UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Phonetic similarity and acquisition challenges of Spanish rhotics among Chinese L2 learners: A theoretical and analytical approach
No full textEl suicidio en el ámbito policial. Factores de riesgo, protección y recomendaciones para su prevención
No full text[spa] La presente tesis aborda el suicidio policial en España. El suicidio es la principal causa de muerte no natural en España. En el caso de los policías, mueren más por su propia arma que por los enfrentamientos armados que pudieran tener a lo largo de su carrera policial. El diario “El Español” publicó en 2021 (año especialmente negro para el suicidio policial, con 44 agentes muertos), que la proporción de personas que se suicidan en España es de 11 por cada 100.000 habitantes, mientras que la proporción de policías que se suicidan es de 16,62 por cada 100.000. La realidad del suicidio policial es dura y los datos son contundentes. No obstante, abordar el suicidio policial en nuestro país es complejo. Siendo un tema del que resulta doloroso hablar en cualquier circunstancia, la cultura policial imperante todavía ve estas pérdidas humanas como un estigma del que es mejor no hablar. Esta manera de ver las cosas ha supuesto un reto importante en la recogida de información de casos de suicidio policial para la presente tesis doctoral, dificultando el acceso a la misma. Muchas puertas se han cerrado, pero, por suerte, otras muchas se han abierto, haciendo posible este proyecto.
Así pues, esta tesis doctoral intenta dar un paso más en el conocimiento, intervención y prevención del suicidio policial, siendo el objetivo general, conocer las posibles causas desencadenantes de la ideación y el acto suicida en los miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad y ofrecer recomendaciones para su prevención. Para ello, se han analizado 19 casos de suicidio o intento de suicidio policial mediante 82 entrevistas a 48 compañeros, familiares y amistades. Para la recogida de información, se ha empleado una versión adaptada de la Entrevista Semi-Estructurada de Autopsia Psicológica en Español (García-Caballero et al., 2010). Aunque este instrumento se diseñó inicialmente para identificar las muertes por suicidio de las que lo habían sido por causas naturales, en la presente tesis su utilización ha tenido como único fin recabar información de diversas fuentes con el objeto de averiguar, en cada caso estudiado, las motivaciones suicidas últimas existentes según la versión de las personas más cercanas a los agentes fallecidos o de los policías que no completaron el suicidio.
Para ello, en el Bloque 1, se ha realizado una introducción de las principales teorías de las conductas suicidas, entre ellas, el modelo psicológico del suicidio policial, además de otros temas relevantes asociados al suicidio y su prevención. También se ha presentado evidencia empírica sobre factores de riesgo y de protección del suicidio en la población general y en el colectivo policial. En el Bloque 2 se han desarrollado los objetivos generales y específicos de esta tesis. En el Bloque 3 se ha descrito la metodología utilizada para la consecución de los objetivos de la presente investigación. En el Bloque 4 se han presentado los resultados obtenidos y, finalmente, en el Bloque 5, se ha realizado una discusión general de los principales resultados obtenidos, sus implicaciones prácticas e investigación futura, así como una propuesta de plan de prevención.
Una de las conclusiones más importantes de esta tesis tiene que ver con las relaciones de pareja como el factor de riesgo más mencionado entre los desencadenantes del suicidio policial, y que guarda un paralelismo importante con la motivación suicida que encontramos en la población general. Las alteraciones psicológicas y emocionales que causan los problemas de pareja van de la mano con el estrés inherente al trabajo policial (especialmente dentro de las comisarías y no fuera de ellas, en el trabajo de calle), siendo también otro factor de riesgo relevante. Teniendo en cuenta estos factores, cabe preguntarse por qué los servicios de detección y atención psicológicos son tan precarios en el ámbito policial y, por otro lado, por qué se margina a las familias (especialmente a las parejas de los agentes) de los planes de intervención y prevención.
