UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
José Antonio Peñalosa Vega (1960-2013): vida, obra y legado en la guitarra clásica contemporánea
No full text[spa] Esta investigación ofrece como objeto de estudio la labor del músico José Antonio Peñalosa Vega (Sevilla, 1960-2013), profesor de guitarra, director en varios conservatorios de Sevilla, concertista y compositor. Sus objetivos abarcan analizar y estudiar de forma general su música, comprender qué quería expresar, revisar los aspectos biográficos y contextuales cuando las compuso, realizar una descripción analítica de sus composiciones, conocer mejor su obra para saber interpretar su música de la forma más fiel posible y colaborar en la divulgación de sus obras. Se formó con Doña América Martínez, una de las figuras más destacadas de la guitarra clásica en España desde mediados del siglo XX. Su huella en Peñalosa es muy evidente; fue su principal, y prácticamente única, maestra y supo encauzar su innata musicalidad apoyándola en una base técnica rigurosa y coherente. La concepción musical de este compositor se articula en torno a la idea de que cada obra debe contener un mensaje y cada nota transmitir una intención emocional precisa. Su dominio técnico, resultado de su formación y de una disciplina férrea, se complementaba con una marcada sensibilidad interpretativa plasmada a través de una gestualidad natural y expresiva. Sus composiciones se caracterizan por un claro predominio del contenido temático y emocional, con piezas construidas sobre una intención musical bien fundamentada en el conocimiento y el criterio artístico, lo que confiere a su obra un lenguaje personal y una estética definida.[eng] This research focuses on the work of the musician José Antonio Peñalosa Vega (Seville, 1960–2013), guitar teacher, director at several conservatories in Seville, concert performer and composer. Its objectives include analyzing and studying his music in general terms, understanding what he wanted to express, reviewing biographical and contextual aspects of his compositions, conducting an analytical description of them, improving the understanding of his work in order to interpret his music as faithfully as possible and collaborating in the dissemination of his works. He studied with Doña América Martínez, one of the most prominent figures of classical guitar in Spain since the mid-20th century. Her influence on Peñalosa is evident; she was his main, and practically only, teacher, and she knew how to channel his innate musicality, supporting it with a rigorous and coherent technical foundation. This composer's musical conception is articulated around the idea that each piece should contain a message and each note should convey a precise emotional intention. His technical mastery, a result of his training and strict discipline, was complemented by a marked interpretive sensitivity expressed through natural and expressive gestures. His compositions are characterized by a clear predominance of thematic and emotional content, with pieces built on a musical intention firmly grounded in artistic knowledge and judgment, which gives his work a personal language and a defined aesthetic
Estudi del secretoma en un model de càncer de mama triple negatiu: implicacions en la resposta imflamatòria i progressió tumoral
No full text[cat] El càncer de mama triple negatiu és una de les tipologies amb més agressivitat i mal pronòstic del conjunt patològic de càncers de mama. Actualment, la inflamació crònica del microambient tumoral és reconeguda com una de les principals característiques que més influeix en la malignitat i en el futur desenvolupament de recidives. El present estudi es centra en avaluar els efectes del secretoma tumoral, obtingut a partir de l’exposició de la línia tumoral MDA-MB-231 amb un còctel proinflamatori compost per 17β-Estradiol, TNFα i IL-6 (ETI), sobre la línia cel·lular d’epiteli de mama no tumorigènica MCF-10A, amb la finalitat de identificar biomarcadors relacionats amb la inflamació i el possible canvi fenotípic maligne de les cèl·lules epitelials del teixit mamari benigne. A partir de l’experimentació s’ha observat com citocines, com la IL-6, podrien tenir un paper clau sobre les cèl·lules receptores del tractament (MCF10A) a curt termini, atès a l’elevada activació de STAT3, proteïna que desencadena l’expressió d’efectors relacionats amb la inflamació, proliferació i migració cel·lular. És per això que s’ha realitzat un model d’actuació eficaç sobre el secretoma mitjançant l’ús d’anticossos per a mitigar l’efecte de la IL-6 i ICAM-1 pel que fa a la seva transducció de senyal. D’aquesta manera, s’incentiva la importància en l’estudi dels efectes de potencials biomarcadors, com IL-6 o ICAM-1, sobre les cèl·lules del teixit mamari benigne per a la recerca de biomarcadors i models terapèutics que actuïn en estadis precoços de la patologia per contrarestar l’aparició de recidives[spa] El cáncer de mama triple negativo es una de