UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Beneficios de la visita de animales a pacientes institucionalizados
No full text[spa] Introducción: Actualmente la tenencia de animales se ha convertido en un deseo y una necesidad para muchas personas. Su salud es importante, ya que la pérdida de un compañero animal también va acarrear un duelo importante. Sin embargo, esta relación es bidireccional. Ellos también suponen un factor protector muy potente para la salud de los humanos. En los procesos de enfermedad, este impacto se hace aún más notable, ya que las personas requieren de más estímulos promotores de salud. Por ello, se pretende revisar los beneficios de la interacción con animales en pacientes institucionalizados durante un proceso de enfermedad. Objetivos: El objetivo de esta revisión es conocer si existe relación entre la entrada de animales a las instituciones hospitalarias con la mejoría del estado de salud de los pacientes. Metodología: La metodología utilizada para llevar a cabo esta revisión consistió en una búsqueda en distintas bases de datos: BVS y EBSCOhost, PubMed, y Cochrane. Incluyendo sólo aquellos publicados en los últimos 10 años, tanto en inglés como en español. Resultados: Como resultado final de la búsqueda se seleccionaron un total de 21 artículos cuya información era relevante para el estudio. Entre ellos se encuentran: 7 revisiones sistemáticas, 7 ensayos clínicos controlados aleatorizados, 5 estudios cuasiexperimentales y 1 estudio cualitativo descriptivo de un caso clínico. Discusión: Los animales en instituciones sanitarias mejoran la salud de los pacientes en todas sus esferas, reduciendo el estrés, aliviando el dolor, fomentando la actividad física y la social. Conclusiones: La terapia asistida con animales y la posibilidad de entrada de mascotas a instituciones sanitarias tienen efectos positivos en el bienestar de los pacientes, aunque se requiere formación, adaptación de espacios, planificación y un marco legal al que atenerse.[cat] Introducció: Actualment, la tinença d'animals s'ha convertit en un desig i una necessitat
per a moltes persones. La seva salut és important, ja que la pèrdua d'un company animal
també comporta un dol important. No obstant això, aquesta relació és bidireccional. Ells
també representen un factor protector molt potent per a la salut dels humans. En els
processos de malaltia, aquest impacte es fa encara més notable, ja que les persones
necessiten més estímuls promotors de la salut. Per això, es pretén revisar els beneficis
de la interacció amb animals en pacients institucionalitzats durant un procés de malaltia.
Objectius: L'objectiu d'aquesta revisió és conèixer si existeix relació entre l'entrada
d'animals a les institucions hospitalàries amb la millora de l'estat de salut dels pacients.
Metodologia: La metodologia utilitzada per dur a terme aquesta revisió va consistir en
una cerca a diferents bases de dades: BVS i EBSCOhost, PubMed i Cochrane. Incloent
només aquells publicats en els últims 10 anys, tant en anglès com en espanyol.
Resultats: Com a resultat final de la cerca, es van seleccionar un total de 21 articles la
informació dels quals era rellevant per a l'estudi. Entre ells es troben: 7 revisions
sistemàtiques, 7 assajos clínics controlats aleatoris, 5 estudis quasiexperimentals i 1
estudi qualitatiu descriptiu d'un cas clínic.
Discussió: Els animals en institucions sanitàries milloren la salut dels pacients en totes
les seves esferes, reduint l'estrès, alleujant el dolor, fomentant l'activitat física i social.
Conclusions: La teràpia assistida amb animals i la possibilitat d'entrada de mascotes a
institucions sanitàries tenen efectes positius en el benestar dels pacients, tot i que es
requereix formació, adaptació d'espais, planificació i un marc legal al qual atenir-se.[eng] Introduction: Nowadays, pet ownership has become a desire and a necessity for many
people. Their health is important, as the loss of an animal companion also entails
significant grief. However, this relationship is bidirectional. They also represent a very
powerful protective factor for human health. In illness processes, this impact becomes
even more noticeable, as individuals require more health-promoting stimuli. Therefore,
the aim is to review the benefits of animal interaction in institutionalized patients during
illness processes.
