Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCNot a member yet
290727 research outputs found
Sort by
Design and development of a multi-service activity booking platform using map-based discovery
Naadi es una plataforma móvil y web que ayuda a los usuarios a descubrir y reservar actividades como clases de fitness, tratamientos de spa, hammams, experiencias en yate y más, a través de una interfaz basada en mapas. Los usuarios pueden explorar y reservar experiencias por ubicación o categoría. Los proveedores, incluyendo estudios, spas y organizadores de eventos, pueden gestionar sus servicios y reservas en un solo lugar. Naadi simplifica el acceso a experiencias de bienestar y ocio tanto para usuarios como para negocios. El proyecto consiste en tres aplicaciones construidas desde una única base de código: una aplicación para usuarios que buscan y reservan servicios, una aplicación para partners que gestionan sus negocios, y una aplicación de administración. El backend utiliza Firebase con Cloud Functions para la lógica de negocio, Firestore como base de datos, y Authentication para gestionar los diferentes roles de usuario. La aplicación de usuario ofrece descubrimiento de venues mediante colecciones curadas y búsqueda en mapa con filtros. El flujo de reserva guía al usuario en cuatro pasos: seleccionar servicio, elegir profesional y horario, revisar y confirmar. La aplicación de partners incluye un dashboard con métricas de ventas, gestión del catálogo de servicios por categorías, administración del equipo con asignación de servicios, y un calendario para gestionar turnos y tiempo libre. El sistema está desarrollado con React Native y Expo para las aplicaciones móviles, TypeScript para type safety, y Firebase para el backend serverless. La arquitectura permite que las tres aplicaciones compartan código común mientras mantienen funcionalidades específicas para cada tipo de usuario.Naadi is a mobile and web platform that helps users discover and book activities like fitness classes, spa treatments, hammams, yacht experiences, and more via a map-based interface. Users can browse and reserve experiences by location or category. Providers, including studios, spas, and event organizers, can manage services and bookings in one place. Naadi simplifies access to wellness and leisure experiences for both users and businesses. The project consists of three applications built from a single codebase: a user app for discovering and booking services, a partner app for business management, and an admin app. The backend uses Firebase with Cloud Functions for business logic, Firestore as the database, and Authentication to handle different user roles. The user app offers venue discovery through curated collections and map search with filters. The booking flow guides users through four steps: select service, choose professional and time slot, review, and confirm. The partner app includes a dashboard with sales metrics, service catalog management organized by categories, team administration with service assignments, and a calendar for managing shifts and time off. The system is built with React Native and Expo for mobile apps, TypeScript for type safety, and Firebase for the serverless backend. The architecture allows all three apps to share common code while maintaining specific features for each user type
Pensament computacional, electrònica i IoT al CFGM sistemes microinformàtics i xarxes
Conjunt d'activitats i pràctiques dirigides a alumnes de 1r curs del CFGM de Sistemes Microinformàtics i Xarxes. L'objectiu és impartir d'una forma pràctica, il·lustrativa i motivadora conceptes d'electricitat i electrònica, de programació i de tecnologies de l'àmbit de l'IoT. Els enunciats pretenen ser uns tutorials dels diversos temes que abracen, il·lustrats d'una forma molt didàctica amb esquemes, diagrames de flux, nombrosos exemples de codi font i exercicis puntuals per verificar que s'han entès certs conceptes. Amb les activitats introductòries es treballen els conceptes bàsics de muntatge de circuits i, també, els conceptes bàsics per començar a treballar amb el controlador ESP32 i l'entorn Arduino IDE. Les pràctiques guiades permeten a l'alumne implementar un semàfor de vehicles i vianants amb polsador per facilitar l'aprenentatge dels conceptes bàsics de programació, una il·luminació nadalenca implementada amb tires de LEDs RGB, un termòstat connectat a xarxa que permet ser monitorat i controlat via navegador web, i l'entrada d'un garatge amb detecció de vehicles, pujada i baixada de barrera, semàfor i, també, controlable a través d'una app desenvolupada amb App Inventor
