Anuario de Estudios Medievales (Institución Milá y Fontan - CSIC)
Not a member yet
1432 research outputs found
Sort by
Miguel Ángel Ladero Quesada, Los últimos años de Fernando el Católico, 1505-1517, Madrid, Ediciones Dykinson, 2019, 2.ª edición, 336 pp. ISBN 978-84-1324-375-7.
Ferran Garcia-Oliver, Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans, Catarroja, Editorial Afers, 2019, 374 pp. (Recerca i pensament; 93). ISBN 978-84-16260-75-1.
«Los heretés posan cullidós y lo balle és jutge de les lleudes». Las lezdas de Barcelona: el funcionamiento de los impuestos sobre el comercio entre la edad media y la época moderna
What are known as the Lleuda de Mediona and the Lleuda Reial constituted a series of taxes levied on the trade and passage of all types of merchandise in the city of Barcelona in pre-industrial times. This article interprets the data extracted from a number of account books recording these taxes, which form part of an unpublished collection in the Archives of the Cathedral of Barcelona. In comparison with other European archives, the wide range of this collection offers exceptional possibilities for the study of commerce. In addition, other regulatory and legal sources have been explored. The article focuses on the evolution of tariffs, tax collection, and the conflicts that arose in the late fifteenth and sixteenth centuries. It concludes that, although control of these taxes was divided between many holders, they formed a coherent and well-organised system.Las llamadas lezdas de Mediona y Reial componen un lote fiscal que gravó la compraventa y el pasaje de todo tipo de mercancías en la ciudad de Barcelona en tiempos preindustriales. Este artículo interpreta los datos vaciados de algunos libros de cuentas de estos impuestos, que forman parte de un fondo inédito del Archivo Capitular de Barcelona. Dada su extensión, el fondo constituye un caso excepcional en el panorama archivístico europeo para el estudio del comercio. Asimismo, el artículo se nutre de otras fuentes de tipo normativo y contencioso. Focalizando en la segunda mitad del siglo XV y la centuria posterior, se incide en la evolución de las tarifas, las formas de recaudación y los conflictos en torno a la fiscalidad. Concluye que, a pesar de existir una acentuada fragmentación en la titularidad de los impuestos, estos formaban un sistema fiscal coherente y ordenado
Tres fragmentos en escritura visigótica conservados en la Biblioteca KBR de Bruselas
The KBR Library in Brussels houses three manuscript fragments in Visigothic script that have not been studied until now. In this article, they will be examined from a codicological and philological perspective in order to elucidate their origin and determine their contents. The conclusion is that they are three fragments from three different codices held in the Cathedral Library of Toledo. One of them contains a fragment from Gregory the Great's Homiliae in Ezechielem (Toledo, BC, 9-6); and the other two are liturgical fragments from a Liber horarum Toletanus (Toledo, BC, 33-3) and a Liber missarum Toletanus (Toledo, BC, 35-3).La Biblioteca KBR de Bruselas guarda tres fragmentos manuscritos en escritura visigótica carentes de estudio hasta el momento. En este artículo se analizarán desde una perspectiva codicológica y filológica a fin de esclarecer su origen y determinar sus contenidos. La conclusión es que se trata de tres fragmentos procedentes de sendos códices conservados en la Biblioteca Capitular de Toledo. Uno de ellos contiene un fragmento de las Homiliae in Ezechielem de Gregorio Magno (Toledo, BC, 9-6); y los otros dos son fragmentos litúrgicos procedentes de un Liber horarum Toletanus (Toledo, BC, 33-3) y un Liber missarum Toletanus (Toledo, BC, 35-3)
Escritura prehumanística en el grupo epigráfico de la provincia de Murcia: análisis paleográfico
