les característiques, principis i orientació, sempre en favor del progrés i la transformació social. Se’n destaca l’orientació emancipadora i la l’acció a través del vincle, l’acció col·lectiva i el compromís militant amb la justícia i l’emancipació social. La finalitat de transformació social que té el projecte de l’educació popular està sotmesa a dos objectius: la conscienciació i el desenvolupament del poder d’actuació. Tot seguit es fa un recorregut històric de l’educació popular a França, que posa en valor el paper que van jugat les Maisons des Jeunes et de la Culture, de principis del segle XX, fa referència al declivi que va viure en arribar la dècada dels 90 (amb l’afebliment de l’estat del benestar i l’augment de l’individualisme) i la pervivència en l’actualitat, en què continua sent un referent per als professionals del treball social, i segueix representada per institucions rellevants com l’AFEV, els centres Léo Lagrange, Les Petits Débrouillards o els CEMÉA.The article presents briefly what popular education consists of as it is understood today in France (a concept that in Catalonia we identify, to a large extent with the approaches of social education based on socio-educational support, community development and the Paulo Freire proposals in relation to adult education). The article describes its characteristics, principles and orientation, always in favor of progress and social transformation. Emphasis is placed on emancipatory orientation and action through bonding, collective action and militant commitment to justice and social emancipation. The purpose of social transformation of the popular education project is subject to two objectives: awareness and the development of the power to act. Following is a historical tour of popular education in France, which highlights the role played by the Maisons des Jeunes et de la Culture, of the early twentieth century, refers to the decline that lived in the decade of the 90s (with the weakening of the welfare state and the rise of individualism) and survival today, in which it continues to be a benchmark for social work professionals, and is still represented by relevant institutions such as the AFEV, the Léo Lagrange centers, Les Petits Débrouillards or the CEMÉA
Estratègies, plataformes i dispositius que afavoreixin la participació dels joves
Get PDFParticipation is a right, but not everyone is in the same condition to be able to exercise it. It is then that we need to know how to work to encourage participation and train people to be able to decide on what is happening around them, act according to their needs, beable to intervene in their environment and learn to take responsibility and organize. in the community. Based on her experience as a facilitator of the Kasal de Joves Roquetes, located in the Nou Barris district (Barcelona), the author reflects on the participation ofyoung people and on working with young people through participation, as an opportunity to learn to coexisting with diversity and tackling inequalities. In addition to highlighting the knowledge of the territory when promoting any participation project, the authorhighlights the 5 issues to keep in mind so that the participation process makes sense and comes to fruition: what, who, where, when, how and why of participation. Finally, it refers to two experiences of interest and some resources to consider.La participació és un dret, però no tothom es troba en les mateixes condicions per a poder exercir-lo. És aleshores quan cal que sapiguem treballar per a fomentar la participació i capacitem les persones a que puguin decidir sobre allò que passa al seu voltant, actuïn en funció de les seves necessitats, puguin intervenir en el seu entorn i aprenguin a responsabilitzar-se i organitzar-se en comunitat. A partir de la seva experiència com a dinamitzadora del Kasal de Joves Roquetes, situat al districte de Nou Barris (Barcelona) l’autorareflexiona sobre la participació dels joves i sobre el treballar amb joves a través de la participació, com una oportunitat aprendre a conviure amb la diversitat i fer front a les desigualtats. A banda de posar en valor el coneixement del territori a l’hora d’impulsar qualsevol projecte de participació, l’autora destaca les 5 qüestions a tenir presents perquè el procés de participació tingui sentit i arribi a bon port: el què, el qui, l’on, el quan, el com i el per què de la participació. Finalment fa referència a dues experiències d’interès i a alguns recursos a tenir en compte
Incorporació dels aprenentatges del 17A a Ripoll en intervenció comunitària