Modelos y herramientas de organización. Análisis de decisiones-1. TR MHD 2025-26 MUEO Analisis Decisiones-1
Tema 3: Análisis de decisiones-1
Análisis de decisiones 1: (1) Decisión multicriterio. (2) Ejemplo 1: Presentación Localización California Oil. (3) Ejemplo 1: Resolución Utilidad-Frustración. (4) Decisión Multiestado. (5) Tipología del Universo. (6) Ejemplo 2: Presentación Lanzamiento nuevo producto. (7) Ejemplo 2: Resolución en Universo determinista. (8) Decisión en Universo Incierto: Métodos decisores: Wald, Savage, Plunger, Hurwicz, Laplace. (9) Ejemplo 2: Resolución en Universo incierto. (10) Resumen y conclusiones2025/20262n quadrimestr
Study, simulation and implementation of control techniques for Grid-Forming VSCs
This work focuses on the control design of parallel DC/AC converters acting as voltage sources in what is known as grid-forming mode, one of the current hot topics in electrical engineering research, as they play a major role in the current decentralization and transition to green energy process that the electrical grid is going under. This classification of converters refers to those that dictate a grid, network, or system’s voltage amplitude and frequency references and control them through their active and reactive powers. During the project, a literature review is provided on the state of the art of the most relevant control techniques working on the topic. Then, some of them are evaluated under simulation and real hardware tests that emulate real operation of these systems in the industry
Estudio de los patrones de parpadeo en jugadores/as habituales de videojuegos de acción
Objetivo: Investigar si los jugadores expertos de videojuegos de acción (AVGP, por sus siglas en inglés de Action Video Game Players) presentan adaptaciones en la frecuencia de parpadeo y el volumen lagrimal en comparación con los no jugadores de videojuegos (NVGP, de Non-Video Game Players), y evaluar la relación entre estas adaptaciones y los síntomas oculares.
Métodos: Se incluyeron 30 participantes, 17 del grupo AVG y 13 del NVG. Todos los participantes jugaron Call of Duty: Modern Warfare® (modo Zombies) durante 25 minutos bajo condiciones controladas. La frecuencia de parpadeo se registró a nivel basal y durante escenas de juego dinámicas y no dinámicas utilizando el eye-tracker Pupil Core. El volumen lagrimal se evaluó mediante el test de Schirmer (ST, por sus siglas en inglés de Schirmer Test) (pre y post sesión de juego). Los síntomas de ojo seco se evaluaron con el cuestionario Symptom Assessment in Dry Eye (SANDE), a nivel basal, y la encuesta Instant Ocular Symptom Survey (IOSS), registrando esta última cada 5 minutos durante el juego.
Resultados: A nivel basal, no se hallaron diferencias significativas entre grupos en los síntomas oculares (cuestionario SANDE), la frecuencia de parpadeo (registrada con eye-tracker Pupil Core) ni el volumen lagrimal (ST) (todos p > 0,05).
Durante la actividad, la monitorización de síntomas con la escala IOSS reflejó un aumento significativo en ambos grupos (p < 0,0001), apareciendo más precozmente en los NVG. Respecto al parpadeo, los jugadores AVGP presentaron frecuencias significativamente menores que los NVG tanto en escenas dinámicas (5,94 ± 2,61 vs. 7,88 ± 2,40 parpadeos/min, p = 0,045) como no dinámicas (10,44 ± 3,34 vs. 13,73 ± 3,82 parpadeos/min, p = 0,018). Finalmente, el volumen lagrimal post-sesión no difirió significativamente del basal en ningún grupo.
Conclusiones: Estos hallazgos sugieren que los jugadores AVG pueden desarrollar adaptaciones cognitivas y fisiológicas para minimizar la pérdida de informacióPurpose: To investigate whether expert Action Video Game Players (AVGP) players exhibit adaptations in blink rate and tear volume compared with to Non-Video Game Players (NVGP), and to evaluate the relationship between these adaptations and ocular symptoms.