Las iniciativas de prevención del suicidio policial son escasas en nuestro país, y las que existen tienen una implementación precaria y desigual entre los distintos cuerpos policiales. Las “bajas psicológicas” en la policía - muy numerosas - por otro lado, no están bien vistas de puertas para adentro de la institución, además de suponer, en algunos casos, mermas económicas que los agentes no se pueden permitir. Por ello, en esta tesis también se ha tratado de esbozar un plan de prevención que pueda abordar la realidad de lo que nos encontramos en el ámbito de la salud psicológica y el suicidio de nuestros policías.[cat] Aquesta tesi aborda el suïcidi policial a Espanya. El suïcidi és la principal causa de mort no natural a Espanya. En el cas de les policies, moren més per la seva pròpia arma que pels enfrontaments armats que poguessin tenir al llarg de la seva carrera policial. El diari “El Español” va publicar el 2021 (any especialment negre per al suïcidi policial, amb 44 agents morts), que la proporció de persones que se suïciden a Espanya és d'11 per cada 100.000 habitants, mentre que la proporció dels policies que se suïciden és de 16,62 per cada 100.000. La realitat del suïcidi policial és dura i les dades són contundents. Tot i això, l’abordatge del suïcidi policial al nostre país és complex. Si ja és un tema que resulta dolorós parlar-ne en qualsevol circumstància, la cultura policial imperant encara veu aquestes pèrdues humanes com un estigma del qual és millor no parlar. Aquesta manera de veure les coses ha suposat un repte important en la recollida d'informació de casos de suïcidi policial per a aquesta tesi doctoral, dificultant-ne l'accés. Moltes portes s'han tancat, però, per sort, moltes altres s'han obert, fent possible aquest projecte.
Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta fer un pas més en el coneixement, intervenció i prevenció del suïcidi policial, essent l'objectiu general conèixer les possibles causes desencadenants de la ideació i l'acte suïcida als Cossos i Forces de Seguretat i oferir recomanacions per a la prevenció. Per això, s'han analitzat 19 casos de suïcidi o intent de suïcidi policial mitjançant 82 entrevistes a 48 companys, familiars i amistats. Per a la recollida d'informació, s'ha fet servir una versió adaptada de l'Entrevista Semi-Estructurada d’Autòpsia Psicològica en Espanyol (García-Caballero et al., 2010). Encara que aquest instrument es va dissenyar inicialment per identificar les morts per suïcidi de les que ho havien estat per causes naturals, en aquesta tesi la seva utilització ha tingut com a única finalitat obtenir informació de diverses fonts per tal d'esbrinar, en cada cas estudiat, les motivacions suïcides últimes existents segons la versió de les persones més properes a la persona finada o dels policies que no van completar el suïcidi.
Per això, al Bloc 1, s'ha realitzat una introducció de les principals teories de les conductes suïcides, el model psicològic del suïcidi policial, i altres temes rellevants associats al suïcidi i la seva prevenció. També s'ha presentat evidència empírica sobre factors de risc i de protecció del suïcidi a la població general i al col·lectiu policial. Al Bloc 2 s’han desenvolupat els objectius generals i específics d'aquesta tesi. Al Bloc 3 s'ha descrit la metodologia utilitzada per a la consecució dels objectius de la present investigació. Al Bloc 4 s'han presentat els resultats obtinguts i, finalment, al Bloc 5, s'ha realitzat una discussió general dels principals resultats obtinguts, les seves implicacions pràctiques i recerca futura, així com una proposta de pla de prevenció.
Una de les conclusions més importants d'aquesta tesi té a veure amb les relacions de parella com el factor de risc més esmentat entre els desencadenants del suïcidi policial i que guarda un paral·lelisme important amb la motivació suïcida que trobem a la població general. Les alteracions psicològiques i emocionals que causen els problemes de parella van de la mà amb l'estrès inherent al treball policial (especialment dins de les comissaries i no fora d'elles, a la feina de carrer), i també és un altre factor de risc rellevant. Tenint en compte aquests factors, cal preguntar-se per què els serveis de detecció i atenció psicològics són tan precaris en l'àmbit policial i, per altra banda, per què es margina a les famílies (especialment a les parelles dels policies) dels plans d’intervenció i prevenció.
