UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Origen, evolució i reivindicació contemporània del xiisme nizarita: entre la marginalització històrica i la resistència cultural
No full text[cat] El xiisme nizarita sorgeix de les disputes successòries posteriors a la mort de Mahoma i de la configuració de l’imamat com a institució central de legitimitat espiritual. La divisió entre sunnisme i xiisme, seguit per l’escissió ismaïlita i la disputa entre nizarites i musta‘lites, va culminar en la formació d’un moviment religiós amb una estructura pròpia, perseguit i forçat a la clandestinitat. El present treball examina la trajectòria doctrinal i política dels nizarites, des de la consolidació a la fortalesa d’Alamūt fins a la seva destrucció per part dels mongols (1090-1256), així com la configuració i transmissió de la llegenda negra a través de fonts sunnites i occidentals. La recuperació de textos interns en l’època contemporània ha permès una reinterpretació crítica del seu llegat[eng] Nizari Shiism emerged from the succession disputes following the death of Muhammad and from the shaping of the imamate as a central institution of spiritual legitimacy. The division between Sunnism and Shiism, followed by the Isma'ili schism and the dispute between Nizaris and Mustaʿlis, culminated in the formation of a religious movement with its own structure, which was persecuted and forced into secrecy. The present study examines the doctrinal and political trajectory of the Nizaris, from their consolidation at the fortress of Alamūt to their destruction by the Mongols (1090–1256), as well as the development and transmission of the black legend through Sunni and Western sources. The recovery of internal texts in the contemporary era has allowed for a critical reinterpretation of their legac
Emerging intonation patterns in bilingual and monolingual child speakers of Australian English
No full textEls carbons i les foganyes d'un temps. Estudi espacial de microcarbons de la Naveta 2 de closos de Can Gaià (ca. 1600-500 a.C)
No full text[cat] Aquest treball estudia la presència i distribució de microcarbons derivats d’activitats combustibles a la Naveta 2 del jaciment prehistòric de Closos de Can Gaià (Felanitx, Mallorca), amb l’objectiu d’analitzar com es gestionava el foc i els seus subproductes en un context domèstic de l’Edat del Bronze i part de l'Edat del Ferro (1600–500 aC). La metodologia emprada ha consistit en l’aplicació de tècniques pròpies de la microarqueologia per quantificar i caracteritzar les partícules calcinades sobre 37 mostres sedimentàries de l’interior i exterior de l’estructura: anàlisi morfomètrica digital (CharTool) i representació espacial (SIG). Els resultats mostren acumulacions notables en àrees sense estructures visibles de combustió, fet que apunta a una gestió complexa i funcional dels residus del foc dins l’habitatge. La combinació d’indicis tafonòmics i distribució espacial permet inferir una organització interna de l’espai vinculada a activitats específiques. Aquest estudi reforça el valor dels microcarbons com a indicador arqueològic i demostra la utilitat de la microarqueologia per accedir a dinàmiques quotidianes sovint invisibles al registre tradicional[spa] Este trabajo estudia la presencia y distribución de microcarbones derivados de actividades combustibles a la Naveta 2 del yacimiento prehistórico de Closos de Can Gaià (Felanitx, Mallorca), con el objetivo de analizar como se gestionaba el fuego y sus subproductos en un contexto doméstico de la Edad del Bronce y parte de la Edad del Hierro (1600–500 a. C.). La metodología empleada ha consistido en la aplicación de técnicas propias de la microarqueología para cuantificar y caracterizar las partículas calcinadas sobre 37 muestras sedimentarias del interior y exterior de la estructura: análisis morfométrico digital (CharTool) y representación espacial (SIG). Los resultados muestran acumulaciones notables en áreas sin estructuras visibles de combustión, hecho que apunta a una gestión compleja y funcional de los residuos del fuego dentro de la vivienda. La combinación de indicios tafonómicos y distribución espacial permite inferir una organización interna del espacio vinculada a actividades específicas. Este estudio refuerza el valor de los microcarbones como indicador arqueológico y demuestra la