Methods: 30 participants, including 17 AVG and 13 NVG were enrolled. All participants played Call of Duty: Modern Warfare® (Zombies mode) for 25 minutes under controlled conditions. Blink rate was recorded at baseline and during dynamic and non-dynamic game scenes using the Pupil Core eye tracker. Tear volume was assessed with the ST (pre–post gameplay session). Dry eye symptoms were evaluated with the SANDE (at baseline) and IOSS (during gameplay every 5 minutes) questionnaires.
Results: At baseline, no significant differences were found between groups in ocular symptoms (SANDE questionnaire), blink rate (recorded with Pupil Core eye-tracker), or tear volume (ST) (all p > 0.05).
During the activity, symptom monitoring with the IOSS scale revealed a significant increase in both groups (p < 0.0001), emerging earlier in the NVGP group. Regarding blinking, AVGP presented significantly lower rates than NVGP in both dynamic scenes (5.94 ± 2.61 vs. 7.88 ± 2.40 blinks/min, p = 0.045) and non-dynamic scenes (10.44 ± 3.34 vs. 13.73 ± 3.82 blinks/min, p = 0.018). Finally, post-session tear volume did not differ significantly from baseline in either group.
Conclusions: These findings suggest that AVGP may develop cognitive and physiological adaptations to minimize visual information loss, impacting blinking behavior and tear production. Further research is needed to fully understand the mechanisms underlying these changes
Tolerància i preferència de plagues en grans emmagatzemats
Storage pests, especially the weevils Sitophilus zeamais and S. oryzae, cause significant post-harvest losses in cereals and legumes intended for human and animal consumption. This study evaluates the tolerance and preference of these species on six types of grain with potential as alternative or traditional protein sources: whole wheat (Triticum aestivum), durum wheat (T. durum), brown and white rice (Oryza sativa), buckwheat (Fagopyrum esculentum), and white lupin (Lupinus albus). Through non-choice bioassays (8 weeks, 28 °C, 75% RH) and choice tests using a four-arm olfactometer, biological parameters (emergence, frass, adult weight, grain weight) and initial olfactory preferences were determined. Results show that buckwheat acts as a super-host with over 600 emerged S. zeamais individuals, whereas white lupin and durum wheat exhibit high tolerance to the pest (fewer than 50 individuals). No significant differences in olfactory preference were detected among grains, highlighting a dissociation between initial attraction and biological suitability. These results are part of the STORED-IPM project and provide criteria for the varietal selection of tolerant grains, contributing to more sustainable Integrated Pest Management (IPM) strategies within the context of the European Green Deal.Les plagues d'emmagatzematge, especialment els gorgulls Sitophilus zeamais i S. oryzae, causen pèrdues postcollita significatives en cereals i lleguminoses destinats a consum humà i animal. Aquest treball avalua la tolerància i preferència d'aquestes espècies sobre sis tipus de gra amb potencial com a fonts de proteïna alternativa o tradicional: blat integral (Triticum aestivum), blat dur (T. durum), arròs integral i blanc (Oryza sativa), blat sarraí (Fagopyrum esculentum) i tramús blanc (Lupinus albus). Mitjançant bioassaigs "non-choice" (8 setmanes, 28 °C, 75% HR) i "choice" amb olfactòmetre de quatre braços, es van determinar paràmetres biològics (emergència, frass, pes dels adults, pes del gra) i preferències olfactives inicials. Els resultats mostren que el blat sarraí és un super-hoste amb més de 600 individus emergents de S. zeamais, mentre que el tramús blanc i el blat dur presenten molta tolerància a la plaga (menys de 50 individus). No es van detectar diferències significatives en preferència olfactiva entre grans, evidenciant una dissociació entre atracció inicial i adequació biològica. Aquests resultats s'integren en el projecte STORED-IPM i aporten criteris per a la selecció varietal de grans tolerants, contribuint a estratègies de gestió integrada de plagues (IPM) més sostenibles en el context del Green Deal europeu.Las plagas de almacenamiento, especialmente los gorgojos Sitophilus zeamais y S. oryzae, causan pérdidas poscosecha significativas en cereales y leguminosas destinados al consumo humano y animal. Este trabajo evalúa la tolerancia y preferencia de estas especies sobre seis tipos de grano con potencial como fuentes de proteína alternativa o tradicional: trigo integral (Triticum aestivum), trigo duro (T. durum), arroz integral y blanco.