UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC
No full text[spa] Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC. Introducción La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una patología mortal, discapacitante y altamente prevalente en la actualidad, su manejo requiere de una serie de intervenciones multidimensionales con énfasis en la prevención para mejorar la adherencia al tratamiento y reducir períodos de agudizaciones para mejorar el pronóstico. El objetivo fue evaluar el impacto de una estrategia educacional y entrenamiento en autogestión sobre el tratamiento farmacológico y no farmacológico en pacientes EPOC exacerbadores. Contenido de la investigación Fueron reclutados en el estudio 50 pacientes con EPOC que habían tenido exacerbaciones el año previo al inicio del estudio. Los pacientes fueron distribuidos aleatoriamente en dos grupos: entrenamiento educativo y autogestión (grupo intervención n=24) y entrenamiento en autogestión (grupo control n=26). Los participantes fueron evaluados mediante estrategias farmacológicas con las siguientes variables: espirometría forzada, cuestionario CAT (COPD assessment test), escala de disnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test de adhesión a los inhaladores (TAI), gasometría arterial (PO2, PCO2, saturación de oxígeno), número de exacerbaciones; así mismo, estrategias no farmacológicas, entre las cuales se encuentran: vacunación y deshabituación tabáquica. Un equipo de médicos y fisioterapeutas expertos en enfermedades pulmonares desarrollaron un plan de formación por medio de una serie de sesiones grupales presenciales que se impartieron únicamente al grupo intervención y no al grupo control. No obstante, ambos grupos fueron partícipes del desarrollo de un plan de autogestión. Se programaron visitas individualizadas y personales de seguimiento a los 3,9,12 meses y ambos grupos fueron reevaluados operando los mismos parámetros descritos anteriormente previo a finalizar el estudio. Los datos se analizaron según el software estadístico IBM SPSS 19 con un intervalo de confianza del 95%. Los resultados demostraron una reducción en las puntuaciones CAT, TAI, incremento del cociente FEV1/FVC, mejoría de los valores de gasometría arterial: PO2 (presión parcial de oxígeno), saturación de oxígeno y disminución del número de exacerbaciones en el grupo intervención y control (p<0.001). Adicionalmente, se estudió la relación entre riesgo de ingresar si/no con respecto a la variable grupo, obteniendo un odds ratio (OR=1) preestrategia, sin embargo, posterior a la estrategia educacional, encontramos que existe un riesgo ingresar de 6 veces más si eres del grupo control que si eres del grupo intervención, pero no se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas. No se observó una mejoría estadísticamente significativas en el parámetro espirométrico (FEV1), escala de disnea modificada, vacunación ni deshabituación tabáquica en ninguno de los grupos. Conclusión Los resultados del estudio advierten que la intervención educativa y de autogestión de la enfermedad tuvo un impacto en ambos grupos, ratificando la importancia de la autogestión en el manejo de la EPOC y su influencia sobre estrategias farmacológicas y no farmacológicas, actuando en la prevención de exacerbaciones.[cat] Estudi pilot per a mesurar l'impacte d'una intervenció educacional en atenció primària: Optimitzar l'adherència al tractament farmacològic i no farmacològic per a prevenir exacerbacions d'MPOC.
Introducció
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia mortal, discapacitant i altament prevalent en l'actualitat, el seu maneig requereix d'una sèrie d'intervencions multidimensionals amb èmfasis en la prevenció per a millorar l'adherència al tractament i reduir períodes d'aguditzacions per a millorar el pronòstic. L'objectiu van ser avaluar l'impacte d'una estratègia educacional i entrenament en autogestió sobre el tractament farmacològic i no farmacològic en pacients MPOC *exacerbadores.
