ArtXiker - @HAL
Not a member yet
    532 research outputs found

    Letrak kolokan berriz?

    No full text
    In this article we will look at the progress of globalization, from the perspective of our kind of human. In fact, in the 20th century, the USA became closer to us Europeans, partly as a result of World War II. Among the intellectual gadgets that were brought from America, one was that of positive thinking; others were also imported: Fred Astaire, "chewing-gum", Marilyn Monroe, Elvis Presley, "peanut butter", Carlitos and Snoopy... to name a few...Artikulu honetan globalizazioaren aurrerakadari begiratuko diogu, geure moduko gizakiaren aldetik. Izan ere, XX. mendean AEB hurbilagoa egin zitzaigun europarrei, besteak beste Bigarren Mundu Gerraren ondorioz. Ameriketatik ekarri ziren tramankulu intelektualen artean, pentsamendu positiboarena izan zen bat; beste zer batzuk ere inportatu ziren: Fred Astaire, "chewing-gum", Marilyn Monroe, Elvis Presley, "peanut butter", Carlitos eta Snoopy… bakar batzuk aipatzearren. Europa zahar honetan, bote prontoan esanda, bestelako modak genituen: absurdoaren antzerkia, existentzialismoa, pertsonalismoa, eta Espainia frankistan, neoklasizismoa. Gogoratu ditzagun gizarteko bestelako mitologia-itemak zein izan ziren: Tourra, Seat 600, bikinia, telebista, etab. Horra arte sarrera: baina zer dela eta psikologia positiboak egin duen gorakada azken aldi honetan, Mendebaldeko herrialdeetan, behinik behin? Izan daiteke, akaso, psikologiaren gorakada zabalaren barneko fenomeno bat. Arte tradizionalek (literatura, arte plastikoak…) betetzen zuten tokia murriztu egin da, dagoeneko, itxura batean. Arthur Schopenhauerrek gogokoa zuen artea iraganeko edergailua bihurtu ote da?; filosofoaren ustez, artea zen bizitza zentzuz eta taiuz eramaten laguntzen zigun baliabide nagusietako bat, bizimodu latzari aurre eginda. Psikologiaren auzia dela eta, dramatiko jarrita, esango dugu gizarte berriak atomoak behar dituela, hau da, gizaki atomizatuak: hiritar noranahi, nonahi eramangarriak estandar orokor baten barruan, sustrairik gabeak, eredu globalizatzaile eta neoliberal baten eredura. Agustín García Calvo filosofoak aspaldi iragarri zuen estatuak bere asmoak aurrera atera ahal izateko banako lokabeak behar dituela. Delako psikologia positiboak mugatu ditzake gizartearen eta giza taldeen eraginkortasuna. Agian komeniko litzateke psikologia soziologiarekin orekatzea. Hau da, psikologiaren ahuleziak soziologiaren indar guneekin orekatu. Ez dirudi ausartegia esatea psikologia positiboak mugatu egin duela literaturaren eremua ere, nolabait iragazita literaturak zuen eskumena sentimenduen adierazpenean eta diziplinartekotasunean. Kinka larria: lan bila bazoaz, jarrera positiboa erakutsi ezazu. Hala ere, kontsumitzaile automata baino zer edo zer gehiago izan gura baduzu, kontuan izan denetariko arte-produktu autoktonoak ohiko autolaguntza amerikarreko produktuak baino hurbilagoak eta eraginkorragoak, zerrenda oparo eta ederrean; eralgi sos horiek modu burutsuan

    Prometeo eta Proserpinaren amodioa edo <i>Haur besoetakoa</i> (1970)

    No full text
    Euskalerriaren Adiskideen Elkartea - Real Sociedad Bascongada de Amigos del PaísInternational audienceIn studies of intertextual relations in Haur besoetakoa, to date the most cited examples have been Celtic mythology and Vladimir Nabokov’s Lolita(1955). In this article we want to highlight pre-Christian mythology as well as Greco-Roman traditions at both the superficial and profound levels in the novel. From the proposed hypertextual relations it is deduced that this literary work was an attempt to create “high literature” in Basque and that it is introduced into the genealogy of what is termed the “universal” western literary tradition. Moreover, several details will be highlighted through ideological interpretations linked to paganism.Haur besoetakoaren testuartekotasun harremanen azterketetan keltiar mitologia eta Vladimir Nabokov-en Lolita (1955) izan dira orain arte aipatuenak. Artikulu honen bidez mitologia aurrekristauaren baitako tradizio grekolatindarrak eleberriaren azaleko nahiz sakoneko mailetan duen presentzia azpimarratu nahi dugu. Proposatzen ditugun harreman hipertestualetatik ondorioztatzen da literatura lan hau euskal “goi-literatura” sortzeko saiakera bat izan zela eta “unibertsal” deitu izan den mendebaldar literatur tradizioaren genealogian txertatzen dela. Honekin batera, paganismoari lotutako irakurketa ideologikoak direla-eta zenbait xehetasun azpimarratuko ditugu