(Oryza sativa), trigo sarraceno (Fagopyrum esculentum) y altramuz blanco (Lupinus albus). Se realizaron bioensayos "non-choice" (8 semanas, 28 °C, 75% HR) y "choice" usando un olfactómetro de cuatro brazos. Esto sirvió para medir características biológicas como la emergencia, el frass, el peso de los adultos y el peso del grano, así como las preferencias iniciales de olores. Los resultados muestran que el trigo sarraceno es un super-hospedador con más de 600 individuos emergentes de S. zeamais, mientras que el altramuz blanco y el trigo duro presentan mucha tolerancia a la plaga (menos de 50 individuos). No se encontraron diferencias significativas en la preferencia del olor entre los granos, mostrando una separación entre la atracción inicial y la adecuación biológica. Estos resultados forman parte del proyecto STORED-IPM y ofrecen criterios para elegir variedades de granos que sean tolerantes, ayudando en estrategias de manejo integrado de plagas (IPM) más sostenibles según el Green Deal europeo.Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clim
Engineering catalyst-ionomer interfaces for carbon-efficient CO2 electrolysis and technology prospects
(English) The electrochemical reduction of CO2 (CO2E) offers a promising route to convert greenhouse gas emissions into value-added chemicals and fuels. However, achieving performance metrics that enable the technoeconomic and sustainable viability of CO2E remains challenging. This is especially acute in the case of multicarbon products (C2+), important precursors for energy fuels and manufacturing, where achieving combined selectivity and carbon utilisation under industrially relevant conditions is challenged by undesired competing reactions. This thesis explores the design and implementation of new strategies to modulate electrochemical interfaces in CO2E to overcome this barrier. These are based on the implementation of ionomer coatings that specifically address key reactants and intermediates in CO2E.
A key contribution is the development and mechanistic elucidation of ion management channels (IMCs), formed by co-distributing cation and anion exchange ionomers (CEIs and AEIs) within the catalyst layer. This architecture enables local regulation of hydroxide and cation populations, mitigating *OH poisoning and enhancing *CO adsorption, critical steps for promoting C–C coupling and C2+ product formation.
The ionomer–catalyst interface is comprehensively characterised using SEM–EDS, FTIR, XPS, KPFM, contact angle measurements, cyclic voltammetry, and EIS. In situ Raman spectroscopy reveals the dynamic evolution of surface species, confirming that excessive *OH accumulation suppresses C2+ selectivity, while IMCs restore favourable interfacial conditions. These insights are correlated with improved electrochemical performance, carbon efficiency, and stability across a wide range of operating conditions, including highly acidic environments.
The IMC concept is further implemented in membrane electrode assembly (MEA) devices operating under neutral pH. Preliminary results demonstrate improved performance and reduced cell voltages for IMC-based electrodes, indicating compatibility with scalable reactor platforms and commercially viable components.
The thesis concludes with a broader analysis of the challenges facing CO2E at scale. Key bottlenecks, such as the reliance on iridium anodes and fluorinated membranes, are critically assessed, and material and performance targets for gigaton-scale deployment are proposed. A techno-economic and life-cycle analysis outlines trade-off between performance, cost, and sustainability, while global scaling efforts are reviewed. Benchmarking protocols are proposed to bridge the gap between laboratory research and industrial implementation.
Together, this work advances a cohesive framework for interfacial engineering in CO2E, linking molecular-level understanding to device-scale integration, and providing pathways toward industrial deployment.(Català) La reducció electroquímica de CO2 (CO2E) ofereix una via prometedora per convertir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en combustibles i productes químics de valor afegit. Tot i això, assolir mètriques de rendiment que facin possible la viabilitat tecno econòmica i sostenible de la CO2E continua sent un repte. Això és especialment crític en el cas dels productes multicarboni (C2+), precursors importants a la indústria, on la combinació de selectivitat i utilització del carboni es veu limitada per reaccions competitives no desitjades. Aquesta tesi explora el disseny i la implementació de noves estratègies per modular les interfícies electroquímiques en CO2E amb l’objectiu de superar aquesta barrera. Aquestes estratègies es basen en la implementació de recobriments de ionòmer que aborden específicament reactius i intermediaris clau en la CO2E.