utilidad de la microarqueología para acceder a dinámicas cotidianas a menudo invisibles al registro tradicional[eng] This work studies the presence and distribution of microcarbons derived from fuel activities in Naveta 2 of the prehistoric site of Closos de Can Gaià (Felanitx, Mallorca), with the aim of analyzing how fire and its by-products were managed in a domestic context of the Bronze Age and part of the Iron Age (1600–500 BC). The methodology used has consisted of the application of microarchaeology techniques to quantify and characterize the calcined particles on 37 sedimentary samples of the interior and exterior of the structure: digital morphometric analysis (CharTool) and spatial representation (SIG). The results show remarkable accumulations in areas without visible combustion structures, which points to a
complex and functional management of fire residues within the house. The combination of taphonomic indications and spatial distribution allows us to infer an internal organization of space linked to specific activities. This study reinforces the value of microcarbons as an archaeological indicator and demonstrates the usefulness of microarchaeology to access everyday dynamics often invisible to the traditional recor
Protocol d’actuació i estudi de viabilitat d’un programa de descansos actius a l’aula universitària
No full textL’ús de les IAG com a metodologia d’aprenentatge: percepcions i reflexions a través de les pràctiques d’aula
No full textIntegració de la intel·ligència artificial a l’ensenyament de l’alemany per al turisme en un nivell d’A2 segons el Marc Europeu de Referència per a les Llengües
Full text linkCreació de contingut per a xarxes socials com a mètode d’aprenentatge de la fisiologia al Grau en Bioquímica
Full text link
La coexistencia del conocimiento científico y las creencias paranormales: ¿una paradoja en la universidad?
No full text[spa] Aunque no existe un constructo consensuado, las creencias paranormales se definen como incompatibles con la ciencia y el pensamiento crítico (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). A lo largo de la evolución humana, estas creencias desempeñaron roles adaptativos favorables a la supervivencia de nuestra especie. Consecuentemente hemos heredado mecanismos subyacentes a la generación y mantenimiento de estas creencias. Sin embargo, su contenido depende del contexto y, aunque en un entorno evolutivo incierto y peligroso fueron adaptativas, en la sociedad actual pueden ser perjudiciales.
Frente a la suposición de que la educación contrarresta las creencias paranormales, algunos estudios han mostrado un aumento de estas creencias entre estudiantes universitarios. La mayoría de estos estudios han comparado las creencias de los estudiantes de ciencias frente a las de los de humanidades. En este trabajo, más allá de esta dicotomía, exploramos variables relacionadas con la cantidad y calidad de la educación, incluyendo el número de cursos realizados, el rendimiento académico y la disciplina estudiada. Nuestra hipótesis es que debería existir una relación inversamente proporcional entre algunas de estas variables y el grado de creencias paranormales.
Se llevaron a cabo tres estudios. En el primero se adaptó la escala Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) con una muestra de universitarios españoles. Realizamos un análisis psicométrico de la versión ampliada de Lindeman y Aarnio (2006). Después de eliminar cuatro ítems, confirmamos que la escala era apropiada para nuestra muestra.
En el segundo estudio, analizamos la prevalencia de creencias paranormales entre estudiantes universitarios y su relación con la educación. El 45.9% de los participantes creían en al menos un tipo de creencia paranormal. Las disciplinas menos científicas aportaban más creyentes que las más científicas, los estudiantes de primer año más que los de cuarto año, y las mujeres más que los hombres. Sin embargo, estas diferencias no parecen estar influenciadas por la educación universitaria. Parte de los resultados pueden deberse a la autoselección en la matriculación en la universidad, así como a la socialización entre estudiantes antes y después de la inscripción. Este proceso contribuiría a la consolidación de creencias paranormales en disciplinas menos científicas y lo contrario en disciplinas más científicas.