Get PDFLes autores de l’article, professionals que han hagut de fer front a una població trencada pel dolor i la ferida dels atemptats i la mort o l’empresonament del grup de joves que els van cometre, reflexionen sobre la seva experiència de treball i els seus aprenentatges. Els atemptats les ha obligades a qüestionar-se tot el que havien estat fent fins aleshores en matèria d’acollida i integració de les persones migrades que viuen a Ripoll. Des del “què ha fallat” inicial, fins al “què podem fer a partir d’ara”. I en aquesta anàlisi els joves hi són especialment presents. Les autores expliquen l’estudi de camp que començar a fer després dels atemptats i al que hi van dedicar dos anys i mig i més de 1.000 entrevistes. Així mateix, presenten la metodologia ICERT ideada per elles mateixes i les accions dutes a terme. Assenyalen els 9 factors de risc que han identificat i les estratègies de treball comunitari que han començat a desenvolupar amb l’objectiu de treballar amb tots els agents de la comunitat i donar espai als diferents discursos, amb una actitud d’escolta oberta i disposició al diàleg.The authors of the article, professionals who have had to deal with a population broken by the pain and injury of the attacks and the death or imprisonment of the group of young people who committed them, reflect on their work experience and their learnings. The attacks have forced them to question everything they had been doing until then in terms of reception and integration of migrants living in Ripoll. From the initial “what went wrong” to “what we can do from now on”. And in this analysis young people are especially present. The authors explain the field study they began to do after the attacks and to which they devoted two and a half years and more than 1,000 interviews. They also present the ICERT methodology devised by themselves and the actions carried out. They point out the 9 risk factors they have identified and the community work strategies they have begun to develop with the aim of working with all community actors and giving space to the different discourses, with an attitude of open listening and willingness to dialogue
Support from the social sphere to educational and training trajectories for migrated young people
No full textThe authors of the article identify accompaniment as the basic action of support that can be given to educational and training processes. An even more necessary accompaniment when we consider it in relation to young people of immigrant origin who face multiplerisk factors for social exclusion, ranging from low levels of training and difficulties in accessing post-compulsory studies, to situations irregular administrative or awareness of being victims of racism. The authors propose that support be developed based on thesethree methodological axes: individual support, group work and network and community work. Finally, the authors refer to three experiences that can serve as a model for this line of work: Can Cuní Educational and Learning Center, the Tarda Jove project, of the SER.GI Foundation, and the Girona New Opportunities Center - CNO.Les autores de l’article identifiquen l’acompanyament com l’acció bàsica del suport que es pot prestar als processos educatius i de formació. Un acompanyament encara més necessari quan el plantegem en relació als joves d’origen immigrat que fan front a múltiples factors risc d’exclusió social, que van des del baix nivell de formació i les dificultats d’accés als estudis postobligatoris, fins a les situacions administratives irregulars o la consciència de ser víctimes de racisme. Les autores proposen que l’acompanyament es desenvolupi a partir d’aquests tres eixos metodològics: l’acompanyament individual, el treball en grup i el treball en xarxa i comunitari. Finalment les autores fan referència a tres experiències que poden servir de model per a aquesta línia de treball: Centre Educatiu i d’Aprenentatges Can Cuní, el projecte Tarda Jove, de la Fundació SER.GI, i el Centre de Noves Oportunitats de Girona - CNO
The female characters in Entre visillos (TVE 1, 1974)
No full textEl análisis de la evolución de la representación de género en la ficción televisiva resulta fundamental para entender los antecedentes históricos de la sociedad patriarcal. El objetivo de este artículo es estudiar el papel de los personajes femeninos en la serie de televisión Entre visillos (TVE1, 1974), adaptación de la novela de 1957 de Carmen Martín Gaite. Para lo cual, se realizó un análisis textual de los 15 capítulos que conforman la ficción en el que se trataba de dibujar el perfil de los protagonistas, averiguar si conseguían sus metas narrativas y analizar sus temas de conversación. Además, se aplica la clasificación de Jurado Morales (2003) sobre los tipos de realización a la que aspiran los personajes de las novelas de Gaite a los personajes de la adaptación televisiva. Se concluye que la mayoría de los protagonistas son mujeres de clase social alta que, a pesar de dedicar mucho tiempo a conversar sobre las relaciones sentimentales, no cambian de estado civil a lo largo de la narración ni consiguen sus objetivos, lo que redunda en una sensación de estancamiento y frustración vital que funciona como crítica a la represiva sociedad franquista en las postrimerías del régimen dictatorial.The analysis of the evolution of gender representation in television fiction is essential to understand the historical background of patriarchal society. The aim of this article is to study the role of female characters in the television series Entre visillos (TVE1, 1974), an adaptation of the 1957 novel by Carmen Martín Gaite. For which, a textual analysis of the 15 chapters that make up the fiction was carried out, in which the aim was to draw the profile of the protagonists, find out if they achieved their narrative goals and analyze their conversation topics. In addition, the classification of Jurado Morales (2003) on the types of realization to which the characters of Gaite's novels aspire to the characters of the television adaptation is applied. It is concluded that most of the protagonists are women of a high social class who, despite spending a lot of time talking about sentimental relationships, do not change their marital status throughout the narrative or achieve their objectives, which results in a sensation of stagnation and vital frustration that functions as a criticism of the repressive Francoist society at the end of the dictatorial regime