Objectives: The aim of this review is to determine if there is a relationship between the
presence of animals in hospital institutions and the improvement of patients' health
status.
Methodology: The methodology used to conduct this review consisted of a search in
various databases: BVS and EBSCOhost, PubMed, and Cochrane. Only those published
in the last 10 years, in both English and Spanish, were included.
Results: As a final result of the search, a total of 21 articles were selected, whose
information was relevant to the study. Among them are: 7 systematic reviews, 7
randomized controlled clinical trials, 5 quasi-experimental studies, and 1 qualitative
descriptive study of a clinical case.
Discussion:
Animals in healthcare institutions improve patients' health in all spheres, reducing
stress, alleviating pain, promoting physical and social activity.
Conclusions:
Animal-assisted therapy and the possibility of pets entering healthcare institutions have
positive effects on patients' well-being, although training, space adaptation, planning,
and adherence to a legal framework are required
Preparació de carbons porosos derivats de xarxes metal·loorgàniques per a l'eliminació de diclofenac en aigua
No full text[cat] La contaminació generada per les activitats humanes ha posat en greu perill la
qualitat i accessibilitat de l’aigua. Molts dels contaminats generats són composts
orgànics, com ara fàrmacs, que resulten nocius a causa de la seva toxicitat i capacitat
de bioacumulació. En aquest context, la recerca i aplicació de tecnologies efectives per
al tractament d’aigües és un factor essencial.
En aquest treball s’han sintetitzat per via assistida per microones les xarxes
metal·loorgàniques UiO-66 i MIL-100(Fe). A partir d’aquests materials, s’han obtingut
carbons porosos mitjançant la seva calcinació a 800 ºC en atmosfera inert. A més, amb
l’objectiu d’obtenir carbons amb una elevada porositat, s’ha realitzat un tractament amb
àcid dels carbons precursors. Els diferents materials han estat caracteritzats
cristal·logràfica, morfològica i texturalment mitjançant difracció de raigs X, microscòpia
electrònica, adsorció física de N2 a 77 K i anàlisi termogravimètric.
Els carbons preparats han estat avaluats en l’adsorció de diclofenac, un dels
composts orgànics més perillosos a causa dels seus efectes tòxics i lenta degradació.
El carbó derivat del UiO-66 tractat amb àcid ha estat el que ha exhibit una major
capacitat d’adsorció. Per aquest carbó, s’ha estudiat la seva cinètica d’adsorció i l’efecte
del pH.
Finalment, fent ús d’aquest carbó, s’ha preparat un dispositiu funcional
mitjançant un procés de tinció sobre un suport en forma d’hèlix obtingut per impressió
3D. Aquest s’ha caracteritzat mitjançant difracció de raigs X i microscòpia electrònica.
S’ha avaluat la seva efectivitat per a l’adsorció de diclofenac, incloent estudis de cinètica
i la seva aplicació en el tractament d’una mostra real d’aigua de pou. A més, s’ha
demostrat la reusabilitat del dispositiu en un estudi de 8 cicles consecutius d’adsorció.[eng] The pollution generated by human activities has severely threatened the quality
and availability of water. Many of these pollutants are organic compounds, such as
pharmaceuticals, which are harmful due to their toxicity and bioaccumulation potential.
In this context, the research and application of effective water treatment technologies is
crucial.
In this study, metal-organic frameworks UiO-66 and MIL-100(Fe) were
synthesized via microwave-assisted method. From these materials, porous carbons
were obtained through calcination at 800 °C in an inert atmosphere. Additionally, to
achieve highly porous carbons, the precursor carbons were treated with acid. The
different materials were characterized crystallographically, morphologically, and
texturally using X-ray diffraction, electron microscopy, physical nitrogen adsorption at 77
K, and thermogravimetric analysis.
The prepared carbons were evaluated for the adsorption of diclofenac, one of the
most dangerous organic compounds due to its toxic effects and slow degradation. The
carbon derived from UiO-66 and subjected to chemical etching exhibited the best
adsorption capacity. For this carbon, its adsorption kinetics and the effect of pH were
studied.