Una contribució clau és el desenvolupament i l’elucidació mecanística dels canals de gestió iònica (IMC), formats mitjançant la codistribució de ionòmers d’intercanvi catiònic i aniònic (CEI i AEI) dins la capa catalítica. Aquesta arquitectura permet regular localment les poblacions d’hidròxid i cations, mitigant l’enverinament per *OH i millorant l’adsorció de *CO, passos crítics per afavorir l’acoblament C–C i la formació de productes C2+.
La interfície ionòmer–catalitzador es caracteritza exhaustivament mitjançant SEM–EDS, FTIR, XPS, KPFM, mesures d’angle de contacte, voltamperometria cíclica i EIS. L’espectroscòpia Raman in situ revela l’evolució dinàmica de les espècies superficials, confirmant que l’acumulació excessiva de *OH suprimeix la selectivitat cap a C₂⁺, mentre que els IMC restableixen condicions interficials favorables. Aquests coneixements es correlacionen amb millores en el rendiment electroquímic, l’eficiència de carboni i l’estabilitat en un ampli rang de condicions operatives, inclosos entorns altament àcids.
El concepte d’IMC s’implementa també en conjunts d’elèctrodes de membrana (MEA, per les seves sigles en anglès) que operen a pH neutre. Els resultats preliminars mostren una millora del rendiment i una reducció dels voltatges de cel·la en els elèctrodes basats en IMC, indicant la seva compatibilitat amb plataformes de reactors escalables i components comercialment viables.
La tesi conclou amb una anàlisi més àmplia dels reptes que afronta la CO2E a escala. S’avaluen críticament colls d’ampolla clau, com la dependència d’ànodes d’iridi i membranes fluorades, i es proposen objectius de materials i rendiment per a la implementació a escala de giga tona. Una anàlisi tecno econòmica i de cicle de vida descriu els compromisos entre rendiment, cost i sostenibilitat, mentre que es revisen els esforços globals d’escalat. Es proposen protocols de referència per reduir la bretxa entre la recerca de laboratori i la implementació industrial.
En conjunt, aquest treball avança un marc coherent d’enginyeria interficial per a la CO2E, vinculant la comprensió a escala molecular amb la integració a escala de dispositiu i proporcionant vies cap a la implementació industrial.(Español) La reducción electroquímica de CO2 (CO2E) ofrece una vía prometedora para convertir las emisiones de gases de efecto invernadero en combustibles y productos químicos de valor añadido. Sin embargo, alcanzar métricas de rendimiento que permitan la viabilidad tecnoeconómica y sostenible de la CO2E sigue siendo un desafío. Esto es especialmente crítico en el caso de los productos multicarbono (C2+), precursores importantes en la industria, donde la combinación de selectividad y utilización del carbono se ve limitada por reacciones competitivas no deseadas. Esta tesis explora el diseño y la implementación de nuevas estrategias para modular las interfaces electroquímicas en CO2E con el fin de superar esta barrera. Estas estrategias se basan en la implementación de recubrimientos de ionómero que abordan específicamente reactivos e intermediarios clave en CO2E.
Una contribución clave es el desarrollo y la elucidación mecanística de los canales de gestión iónica (IMC), formados mediante la codistribución de ionómeros de intercambio catiónico y aniónico (CEI y AEI) dentro de la capa catalítica. Esta arquitectura permite la regulación local de iones, mitigando el envenenamiento catalítico por *OH y mejorando la adsorción de *CO, pasos críticos para favorecer el acoplamiento C-C y la formación de productos C2+.