Les iniciatives de prevenció del suïcidi policial són escasses al nostre país, i les que existeixen, tenen una implementació precària i desigual entre els diferents cossos policials. Les “baixes psicològiques” a la policia -molt nombroses- d'altra banda, no estan ben vistes de portes cap a dins de la institució, a més de suposar, en alguns casos, minves econòmiques que els agents no es poden permetre. Per això, en aquesta tesi també s'ha intentat esbossar un pla de prevenció que pugui abordar la realitat del que ens trobem a l'àmbit de la salut psicològica i el suïcidi dels nostres policies.[eng] This thesis addresses police suicide in Spain. Suicide is the leading cause of unnatural death in Spain. In the case of police officers, more die by their own weapons than in armed confrontations throughout their careers. The newspaper “El Español” reported in 2021 (a particularly dark year for police suicide, with 44 officers dead), that the proportion of people who commit suicide in Spain is 11 per 100,000 inhabitants, while the proportion of police officers who commit suicide is 16.62 per 100,000. The reality of police suicide is grim, and the data are compelling. However, addressing police suicide in our country is complex. If it is already a topic that is painful to talk about in any circumstance, the prevailing police culture still regards these human losses as a stigma best left unspoken. This way of seeing things has posed a significant challenge in collecting information on cases of police suicide for this doctoral thesis, making access to it difficult. Many doors have closed, but, luckily, many others have opened, making this project possible. Thus, this doctoral thesis attempts to take another step in the knowledge, intervention and prevention of police suicide, the general objective being to know the possible triggering causes of suicidal ideation and acts in the Security Forces and Corps and to offer recommendations for its prevention. To this end, 19 cases of police suicide or attempted suicide were analyzed through 82 interviews with 48 colleagues, family members, and friends. To collect information, an adapted version of the Semi-Structured Psychological Autopsy Interview in Spanish has been used (García-Caballero et al., 2010). Although this instrument was initially designed to identify deaths by suicide from those that had been caused by natural causes, in this thesis its use has had the sole purpose of collecting information from various sources in order to find out, in each case studied, the ultimate suicidal motivations existing according to the version of the people closest to the deceased or of the police officers who did not complete the suicide. To this end, Block 1 introduces the main theories of suicidal behavior, the psychological model of police suicide, and other relevant topics associated with suicide and its prevention. Empirical evidence has also been presented on risk and protective factors for suicide in the general population and in the police community. In Block 2, the general and specific objectives of this thesis have been developed. In Block 3, the methodology used to achieve the objectives of this research has been described. In Block 4 the results obtained have been presented and, finally, in Block 5, a general discussion of the main results obtained, their practical implications and future research, as well as a proposal for a prevention plan, has been carried out. One of the most important conclusions of this thesis has to do with romantic relationships as the most mentioned risk factor among the triggers for police suicide, and which has an important parallel with the suicidal motivation that we find in the general population. The psychological and emotional distress caused by relationship problems goes hand in hand with the stress inherent in police work (especially inside police stations and not outside them, in street work), being also another relevant risk factor. Given these factors, one must ask why psychological screening and support services are so precarious in the police field and, on the other hand, why families (especially the partners of police officers) are marginalized from intervention and prevention plans. Police suicide prevention initiatives are scarce in our country, and those that exist have a precarious and unequal implementation among the different police forces. “Psychological sick leaves” in the police - quite numerous – are, however, frowned upon behind closed doors within the institution, in addition to entailing, in some cases, economic losses that the police cannot afford. Therefore, this thesis also seeks to outline a prevention plan that addresses the reality of psychological health and suicide of our police officers
Book of Abstracts Phonetics and Phonology in a Multilingual World [llibre d'actes sencer]
No full textAbstract not availabl
Sensibilidad antibiótica, epidemiología molecular y resistoma de Pseudomonas aeruginosa en España
No full text[spa] En las últimas décadas se ha producido un aumento en la prevalencia de las infecciones nosocomiales causadas por aislados de P. aeruginosa multirresistentes (MDR) y, particularmente, con resistencia extensa (XDR) a nivel mundial, lo que compromete gravemente la selección de tratamientos apropiados. Esta creciente amenaza es el resultado de la extraordinaria capacidad de este patógeno para desarrollar resistencia a casi todos los antibióticos disponibles mediante la selección de mutaciones cromosómicas y la adquisición horizontal de determinantes de resistencia. Además, la diseminación de los clones de alto riesgo en todo el mundo y su asociación con β-lactamasas de espectro extendido añade aún más preocupación.
En este contexto, el objetivo de esta tesis fue conocer la sensibilidad antibiótica, incluidas las nuevas combinaciones ceftolozano/tazobactam y ceftazidima/avibactam, estudiar la epidemiología molecular y los mecanismos de resistencia, junto con el resistoma, de aislados de Pseudomonas aeruginosa de origen hospitalario procedentes de dos estudios multicéntricos en España. También se analizó la asociación entre los serotipos frente al antígeno O de P. aeruginosa y los perfiles de resistencia y clones de alto riesgo que circulan en España.
Para ello, además de la epidemiología molecular clásica y la evaluación de los mecanismos de resistencia fenotípicamente, se empleó la secuenciación del genoma completo (WGS) para estudiar el complejo resistoma de los aislados de P. aeruginosa MDR/XDR.