Finally, using this carbon, a functional device was prepared through a staining
process on a helical support obtained via 3D printing. This device was characterized by
X-ray diffraction and electron microscopy. Its effectiveness for diclofenac adsorption was
assessed, including kinetic studies and its application in the treatment of a real
groundwater sample. Additionally, the device’s reusability was demonstrated in an 8-
cycle consecutive adsorption study
Intel·ligència Artificial generativa en l'assignatura de Física i Química
No full text[cat] En els darrers anys, la integració de la intel·ligència artificial generativa a l’àmbit
de l’educació està essent un dels temes que més interès genera. Igual que
s’estan trobant aplicacions útils a l’ensenyament en general, també ha aparegut
una problemàtica vinculada a les intel·ligències artificials: el mal ús d’aquesta
eina per part de l’alumnat.
En aquest treball de fi de màster farem una prospecció de quins són els
coneixements reals que tenen els alumnes sobre les intel·ligències artificials
generatives. A més, tractarem de fer propostes educatives perquè els alumnes
aprenguin com funcionen les intel·ligències artificials generatives i comprenguin
com aprofitar aquestes eines per a fer un bon ús per l’aprenentatge de la Física
i la Química, tenint en compte el marc del currículum vigent actualment
Una feminització del cànon català a través de la lectura: Maria Antònia Oliver
No full text[cat] El present treball vol ser una proposta didàctica per a la feminització del cànon literari català mitjançant la lectura i estudi d’autores catalanes. Aquesta proposta està feta a partir de l’estudi del currículum de la LOMLOE com a punt de partida, i a l’aplicació d’un pla lector d'acord amb el qual els estudiants tractaran una obra literària per a l’estudi de diferents àrees, amb especial interès per la comprensió lectora. L’objectiu d’aquesta proposta pedagògica és implementar un model de lectura a través del qual els alumnes treballin l’anàlisi de les obres, per tant tractament de l’educació literària i els sabers bàsics, a l’hora que desenvolupen tècniques de comprensió lectora. Es proposa la incorporació de Maria Antònia Oliver, autora catalana dels anys setanta, al currículum, aprofitant la seva proximitat temporal i l’efectivitat del gènere de novel·la negra entre el jovent
Captura i Emissions de CO2 dels Embornals de Carboni Blau en els Ports de les Illes Balears
No full text[cat] Les praderies d’herbes marines, que juntament amb els boscos de manglar i les maresmes es
coneixen com a ecosistemes de Carboni Blau, són embornals naturals de carboni que
contribueixen a mitigar les emissions de CO2 a escala global gràcies a la seva elevada capacitat
de capturar CO2 mitjançant la fotosíntesi, atrapar sèston i preservar el carboni enterrat durant
mil·lennis. A les Illes Balears, les praderies de Posidonia oceanica enterren anualment
l’equivalent al 7% de les emissions de CO2 de la regió i el seu estoc de carboni orgànic és similar
al que hi ha als boscos terrestres. La destrucció de les praderies submarines comporta la pèrdua
de la capacitat de captura, però també comporta el risc que s’emeti part del carboni que han
enterrat durant segles o mil·lennis. En aquest treball es quantifiquen les taxes de captura de les
praderies de P. oceanica i Cymodocea nodosa, així com la magnitud de CO2 que potencialment
s’ha emès de les extensions de mata morta de tres ports de les Illes Balears: Portocolom
(Mallorca), Sant Antoni (Eivissa) i Fornells (Menorca). A més, es calculen les primeres estimes
de la capacitat de captura de gasos d’efecte hivernacle a llarg termini de les praderies dels ports
de les Balears, així com la vulnerabilitat d’aquest servei ecosistèmic quan les praderies estan
sotmeses a pressions en zones portuàries. Per complir els objectius es va analitzar la climatologia
de cada zona d’estudi, així com l’extensió dels fons estudiats i l’any de la pèrdua de les praderies.