La interfaz ionómero–catalizador se caracteriza exhaustivamente mediante SEM–EDS, FTIR, XPS, KPFM, medidas de ángulo de contacto, voltamperometría cíclica y EIS. La espectroscopía Raman in situ revela la evolución dinámica de las especies superficiales, confirmando que la acumulación excesiva de *OH suprime la selectividad hacia C2+, mientras que los IMC restablecen condiciones interfaciales favorables. Estos conocimientos se correlacionan con mejoras en el rendimiento electroquímico, la eficiencia de carbono y la estabilidad en un amplio rango de condiciones operativas, incluidas aquellas altamente ácidas.
El concepto de IMC se implementa además en dispositivos de ensamblaje de electrodos de membrana (MEA, por sus siglas en ingés) que operan a pH neutro. Los resultados preliminares muestran una mejora del rendimiento y una reducción de los voltajes de celda en electrodos basados en IMC, lo que indica su compatibilidad con plataformas de reactores escalables y componentes comercialmente viables.
La tesis concluye con un análisis más amplio de los desafíos que enfrenta la CO2E a escala. Se evalúan críticamente los cuellos de botella clave, como la dependencia de ánodos de iridio y membranas fluoradas, y se proponen objetivos de materiales y rendimiento para la implementación a escala de gigatoneladas. Un análisis tecnoeconómico y de ciclo de vida describe los compromisos entre rendimiento, coste y sostenibilidad, mientras que se revisan los esfuerzos globales de escalado. Se proponen protocolos de referencia para reducir la brecha entre la investigación de laboratorio y la implementación industrial.
En conjunto, este trabajo avanza un marco coherente de ingeniería interfacial para CO2E, vinculando la comprensión a nivel molecular con la integración a escala de dispositivo y proporcionando vías hacia la implementación industrial.Postprint (published version
Evaluación técnico-económica del plan de transición energética de Bolivia: Análisis de viabilidad de la meta del 75% de generación renovable para 2050
El presente trabajo tiene como objetivo evaluar la viabilidad técnico-económica del Plan de Expansión del Sector Eléctrico 2026-2050 de Bolivia, que proyecta incorporar 5.290 MW de capacidad renovable adicional mediante 32 proyectos (9 hidroeléctricos, 12 solares fotovoltaicos, 10 eólicos y 1 geotérmico) para alcanzar el 75% de generación renovable en el Sistema Interconectado Nacional (SIN). La metodología integra tres componentes: cálculo de costos nivelados de energía (LCOE) basados en parámetros de proyectos bolivianos operativos y benchmarks IRENA 2024, caracterización independiente de recursos renovables mediante bases de datos satelitales (Global Solar Atlas, Global Wind Atlas) y análisis de decisión multicriterio que pondera cinco dimensiones que son la competitividad económica, la eficiencia del recurso, la experiencia local, el nivel de riesgo y la inversión inicial. Los resultados del análisis multicriterio fundamentan una propuesta de optimización del mix tecnológico mediante programación lineal. Los resultados confirman la disponibilidad de recursos renovables excepcionales como factores de capacidad solar del 24-26% en el Altiplano y eólicos del 45% en Santa Cruz. Los LCOE calculados resultan competitivos y el índice de viabilidad multicriterio posiciona la tecnología solar y eólica como las más viables, mientras que la hidroeléctrica queda penalizada por riesgos socioambientales. Se identifican tres brechas críticas, empezando por un cronograma oficial que exige picos de instalación de 643 MW/año frente a una capacidad histórica inferior. También una inversión sumamente elevada y una planificación que depende mayoritariamente de proyectos hidroeléctricos con alta conflictividad territorial como ocurre con el proyecto Rositas (600 MW), paralizado judicialmente desde 2018. El escenario optimizado propuesto redistribuye la capacidad hacia solar y eólica, reduciendo hidroeléctrica y manteniendo geotérmica. Esta configuración logra una reducción de la inversión total y un incremento en el IVM ponderado del sistema, con un cronograma progresivo ajustado a la capacidad constructiva demostrada. Se concluye que Bolivia dispone de recursos renovables y costos competitivos para la transición energética, pero el plan oficial presenta brechas significativas entre objetivos anunciados y capacidad de implementación. La viabilidad del plan queda condicionada a reformas en los mecanismos de financiamiento, redimensionamiento del componente hidroeléctrico y establecimiento de cronogramas realistas acordes con la experiencia constructiva del país