Los resultados del análisis de la estructura poblacional de los clones de alto riesgo y los diferentes mecanismos de resistencia involucrados, evidenciaron una importante variabilidad interhospitalaria e interregional en la prevalencia de fenotipos XDR y en la presencia de β-lactamasas.
El clon de alto riesgo más prevalente y diseminado a nivel nacional fue el ST175 el cual se caracteriza por presentar resistencia a la mayoría de los agentes antipseudomónicos a excepción de ceftolozano/tazobactam, ceftazidima/avibactam, amikacina y colistina. Dicho perfil de resistencia se debe a una combinación de múltiples mutaciones cromosómicas específicas en AmpR (G154R), OprD (Q142X), MexZ (G195D) y en la región QRDR de GyrA
(T83I y D87N) y ParC (S87W). También se documentó que el serotipo O4 estaba fuertemente vinculado ST175 con perfil MDR/XDR. Las metalo-β-lactamasas (MBL) fueron las carbapenemasas más frecuentemente detectadas entre los aislados de P. aeruginosa XDR, en concreto las de tipo VIM.
En conjunto, los resultados de este trabajo ponen de manifiesto la importancia de mantener un sistema de vigilancia activa de la resistencia en P. aeruginosa a nivel local y nacional, que incluya tanto el análisis de la epidemiología genómica, los patrones de sensibilidad, así como los mecanismos de resistencia emergentes, tanto mutacionales como transferibles, a los nuevos antipseudomónicos.[cat] En les darreres dècades, s’ha produït un augment en la prevalença de les infeccions nosocomials causades per aïllats de P. aeruginosa multiresistents (MDR) i, particularment, amb resistència extensa (XDR) a nivell mundial, fet que compromet greument la selecció de tractaments adequats. Aquesta amenaça creixent és el resultat de l’extraordinària capacitat d’aquest patogen per desenvolupar resistència a gairebé tots els antibiòtics disponibles mitjançant la selecció de mutacions cromosòmiques i l’adquisició horitzontal de determinants de resistència. A més, la disseminació dels clons d’alt risc arreu del món i la seva associació amb β-lactamases d’espectre estès afegeix encara més preocupació.
En aquest context, l’objectiu d’aquesta tesi va ser conèixer la sensibilitat antibiòtica, incloses les noves combinacions ceftolozà/tazobactam i ceftazidima/avibactam, estudiar l’epidemiologia molecular i els mecanismes de resistència, juntament amb el resistoma, d’aïllats de P. aeruginosa d’origen hospitalari procedents de dos estudis multicèntrics a Espanya. També es va analitzar l’associació entre els serotips front a l’antigen O de P. aeruginosa i els perfils de resistència i clons d’alt risc que circulen a Espanya.
Per fer-ho, a més de l’epidemiologia molecular clàssica i l’avaluació dels mecanismes de resistència fenotípicament, es va emprar la seqüenciació del genoma complet (WGS) per estudiar el complex resistoma dels aïllats de P. aeruginosa MDR/XDR.
Els resultats de l’anàlisi de l’estructura poblacional dels clons d’alt risc i els diferents mecanismes de resistència implicats van evidenciar una important variabilitat interhospitalària i interregional en la prevalença de fenotips XDR i en la presència de β-lactamases.
El clon d’alt risc més prevalent i disseminat a nivell nacional va ser el ST175, caracteritzat per presentar resistència a la majoria dels agents antipseudomonics excepte ceftolozà/tazobactam, ceftazidima/avibactam, amicacina i colistina. Aquest perfil de resistència es deu a una combinació de múltiples mutacions cromosòmiques específiques a AmpR (G154R), OprD (Q142X), MexZ (G195D) i a la regió QRDR de GyrA (T83I i D87N) i ParC (S87W). També es va documentar que el serotip O4 estava fortament vinculat al ST175 amb perfil MDR/XDR. Les metalo-β-lactamases (MBL) van ser les carbapenemases més freqüentment detectades entre els aïllats de P. aeruginosa XDR, en concret les de tipus VIM.
En conjunt, els resultats d’aquest treball posen de manifest la importància de mantenir un sistema de vigilància activa de la resistència a P. aeruginosa a nivell local i nacional, que inclogui tant l’anàlisi de l’epidemiologia genòmica, els patrons de sensibilitat com també els mecanismes de resistència emergents, tant mutacionals com transferibles, als nous antipseudomonics.[eng] In recent decades, there has been an increase in the prevalence of nosocomial infections caused by multidrug-resistant (MDR) and, particularly, extensively drug-resistant (XDR) P. aeruginosa isolates worldwide, significantly compromising the selection of appropriate treatments. This growing threat is the result of the extraordinary ability of this pathogen to develop resistance to nearly all available antibiotics through the selection of chromosomal mutations and the horizontal acquisition of resistance determinants. Furthermore, the global dissemination of high-risk clones and their association with extended-spectrum β-lactamases adds to the concern.