    Fontes Linguae Vasconum-en 50. urteurrena: jardueren kronika

    No full text
    International audienceReport of the activities organised for the 50th anniversary of the journal Fontes Linguae Vasconum.Crónica de las actividades llevadas a cabo con motivo del aniversario de la revista Fontes Linguae Vasconum.Fontes Linguae Vasconum aldizkariaren 50. urteurrena kari egindako jardueren kronika

    LINGUATEC:Desarrollo de recursos lingüísticos para avanzar en la digitalización de las lenguas de los Pirineos

    No full text
    International audienceThe goal of the project is to develop, test and disseminate new innovative linguistic resources, tools and solutions for a better digitalization level of the Aragonian, Basque and Occitan languages. As a result, we will obtain, among others, (1) a road map of Arago-nian Digitalization, (2) new monolingual and bilingual lexicons and morphosyntactic and syntactic analysers for Occitan, (3) a Northern Basque speech recognition system, and several linguistic tools as well as (4) new innovative solutions for Aragonian, Basque and Occitan. Resumen: El objetivo del proyecto es desarrollar, probar y difundir nuevos recursos, nuevas herramientas y aplicaciones lingüísticas innovadoras para mejorar el nivel de digitalización del aragonés, vasco y occitano. Resultados esperados: (1) Hoja de ruta para la digitalización del aragonés, (2) Nuevos recursos lingüísticos, (3) Herramientas lingüísticas desarrolladas (síntesis de voz occitana, aragonesa y vasca del País Vasco francés, detector de texto occi-tano y variantes del occitano, mejora de la traducción automática del francés al occitano, del castellano vasco, del castellano al aragonés, (4) Aplicaciones innovadoras desarrolladas en los idiomas de los Pirineos. Palabras clave: Traducción automática, Idiomas con recursos limitados, Corpus bilingüe 1 Introducción El proyecto LINGUATEC 1 se desarrolla dentro del marco de cooperación interregional POCTE-FA (Programa INTERREG V-A España-Francia-Andorra) está financiado con fondos FEDER de la Comunidad Europea y cofinancia proyectos de cooperación transfronteriza diseñados y gestio-nados por actores de ambos lados de los Pirineos y de las zonas litorales que participan en el Pro-grama desarrollo inteligente, sostenible e integra-dor del territorio. Este proyecto también se enmarca perfecta-mente en los objetivos del informe del Parlamen-to Europeo aprobado en septiembre de 2018 so-bre "La igualdad lingüística en la era digital" 2. El informe fue aprobado por amplia mayoría y entre otras recomendaciones pide crear o ampliar pro-yectos de diversidad lingüística digital, que in-1 https://linguatec-poctefa.eu/ 2 http://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-8-2018-0228 ES.html vestiguen las necesidades digitales de todas las lenguas europeas, incluyendo desde aquellas con muy pocos hablantes hasta las que cuentan con gran número de hablantes, con el fin de combatir la brecha digital y contribuir a preparar a dichas lenguas para el futuro digital sostenible"También pide a las administraciones "que mejoren el ac-ceso a los servicios e informaciones en línea en diferentes lenguas, especialmente en el caso de servicios en regiones transfronterizas". Con ello el informe pretende reducir las desigualdades en-tre lenguas y comunidades lingüísticas, fomentar el acceso equitativo a los servicios y estimular la movilidad en Europa de las empresas, los ciuda-danos y los trabajadores, así como garantizar la creación de un mercadoúnico digital multilingüe inclusivo". Siguiendo los objetivos del marco POCTEFA y el informe del Parlamento Europeo el proyec-to LINGUATEC está desarrollando nuevos pro-ductos de tecnología de la lengua para mejorar e

    Le basque unifié et les dialectes en Pays Basque Nord : deuxième partie de l’enquête basée sur la dialectologie perceptuelle