las tipologías con mayor agresividad y mal pronóstico del conjunto patológico de cánceres de mama. Actualmente, la inflamación crónica del microambiente tumoral es reconocida como una de las principales características que más influye en la malignidad y futuro desarrollo de recidivas. El presente estudio se centra en evaluar los efectos del secretoma tumoral, obtenido a partir de la exposición de la línea tumoral MDA-MB-231 con un cóctel proinflamatorio compuesto por 17β-Estradiol, TNFα e IL-6 (ETI), sobre la línea celular de epitelio de mama benigna MCF-10A, con la finalidad de identificar biomarcadores relacionados con la inflamación y el posible cambio fenotípico maligno de las células epiteliales del tejido mamario benigno. A partir de la experimentación se ha observado cómo citocinas, como
la IL-6, podrían desempeñar un papel clave sobre las células receptoras del tratamiento (MCF10A) a corto plazo, dado a la elevada activación de STAT3, proteína que desencadena la expresión de efectores relacionados con la inflamación, proliferación y migración celular. Por ello, se ha realizado un modelo de actuación eficaz sobre el secretoma mediante el uso de anticuerpos para mitigar el efecto de la IL-6 e ICAM-1 en cuanto a su transducción de señal. De esta forma, se incentiva la importancia en el estudio de los efectos de potenciales biomarcadores, como IL-6 o ICAM-1, sobre las células del tejido mamario benigno para la búsqueda de biomarcadores y modelos terapéuticos que actúen en estadios precoces de la patología para contrarrestar la aparición de recidivas[eng] Triple negative breast cancer is one of the typologies with greater aggressiveness and poor prognosis of the pathological set of breast cancers. Currently, the chronic inflammation of the tumor microenvironment is recognized as one of the main characteristics that most influences malignancy and the future development of recurrences. This study focuses on evaluating the effects of the tumor secretome, obtained from the exposure of the MDA-MB-231 tumor line to a pro-inflammatory cocktail composed of 17β-Estradiol, TNFα and IL-6 (ETI), on the MCF-10A benign breast epithelial cell line, with the aim of identifying biomarkers related to inflammation and the possible malignant phenotypic change of the epithelial cells of the benign breast tissue. Based on the experimentation, it has been observed how cytokines, such as IL-6, could play a key role on the treatment receptor cells (MCF10A) in the short term, given the high activation of STAT3, a protein that triggers the expression of effectors related to inflammation, proliferation and cell migration. Therefore, a model of effective action on the secretome has been realized through the use of antibodies to mitigate the effect of IL-6 and ICAM-1 in terms of signal transduction. In this way, the importance of studying the effects of potential biomarkers, such as IL-6 or ICAM-1, on the cells of benign mammary tissue is encouraged for the search for biomarkers and therapeutic models that act in early stages of the pathology to counteract the appearance of relapse
Interacting particle systems with mobility and demographic dynamics as biological models
No full text[eng] Interacting particle systems serve as a fundamental tool for modeling and understanding the behavior of complex biological systems. By focusing on how individual agents interact, these models provide valuable insights into emergent phenomena like spatial organization, collective behavior, and evolutionary dynamics. In this thesis, we use individual-based models to investigate systems of active and passive particles, exploring their collective dynamics and structural organization.
More in detail, we first study (Chapter 2 of the thesis) the spatial distribution and dynamics of Brownian particles, incorporating stochastic birth–death processes, active movement, and spatial constraints. Using numerical simulations, we study how critical parameters, including diffusion rates, activity levels, and reproduction rates, affect phenomena like phase transitions, clustering, and motility-induced phase separation. These findings help to understand some underlying mechanisms that drive the organization of biological systems on microscopic scales.
The second study (Chapter 3) broadens this analysis to multi-type systems, emphasizing the balance between competition and coexistence in binary particle mixtures. By combining computational simulations with theoretical models inspired by Lotka–Volterra dynamics, we explore how factors such as mobility, random demographic variations, and interaction rules influence population stability and species dominance.
The third study (Chapter 4) explores how game-theoretical interactions influence spatial population dynamics and stability. We analyze the conditions that promote coexistence, competitive exclusion, or dominance, focusing on the role of environmental factors and interaction rules in determining these outcomes.