Pedagogia i Treball Social
Get PDFNúmero sencer: Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socails Aplicade
Socio-educational support in penitentiary centers as a tool for social inclusion
No full textLa entrada en un Centro Penitenciario supone un proceso traumático para la persona. Pero el tiempo de privación de libertad, si bien inicialmente no es querido, debe ser un tiempo de cambio, que permita al interno alcanzar las competencias sociales y ciudadanas que aseguran un proceso de cambio en su identidad, posibilitando un proceso de incorporación social de acuerdo con la norma. El artículo que presentamos describe el proceso de acompañamiento de las personas que ingresan a la Unidad Terapéutica y Educativa del CP de Asturias, entendiendo como el acompañamiento al cambio cada una de las fases del internamiento.La acogida y la planificación conjunta del proceso de cambio, será uno de los espacios destacados y principales, ya que nos ha de permitir un correcto trabajo en red que pueda mejorar su vinculación con la comunidad. Pero el acompañamiento no se limita a la acción dentro del centro, sino que durante la transición a la libertad será otro de los espacios claves y delicados para alcanzar los objetivos de reinserción. El papel del grupo de iguales, los funcionarios de vigilancia, los familiares y las entidades es clave en la transmisión de valores de tipo prosocial, posibilitando procesos de cambio identitario efectivos. La incorporación de las personas privadas de libertad, a través del acompañamiento, permite adecuar y personalizar los procesos de cambio haciendo más efectivo el trabajo que se realiza en los Centros Penitenciarios.Lo que presentamos a continuación es un estudio cualitativo de la importancia del proceso de acompañamiento, así como de los agentes y procesos claves que se dan dentro de un Centro Penitenciario de éxito como es el modelo estudiado.Entering a Penitentiary Center is a traumatic process for the person. But the time of deprivation of liberty, although initially not wanted, should be a time of change, which allows the inmate to achieve the social and civic competences that ensure a process of change in their identity, enabling a process of social integration according with the norm. The article that we present describes the process of accompaniment of the people who enter the Therapeutic and Educational Unit of the CP of Asturias, understanding as the accompaniment to the change each one of the phases of the internment.The reception and joint planning of the process of change will be one of the main and outstanding spaces, since it must allow us to work correctly in a network that can improve its connection with the community. But accompaniment is not limited to action within the center, but during the transition to freedom it will be another of the key and delicate spaces to achieve the objectives of reintegration. The role of the peer group, surveillance officials, family members and entities is key in the transmission of prosocial-type values, enabling effective identity change processes. The incorporation of people deprived of liberty, through accompaniment, allows adapting and personalizing the change processes, making the work carried out in the Penitentiary Centers more effective.What we present below is a qualitative study of the importance of the accompaniment process, as well as the key agents and processes that occur within a successful Penitentiary Center such as the model studied.L’entrada en un Centre Penitenciari suposa un procés traumàtic per a la persona. Però el temps de privació de llibertat, si bé inicialment no és volgut, ha de ser un temps de canvi, que permeti a l’intern assolir les competències socials i ciutadanes que asseguren un procés de canvi en la seva identitat, possibilitant un procés d’incorporació social d’acord a la norma. L’article que presentem descriu el procés d’acompanyament de les persones que ingressen a la Unitat Terapèutica i Educativa del CP d’Astúries, entenent com l’acompanyament al canvi cadascuna de les fases de l’internament.L’acollida i la planificació conjunta del procés de canvi, serà un dels espais destacats i principals, ja que ens ha de permetre un correcte treball en xarxa que pugui millorar la seva vinculació amb la comunitat. Però l’acompanyament no es limita a l’acció dins el centre, sinó que el moment de la transició a la lli bertat serà un altre dels espais claus i delicats per assolir els objectius de reinserció. El paper del grup d’iguals, els funcionaris de vigilància, els familiars i les entitats és clau en la transmissió de valors de tipus prosocial, possibilitant processos de canvi identitari efectius. La incorporació de les persones privades de llibertat, a través de l’acompanyament, permet adequar i personalitzar els processos de canvi fent més efectiu el treball que es realitza en els Centres Penitenciaris.El que presentem tot seguit és un estudi qualitatiu de la importància del procés d’acompanyament així com dels agents i processos claus que es donen dins un Centre Penitenciari d’èxit com és el model estudiat