Analysis of non-prospective trial registration in clinical trials submitted to The BMJ: observational study
Objectives To identify variables associated with non-prospective registration of clinical trials submitted to The BMJ; examine deficiencies in registration, disclosure of deficiencies, and subsequent publication status of such trials; and assess the authors’ claims of prospective registration. Design Observational study. Setting The BMJ, London. Population 239 of 287 submissions to The BMJ (2019-23) reporting clinical trial results as defined by the International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE) and flagged by editors as potentially not prospectively registered, and 239 trials prospectively registered in an ICJME accepted registry from a randomised list of all clinical trial submissions in the same period. Main outcome measures Study outcomes included non-prospective registration in an ICJME accepted registry and, for non-prospectively registered trials, deficiencies in registration deficiencies in registration (retrospective in an ICJME accepted registry, registration in a non-ICJME accepted registry, or no registration), delay in registration of retrospectively registered trials, and subsequent publication status. Time to publication and disclosure of registration deficiencies on publication were also assessed, along with the journal’s impact factor and whether the journal claimed adherence to the ICMJE registration recommendations. Results Reduced odds of non-prospective registration in an ICMJE accepted registry were associated with larger sample sizes (101-500 v 1-100; odds ratio 0.43, 95% confidence interval 0.22 to 0.84), corresponding authors from Oceania (reference: Europe; 0.35, 0.14 to 0.82), a greater number of authors (10 v 5; 0.71, 0.59 to 0.87), mention of Consolidated Standards Of Reporting Trials (0.22, 0.06 to 0.67), more recent submissions (2021-23 v 2019-20; 0.63, 0.42 to 0.95), and presence of funding (eg, non-profit v no funding or no information; 0.20, 0.09 to 0.41). Higher odds were observed for corresponding authors based in Asia (reference: Europe; 1.75, 1.07 to 2.89). Of 176 trials not prospectively registered in an ICMJE accepted registry submitted between 2019 and 2021, 146 (83%) were retrospectively registered (median delay 193 days), 23 (13%) were unregistered, and seven (4%) were registered in a non-ICJME accepted registry. Most (155 trials, 88%) were subsequently published; 138 (89%) of these appeared in journals with an impact factor (median 5.39) and 96 (62%) in journals claiming adherence to the ICMJE recommendations. The median time from initial submission to The BMJ to publication was 12 months. Only about one sixth explicitly disclosed registration deficiencies on publication. Of 72 authors responding about prospective registration on submission, 60 (83%) incorrectly claimed adherence. Conclusions Many trials rejected by The BMJ for non-prospective registration in an ICMJE accepted registry were later published in high impact journals claiming adherence to the ICMJE recommendations, often without disclosure of registration deficiencies.DB, MC, and JC were supported by the Ministerio de Ciencia e Innovación, Spain (grant PID2023- 148033OB- C21). JC is also supported by the Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Spain (grant 2021 SGR 01421) (Research group in Biostatistics and Bioinformatics). The funding source was not involved in the design, conduct, or reporting of this study.Peer ReviewedPostprint (published version
Disseny i anàlisis del xassís i la carrosseria d'un vehicle de competició per a ral·li
Aquest Treball de Fi de Grau té com a objectiu el disseny i l’anàlisi estructural i aerodinàmica del xassís i la carrosseria d’un vehicle de competició de ral·lis històrics, prenent com a base un BMW M3 E30 de l’any 1987, homologat dins la categoria Grup A – Període J2, segons la normativa FIA Apèndix K. El projecte s’emmarca en un context real de competició, fet que condiciona tant les decisions de disseny com els criteris d’avaluació adoptats.
En una primera fase, s’ha dut a terme un estudi de l’estat de l’art, analitzant l’evolució dels xassissos i carrosseries en vehicles de competició, així com els principals conceptes estructurals i aerodinàmics aplicables als ral·lis d’asfalt. Aquest estudi ha permès establir els criteris de disseny i les limitacions normatives que regeixen els vehicles històrics, posant especial èmfasi en la conservació de l’arquitectura original del monocasc i en la integració d’elements de seguretat segons les exigències actuals de la FIA.