Contingut de la recerca
Van ser reclutats en l'estudi 50 pacients amb MPOC que havien tingut exacerbacions l'any previ a l'inici de l'estudi. Els pacients van ser distribuïts aleatòriament en dos grups: entrenament educatiu i autogestió (grup intervenció n=24) i entrenament en autogestió (grup control n=26). Els participants van ser avaluats mitjançant estratègies farmacològiques amb les següents variables: espirometria forçada, qüestionari CAT (COPD assessment test), escala de dispnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test d'adhesió als inhaladors (TAI), gasometria arterial (PO2, PCO2, saturació d'oxigen), nombre d'exacerbacions; així mateix, estratègies no farmacològiques, entre les quals es troben: vacunació i deshabituació tabàquica. Un equip de metges i fisioterapeutes experts en malalties pulmonars van desenvolupar un pla de formació per mitjà d'una sèrie de sessions grupals presencials que es van impartir únicament al grup intervenció i no al grup control. No obstant això, tots dos grups van ser partícips del desenvolupament d'un pla d'autogestió. Es van programar visites individualitzades i personals de seguiment als 3,9,12 mesos i tots dos grups van ser reavaluats operant els mateixos paràmetres descrits anteriorment previ a finalitzar l'estudi. Les dades es van analitzar segons el programari estadístic IBM SPSS 19 amb un interval de confiança del 95%. Els resultats van demostrar una reducció en les puntuacions CAT, TAI, increment del quocient FEV1/*FVC, millora dels valors de gasometria arterial: PO2 (pressió parcial d'oxigen), saturació d'oxigen i disminució del nombre d'exacerbacions en el grup intervenció i control (p<0.001). Addicionalment, es va estudiar la relació entre risc d'ingressar si/no respecte a la variable grup, obtenint una oportunitat ràtio d'1 preestratègia, no obstant això, posterior a l'estratègia educacional, trobem que existeix un risc ingressar de 6 vegades més si ets del grup control que si ets del grup intervenció, però no es van obtenir diferències estadísticament significatives. No es va observar una millora estadísticament significatives en el paràmetre espirométrico (FEV1), escala de dispnea modificada, vacunació ni deshabituació tabàquica en cap dels grups.
Conclusió
Els resultats de l'estudi adverteixen que la intervenció educativa i d'autogestió de la malaltia va tenir un impacte en tots dos grups, ratificant la importància de l'autogestió en el maneig de la MPOC i la seva influència sobre estratègies farmacològiques i no farmacològiques, actuant en la prevenció d'exacerbacions.[eng] Pilot study to measure the impact of an educational intervention in primary care: Optimizing adherence to pharmacological and non-pharmacological treatment to prevent COPD exacerbations.
Introduction
Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is a fatal, disabling and highly prevalent pathology at present, its management requires a series of multidimensional interventions with emphasis on prevention to improve adherence to treatment and reduce periods of exacerbations to improve prognosis. The objective was to evaluate the impact of an educational strategy and self-management training on pharmacological and non-pharmacological treatment in exacerbating COPD patients.
Content of the study
Fifty patients with COPD who had had exacerbations in the year prior to the start of the study were enrolled in the study. The patients were randomly distributed into two groups: educational and self-management training (intervention group n=24) and self-management training (control group n=26). Participants were evaluated by pharmacological strategies with the following variables: forced spirometry, CAT questionnaire (COPD assessment test), modified Medical Research Council (mMRC) dyspnea scale, inhaler adherence test (IAT), arterial blood gases (PO2, PCO2, oxygen saturation), number of exacerbations; as well as non-pharmacological strategies, including: vaccination and smoking cessation. A team of physicians and physiotherapists with expertise in pulmonary diseases developed a training plan through a series of face-to-face group sessions that were given only to the intervention group and not to the control group. However, both groups were involved in the development of a self-management plan. Individualized and personal follow-up visits were scheduled at 3,9,12 months and both groups were reevaluated using the same parameters described above prior to the end of the study.
Data were analyzed according to IBM SPSS 19 statistical software with a 95% confidence interval. The results showed a reduction in CAT scores, TAI, increase in the FEV1/FVC ratio, improvement in arterial blood gas values: PO2 (partial pressure of oxygen), oxygen saturation and decrease in the number of exacerbations in the intervention and control groups (p<0.001). Additionally, we studied the relationship between the risk of entering yes/no with respect to the group variable, obtaining an odds ratio (OR=1) pre-strategy, however, after the educational strategy, we found that there is a risk of entering 6 times more if you are in the control group than if you are in the intervention group, but no statistically significant differences were obtained. No statistically significant improvement was observed in the spirometric parameter (FEV1), modified dyspnea scale, vaccination or smoking cessation in any of the groups.