En el tercer estudio se llevó a cabo un análisis longitudinal, evaluando las diferencias en el grado de creencias paranormales entre el inicio y el final de los estudios universitarios. Los resultados, en la línea del segundo estudio, no permiten afirmar que se da un cambio de forma generalizada en las creencias de los estudiantes. Aun así, la muestra no contó con un número suficiente de participantes para poder analizar estas diferencias por rama de conocimiento. Por lo tanto, los resultados son preliminares y no concluyentes debido a las limitaciones de la muestra. En futuros análisis longitudinales, será crucial contar con muestras lo suficientemente amplias para abordar las hipótesis planteadas.
Nuestros hallazgos sugieren que el conocimiento científico no es un antídoto frente a las creencias paranormales o, si lo es, los estudios universitarios no logran alcanzar el escepticismo deseado. En términos pedagógicos, parece necesario considerar la revisión de las estrategias educativas desde las teorías del procesamiento dual de la información, las cuales indican la coexistencia de pensamiento racional e intuitivo. Esto explicaría parte de la falta de efectividad de la educación universitaria frente a las creencias paranormales, ya que estas estarían más vinculadas al pensamiento intuitivo, menos tratado en la educación tradicional. En segundo lugar, desde una perspectiva política y social, es preciso reconocer el problema que suponen las creencias paranormales, fundamento de productos y servicios sin respaldo científico y de teorías conspirativas en auge. Se requiere apelar a la responsabilidad social de la universidad para emprender medidas preventivas y correctivas ante un problema que trasciende su ámbito y afecta al conjunto de la sociedad a la que pertenece.[cat] Tot i que no existeix un constructe consensuat, les creences paranormals se solen definir com a incompatibles amb la ciència i el pensament crític (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). Al llarg de l'evolució humana, aquestes creences van exercir rols adaptatius favorables a la supervivència de la nostra espècie. En conseqüència hem heretat mecanismes subjacents a la generació i el manteniment d'aquestes creences. Tot i això, el seu contingut depèn del context i, malgrat que en un entorn evolutiu incert i perillós van ser adaptatives, en la societat actual poden ser perjudicials.
Davant de la suposició que l'educació contraresta les creences paranormals, alguns estudis han demostrat un augment d'aquestes creences entre estudiants universitaris. La majoria d'aquests estudis han comparat les creences dels estudiants de ciències davant de les dels d'humanitats. En aquest treball, més enllà d'aquesta dicotomia, explorem variables relacionades amb la quantitat i la qualitat de l'educació, incloent-hi el nombre de cursos fets, el rendiment acadèmic i la naturalesa científica de la disciplina estudiada. La nostra hipòtesi és que hi hauria d'haver una relació inversament proporcional i significativa entre algunes d'aquestes variables i el grau de creences paranormals.
Es van dur a terme dos estudis. El primer va validar l'escala Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) en una mostra d'universitaris espanyols. Realitzem una anàlisi psicomètric de la versió ampliada de Lindeman i Aarnio (2006). Després d'eliminar quatre ítems, confirmem que l'escala era apropiada per a la nostra mostra.
Al segon estudi, analitzem la prevalença de creences paranormals entre estudiants universitaris i la seva relació amb l'educació. El 45.9% dels participants creien en almenys un tipus de creença paranormal. Les disciplines menys científiques aportaven més creients que les més científiques, els estudiants de primer any més que els de quart any i les dones més que els homes. Tot i això, aquestes diferències no semblen estar influenciades per l'educació universitària. Part dels resultats poden ser deguts a la autoselecció a la inscripció a estudis universitaris, així com a la socialització entre estudiants abans i després de la inscripció. Aquest procés contribuiria a la consolidació de creences paranormals en disciplines menys científiques i al contrari en disciplines més científiques.
Al tercer estudi es va dur a terme una anàlisi longitudinal, avaluant les diferències en el grau de creences paranormals entre l'inici i el final dels estudis universitaris. Els resultats, en la línia del segon estudi, no permeten afirmar que hi ha un canvi de forma generalitzada en les creences dels estudiants. Tot i així, la mostra va patir un nombre suficient de participants per poder analitzar aquestes diferències per branca de coneixement. Per tant, els resultats són preliminars i no concloents degut a les limitacions de la mostra. En futures anàlisis longitudinals, serà crucial comptar amb mostres prou àmplies per abordar totes les hipòtesis plantejades en aquest estudi.