    No full text
    International audienceIn this article, we present and analyse answers to the open-ended questions from a sociolinguistic survey carried out as part of Royal Academy of the Basque Language’s “Euskara eskuz esku” (‘Basque from Hand to Hand’) project. The results and analysis of the answers to open-ended questions have already been published (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). These are some of the main results of this second set of answers: according to the respondents, standard Basque in the Northern Basque Country is not well known; it is mixed with dialects; non-Basque speakers doubt its validity. But the first problem is the general dominance of the French language in that territory. This affects the Basque language itself. The most widespread prediction among the respondents is that as dialects are not passed on in general they will be weakened, and standard Basque will be strengthened as a result of that. Answers from forty respondents (who, in one way or another, have authority to speak about Basque) give us a better understanding of the situation of Basque, Basque dialects, French and the connections between them in the Northern Basque Country. It has been taken into account that the linguistic ecosystem is complex and ever-changing in the territory.En este artículo presentamos y analizamos las respuestas dadas a las preguntas abiertas que se insertaban en la encuesta sociológica que se desarrolló como parte del proyecto de la Real Academia de la Lengua Vasca “Euskara eskuz esku” (‘Euskera de mano en mano’). Los resultados y análisis desarrollados en base a las preguntas cerradas del cuestionario han sido ya publicados (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Pero lo que ahora nos atañe, estas serían las principales conclusiones de este segundo estudio: Analizando las respuestas vemos que el euskera unificado no es muy conocido en el País Vasco Norte, esta mezclado con los dialectos, y los no vascoparlantes dudan de su validez. El principal problema es el absoluto dominio del francés en este territorio. La predicción mas compartida entre los que han respondido al cuestionario es que los dialectos se van debilitando, baja su transmisión y como resultado de ello el euskera unificado se fortalece. Las personas que han respondido a las preguntas poseen cierto prestigio en el ámbito del euskera y es por ello que sus opiniones son muy válidas para conocer la situación del euskera, de los dialectos vascos, del francés y de las interconexiones entre dicha lenguas en el País Vasco Norte. Aún así hay que tener en cuenta que el ecosistema lingüístico es complejo y cambiante en cada territorio.Artikulu honetan, Euskaltzaindiaren Euskara eskuz esku egitasmoan eraman den inkesta soziolinguistiko bateko galdera irekien erantzunak aurkezten eta aztertzen ditugu. Galdera itxiei erantzunen emaitzak eta analisia jadanik argitaratuak dira (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Hona bigarren erantzun multzo horren emaitza nagusi batzuk: inkestatuen arabera, Ipar Euskal Herrian euskara batua ez da ongi ezagutua, euskalkiekin nahasten da eta euskaraz eskolatuak ez diren euskaldunentzat zalantzazkoa da. Baina lehen arazoa lurralde horretan osoki nagusitzen den frantsesa da. Euskaran berean ere eragina du. Geroan, guti transmitituak izanez, euskalkiak ahulduko direla eta euskara batua indartuko dela da inkestatuengan aurreikuspen hedatuena.Era batez edo bestez euskararen preskribatzaileak diren berrogei lekukoren erantzunei esker, euskara batuaren, euskalkien eta frantsesaren egoera eta haien arteko harremanak Ipar Euskal Herrian hobeki ulertzen ditugu, hizkuntza-ekosistema hori konplexua eta aldakorra dela kontuan hartuz.Dans cet article sont présentées et analysées les réponses aux questions ouvertes d’une enquête sociolinguistique menée dans le cadre du projet “Euskara eskuz esku” (Le basque de main en main) de l’Académie de la langue basque. Les résultats et l’analyse des réponses aux questions fermées ont déjà été publiées (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Voici quelques-uns des principaux résultats de ce deuxième groupe de réponses : selon les enquêtés, le basque unifié n’est pas bien connu en Pays Basque Nord, il est mélangé aux dialectes et il pose des difficultés aux bascophones qui n’ont pas été scolarisés en basque. Mais le principal problème, c’est le français, langue ultra-dominante sur ce territoire. Il influe sur la langue basque elle-même. La prévision la plus répandue parmi les enquêtés est qu’à l’avenir, parcequ’ils sont peu transmis, les dialectes vont s’affaiblir et le basque unifié se renforcer.Grâce aux réponses de ces quarante témoins tous prescripteurs de la langue basque d’une manière ou d’une autre, nous comprenons mieux la situation et les relations entre le basque unifié, les dialectes et le français en Pays Basque Nord, prenant en compte le fait qu’il s’agit d’un écosystème linguistique complexe et changeant

    Ala ffede, bada! Euskal testu berri gehiago Nafarroako XVI. mendeko justizia-auzibideetan

    No full text
    International audienc

    Normalización de Textos Históricos Vascos

    No full text
    Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje NaturalInternational audienceThis paper presents a computational method and its evaluation in a real scenario with the aim of normalising Basque historical texts in order to be analysed using standard Natural Language Processing tools (NLP). This normalisation work is part of a more general ongoing project called Basque in the Making (BIM): A Historical Look at a European Language Isolate, whose main objective is the systematic and diachronic study of a number of grammatical features of the Basque language.En este artículo se presenta y evalua en un entorno real un método computacional con el objetivo de normalizar textos históricos vascos para que, una vez normalizados, puedan ser analizados con herramientas estándar de Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN). Este trabajo de normalización forma parte de un proyecto en curso más general llamado Basque in the Making (BIM): A Historical Look at a European Language Isolate, cuyo objetivo principal es el estudio sistemático y diacrónico de ciertas características gramaticales de la lengua vasca