Conclusion
The results of the study show that the educational intervention and self-management of the disease had an impact on both groups, ratifying the importance of self-management in the management of COPD and its influence on pharmacological and non-pharmacological strategies, acting in the prevention of exacerbations
Speaking rate effects on stop consonant coarticulatory resistance in initial and final positions in French
No full textViscoelastic properties of C. reinhardtii flagella
No full text[eng] Eukaryotic flagella are slender organelles that protrude for the cell body of many organisms, ranging from microalga to animals. Flagella share a highly conserved structure arranged as a circular array of interlinked doublet microtubules and a central pair of microtubules. Molecular motors are regularly attached along the flagellum and produce doublet translation that turns into bending due to local constraints. Despite their significance in cell biology and physiology, the mechanism of coordination of these molecular motors into a regular waveform is still under debate. In particular, the feedback mechanism of the waveform onto the motors is unknown. Viscoelastic properties of flagella relate forces and torques to the shape of the flagellum, and are therefore crucial to understand this feedback mechanism, and ultimately the emergence of regular beating patterns. However our understanding of these mechanical properties remain parcellar. Flagella have been considered as homogeneous, isotropic Euler-Bernoulli beams. However, they display interdoublet shear resistance, basal compliance and might dissipate energy through internal friction. In fact, previous work focused primarily on static responses to external forcings. A dynamic analysis therefore seems necessary.
Beyond the flagellar level, coordination of multiple flagella, whether pertaining to the same cell or to different cells or organisms, is essential for biological functions such as motility, foraging, escaping or feeding current generation. Indeed, ciliary arrays often exhibit synchronized beating. Multiciliated tissues form metachronal waves that enhance fluid transport efficiency and biflagellate cilia like Chlamydomonas reinhardtii typically beat in phase to propel the phase forward. The physical origin of these coordinations is not fully understood. Metachronal waves seem to be of hydrodynamic origin, likewise for flagella belonging to different somatic cells in Volvox carteri. However, basal bodies -- flagellar anchorings to the cell body -- seem to determine the beating plane in Tetrahymena, while cytoplasmic actin and microtubule networks interacting with basal bodies are necessary for metachrony in \textit{Xenopus} embryo ciliated cells. At the single-cell level, Chlamydomonas can be phase-locked by an external flow much stronger than a typical flagellum-generated flow. In contrast, cell mutants lacking striated fibers connecting the basal bodies do not display synchronization, indicating that intracellular coupling is necessary and hydrodynamic coupling is not sufficient for synchronization for same-cell flagella.
Here we use the model organism Chlamydomonas reinhardtii to tackle these questions. In the first part, we develop a novel experiment that effectively makes interflagellar hydrodynamic coupling vanish with minute hydrodynamic effects. This setup allows us to probe the effect of intracellular mechanical coupling alone on synchronization. The results show that internal coupling is sufficient for In-Phase synchrony, whereas hydrodynamic coupling is necessary for Anti-Phase synchrony, naturally displayed by the flagellar dominance mutant ptx1. These findings shed light onto the mathematical structure of the synchronization process in those cells, in particular onto the origin of the noise in inter-flagellar dynamics, and its potential role in gait switching mechanism.
In the second part, we develop a model that takes into account our current knowledge on viscoelastic properties of flagella, in particular basal degrees of freedom and internal dissipation. In order to infer static and dynamic mechanical properties, a background time-dependent flow is included. We then present an inference method based on a model reduction approach. We show that this approach allows to infer internal timescales of the system, and test it experimentally on passivated pipette-held Chlamydomonas cells under a time-dependent external flow driven by a piezoelectric stage. Together, these results deepen our understanding of mechanical properties and synchronization of flagella, and show the crucial role of basal bodies mechanical properties, perhaps biologically driven, to the coordination of the flagellar beat and between flagella.[spa] Los flagelos eucariotas son orgánulos delgados de celulas de muchos organismos, desde microalgas hasta animales. Los flagelos comparten una estructura muy conservada dispuesta como un conjunto circular de microtúbulos en doblete entrelazados y un par central de microtúbulos. Los motores moleculares se unen regularmente a lo largo del flagelo y producen la traslación del doblete que se convierte en flexión debido a restricciones locales. A pesar de su importancia en la biología celulara, el mecanismo de coordinación de estos motores sigue estando en debate. En particular, se desconoce el mecanismo de retroalimentación de la onda sobre los motores. Las propiedades viscoelásticas de los flagelos relacionan las fuerzas con la forma del flagelo, por lo que son cruciales para comprender esta retroalimentación y la aparición de patrones de batido regulares. Sin embargo, nuestra comprensión de estas propiedades mecánicas sigue siendo parcelaria. Los flagelos se han considerado como haces de Euler-Bernoulli homogéneos e isótropos, pero muestran resistencia al cizallamiento entre dobletes, complacencia basal y podrían disipar energía internamente. De hecho, los trabajos anteriores se centraban principalmente en las respuestas estáticas a forzamientos externos. Por lo tanto, parece necesario un análisis dinámico.