Overall, this thesis demonstrates the versatility and effectiveness of interacting particle systems as a framework for studying complex biological phenomena. By connecting theoretical approaches with practical applications, this thesis contributes via simple models to analyzing some real-world biological systems.[cat] Els sistemes de partícules en interacció són una eina fonamental per modelar i comprendre el comportament de sistemes biològics complexos. En centrar-se en com interactuen els agents individuals, aquests models proporcionen coneixements valuosos sobre fenòmens emergents com l’organització espacial, el comportament col·lectiu i la dinàmica evolutiva. En aquesta tesi, utilitzem models basats en individus per investigar sistemes de partícules actives i passives, explorant-ne la dinàmica col·lectiva i l’organització estructural.
Més en detall, en primer lloc estudiem (Capítol 2 de la tesi) la distribució espacial i la dinàmica de partícules brownianes, incorporant processos estocàstics de naixement i mort, moviment actiu i restriccions espacials. Mitjançant simulacions numèriques, analitzem com paràmetres clau, com ara les taxes de difusió, els nivells d’activitat i les taxes de reproducció, afecten fenòmens com transicions de fase, formació d’aglomerats i separació de fase induïda per mobilitat. Aquests resultats ajuden a comprendre alguns dels mecanismes subjacents que regeixen l’organització dels sistemes biològics a escales microscòpiques.
El segon estudi (Capítol 3) amplia aquesta anàlisi a sistemes de múltiples tipus, fent èmfasi en l’equilibri entre competència i coexistència en mescles binàries de partícules. Combinant simulacions computacionals amb models teòrics inspirats en la dinàmica de Lotka–Volterra, explorem com factors com la mobilitat, les variacions demogràfiques aleatòries i les regles d’interacció influeixen en l’estabilitat poblacional i la dominància d’espècies.
El tercer estudi (Capítol 4) analitza com les interaccions basades en teoria de jocs influeixen en la dinàmica i estabilitat espacial de les poblacions. Examinem les condicions que afavoreixen la coexistència, l’exclusió competitiva o la dominància, centrant-nos en el paper dels factors ambientals i les regles d’interacció en la determinació d’aquests resultats.
En general, aquesta tesi demostra la versatilitat i eficàcia dels sistemes de partícules en interacció com a marc per a l’estudi de fenòmens biològics complexos. En connectar enfocaments teòrics amb aplicacions pràctiques, aquesta tesi contribueix, a través de models senzills, a l’anàlisi d’alguns sistemes biològics del món real.[spa] Los sistemas de partículas en interacción son una herramienta fundamental para modelar y comprender el comportamiento de sistemas biológicos complejos. Al centrarse en cómo interactúan los agentes individuales, estos modelos proporcionan valiosos conocimientos sobre fenómenos emergentes como la organización espacial, el comportamiento colectivo y la dinámica evolutiva. En esta tesis, utilizamos modelos basados en individuos para investigar sistemas de partículas activas y pasivas, explorando su dinámica colectiva y organización estructural.
Más en detalle, en primer lugar estudiamos (Capítulo 2 de la tesis) la distribución espacial y la dinámica de partículas brownianas, incorporando procesos estocásticos de nacimiento y muerte, movimiento activo y restricciones espaciales. Mediante simulaciones numéricas, analizamos cómo parámetros clave, como las tasas de difusión, los niveles de actividad y las tasas de reproducción, afectan fenómenos como transiciones de fase, formación de cúmulos y separación de fase inducida por movilidad. Estos hallazgos ayudan a comprender algunos de los mecanismos subyacentes que rigen la organización de los sistemas biológicos a escalas microscópicas.
El segundo estudio (Capítulo 3) amplía este análisis a sistemas de múltiples tipos, enfatizando el equilibrio entre competencia y coexistencia en mezclas binarias de partículas. Combinando simulaciones computacionales con modelos teóricos inspirados en la dinámica de Lotka–Volterra, exploramos cómo factores como la movilidad, las variaciones demográficas aleatorias y las reglas de interacción influyen en la estabilidad poblacional y la dominancia de especies.
El tercer estudio (Capítulo 4) analiza cómo las interacciones basadas en teoría de juegos influyen en la dinámica y estabilidad espacial de las poblaciones. Examinamos las condiciones que favorecen la coexistencia, la exclusión competitiva o la dominancia, centrándonos en el papel de los factores ambientales y las reglas de interacción en la determinación de estos resultados.