A més, amb les mostres de sediment obtingudes es va determinar la densitat seca aparent i es van
realitzar una granulometria. També es van enviar mostres tant de sediment com de fulles a
analitzar per conèixer el seu contingut de carboni orgànic (Corg). Finalment, les mostres de
sediment es van datar amb el radionúclid 210Pb. Els resultats de l’estoc de carboni orgànic
acumulat des del 1947 al 2020 van dels 5,8 kg Corg m-2 als 10,7 kg Corg m-2 en les estacions de P.
oceanica i dels 3,2 kg Corg m-2 als 6,4 kg Corg m-2 en les estacions de mata morta. Pel que fa a les
taxes mitjanes d’acumulació de Corg, aquestes van dels 25,1 g Corg m-2 any-1 als 104,7 g Corg m-2
any-1 en fons de P. oceanica i dels 19,9 g Corg m-2 any-1 als 58,9 g Corg m-2 any-1 en les extensions
de mata morta. Per altra banda, el dèficit de carboni orgànic es troba comprès entre 2,32 kg Corg
m-2 al port de Portocolom i 4,29 kg Corg m-2 al port de Sant Antoni de Portmany. Els resultats
obtinguts determinen que els ports estudiats contenen importants estocs de carboni orgànic i que
el dèficit d’aquest en les extensions en mata morta de les praderies de P. oceanica es deuen a la
falta d’acumulació per part de la fanerògama. Per tant, és important la protecció de les praderies
així com els estocs de carboni orgànic de les extensions ja existents de mata morta per mitigar el
canvi climàtic, capturant el CO2 quan hi ha praderia i continuar evitant l'erosió i la
reminaralització dels estocs.[spa] Las praderas de pastos marinos, que junto con los bosques de manglar y las marismas se conocen
como ecosistemas de Carbono Azul, son sumideros naturales de carbono que contribuyen a
mitigar las emisiones de CO2 a escala global gracias a su elevada capacidad de capturar CO2
mediante la fotosíntesis, atrapar seston y preservar el carbono enterrado durante milenios. En las
Islas Baleares, las praderas de Posidonia oceanica entierran anualmente el equivalente al 7% de
las emisiones de CO2 de la región y su stock de carbono orgánico es similar al que hay en los
bosques terrestres. La destrucción de las praderías submarinas comporta la pérdida de la
capacidad de captura, pero también comporta el riesgo que se emita parte del carbono que han
enterrado durante siglos o milenios. En este trabajo se cuantifican las tasas de captura de las
praderas de P. oceanica y Cymodocea nodosa, así como la magnitud de CO2 que potencialmente
se ha emitido de las extensiones de mata muerta de tres puertos de las Islas Baleares: Portocolom
(Mallorca), Sant Antoni (Eivissa) y Fornells (Menorca). Además, se calculan las primeras
estimaciones de la capacidad de captura de gases de efecto invernadero a largo plazo de las
praderas de los puertos de las Baleares, así como la vulnerabilidad de este servicio ecosistémico
cuando las praderas están sometidos a presiones en zonas portuarias. Para cumplir con los
objetivos se analizó la climatología de cada zona de estudio, así como la extensión de los fondos
estudiados y el año de la pérdida de las praderas. Además, con las muestras de sedimento
obtenidas se determinó la aparente densidad seca y se realizaron una granulometría. También se
enviaron muestras tanto de sedimento como de hojas a analizar para conocer su contenido de
carbono orgánico (Corg). Por último, las muestras de sedimento se dataron con el radioisótopo
210Pb. Los resultados del estoc de carbono orgánico acumulado desde el 1947 al 2020 van de los
5,8 kg Corg m-2 a los 10,7 kg Corg m-2 en las estaciones de P. oceanica y de los 3,2 kg Corg m-2 a los
6,4 kg Corg m-2 en las estaciones de mata muerta. Por lo que respeta a las tasas promedio de
acumulación de Corg, estas van de los 25,1 g Corg m-2 año-1 a los 104,7 g Corg m-2 año-1 en los fondos
de P. oceanica y de los 19,9 g Corg m-2 año-1 a los 58,9 g Corg m-2 año-1 en las extensiones de mata
muerta. Por otro lado, el déficit de carbono orgánico se encuentra comprendido entre 2,32 kg Corg
m-2 en el puerto de Portocolom y 4,29 kg Corg m-2 en el puerto de Sant Antoni de Portmany. Así,
los resultados obtenidos indican que los puertos estudiados contienen importantes stocks de
carbono orgánico y que el déficit de este en las extensiones en mata muerta de las praderas de P.