Más allá del nivel flagelar, la coordinación de múltiples flagelos, ya pertenezcan a la misma célula o a células u organismos diferentes, es esencial para funciones biológicas como la motilidad o la generación de corriente alimentaria. De hecho, los conjuntos ciliares muestran a menudo un batido sincronizado. Los tejidos multiciliados forman ondas metacrónicas que mejoran la eficacia del transporte de fluidos y los cilios de biflagelados como Chlamydomonas reinhardtii suelen batir en fase para impulsar hacia delante. El origen físico de estas coordinaciones no se conoce del todo. Las ondas metacrónicas parecen ser de origen hidrodinámico, al igual que para los flagelos pertenecientes a diferentes células somáticas en Volvox carteri. Sin embargo, los cuerpos basales -- anclajes flagelares al cuerpo celular -- parecen determinar el plano de batido en Tetrahymena, mientras que las redes citoplasmáticas de actina y microtúbulos que interactúan con los cuerpos basales son necesarias para la metacronía en las células ciliadas embrionarias de Xenopus. A nivel unicelular, Chlamydomonas puede bloquearse en fase mediante un flujo externo mucho más fuerte que el típico flujo generado por el flagelo. Por el contrario, los mutantes celulares que carecen de fibras estriadas que conecten los cuerpos basales no muestran sincronización, indicando que el acoplamiento intracelular es necesario y que el acoplamiento hidrodinámico no es suficiente para la sincronización de los flagelos de una misma célula.
Aquí utilizamos el organismo Chlamydomonas reinhardtii para abordar estas cuestiones. Primero, desarrollamos un experimento que hace desaparecer el acoplamiento hidrodinámico. Así podemos sondear el efecto del acoplamiento mecánico intracelular por sí solo en la sincronización. Mostramos que el acoplamiento interno es suficiente para la sincronía In-Phase, mientras que el acoplamiento hidrodinámico es necesario para la sincronía Anti-Phase. Estos hallazgos arrojan luz sobre el proceso de sincronización en esas células, en particular sobre el origen del ruido en la dinámica interflagelar, y su papel potencial en la generación de la forma de onda.
Segundo, desarrollamos un modelo que tiene en cuenta nuestros conocimientos actuales sobre las propiedades viscoelásticas de los flagelos. Para inferir las propiedades mecánicas, se incluye un flujo de fondo dependiente del tiempo. A continuación, presentamos un método de inferencia que permite inferir parametros del sistema. Lo probamos experimentalmente en células pasivadas, sujetas, y sometidas a un flujo externo dependiente del tiempo. En conjunto, estos resultados profundizan nuestra comprensión de las propiedades mecánicas y la sincronización de los flagelos, y muestran el papel crucial de las propiedades mecánicas de los cuerpos basales para la coordinación flagelar.[cat] Els flagels eucariotes són orgànuls prims que sobresurten del cos cel·lular de molts organismes, des de microalgues fins a animals. Els flagels comparteixen una estructura molt conservada disposada com un conjunt circular de microtúbuls en doblet entrellaçats i un parell central de microtúbuls. Els motors moleculars s’uneixen regularment al llarg del flagel i produeixen la translació del doblet que es converteix en flexió a causa de restriccions locals. Malgrat la seva importància en la biologia cel·lular i la fisiologia, el mecanisme de coordinació d’aquests motors moleculars en una forma d’ona regular continua sent objecte de debat. En particular, es desconeix el mecanisme de retroalimentació de la forma d’ona sobre els motors. Les propietats viscoelàstiques dels flagels relacionen les forces i els parells amb la forma del flagel, per la qual cosa són crucials per a comprendre aquest mecanisme de retroalimentació i, en última instància, l’aparició de patrons de batecs regulars. No obstant això, la nostra comprensió d’aquestes propietats mecàniques continua sent parcel·lària. Els flagels s’han considerat com a feixos de Euler-Bernoulli homogenis i isòtrops. No obstant això, mostren resistència al cisallament entre doblets, complaença basal i podrien dissipar energia a través de la fricció interna. De fet, els treballs anteriors s’han centrat