En general, esta tesis demuestra la versatilidad y eficacia de los sistemas de partículas en interacción como marco para el estudio de fenómenos biológicos complejos. Al conectar enfoques teóricos con aplicaciones prácticas, esta tesis contribuye, a través de modelos sencillos, al análisis de algunos sistemas biológicos del mundo real
Efectos de la práctica regular de actividad física en pacientes con síndrome metabólico
No full text[spa] El Síndrome metabólico (MetS) es un desorden complejo caracterizado por presentar un conjunto de factores que incrementan el riesgo de padecer diferentes enfermedades como las relacionadas con las arterias coronarias (CHD), las cardiovasculares (CVD) o la diabetes mellitus tipo 2 (DMT2). En la actualidad el MetS es la enfermedad que más muertes causa alrededor del mundo, prácticamente 2 tercios de la mortalidad a nivel mundial se da por dos de los componentes claves del MetS: la diabetes y la obesidad. Cabe destacar que esta enfermedad afecta a una gran parte de la población y que se espera un incremento en la incidencia a lo largo de los años. Por lo que es imperativo investigar soluciones a este desorden. Teniendo en cuenta estos datos, este estudio tiene como objetivo analizar cómo afecta a individuos que padecen MetS una intervención de dos años caracterizada por un aumento en la actividad física.
En este estudio han participado 40 individuos diagnosticados con MetS, de los cuales 20 son hombres entre 55-75 años y 20 mujeres de entre 60-75 años. Estos participantes han sido clasificados en dos grupos dependiendo de si han aumentado o no su actividad física a lo largo de los 2 años de intervención. Al inicio y pasados dos años de intervención se han determinados los siguientes parámetros: parámetros antropométricos, parámetros clínicos y marcadores de estrés oxidativo (CAT, SOD y MDA), inflamación (MPO) y actividad física (IL-15 e Irisina). Los resultados evidencian que los pacientes que han incrementado su actividad física a lo largo de la intervención presentan una mejora en los parámetros antropométricos y clínicos además de una reducción del cuadro inflamatorio y del estrés oxidativo. En contraste, los pacientes que no han incrementado su actividad física no presentan cambios o, incluso, una tendencia a empeorar. En conclusión, este estudio evidencia que existe una clara asociación entre una mejora de la salud en personas con MetS y un incremento de la actividad física[cat] La Síndrome Metabòlica (MetS) és un trastorn complex caracteritzat per presentar un conjunt de factors que incrementen el risc de patir diferents malalties com les relacionades amb les artèries coronàries (CHD), les cardiovasculars (CVD) o la Diabetis Mellitus tipus 2 (DMT2). En l’actualitat, la MetS és la malaltia que més morts causa arreu del món, pràcticament dues terceres parts de la mortalitat a nivell mundial es donen per dos del components clau de la MetS: la diabetis i l’obesitat. Cal destacar que aquesta malaltia afecta a una gran part de la població i que s’espera un increment en la incidència al llarg dels anys. Per això és imperatiu investigar solucions a aquest trastorn. Tenint en compte aquestes dades, aquest estudi té com a objectiu analitzar com afecta a individus que pateixen MetS una intervenció de dos anys caracteritzada per un augment en l’activitat física. En aquest estudi han participat 40 individus diagnosticats amb MetS, dels quals 20 són homes d’entre 55-75 anys i 20 dones d’entre 60-75 anys. Aquests participants han estat classificats en dos grups dependent de si han augmentat o no la seva activitat física al llarg dels 2 anys d’intervenció. A l’inici i passats dos anys d’intervenció s’han determinat els següents paràmetres: paràmetres antropomètrics, clínics i marcadors d’estrès oxidatiu (CAT, SOD i MDA), inflamació (MPO) i activitat física (IL-15 i Irisina). Els resultats evidencien que el pacients que han incrementat la seva activitat física al llarg de la intervenció presenten una millora en els paràmetres antropomètrics y clínics, a més d’una reducció del quadre inflamatori i de l’estrès oxidatiu. En contrast, els pacients que no han incrementat la seva activitat física, no presenten canvis o, fins i tot, una tendència a empitjorar. En conclusió, aquest estudi evidencia que existeix una clara associació entre una millora de la salut en persones amb MetS i un increment de l’activitat física[eng] Metabolic Syndrome (MetS) is a complex disorder characterized by the presence of a group of factors that increase the risk of developing various diseases such as coronary heart disease (CHD), cardiovascular disease (CVD), or type 2 diabetes mellitus (T2DM). Currently, MetS is the disease that causes the most deaths worldwide; nearly two-thirds of global mortality is due to two of the key components of MetS: diabetes and obesity. It is important to highlight that this disease affects a large portion of the population, and its incidence is expected to increase over the coming years. Therefore, it is imperative to investigate solutions to this disorder. Taking this data into account, this study aims to analyse how a two-year intervention characterized by increased physical activity affects individuals suffering from MetS. This study involved 40 participants diagnosed with MetS, of whom 20 are men aged between 55–75 years and 20 are women aged between 60–75 years. These individuals were classified into two groups depending on whether or not they increased their physical activity during the two-year intervention. At the beginning and after the two years of intervention, the following parameters were assessed: anthropometric parameters, clinical parameters, and markers of oxidative stress (CAT, SOD, and MDA), inflammation (MPO), and physical activity (IL-15 and Irisin). The results show that patients who increased their physical activity during the intervention presented improvements in anthropometric and clinical parameters, as well as a reduction in inflammation and oxidative stress. In contrast, patients who did not increase their physical activity showed no changes or even a tendency to worsen. In conclusion, this study shows that there is a clear association between improved health in individuals with MetS and increased physical activit
Legati a diario, persarum rege, carthaginem venerunt. Cartago y la dipolomacia Púnico Persa en el siglo V a.c.