The aim of this paper is to study the epigraphic monuments from the province of Murcia that use pre-humanistic script. Considering the particularities that define this form of writing, characteristic of the transition from the Middle Ages to the Early Modern period, the way in which pre-humanistic capital letters were introduced in the inscriptions produced in Murcia, characterised by precarious conditions as a consequence of its particular socio-historical context, is discussed. The study is completed with an exhaustive palaeographic analysis of the inscriptions studied in order to understand the full dimension of the phenomenon and to be able to contextualise it correctly on the map of late medieval and early modern epigraphy in the Iberian Peninsula.Este trabajo tiene por objetivo abordar el estudio de los monumentos epigráficos que emplean la escritura prehumanística conservados en el territorio de la actual provincia de Murcia. Atendiendo a las particularidades que definen a este fenómeno escriturario propio de la transición del medievo a la Edad Moderna, abordamos la manera en la que se introdujeron las mayúsculas prehumanísticas en la producción epigráfica murciana, caracterizada por unas condiciones de precariedad como consecuencia de su particular contexto sociohistórico. El estudio se completa con un exhaustivo análisis paleográfico de las inscripciones estudiadas a fin de conocer la completa dimensión del fenómeno y poder contextualizarlo de manera correcta en el mapa de la epigrafía peninsular bajomedieval y moderna
Una Legenda aurea suplementada per a la Catedral de Barcelona: un testimoni únic per a l’estudi de les col·leccions hagiogràfiques llatines a Catalunya
This article presents and analyses Barcelona, Arxiu Capitular, Còdex 105, a mid-fourteenth century manuscript offered as a gift to the Cathedral by one of its clerics. It contains the Latin text of Jacobus de Voragine’s Legenda aurea supplemented with almost seventy additional texts, many of them of local origin. Considering the poor state of conservation of hagiographic manuscripts in Catalonia, this is an exceptionally complete and extensive testimony, which allows us to provide new insights into the circulation of texts and hagiographic collections in our territory. The article offers a codicological description, followed by a historical perspective from its creation to the present day, and finally concludes with a thorough examination of the content, first of the Legenda aurea, and then of the added texts (of which a complete description is offered in the appendix).[ct] Aquest article presenta i analitza el Còdex 105 de l’Arxiu Capitular de Barcelona. Es tracta d’un manuscrit de mitjan segle XIV, llegat a la Catedral per un dels seus clergues, que conté el text llatí de la Legenda aurea de Jaume de Voràgine suplementat amb prop d’una setantena de textos més, molts dels quals d’origen local. Tenint en compte el mal estat de conservació dels manuscrits hagiogràfics a Catalunya, aquest és un testimoni excepcionalment complet i extens, que ens permet d’aportar noves pistes sobre la circulació dels textos i dels reculls hagiogràfics al nostre territori. L’article ofereix una descripció codicològica, seguida d’una perspectiva històrica des de la seva creació fins als nostres dies, i, finalment, conclou amb un examen detallat del contingut, primer de la Legenda aurea, i després dels textos afegits (dels que s’ofereix una descripció completa en apèndix)
Almudena Blasco Vallés, Oliver Vergés Pons (eds.), Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII), La Seu d’Urgell, Anem Editors, 2019, 238 pp. ISBN 978-84-121359-1-6.
Julia Conesa Soriano, Entre l’Église et la ville, pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516), Madrid, Casa de Velázquez, 2020, 347 pp. ISBN 978-84-9096-307-4.
Estrella Pérez Rodríguez, Alberto Alonso Guardo (eds.), Latinidad medieval hispánica. Estudios hispánicos 2022, Florencia, Sismel - Edizioni del Galuzzo, 2023, 656 pp. ISBN 978-88-9290-284-8.
Els senyors de la mar: el delme del peix i el domini sobre les aigües marítimes a la Catalunya medieval
Maritime waters were, throughout the middle and early modern ages, object of seigneurial appropriation. Whereas in Roman times the sea was of no one, in Carolingian times it is found under the counts’ power, who will give it to the lords. In this article, the littoral parcelling, its paper in feudalisation and the apparition of fish tithe as main form of halieutic rent in Catalonia are studied.[ct] Les aigües marítimes foren, durant l’edat mitjana i moderna, objecte d’apropiació per part de diferents senyors. Si bé en època romana la mar no era de ningú, ja en època carolíngia el trobem sota la potestat del comte, que en donarà parts als senyors. En aquest article s’estudia la parcel·lació del litoral, el seu paper en la feudalització i l’aparició del delme del peix com a principal forma de renda halièutica a Catalunya