principalment en les respostes estàtiques a forçaments externs. Per tant, sembla necessari una anàlisi dinàmica. Més enllà del nivell flagel·lar, la coordinació de múltiples flagels, ja pertanyin a la mateixa cèl·lula o a cèl·lules o organismes diferents, és essencial per a funcions biològiques com la motilitat, la cerca d’aliment, la fugida o la generació de corrent alimentari. De fet, els conjunts ciliars mostren sovint un batec sincronitzat. Els teixits multiciliats formen ones metacròniques que milloren l’eficàcia del transport de fluids i els cilis de biflagelats com Chlamydomonas reinhardtii solen batre en fase per a impulsar la fase cap endavant. L’origen físic d’aquestes coordinacions no es coneix del tot. Les ones metacròniques semblen ser d’origen hidrodinàmic, igual que per als flagels pertanyents a diferents cèl·lules somàtiques en Volvox carteri. No obstant això, els cossos basals – ancoratges flagel·lars al cos cel·lular – semblen determinar el pla de batecs en Tetrahymena, mentre que les xarxes citoplasmàtiques d’actina i microtúbuls que interactuen amb els cossos basals són necessàries per a la metacronia en les cèl·lules ciliades embrionàries de Xenopus. A nivell unicel·lular, Chlamydomonas pot bloquejar-se en fase mitjançant un flux extern molt més fort que el típic flux generat pel flagel. Per contra, els mutants cel·lulars que manquen de fibres estriades que connectin els cossos basals no mostren sincronització, la qual cosa indica que l’acoblament intracel·lular és necessari i que l’acoblament hidrodinàmic no és suficient per a la sincronització dels flagels d’una mateixa cèl·lula. Aquí utilitzem l’organisme model Chlamydomonas reinhardtii per a abordar aquestes qüestions. En la primera part, desenvolupem un experiment nou que fa desaparèixer l’acoblament hidrodinàmic interflagelar amb efectes hidrodinàmics mínims. Aquesta configuració ens permet sondejar l’efecte de l’acoblament mecànic intracel·lular per si sol en la sincronització. Els resultats mostren que l’acoblament intern és suficient per a la sincronia In-Phase, mentre que l’acoblament hidrodinàmic és necessari per a la sincronia Anti-Phase, mostrada de manera natural pel mutant de dominància flagel·lar ptx1. Aquests resultats llancen llum sobre l’estructura matemàtica del procés de sincronització en aquestes cèl·lules, en particular sobre l’origen del soroll en la dinàmica interflagelar, i el seu paper potencial en el mecanisme de canvi de marxa. En la segona part, desenvolupem un model que té en compte els nostres coneixements actuals sobre les propietats viscoelàstiques dels flagels, en particular els graus de llibertat basals i la dissipació interna. Per a inferir les propietats mecàniques estàtiques i dinàmiques, s’inclou un flux de fons dependent del temps. A continuació, presentem un mètode d’inferència basat en un enfocament de reducció de models. Hem demostrat que aquest enfocament permet inferir escales de temps internes del sistema, i ho provem experimentalment en cèl·lules de Chlamydomonas passivades, subjectes per una pipeta i sotmeses a un flux extern dependent del temps impulsat per una platina piezoelèctrica. En conjunt, aquests resultats aprofundeixen la nostra comprensió de les propietats mecàniques i la sincronització dels flagels, i mostren el paper crucial de les propietats mecàniques dels cossos basals, tal vegada impulsades biològicament, per a la coordinació del batec flagel·lar i entre flagels
Bilingüismo: resolución de la anáfora predominal en español L1 y español L2
No full text[spa] Este Trabajo de Fin de Grado estudia la resolución de la anáfora pronominal, comparando hablantes nativos (L1) y hablantes italianos con el español como segunda lengua (L2). El trabajo se enmarca dentro de la Hipótesis de la Interfaz (HI) (Sorace & Filiaci 2006) que sostiene que las estructuras que combinan el plano sintáctico con el plano pragmático-discursivo suponen un reto para los hablantes L2. Se analiza el uso de los pronombres explícitos, los pronombres nulos y los demostrativos, con el fin de observar si el antecedente recuperado funciona como sujeto u objeto. Para ello, se ha optado por una prueba experimental de respuesta múltiple para ambos