No full text[spa] La diplomacia en el Mediterráneo antiguo se constituye por un continuo juego de intereses político-económicos mediante los cuales las distintas potencias operan para imperar sobre sus iguales. Esta afirmación, la podemos hacer, entre otras cosas, gracias a dos textos escritos de la mano de Diodoro y Justino, que establecen la cooperación del Imperio Persa con Cartago para la destrucción del mundo griego, que son los que aquí se analizan. En este trabajo se busca arrojar algo más de luz sobre estos pasajes y contrastar la veracidad que pueda haber en ellos, así como las posibles causas y consecuencias de la cooperación púnico-persa[cat] La diplomàcia en l'antic Mediterrani va ser constituïda per un continu joc d’interessos polític-econòmics pel qual distintes potències varen operar per imposar-se sobre els seus rivals. Aquesta afirmació la podem donar entre altres coses gràcies a dos textos escrits pels autors clàssics Diodor i Justí, qui estableixen la cooperació de l'Imperi Persa amb Cartago per la destrucció del món grec, i són quins analitzarem aquí. En aquest treball se cerca portar més llum sobre aquests texts i contrastar amb la veracitat que es pot trobar en ells, així com les possibles causes i conseqüències de la cooperació púnico-persa[eng] Diplomacy in the ancient Mediterranean was characterised by a continuous interplay of political and economic interests, through which the various powers manoeuvred and operated in an effort to dominate their rivals. This assertion can be made, among other reasons, thanks to two written sources by Diodorus and Justin, which establish the cooperation between the Persian Empire and Carthage in the endeavour to destroy the Greek world — texts which are analysed here. This paper seeks to shed further light on these passages and to assess the veracity they may hold, as well as to explore the possible causes and consequences of this Punic-Persian cooperatio
Estacionalitat dels paràmetres atmosfèrics de la Cova de sa Font (sa Dragonera): un registre detallat del cicle anual dels valors de temperatura, CO2 i O2
No full text[eng] High CO2 concentrations are common in caves from the Balearic Islands and have been the subject of research for years in a site that can be considered paradigmatic: Cova de sa Font, located on the small island of sa Dragonera. As a complement of previous research carried out since 2014, continuous recording devices of temperature, CO2, and O2 were installed in the cave to gain a detailed understanding of its atmospheric dynamics. Data recorded between April and December 2023 reveal a remarkable but gradual rise in CO2 levels during late spring and early summer, reaching concentrations above 60,000 ppm throughout the summer period and even reaching estimated values above 70,000 ppm of CO2 lasting to the beginning of November. The O2 data record shows a very strong inverse correlation with CO2 content, with minimum values during the summer when the lowest O2 concentrations are reached, below 14.5 %. With the influxes of cold air during autumn, the cave ceases to be a confined atmospheric environment, so that CO2 levels dropped from 60,000 to 2,000 ppm in less than three days by the end of November 2023, resulting in a complete renewal of the cave's air in winter. The available cave temperature records and meteorological data allow us to interpret in detail the particularities of the atmospheric dynamics of Cova de sa Font, suggesting a model of the cave's atmosphere behavior that acts as a summer cold air trap, which is responsible for the confinement and high summer concentrations of CO2
Caracterització del potencial catabòlic d’un citocrom p450 de salipiger aestuarii 357
No full text[cat] Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són compostos orgànics persistents en el
medi ambient, alliberats principalment per la combustió incompleta de fusta i
combustibles fòssils. Degut a la seva persistència i toxicitat representen una preocupació
significativa per la salut humana i ecològica. Entre aquests, el naftalè destaca per ser un
dels més persistents, ja que és el més simple, volàtil i soluble. Davant aquest repte, varis
microorganismes han desenvolupat vies catabòliques per degradar xenobiòtics. Un
d’aquests és Salipiger aestuarii 357, capaç d’utilitzar el naftalè com a única font de
carboni i energia.