El Compromiso Socioeducativo (COSE) en el marco de intervención de los Equipos de Atención a la Infancia y Adolescencia en Cataluña
No full textEl procés de presa de decisions en l’àmbit de protecció a la infància comporta sovint molta complexitat. A Catalunya, una de les mesures amb les que compten els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) per donar suport als infants per tal que continuïn convivint amb la seva família d’origen és el Compromís Socioeducatiu (COSE), posat en marxa a partir del seu establiment a la Llei 14/2010 d’Infància. En el present article es presenta una primera avaluació dels aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per tal de fer propostes per millorar, si s’escau, la seva eficàcia. S’ha seguit una metodologia mixta, recollint dades quantitatives i qualitatives a través d’unes anàlisis secundàries de les bases de dades, juntament amb l’ús de qüestionaris i entrevistes a professionals i pares i mares. Els resultats mostren l’increment del seu ús amb el pas dels anys però sense consens sobre la seva eficàcia, evidenciant una gran variabilitat al llarg del territori. S’enumeren recomanacions per avaluar i millorar-ne l’eficàcia en tant que mesura orientada a la superació d’unes situacions de risc. També s’aconsella repensar l’ús de la prestació econòmica, reelaborar el format i redacció del document del COSE, així com compartir coneixement i bones pràctiques entre els EAIA de diferents territoris.The decision-making process in the field of child protection often involves a lot of complexity. In Catalonia, one of the measures that the Childhood and Adolescent Attention Teams (EAIA) have in order to support the children to remain with their family of origin is the Socio-educational Agreement (COSE) since the Law 14/2010 on Childhood. This article presents a first evaluation of the aspects of the design, development and technical application of the COSE in order to make proposals to improve, if applicable, its effectiveness. A mixed methodology has been followed, collecting quantitative and qualitative data through secondary analysis of the databases, and also the use of questionnaires and interviews with professionals and parents. The results show an increase in its use over the years but without consensus on its effectiveness, showing great variability throughout the territory. Recommendations are given to evaluate and improve their effectiveness as a measure aimed at overcoming situations of risk, rethinking the use of the economic benefit, re-elaborating their format and writing, and sharing knowledge and good practices among different areas. The decision-making process in the field of child protection often involves a lot of complexity. In Catalonia, one of the measures that the Childhood and Adolescent Attention Teams (EAIA) have in order to support the children to remain with their family of origin is the Socio-educational Agreement (COSE) since the Law 14/2010 on Childhood. This article presents a first evaluation of the aspects of the design, development and technical application of the COSE in order to make proposals to improve, if applicable, its effectiveness. A mixed methodology has been followed, collecting quantitative and qualitative data through secondary analysis of the databases, and also the use of questionnaires and interviews with professionals and parents. The results show an increase in its use over the years but without consensus on its effectiveness, showing great variability throughout the territory. Recommendations are given to evaluate and improve their effectiveness as a measure aimed at overcoming situations of risk, rethinking the use of the economic benefit, re-elaborating their format and writing, and sharing knowledge and good practices among different areas.El proceso de toma de decisiones en el ámbito de protección a la infancia conlleva a menudo mucha complejidad. En Cataluña, una de las medidas con las que cuentan los Equipos de Atención a la Infancia y Adolescencia (EAIA) para apoyar a los niños para que continúen conviviendo con su familia de origen es el Compromiso Socioeducativo (COSE), puesto en marcha a partir de su establecimiento en la Ley 14/2010 de Infancia. En el presente artículo se presenta una primera evaluación de los aspectos del diseño, del desarrollo y de la aplicación técnica del COSE para hacer propuestas para mejorar, en su caso, su eficacia. Se ha seguido una metodología mixta, recogiendo datos cuantitativos y cualitativos a través de unos análisis secundarias de las bases de datos, junto con el uso de cuestionarios y entrevistas a profesionales y padres y madres. Los resultados muestran el incremento de su uso con el paso de los años, pero sin consenso sobre su eficacia, evidenciando una gran variabilidad a lo largo del territorio. Se enumeran recomendaciones para evaluar y mejorar la eficacia como medida orientada a la superación de unas situaciones de riesgo. También se aconseja repensar el uso de la prestación económica, reelaborar el formato y redacción del documento del COSE, así como compartir conocimiento y buenas prácticas entre los EAIA de diferentes territorios