grupos, además de un formulario sobre perfil lingüístico a fin de evaluar el grado de dominancia lingüística y determinar si sus elecciones en la prueba se ven influenciadas por su lengua materna[cat] Aquest Treball de Fi de Grau estudia la resolució de l’anàfora pronominal, comparant parlants natius (L1) i parlants italians amb l’espanyol com a segona llengua (L2). El treball s’emmarca dins la Hipótesi de la Interfície (HI) (Sorace & Filiaci 2006), que sosté que les estructures que combinen el pla sintàctic amb el pla pragmàtic-discursiu suposen un repte per als parlants L2. S’analitza l’ús dels pronoms explícits, els pronoms nuls i els demostratius, amb la finalitat d’observar si l’antecedent recuperat funciona com a subjecte o objecte. Per a això, s’ha optat per una prova experimental de resposta múltiple per a tots dos grups, a més d’un formulari sobre perfil lingüístic a fi d’avaluar el grau de dominància lingüística i determinar si les seves eleccions es veuen influenciades per la seva llengua materna[eng] This Final Degree Project studies the resolution of pronominal anaphora, comparing native speakers (L1) and Italian speakers with Spanish as a second language (L2). The work is framed within the Interface Hypothesis (HI) (Sorace & Filiaci 2006), which argues that structures combining the syntactic plane with the pragmatic-discursive plane pose a challenge for L2 speakers. The use of explicit pronouns, null pronouns and demonstratives is analysed in order to observe
whether the recovered antecedent functions as a subject or object. For this purpose, an experimental multiple response test has been chosen for both groups in addition to a language profile form to assess the degree of linguistic dominance and to determine whether their choices in the test are influenced by their mother tongu
Cuidar a quien olvida: el impacto de la demencia en la vida de las personas cuidadoras
No full text[spa] En un contexto de creciente envejecimiento poblacional, este estudio tiene como objetivo comprender las vivencias de personas cuidadoras informales que atienden a familiares con demencia, principalmente Alzheimer. Para ello, se empleó una metodología cualitativa basada en entrevistas semiestructuradas a una muestra de siete personas cuidadoras (cinco mujeres y dos hombres), tanto hijas como cónyuges. Los resultados evidencian que el cuidado diario constituye una experiencia compleja, que repercute negativamente en la salud física y emocional, así como en las relaciones familiares y sociales de quienes cuidan. No obstante, las personas cuidadoras también desarrollan estrategias de afrontamiento, como la búsqueda de apoyo social, que les permiten mantener su resiliencia, enfrentándose tanto a dificultades como a ciertos aspectos positivos asociados al cuidado. Como conclusión, se destaca la necesidad de que, desde el Trabajo Social, se diseñen e implementen intervenciones integrales que fortalezcan los recursos familiares y promuevan redes de apoyo. Esto permitiría prevenir la sobrecarga, mejorar la calidad de vida de las personas cuidadoras y garantizar una atención más adecuada a quienes viven con demencia[eng] In a context of increasing population aging, this study aims to understand the experiences of informal caregivers who care for family members with dementia, mainly Alzheimer's disease. To this end, a qualitative methodology based on semi-structured interviews with a sample of seven caregivers (five women and two men), both daughters and spouses, was used. The results show that daily caregiving is a complex experience, which has a negative impact on the physical and emotional health, as well as on the family and social relationships of caregivers. However, caregivers also develop coping strategies, such as seeking social support, which allow them to maintain their resilience, facing both difficulties and certain positive aspects associated with caregiving. In conclusion, the need for Social Work to design and implement comprehensive interventions that strengthen family resources and promote support networks is highlighted. This would prevent overload, improve the quality of life of caregivers and ensure more adequate care for those living with dementi