In this context, the objective of this thesis was to assess antibiotic susceptibility, including the new combinations ceftolozane/tazobactam and ceftazidime/avibactam, study the molecular epidemiology and resistance mechanisms, along with the resistome, of P. aeruginosa isolates of hospital origin collected from two multicenter studies in Spain. The association between the serotypes of the P. aeruginosa O-antigen and resistance profiles, as well as high-risk clones circulating in Spain, was also analyzed.
To achieve this, in addition to classical molecular epidemiology and phenotypic evaluation of resistance mechanisms, whole genome sequencing (WGS) was employed to study the complex resistome of MDR/XDR P. aeruginosa isolates.
The results of the analysis of the population structure of high-risk clones and the different resistance mechanisms involved revealed significant inter-hospital and inter-regional variability in the prevalence of XDR phenotypes and the presence of β-lactamases.
The most prevalent and widespread high-risk clone nationwide was ST175, which is characterized by resistance to most antipseudomonal agents except ceftolozane/tazobactam, ceftazidime/avibactam, amikacin, and colistin. This resistance profile is due to a combination of multiple specific chromosomal mutations in AmpR (G154R), OprD (Q142X), MexZ (G195D), and in the QRDR region of GyrA (T83I and D87N) and ParC (S87W). Additionally, serotype O4 was strongly linked to ST175 with an MDR/XDR profile. Among XDR P. aeruginosa isolates, metallo-β-lactamases (MBLs), specifically VIM-type, were the most frequently detected carbapenemases.
Overall, the findings of this work highlight the importance of maintaining an active surveillance system for resistance in P. aeruginosa at both local and national levels. This system should include genomic epidemiology analysis, susceptibility patterns, and emerging resistance mechanisms, both mutational and transferable, to the new antipseudomonal agents
Phonetic reduction in L2 acquisition: Perception of English reductions by French learners
No full textAbstract not availabl
Finding the Human Voice in AI: Insights on the Perception of AI-Voice Clones from Naturalness and Similarity Ratings
No full text
Reading skills and their phonological and language precursors in children with oral and writing language difficulties
No full textEl impacto de la sostenibilidad en los destinos turísticos inteligentes (DTI)
No full text[spa] El presente Trabajo de Fin de Grado (TFG), centra su análisis en el concepto
de Destino Turístico Inteligente (DTI) y su relación con la sostenibilidad.
Respecto a la metodología de los DTI, este estudio identifica los ejes clave
que permiten incrementar la calidad y competitividad de un destino, estos
son: gobernanza, innovación, accesibilidad y sostenibilidad.
La investigación se centra principalmente en el eje de la sostenibilidad y
además presenta políticas e indicadores que se pueden aplicar en las 3
dimensiones de la sostenibilidad: la económica, ambiental y social.
Asimismo, se exponen acciones en materia de sostenibilidad que han
aplicado 2 DTI: Mallorca y Barcelona.
En el contexto actual, la demanda de viajes sostenibles por parte de los
viajeros ha aumentado. Sin embargo, la percepción que tienen estos, es que
son caros, en parte debido a la crisis energética e inflacionaria. La industria
turística debe apostar por la sostenibilidad para mejorar la oferta turística,
mejorando la comunicación y transparencia con los clientes. Para poder
llevar a cabo estas acciones, la tecnología desempeña un papel
fundamental.[eng] This Bachelor's Final Project focuses its analysis on the concept of Smart
Tourism Destination (STD) and its relationship with sustainability. With regard
to the methodology of the STD, this study identifies the key axes that allow
increasing the quality and competitiveness of a destination, these are:
governance, innovation, accessibility and sustainability.
The research focuses mainly on the sustainability axis and also presents
policies and indicators that can be applied in the 3 dimensions of
sustainability: economic, environmental and social. It also presents
sustainability actions that have been implemented by 2 STDs: Mallorca and
Barcelona.
In the current context, travellers' demand for sustainable travel has
increased. However, the perception of travellers is that they are expensive,
partly due to the energy and inflationary crisis. The tourism industry must
focus on sustainability to improve the tourism offer, improving communication
and transparency with customers. To be able to carry out these actions,
technology plays a fundamental role