Valoración de idoneidad en familia educadora: encajando las piezas de un puzzle
Get PDFSince the amendment of Organic Law 1/1996 on the Legal Protection of Minors (Law 26/2015) was carried out, Foster Care has been established as a first-choice resource for boys and girls whose ages are between 0 and 6 years, to replace Residential Foster Care. The objective is to provide a stable family nucleus that provides the emotional and material assistance appropriate to their needs. To ensure a positive result in achieving this objective, the process in which the needs of the host, the competencies and expectations of educators and the suitability of foster care are assessed are of utmost importance, since each one presents its own idiosyncrasy and needs, and requires references capable of covering them. That is why, from the Intervention in Family Foster Care team of the Province of Alicante, a model has been developed that covers the different areas involved, to work on the homogenization and standardization of said process. The proposed model assumes a collection of information about the different parties involved: the child or adolescents, the hosts and, if any, the biological children of the latter. Regarding the development of the evaluation at the social level, information will be requested from the centers and possible activities to which they attend. As for objective evaluation protocols, the WISC and SENA scales will be applied to the foster caregivers and the 16PF-5 and CUIDA questionnaires to the foster caregivers. With all this, it is intended to know the shape of the different pieces of the puzzle, to facilitate their subsequent fitting.Desde que se llevó a cabo la modificación de la Ley Orgánica 1/1996 de Protección Jurídica del Menor (Ley 26/2015), el Acogimiento Familiar se ha establecido como recurso de primera elección para niños y niñas cuyas edades estén comprendidas entre los 0 y s 6 años, en sustitución del Acogimiento Residencial. El objetivo es proporcionar un núcleo familiar estable que les aporte la asistencia emocional y material adecuada a sus necesidades. Para asegurar un resultado positivo en cuanto a la consecución de dicho objetivo, es de suma importancia el proceso en el que se valoran las necesidades del acogido/a, las competencias y expectativas de los educadores y la idoneidad del acogimiento, ya que cada uno/a presenta su propia idiosincrasia y necesidades, y requiere para ello referentes capaces de cubrirlas. Es por ello que, desde el equipo de Intervención en Acogimiento Familiar de la Provincia de Alicante, se ha desarrollado un modelo que cubre los diferentes ámbitos implicados, a fin de trabajar la homogeneización y estandarización de dicho proceso. El modelo propuesto supone una recogida de información acerca de los diferentes implicados: el/la niño/a o adolescentes, los/as acogedores/as y, si los hubiera, los hijos biológicos de estos últimos. En cuanto al desarrollo de la evaluación a nivel social, se solicitará información a los centros y posibles actividades a las que acuda. Por lo que a protocolos de evaluación objetiva respecta, se aplicarán las escalas WISC y SENA a los acogidos y los cuestionarios 16PF-5 y CUIDA a los acogedores. Con todo ello se pretende conocer la forma de las distintas piezas del puzzle, para facilitar su posterior encaje.Des que es va dur a terme la modificació de la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica de el Menor (Llei 26/2015), el Acolliment Familiar s'ha establert com a recurs de primera elecció per a nens i nenes en edats compreses entre els 0 i els 6 anys, en substitució de l'Acolliment Residencial. L'objectiu és proporcionar un nucli familiar estable que els aporti l'assistència emocional i material adequada a les seves necessitats. Per assegurar un resultat positiu pel que fa a la consecució d'aquest objectiu, és de summa importància el procés en el qual es valoren les necessitats de l'acollit/da, les competències i expectatives dels educadors i la idoneïtat de l'acolliment, ja que cada un/a presenta la seva pròpia idiosincràsia i necessitats, i requereix per a això referents capaços de cobrir-les. És per això que, des de l'equip d'Intervenció en Acolliment Familiar de la Província d'Alacant, s'ha desenvolupat un model que cobreix els diferents àmbits implicats, per tal de treballar l'homogeneïtzació i estandardització d'aquest procés. El model proposat suposa una recollida d'informació sobre els diferents implicats: el/la nen/a o adolescents, els/les acollidors/es i, si n'hi hagués, els fills biològics d'aquests últims. Pel que fa a el desenvolupament de l'avaluació a nivell social, s'ha de sol·licitar informació als centres i possibles activitats a què acudeixi. Pel que fa a protocols d'avaluació objectiva fa, s'aplicaran les escales WISC i SENA als acollits i els qüestionaris 16PF-5 i CUIDA als acollidors. Amb tot això es pretén conèixer la forma de les diferents peces del puzle, per facilitar la seva posterior encaix
Pedagogia i Treball Social
Get PDFNúmero sencer de: Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicade