Anuario de Estudios Medievales (Institución Milá y Fontan - CSIC)
Not a member yet
1432 research outputs found
Sort by
Vicent Ferrer i la lògica del segle XIV
Get PDFWhile working as a lector logicae at the Dominicans’ studium sollemne in Lleida, Vincent Ferrer wrote two logical texts: De unitate universalis, probably a summary of conversations he had had with his students, and De supposi tionibus, a lengthy and rigorous discussion of a complex topic in philosophy of language, widely debated in the mid-14th century. They are not texts written by an experi enced magister artium; they are the result of his sporadic, youthful endeavour (he was 22 years old) and he did not write any other scholastic work. Hence, they must be regarded as the work of a young teacher, who was familiar with both the writings of the thinkers of his time –Walter Burley, William of Ockham, Jean Buridan– and the thought of Aristotle and Thomas Aquinas.[ca] Mentre exercia de lector logicae a l’studium sollemne que els dominicans tenien a Lleida, Vicent Ferrer redactà dos textos de lògica: la questió De unitate universalis, probablement el sumari de collationes mantingudes amb els seus alumnes, i el tractat De suppositionibus, una exposició àmplia i rigorosa d’un tema complex de fi losofi a del llenguatge, molt debatut a mitjan segle XIV. No són pas textos redactats per un magister artium experimentat, són el fruit de la seva dedicació juvenil (acabava de fer 22 anys) i esporàdica perquè no escriví cap altra obra escolàstica. Cal considerar- los, doncs, l’obra d’un ensenyant precoç, coneixedor tant dels escrits dels pensadors de la seva època –Gualter Burley, Guillem d’Ockham, Joan Buridan– com del pensament d’Aristòtil i de Tomàs d’Aquino
Las relaciones entre las viudas urbanas y el cabildo de Pamplona en el s. XIV
Get PDFThis article aims to analyse the social function of the cathedral chapter of Pamplona and its urban projection. It will focus on the specific relationship created and maintained with widows, one of the disadvantaged groups in fourteenth-century society. It will illustrate how links were established between the two groups, especially through donations of material goods that have a clear spiritual purpose.En este estudio se trata de analizar la dimensión social del cabildo de la catedral de Pamplona, es decir su proyección urbana más allá del espacio que conforma el conjunto catedralicio. Para ello, se estudiarán las relaciones creadas y mantenidas con un grupo de mujeres vecinas de la ciudad de Pamplona en el siglo XIV, algunas de las cuales a priori viven una situación más desfavorecida, como son las viudas. Así veremos cómo se establecen nexos de unión entre ambos grupos, especialmente a través de las donaciones de bienes materiales, que tienen una clara finalidad espiritual
Remences senyors de remences: la família Tria d’Arenys
Get PDFThe purpose of this article is to study the evolution of the Tria family, from Arenys, throughout the last three centuries of the Middle Ages. The main characteristic of this family is that it was a family of remences (a special class of Catalan serfs), that at the same time were jurisdictional bailiffs and masters of remences. The existence of remences that were at the same time masters of remences has been known for some years, but it has not been widely disseminated. The article makes it possible to study for the first time the long-term evolution of a family of wellto-do peasants and their performance as remences, as masters of remences, and as bailiffs. The main conclusion is that the remença was not a classic servitude, but a legal category: it carried servile and economic burdens, but it did not imply any kind of segregation or impede enrichment or social ascent.[ca] La finalitat d’aquest article és estudiar l’evolució de la família Tria d’Arenys durant els tres darrers segles de l’Edat Mitjana. La característica principal d’aquesta família és que era una família de remences que a la vegada eren batlles jurisdiccionals i senyors de remences. L’existència de remences senyors de remences és coneguda des de ja fa alguns anys, però ha tingut una difusió escassa. L’article permet estudiar per primer cop l’evolució a llarg termini d’una família de pagesos benestants i la seva actuació com a remences, senyors de remences i batlles. La conclusió principal és que la remença no era una servitud clàssica, sinó una categoria jurídica: comportava càrregues servils i econòmiques, però no implicava cap tipus de segregació ni impedia l’enriquiment ni l’ascens social
Armes, armadures i batalles al·legòriques en els sermons de Vicent Ferrer
Get PDFThe expression of the fight against sin, the battle against the demon constitutes one of the most general and extended isotopies in the preaching of Vincent Ferrer. This paper attempts, on the one hand, to describe the exploitation of the allegory of the Christian’s weapons, of Pauline origin, for the expression of such a semantic approach; on the other, it illustrates, with examples taken from Vincent Ferrer’s sermons, the use of metaphors and military allegories for the expression of the conflict with evil. Finally, it concludes with the study of the pitched battle against the devil, included in a Lenten sermon, placing it in the context of other uses of the same topic or theme.[ca] L’expressió de la lluita contra el pecat, del combat contra el dimoni constitueix una de les isotopies més generals i esteses en la predicació vicentina. Aquest estudi intenta, d’una banda, descriure l’aprofitament de l’al·legoria de les armes del cristià, d’arrel paulina, per a l’expressió de tal eix semàntic; d’altra, il·lustra, amb mostres preses de sermons vicentins, la utilització de metàfores i al·legories de base militar per a l’expressió del conflicte amb el mal. Finalment, s’atura en l’estudi de la batalla campal contra el dimoni, inclosa en un sermó de Quaresma, situant aquesta en el context d’altres utilitzacions del mateix tòpic