oceanica se deben a la falta de acumulación por parte de la fanerógama. Por tanto, es importante
la protección de las praderas, así como los stocks de carbono orgánico de las extensiones ya
existentes de mata muerta para mitigar el cambio climático, capturando el CO2 cuando hay
pradera y continuar evitando la erosión y la remineralización de los stocks.[eng] Seagrass meadows, along with mangrove forests and marshes, are recognized as Blue Carbon
ecosystems. They are natural carbon sinks that contribute to the mitigation of CO2 emissions on
a global scale, thanks to their high capacity to capture CO2 through photosynthesis, trapping
seston and preserving buried carbon for millennia. In the Balearic Islands, Posidonia oceanica
meadows annually bury the equivalent of 7% of the region's CO2 emissions and their organic
carbon stocks are like those of terrestrial forests. Destruction of the seagrasses leads to a loss of
carbon capture capacity, but also risks releasing some of the carbon that has been buried for
centuries or millennia. This work will quantify the capture rates of P. oceanica and Cymodocea
nodosa meadows, as well as the magnitude of CO2 that has potentially been emitted from the
areas of dead matter in three harbors of the Balearic Islands: Portocolom (Mallorca), Sant Antoni
(Eivissa) and Fornells (Menorca). Additionally, this work will calculate the first estimates of the
long-term greenhouse gas capture capacity of the meadows of the ports of the Balearic Islands,
as well as the vulnerability of this ecosystem service when the meadows are subject to pressure
in harbor areas. To achieve these objectives, the climatology of each study area was analyzed, as
well as the extent of the studied seabeds and the year of the loss of the seagrass meadows. In
addition, with the sediment samples obtained, the apparent dry density was determined, and a
granulometry was performed. Moreover, both sediment and leaf samples were sent for analysis
to determine their organic carbon (Corg) content. Finally, the sediment samples were dated with
the radionuclide 210Pb. The results of the accumulated organic carbon stock from 1947 to 2020
range from 5,8 kg Corg m-2 to 10,7 kg Corg m-2 in P. oceanica stations and from 3,2 kg Corg m-2 to
6,4 kg Corg m-2 in dead matter stations. As for the average rates of Corg accumulation, these range
from 25,1 g Corg m-2 year-1 to 104,7 g Corg m-2 year-1 in areas covered with P. oceanica and from
19 ,9 g Corg m-2 year-1 to 58,9 g Corg m-2 year-1 in areas covered with dead matter. On the other
hand, the organic carbon deficit range between 2,32 kg Corg m-2 in Portocolom harbor and 4,29 kg
Corg m-2 in Sant Antoni de Portmany harbor. Therefore, the obtained results determine that the
studied harbors contain important stocks of organic carbon and that the deficit of the organic
carbon in the dead matter extensions of P. oceanica meadows is due to the lack of accumulation
by the phanerogam. Therefore, the protection of seagrasses as the organic carbon stocks from
existing dead matter extensions is important to mitigate climate change, capturing CO2 when there
are seagrass meadows and continuing to prevent erosion and remineralization of stocks
Terapias complementarias en pacientes oncológicos paliativos con trastorno depresivo
No full text[spa] Introducción:
Hoy en día, son muchas las personas que utilizan las terapias complementarias para el
alivio y mejora de la calidad de vida. Dentro del marco de los cuidados paliativos
oncológicos, su uso está adquiriendo relevancia con el objetivo de brindar unos
cuidados integrales y holísticos.
Objetivos:
Analizar si la aplicación de las terapias complementarias en un ámbito oncológico
paliativo tiene un impacto en la aparición del síndrome depresivo. Conocer si las
terapias complementarias obtienen mayor relevancia en la disminución del síndrome
depresivo junto al tratamiento habitual de confort, así como qué terapias influyen más.
Estrategia de búsqueda:
Se lleva a cabo una revisión bibliográfica de la evidencia a través de los metabuscadores
EBSCOhost y PubMed, y la base de datos de revisiones sistemáticas Cochrane. Como
resultado, nos encontramos un total de 20 artículos.
Resultados:
La mayoría de los artículos estudiados se relacionan con personas en tratamiento con un
cáncer inespecífico, donde presentan un riesgo alto de padecer un trastorno depresivo o
ya lo padecen. En mayor medida vemos ensayos clínicos seguidos de casos y controles.
Discusión:
La aplicación de las terapias complementarias en trastornos mentales mejora
significativamente la calidad de vida del paciente, disminuyendo sintomatología
frecuente en pacientes oncológicos como el dolor, la debilidad, la depresión y la
ansiedad. La disminución de la aparición del trastorno depresivo es mucho más eficaz
cuando el paciente recibe tratamiento no farmacológico antes del ingreso en cuidados
paliativos.
Conclusión:
El uso de las terapias complementarias consigue reducir la aparición del síndrome
depresivo y sus síntomas cuando ya está establecido, pero se necesita más investigación
para su implementación.[cat] Introducció:
Avui dia, són moltes les persones que utilitzen les teràpies complementàries per a
l'alleujament i millora de la qualitat de vida. Dins del marc de les cures pal·liatives
oncològiques, el seu ús està adquirint rellevància amb l'objectiu de brindar unes cures
integrals i holístiques.
Objectius:
Analitzar si l'aplicació de les teràpies complementàries en un àmbit oncològic pal·liatiu
té un impacte en l'aparició del síndrome depressiu. Conèixer si les teràpies
complementàries obtenen major rellevància en la disminució del síndrome depressiu al
costat del tractament habitual de confort, així com quines teràpies influeixen més.
Estratègia de cerca:
Es duu a terme una revisió bibliogràfica de l'evidència a través dels metacercadors
EBSCOhost i PubMed, i la base de dades de revisions sistemàtiques Cochrane. Com a
resultat, ens trobem un total de 20 articles.
Resultats:
La majoria dels articles estudiats es relacionen amb persones en tractament amb un
càncer inespecífic, on presenten un risc alt de patir un trastorn depressiu o ja el pateixen.
En major grau veiem assajos clínics seguits de casos i controls.
Discussió:
L'aplicació de les teràpies complementàries en trastorns mentals millora
significativament la qualitat de vida del pacient, disminuint simptomatologia freqüent
en pacients oncològics com el dolor, la feblesa, la depressió i l'ansietat. La disminució
de l'aparició del trastorn depressiu és molt més eficaç quan el pacient rep tractament no
farmacològic abans de l'ingrés dins cures pal·liatives.
Conclusió:
L'ús de les teràpies complementàries aconsegueix reduir l'aparició del síndrome
depressiu i els seus símptomes quan ja està establert, però es necessita més recerca per
al seu desenvolupament.[eng] Introduction:
Today, many people are using complementary therapies to improve their quality of life.
Within the framework of oncological palliative care, their use is gaining importance
with the aim of providing comprehensive and holistic care.
Objectives:
To analyse whether the application of complementary therapies in a palliative oncology
setting has an impact on the appearance of depressive syndrome. To find out whether
complementary therapies are more relevant in the reduction of the depressive syndrome
together with the usual comfort treatment, as well as which therapies have a greater
influence.
Search strategy:
A literature review of the evidence was carried out using the meta-search engines
EBSCOhost and PubMed, and Cochrane systematic review databases. As a result, we
found a total of 20 articles.
Results:
Most of the articles studied relate to people undergoing treatment for a non-specific
cancer, where they are at high risk of suffering from a depressive disorder or already
suffer from it. To a greater extent we see clinical trials followed by case-controls.
Discussion:
The application of complementary therapies in mental disorders significantly improves
the patient's quality of life, reducing common symptoms in cancer patients such as pain,
weakness, depression and anxiety. The decrease in the appearance of depressive
disorder is much more effective when the patient receives non-pharmacological
treatment before admission to care.
Conclusion:
The use of complementary therapies is successful in reducing the onset of depressive
syndrome and its symptoms when it is already established, but more research is needed
for its development
Realización de ejercicio físico acompañado de una dieta hiperproteica como estrategia efectiva para la prevención de sarcopenia en población envejecida
No full text[spa] Introducción: El proceso de envejecimiento implica cambios físicos, cognitivos y sociales. Entre ellos, destaca la sarcopenia, caracterizada por la pérdida de masa y fuerza muscular, que se asocia con la discapacidad física y funcional. Entre sus factores de riesgo, la desnutrición y la falta de actividad física son variables modificables. Por tanto, el objetivo de la presente revisión bibliográfica fue evaluar la efectividad de intervenciones basadas en ejercicio físico y una dieta hiperproteica para la prevención de sarcopenia en ancianos. Metodología y resultados: La búsqueda bibliográfica se realizó en las bases de datos EBSCOhost, PubMed y Cochrane Library. Tras el proceso de revisión de los artículos obtenidos, 23 de ellos fueron seleccionados para su posterior análisis. Discusión y conclusiones: Según la evidencia publicada, el ejercicio físico tiene un efecto protector frente a la sarcopenia, especialmente si se combinan diferentes tipos de ejercicio en un mismo programa. No ha sido posible establecer recomendaciones específicas en cuanto a intensidad, frecuencia y volumen de entrenamiento. Por otro lado, se sugiere la implementación de una dieta hiperproteica en ancianos, la distribución uniforme de proteínas entre las comidas diarias y la elección de proteínas de calidad, como las de origen lácteo. Finalmente, la evidencia encontrada sustenta la importante función de enfermería en la promoción de la salud para: prevenir la sarcopenia, preservar la autonomía y mejorar la calidad de vida de las personas mayores.[cat] Introducció: El procés d’envelliment implica canvis físics, cognitius i socials. Entre ells, destaca la sarcopènia, caracteritzada per la pèrdua de massa i força muscular, associada amb la discapacitat física i funcional. Entre els seus factors de risc, la desnutrició i la manca d’activitat física són variables que poden modificar-se. És per això que l’objectiu de la present revisió bibliogràfica va ser avaluar l’efectivitat d’intervencions basades en exercici físic i una dieta hiperproteica per a la prevenció de sarcopènia en persones majors. Metodologia i resultats: La recerca bibliogràfica es va dur a terme a les bases de dades EBSCOhost, PubMed i Cochrane Library. Després del procés de revisió dels articles obtinguts, 23 d’ells van ser seleccionats per al seu posterior anàlisi.
Discussió i conclusions: Segons l’evidència publicada, l’exercici físic té un efecte protector davant la sarcopènia, especialment si es combinen diferents tipus d’exercici en un mateix programa. No ha estat possible establir recomanacions específiques en quant a intensitat, freqüència i volum d’entrenament. D’altra banda, es suggereix la implementació d’una dieta hiperproteica en ancians, la distribució uniforme de proteïnes entre les menjades diàries i l’elecció de proteïnes de qualitat, com les d’origen làctic. Finalment, l’evidència sosté la important funció d’infermeria en la promoció de la salut per: prevenir la sarcopènia, preservar l’autonomia i millorar la qualitat de vida de les persones majors.[eng] Introduction: The aging process entails physical, cognitive, and social changes. Among them, sarcopenia is characterized by the loss of muscle mass and strength, which is associated with physical and functional disability. Among its risk factors, malnutrition and lack of physical activity are modifiable variables. Therefore, the objective of this literature review was to evaluate the effectiveness of interventions based on physical exercise and a high-protein diet for sarcopenia prevention in the elderly.
Methodology and results: A bibliographic search was carried out in the EBSCOhost, PubMed and Cochrane Library databases. After reviewing the obtained articles, 23 of them were finally selected for further analysis.