Les nostres troballes suggereixen que o bé el coneixement científic no és un antídot davant de les creences paranormals o, si ho és, els estudis universitaris no aconsegueixen assolir l'escepticisme desitjat. En termes pedagògics, sembla que cal considerar la revisió de les estratègies educatives des de les teories del processament dual de la informació, les quals indiquen la coexistència de pensament racional i intuïtiu. Això explicaria part de la manca d'efectivitat de l'educació universitària davant de les creences paranormals, ja que aquestes darreres estarien més vinculades al pensament intuïtiu, menys tractat a l'educació tradicional. En segon lloc, des d'una perspectiva política i social cal reconèixer el problema que suposen les creences paranormals, fonament de productes i serveis sense suport científic i de teories conspiratives en auge. Cal apel·lar a la responsabilitat social de la universitat per emprendre mesures preventives i correctives davant d'un problema que transcendeix el seu àmbit i afecta el conjunt de la societat a què pertany.[eng] Although there is no universally accepted definition, paranormal beliefs are often characterized as being incompatible with science and critical thinking (Broch, 2007; Goldacre, 2011; Goode, 2002; MacDonald, 1995; Martin, 1994; Shermer, 2009; Sutherland, 1996). Throughout human evolution, these beliefs played adaptive roles that favored the survival of our species. Consequently, we have inherited mechanisms underlying the generation and maintenance of these beliefs. However, their content depends on the context and, although in an uncertain and dangerous evolutionary environment they were adaptive, in today's society they can be harmful.
Contrary to the assumption that education counteracts paranormal beliefs, some studies have shown an increase in these beliefs among university students. Most of these studies have compared the beliefs of science students versus humanities students. In this study, beyond this dichotomy, we explore variables related to the quantity and quality of education, including the number of courses taken, academic performance and the scientific nature of the discipline studied. Our hypothesis is that there should be an inversely proportional and significant relationship between some of these variables and the degree of paranormal beliefs.
Two studies were carried out. The first validated the Revised Paranormal Belief Scale (RPBS; Tobacyk, 2004) in a sample of Spanish university students. We performed a psychometric analysis of the expanded version from Lindeman and Aarnio (2006). After removing four items, we confirmed that the scale was appropriate for our sample.
In the second study, we analyzed the prevalence of paranormal beliefs among university students and its relationship with education. 45.9% of participants believed in at least one type of paranormal belief. The less scientific disciplines had a higher proportion of believers compared to more scientific ones, first-year students more than fourth-year students, and women more than men. However, these differences do not appear to be influenced by university education. Part of these results may be due to the self-selection process in enrolling in university studies, as well as the socialization among students before and after enrollment. This process would contribute to the consolidation of paranormal beliefs in less scientific disciplines and the opposite in more scientific disciplines.
In the third study, a longitudinal analysis was conducted to evaluate differences in the individual degree of paranormal beliefs between the beginning and the end of university studies. The results, in line with the second study, do not allow for the assertion that there is a generalized change in students' beliefs. However, the sample lacked enough participants to analyze these differences by field of study. Therefore, the results are preliminary and inconclusive due to sample limitations. In future longitudinal analyses, it will be crucial to have samples large enough to address all hypotheses raised in this study.
Our findings suggest that either scientific knowledge is not an antidote to paranormal beliefs or, if it is, university studies fail to achieve the desired skepticism among their students. In pedagogical terms, it is essential to reevaluate educational strategies from dual information processing theories, which suggest the coexistence of rational and intuitive thinking. This can help explain why university education may not effectively address paranormal beliefs, as the latter are often linked to intuitive thinking, which is less emphasized in traditional education. Secondly, from a political and social perspective, it is crucial to acknowledge the issues posed by paranormal beliefs, which can lead to products and services without scientific support and give rise to conspiracy theories. Universities must recognize their social responsibility and take preventive and corrective actions to address this issue, which extends beyond their scope and impacts society as a whole