L’entramès de Mestre Vicent: resplandor de la autoridad del predicador
Get PDFThis article deals with many aspects –some of them unpublished– referring to l’entramès de Mestre Vicent. Among the main aims of the study is, the detailed and documented virtual reconstruction of the carriage that, perhaps bearing the first representation of Vincent Ferrer, paraded in Valencia at the end of 1414 at the time of Fernando I’s Royal Entry. Other issues of special significance concern the authorship of the iconography and the proselytism denoted by that structure, whose greatest benefi ciaries were the Trastámaras and the city itself. Methodologically, the complexity of exclusively basing the interpretation of “l’entramès” on literature is emphasised, particularly since the other vertices of the triangle of medieval expression, orality and figuration, shed their own light on the object of study.El presente artículo aborda múltiples aspectos, algunos inéditos, referentes a l’entramès de Mestre Vicent. Entre los objetivos del estudio descuella la reconstrucción virtual y documentada de aquel carro que, quizá albergando la primera representación de Vicent Ferrer, desfiló en Valencia a finales de 1414 con ocasión de la entrada real de Fernando I. Otras cuestiones de especial relevancia atañen a la autoría del programa iconográfico y al proselitismo que denotaba aquella estructura, cuyos máximos beneficiarios fueron el Trastámara y la propia ciudad. Metodológicamente, se subraya la complejidad que entraña ceñir la interpretación del entremés amparada exclusivamente en la literatura, máxime cuando los otros vértices del triángulo de expresión medieval, oralidad y figuración, arrojan luz propia respecto al objeto de estudio
La cultura visual en los sermones de San Vicente Ferrer y en los escenarios de su predicación
Get PDFIn this study the sermons of Saint Vincent Ferrer are analysed from the perspective of Art History: on the one hand, the scenarios where he preached and their spatial and iconographic adaptation; and, on the other hand, the sermons, tracing the allusions to architectural and artistic techniques and the aesthetic and iconographic references that they contain.En el estudio se analizan los sermones de san Vicente Ferrer desde la perspectiva de la historia del arte. Por un lado, los escenarios donde predicó y su adecuación espacial e iconográfica; por otro, rastreando en los sermones las alusiones a las técnicas arquitectónicas y artísticas y las referencias estéticas e iconográficas que contienen
Estrella-corazón, estrella-cortador: una interpretación nueva del concepto de estrella-bābanī
Get PDFMedieval astrologers writing in Arabic used the term “heart-stars” to refer to three unusually bright stars that appear in the zodiac circle. They are Qalb al-Thawr (the Heart of Taurus, which appears as the eye of the bull), Qalb al-Asad (the Heart of Leo, which is in the lion’s chest) and Qalb al-‘Aqrab (the Heart of Scorpio, which appears in the thorax of the scorpion). In the northern constellation of Andromeda there is a bright star called Qalb al-Ḥūt (the Heart of the Fish), but its astrological signifi cance was not so great. This paper illustrates how these astrologers attributed an evil influence to the three heart-stars on the zodiac circle. According to them, the heart-stars had an affinity with the planet Mars, which was known to have maleficent powers. Due to this connection, the heart-stars could block the motion of any heavenly body on its way around the circle of the zodiac. This meant that the heart-stars had a harmful effect on human affairs. In a prediction on the length of a human life, they were used to determine the date of death. In some astrological texts, the heart-stars were distinguished with a Persian adjective: the biyabāniyya stars.Algunos textos astrológicos medievales escritos en lengua árabe aluden a las “estrellas-corazones” en referencia a tres estrellas de gran luminosidad pertenecientes a constelaciones del círculo del zodíaco: Qalb al-Ṯawr (El Corazón de Tauro, situada en el ojo de la figura del toro), Qalb al-Asad (El Corazón de Leo, en el pecho del león) y Qalb al-‘Aqrab (El Corazón de Escorpio, en el tórax del escorpión); en la constelación boreal de Andrómeda, hay una cuarta estrella-corazón, Qalb al-Ḥūt (El Corazón del Pez) que, sin embargo, no tuvo una significación astrológica tan importante. Este artículo ilustra las características astrológicas de una estrella-corazón, su asociación con el concepto astrológico «cortador» que las convertía en especialmente dañinas en los horóscopos, así como su relación con bābanī, un término de origen persa