Mitjançant estudis genòmics comparatius, es va observar que aquest cep presenta els
enzims necessaris per la degradació del naftalè, excepte una salicilat 1,5-hidroxilasa,
implicada en la conversió del salicilat a gentisat. Davant aquesta absència, es va
identificar en el seu genoma un citocrom P450, i es va plantejar la possibilitat de que
aquest podria actuar com una salicilat 1,5-hidroxilasa, ja que estudis han confirmat que
diversos P450 poden hidroxilar compostos aromàtics.
Per comprovar-ho i estudiar la seva activitat enzimàtica, es va dissenyar un plasmidi que
contingués el gen del citocrom P450, amb l’objectiu de dur a terme la sobreexpressió de
la proteïna recombinant en Escherichia coli. Tanmateix, no es va poder confirmar la seva
funció a causa de la seva tendència a formar cossos d’inclusió i l’absència de
coexpressió amb una parella redox que li cedeixi els electrons necessaris[spa] Los hidrocarburos aromáticos policíclicos (HAPs) son compuestos orgánicos
persistentes en el medio ambiente, liberados principalmente por la combustión
incompleta de madera y combustibles fósiles. Debido a su persistencia i toxicidad,
representan una preocupación significativa para la salud humana y ecológica. Entre
ellos, el naftaleno destaca por ser uno de los más persistentes, ya que es el más simple,
volátil y soluble. Ante este reto, varios microorganismos han desarrollado vías
catabólicas para degradar xenobioóticos. Uno de ellos es Salipiger aestuarii 357, capaz
de utilizar el naftaleno como única fuente de carbono y energía.
Mediante estudios genómicos comparativos, se observó que esta cepa presenta las
enzimas necesarias para la degradación del naftaleno, excepto una saliclato 1,5
hidroxilasa, implicada en la conversión de salicilato a gentisato. Ante esta ausencia, se
identificó en su genoma un citocromo P450, y se planteó la posibilidad de que ésta podría
actuar como una salicilato 1,5-hidroxilasa, ya que estudios han confirmado que varios
P450 pueden hidroxilar compuestos aromáticos.
Para comprobarlo y estudiar su actividad enzimática, se diseño un plásmido que
contenía el gen del citocromo P450, con el objetivo de llevar a cabo la sobreexpresión
de la proteína recombinante en Escherichia Coli. Sin embargo, no se pudo confirmar su
función debido a su tendencia a formar cuerpos de inclusión y a la ausencia de
coexpresión con una pareja redox que le proporcione electrones[eng] Polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) are persistent organic compounds in the
environment, mainly released by the incomplete combustion of wood and fossil fuels. Due
to their persistence and toxicity, they represent a significant concern for human health
and ecosystems. Among them, naphthalene stands out as one of the most persistent, as
it is the simplest, most volatile, and most soluble. In response to this challenge, several
microorganisms have developed catabolic pathways to degrade xenobiotics. One of them
is Salipiger aestuarii 357, capable of using naphthalene as its sole source of carbon and
energy.
Comparative genomic studies showed that this strain presents the necessary enzymes
for naphthalene degradation, except for a salicylate 1,5-hydroxylase, which is involved in
the conversion of salicylate to gentisate. In the absence of this enzyme, a cytochrome
P450 was identified in its genome, and it was proposed that this protein could act as a
salicylate 1,5-hydroxylase, as studies have shown that cytochrome P450 enzymes can
hydroxylate aromatic compounds.
To verify this and study its enzymatic activity, a plasmid containing the gene for the
cytochrome P450 was designed with the aim of overexpressing the recombinant protein
in Escherichia coli. However, its function could not be confirmed due to its tendency to
form inclusion bodies and the absence of co-expression with a redox partner that provides
the necessary electron
La llengua de la nostàlgia. Els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer
No full textAbstract not availabl