Discussion and conclusions: According to the published evidence, physical exercise has a protective effect against sarcopenia, especially when different types of exercises are combined in the same program. It has not been possible to establish specific recommendations regarding the intensity, frequency, and volume of training. On the other hand, it is recommended the implementation of a high-protein diet in the elderly, the uniform distribution of proteins between daily meals and the choice of quality proteins, such as those of dairy origin. Finally, the evidence supports the key role of nursing in promoting health by preventing sarcopenia, preserving autonomy, and improving the quality of life of older adults
Validación de sistemas informatizados
No full text[spa] La validación de sistemas informatizados es un proceso esencial para mantener la calidad de los productos y
garantizar la conformidad regulatoria en la industria farmacéutica.
Este trabajo aborda la validación de sistemas informatizados en la industria farmacéutica, conforme a las
directrices de la Guía de Normas de Correcta Fabricación (NCF) de la Unión Europea. La validación de estos
sistemas es crucial para garantizar el uso de sistemas que cumplan con las normas de calidad requeridas. Implica
un proceso de documentación y verificación para asegurar que los sistemas informatizados, compuestos por
hardware y software, funcionen de acuerdo con las especificaciones previstas y las expectativas de los usuarios,
cumpliendo con las normativas aplicables.
El proceso de validación incluye la redacción del libro de especificaciones (URS), la cualificación de la instalación
(IQ), la cualificación operativa (OQ), la cualificación de desempeño (PQ) y el análisis del riesgo (RA). Cada etapa
tiene como objetivo verificar que el sistema cumpla con los requisitos de seguridad, de gestión de datos y de
trazabilidad.
El objetivo de este trabajo es establecer los principios fundamentales para la validación de un sistema
informatizado conectado a un espectrometro IR con el fin de garantizar el cumplimiento de los criterios de
gobernanza de datos y la integridad de los datos a lo largo de su ciclo de vida.
Este proceso incluye la definición de directrices para validar el sistema, así como su priorización y la correcta
ejecución y documentación de las actividades de validación y cualificación, de acuerdo con la Guía de Normas
de Correcta Fabricación de la Unión Europea, Parte II, y el Anexo 11 referente a la validación de los sistemas
informatizados.
Este trabajo de Fin de Máster se ha desarrollado en las instalaciones de la empresa Bionórica Extracts SL. Se ha
validado el sistema informático Spectrum 10 ES Software, de un espectrómetro FT-IR Spectrum Two de
PerkinElmer L-135 para aplicaciones de control de calidad y producción. Concretamente se ha centrado en la
gestión de accesos de usuarios, la implementación de registros de auditoría (audit trails) y la verificación de
copias de seguridad y la integridad de los datos
L'eix de la docència en el pla estratègic de la UIB
No full text[cat] La Universitat de les Illes Balears ha aprovat el pla estratègic 2023-2027, elaborat
mitjançant un procés participatiu. Aquesta fita és clau per fer una política i gestió
basades en cicles de planificació, posada en marxa d’actuacions, anàlisi de resultats i
replantejament d’accions i, si escau, d’objectius
Itinerari didàctic pels sectors de producció d’Inca. Una sortida escolar amb alumnes de sisè d'Educació primària
No full text[cat] Inca és una localització on es poden treballar multitud de continguts geogràfics.
Aquest Treball de Fi de Grau presenta un itinerari didàctic per diferents punts d’Inca, on
l’objectiu és aprendre sobre els sectors de producció de la localitat.
En aquest itinerari didàctic, es veuran diferents punts d’Inca que permetran als alumnes
relacionar els coneixements teòrics amb la realitat. Aquesta sortida està pensada per dur-la a
terme amb alumnes de 6è de Primària, ja que els continguts que es tracten són complexos i la
finalitat d’aquest itinerari és apropar el món de la geografia als nins, a la vegada que
treballam amb un entorn proper i local a ells, d’una manera engrescadora i significativa per
als infants.[eng] Inca is a location where a multitude of geographical contents can be worked on.
This Final Degree Thesis presents a didactic itinerary through different points of Inca, where
the objective is to learn about the locality's production sectors.
In this didactic itinerary, different points of Inca will be seen that will allow students to relate
theoretical knowledge to reality. This outing is designed to be carried out with 6th grade
Primary students, as the content covered is complex and the purpose of this didactic itinerary
is to bring the world of geography closer to the children, at the same time that we work with
an environment close and local to them, in an encouraging and meaningful way for children