A partir d’aquests criteris, s’ha desenvolupat el disseny del xassís i de la carrosseria utilitzant SolidWorks 2025, definint materials, geometries i punts d’ancoratge coherents amb la fitxa d’homologació del BMW M3 E30. Posteriorment, s’han fet anàlisis estructurals per avaluar el comportament del conjunt davant diferents escenaris de càrrega propis d’un ral·li, així com una anàlisi aerodinàmica orientada a millorar l’estabilitat i l’eficiència del vehicle en trams d’asfalt, però amb el programa ANSYS Fluent.
Els resultats obtinguts mostren que el disseny proposat compleix els requisits normatius i presenta un comportament estructural adequat per a l’ús competitiu previst, demostrant la viabilitat del projecte i la utilitat de les eines de disseny i simulació en l’optimització de vehicles històrics de competició.Este Trabajo de Fin de Grado tiene como objetivo el diseño y el análisis estructural y aerodinámico del chasis y la carrocería de un vehículo de competición de rallys históricos, tomando como base un BMW M3 E30 del año 1987, homologado dentro de la categoría Grupo A – Periodo J2, según la normativa FIA Apéndice K. El proyecto se enmarca en un contexto real de competición, hecho que condiciona tanto las decisiones de diseño como los criterios de evaluación adoptados.
En una primera fase, se ha llevado a cabo un estudio del estado del arte, analizando la evolución de los chasis y carrocerías en vehículos de competición, así como los principales conceptos estructurales y aerodinámicos aplicables a los rallys de asfalto. Este estudio ha permitido establecer los criterios de diseño y las limitaciones normativas que rigen los vehículos históricos, poniendo especial énfasis en la conservación de la arquitectura original del monocasco y en la integración de elementos de seguridad según las exigencias actuales de la FIA.
A partir de estos criterios, se ha desarrollado el diseño del chasis y de la carrocería utilizando SolidWorks 2025, definiendo materiales, geometrías y puntos de anclaje coherentes con la ficha de homologación del BMW M3 E30. Posteriormente, se han hecho análisis estructurales para evaluar el comportamiento del conjunto ante diferentes escenarios de carga propios de un rally, así como un análisis aerodinámico orientado a mejorar la estabilidad y la eficiencia del vehículo en tramos de asfalto, pero con el programa ANSYS Fluyente.
Los resultados obtenidos muestran que el diseño propuesto cumple los requisitos normativos y presenta un comportamiento estructural adecuado para el uso competitivo previsto, demostrando la viabilidad del proyecto y la utilidad de las herramientas de diseño y simulación en la optimización de vehículos históricos de competición.This Final Degree Project aims at the design and structural and aerodynamic analysis of the chassis and bodywork of a vehicle for competition of historical rallies, based on a BMW M3 E30 from 1987, approved in the category Group A – J2 period, according to the FIA Appendix K regulations. The project is framed in a real competition context, which conditions both the design decisions and the evaluation criteria adopted.
In a first phase, a study of the state of the art has been carried out, analysing the evolution of chassis and bodywork in competition vehicles, as well as the main structural and aerodynamic concepts applicable to asphalt rallies. This study has made it possible to establish the design criteria and the regulatory limitations that govern historical vehicles, with special emphasis on the conservation of the original monohull architecture and the integration of safety elements according to the current requirements of the FIA.
Based on these criteria, the design of the chassis and bodywork has been developed using SolidWorks 2025, defining materials, geometries and anchor points consistent with the homologation sheet of the BMW M3 E30. Subsequently, structural analyses have been carried out to evaluate the behaviour of the whole against different loading scenarios of a rally, as well as an aerodynamic analysis aimed at improving the stability and efficiency of the vehicle in asphalt sections, but with the ANSYS Fluent program.
The results obtained show that the proposed design meets the regulatory requirements and presents an adequate structural behaviour for the expected competitive use, demonstrating the feasibility of the project and the utility of the design and simulation tools in the optimization of historical competition vehicles