    Variation phonétique du suffixe basque -tegi en contexte déterminé : apport des données toponymiques à la linguistique

    No full text
    Société française d'OnomastiqueInternational audienceThis article examines the treatment of the Basque locative suffix -tegi ‘abode, place’ (or -degi when nasal), a term that is used in the composition of Basque house names. The study area includes 23 municipalities located for the most part in the Basque province of Lower Navarre in France. The data studied come from an existing set that is based on field surveys. More precisely, the intent was to examine written forms from cadastral records, as well as oral data based on the current pronunciation. The diachronic analysis of toponyms containing the suffix -tegi indicates a reduction of this suffix into -te, when it is followed by the singular determinant -a ‘ the’, after a passage through -tei. Highlighting this very localized phenomenon allows on the one hand to enhance the toponymic data within Basque linguistics, and also offers a new consideration of the standardization of toponyms emanating from dialects.Cet article se propose d’étudier le traitement du suffixe locatif basque -tegi ‘ demeure’, lieu » (ou -degi devant nasale) 1, élément qui entre dans la composition des noms de maisons basques. La zone d’étude comprend 23 communes situées, pour la plupart, dans la province basque-française de Basse-Navarre. Les données étudiées sont issues d’un corpus déjà existant, établi à partir d’enquêtes de terrain. Plus précisément, il s’agit d’examiner les formes écrites cadastrales ainsi que les données orales, basées sur la prononciation actuelle. L’analyse diachronique des toponymes contenant le suffixe -tegi montre la variation orale de ce dernier en -te, lorsqu’il est suivi du déterminant singulier – a ‘ le/ la’, après un passage par -tei. La mise en évidence de ce phénomène très localisé, permet, d’une part, de valoriser les données toponymiques au sein de la linguistique basque, mais aussi d’apporter une nouvelle réflexion sur la standardisation des toponymes issus des parlers dialectaux

    Uscaldunac garen ezqueroUn nouveau texte administratif basque de Bera (1822)

    No full text
    International audienceIn this paper we study a manuscript from 1822, kept at the City Council Archive of Bera, a bordering village. This administrative text in Basque, written to be read at the neighbour assembly, reveals some keys into the internal and external history of the Basque language. For its analysis, the historical context and authorship were determined, the document described, the text edited, the linguistic variety examined and contrasted with the Basque language both from Bortzerriak and from other neighbouring villages on the other side of the border. Finally, we have developed a dictionary, a list of verbs, and the facsimile.En este artículo estudiamos un manuscrito del año 1822, conservado en el Archivo Municipal de Bera. Se trata de un texto administrativo en euskera, redactado para ser leído en la junta vecinal, que nos aporta algunas claves sobre la historia interna y externa de la lengua. Tras tratar sobre el contexto histórico y la autoría del texto, hemos descrito el documento, aportado el texto editado, estudiado la variedad lingüística empleada y comparado esta con el euskera tanto de las Cinco Villas como de otras localidades vecinas de allende la muga. Finalmente, hemos incluido un diccionario, un listado de verbos y el facsímil.Lan honetan Berako Udal Artxiboan gordetako 1822. urteko eskuizkribu bat dugu aztergai. Euskal testu administratibo bat da, herriko batzarrean irakurtzeko prestatua eta euskararen kanpo eta barne historia osatzeko gako batzuk ematen dizkiguna. Testuinguru soziohis-torikoaz eta testuaren egiletzaz aritu ondoren, dokumentua deskribatu dugu, testua bera orrazturik eman, hizkera aztertu eta Bortzerrietako nahiz mugaz haraindiko auzo-herrietako euskararekin alderatu dugu. Azkenik, hiztegia, adizkitegia eta faksimilea ere eman ditugu.Dans cet article nous étudions un manuscrit de 1822, conservé aux Archives Municipales de Bera. Il s’agit d’un texte administratif en basque, rédigé afin d’être lu lors de l’assemblée de voisinage, qui nous apporte quelques clés sur l’histoire interne et externe de la langue. Après avoir abordé le contexte historique et la paternité du texte, nous avons décrit le document, apporté le texte édité, étudié la variété linguistique employée et comparé celle-ci avec le basque aussi bien de Bortzerriak que d’autres villages voisins situés de l’autre côté de la frontière. Enfin, nous avons inclus un dictionnaire, une liste de verbes et le fac-simil

    386

    full texts

    532

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    ArtXiker - @HAL
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