Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCNot a member yet
290727 research outputs found
Sort by
PlasmAccelerate presenta la seva tecnologia innovadora al 4YFN 2026
No full textAdrià Barceló és emprenedor i project leader de PlasmAccelerate i ha pogut presentar, al 4YFN, la tecnologia que estan desenvolupant al grup de recerca de Biomaterials, Biomechanics and Tissue Engineering Research Group (BBT-UPC): hidrogels biocompatibles i injectables per tractar cavitats quirúrgiques després de l'extirpació de tumors.
Aquesta tecnologia, basada en plasma fred, actua de manera sinèrgica amb la quimioteràpia per eliminar cèl·lules residuals i prevenir recaigudes locals en els pacients.
Ha participat en la Startup Pitching Session organitzada per l’aliança Barcelona Knowledge Alliance (BKA), integrada per la hashtag#UPC, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona
Migrating integrations from legacy systems to modern architecture: strategy and performance analysis
No full textEste trabajo consiste en una memoria de desarrollo detallando la transición de SAP HCM a SAP CI, el cual está conectado a SuccessFactors. Específicamente, el desarrollo de integraciones en SAP CI están documentadas. Un total de cinco integraciones son comentadas. Los patrones de desarrollo están explicados de una manera didáctica, progresivamente explicando las herramientas ofrecidas por SAP CI. Una prueba de t-student está realizada para medir la duración de las integraciones. Dos de cinco integraciones son comparadas. Una prueba indica que SAP CI es más rápida, y la otra tiende hacia SAP HCM. Se tiene una breve discusión sobre los resultados, explicando algunas hipótesis de los factores de la inconsistencia entre los tiempos de ejecución de las integraciones. Se ofrece una reflexión para mejorar análisis similares en el futuro.This thesis consists of a development report detailing the transition from SAP HCM to using SAP CI connected to SuccessFactors. Specifically, the development of integrations on SAP CI is documented. A total of five integrations are made and commented. The development patterns are laid out in a didactic way, explaining the different tools offered by SAP CI progressively. A t-student test measuring the duration of the integrations is performed. Two of the five integrations are compared. One indicates that SAP CI is likely to be quicker, while the other tends strongly towards HCM. A brief discussion is held on these results, explaining some factors affecting the results and hypotheses on what causes the inconsistency between integrations. A reflection on the requirements to improve further analysis is made
Optimization of a lift, with ERS and P2S installation
No full textThis final degree project (TFG) conducts an in-depth analysis of an existing elevator based on its technical documentation, with the objective of identifying, assessing, and proposing improvements to its performance and efficiency. The starting point is a detailed study of the reference installation (a residential elevator with a 450 kg load capacity, 1.0 m/s speed, 5 stops, and approximately 15 m travel), focusing on the mechanical architecture, electric traction, and control system in order to obtain a comprehensive view of the system and identify critical areas for optimization. Once the technical and operational characteristics are established, the work compares the baseline behavior with two solutions from Epic Power: the Energy Recovery System (ERS) and the Power to Stand-by (P2S). The ERS evaluation follows the ISO 25745-2 methodology to estimate energy savings based on overall efficiency and usage patterns, while the P2S is considered for its ability to operate with ≤500 W single-phase consumption, ensure service continuity during power outages, enable connection to two solar panels, and reduce standby consumption by up to 30%. The analysis includes practical constraints (space, technological compatibility, and electrical integration with the existing drive) and economic aspects (installation cost, maintenance, and payback period). Using this methodology, the project provides an integrated perspective that combines electrical engineering calculations, performance simulations using MATLAB with ERS and P2S, and a rigorous economic evaluation, applying the notation and methods of electrical machines taught in the degree. The ultimate goal is to provide objective criteria for decisionmaking in the modernization of the installation, ensuring that the proposed improvements are both safe and viable from a technical and economic standpoint
Advances in set-based motion planning for safe interaction of autonomous vehicles
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis presents several contributions in the field of safe driving of autonomous vehicles, focusing on motion planning and prediction of environmental agents based on their behaviour. The methodologies combine set-based techniques, LPV models and optimisation, seeking to ensure safety with low computational cost in realistic scenarios.
First, a comprehensive review of the literature on the use of set-based methods to address safety in autonomous driving is presented. The study focuses on three main families of techniques: reachability analysis, invariant sets, and feasibility theory, describing how they have been applied to different planning, control, and supervision problems. Their advantages, disadvantages, differences and similarities are analysed. With this review, a unified framework for interpreting the existing literature is proposed, which serves as a basis for justifying the design decisions adopted in the subsequent contributions of the thesis.
The following contribution consists of a safe motion planner designed for structured convex scenarios with complete knowledge of the environment and the actions of the agents surrounding it. To this end, a formulation based on LPV models and reachability analysis using zonotopes with constraints is proposed, which is integrated into a predictive control scheme formulated as a quadratic problem. This approach allows explicit safety constraints to be imposed on the optimiser, ensuring collision avoidance and achieving safe trajectories with lower computational cost and less conservatism than classical robust approaches.
Subsequently, an efficient prediction method is proposed to estimate the future occupancy of surrounding vehicles online, based solely on their observed actions. The approach is based on optimisation and zonotopic propagation techniques to construct occupancy sets that adapt dynamically without the need for trained models or prior assumptions. The result is a refined and computationally lightweight estimator, designed to be integrated into real-time planners.
Finally, a motion planner capable of working in complex urban scenarios is presented, extending the two previous contributions. Based on the first safe planner, a new structure is formulated that maintains the QP problem but now employs a purely zonotopic reachability analysis combined with constraints, allowing it to work in non-convex environments and with partial knowledge of the intentions of surrounding vehicles. The prediction module is proposed as an evolution of the previous one, taking advantage of the known geometry of the road to obtain more refined occupancy sets.(Català) Aquesta tesi presenta diverses contribucions en el camp de la conducció segura de vehicles autònoms, centrades en la planificació de moviment i la predicció d'agents de l'entorn basada en el seu comportament. Les metodologies combinen tècniques basades en conjunts, models LPV i optimització, buscant garantir seguretat amb baix cost computacional en escenaris realistes.
En primer lloc, es presenta una revisió exhaustiva de la literatura sobre l'ús de mètodes basats en conjunts per a abordar la seguretat en la conducció autònoma. L'estudi se centra en tres famílies principals de tècniques: l'anàlisi dels conjunts assolibles, els conjunts invariants i la teoria de viabilitat, descrivint com s'han aplicat a diferents problemes de planificació, control i supervisió. S'analitzen els seus avantatges, desavantatges, diferències i similituds. Amb aquesta revisió es proposa un marc unificat per a interpretar la literatura existent, que serveix de base per a justificar les decisions de disseny adoptades en les contribucions posteriors de la tesi.
La següent contribució consisteix en un planificador de moviment segur dissenyat per a escenaris convexos estructurats amb coneixement complet de l'entorn i les accions dels agents que li envolten. Per a això es proposa una formulació basada en models LPV i anàlisi dels conjunts assolibles mitjançant zonotops amb restriccions, que s'integra en un esquema de control predictiu formulat com un problema quadràtic. Aquest plantejament permet imposar restriccions de seguretat explícites en el optimitzador, garantint l'evitació de col·lisions i aconseguint trajectòries segures amb menor cost computacional i menor conservadorisme que enfocaments robustos clàssics.
Posteriorment, es proposa un mètode de predicció eficient per a estimar l'ocupació futura de vehicles circumdants en línia, únicament a partir de les seves accions observades. L'enfocament es basa en tècniques d'optimització i propagació zonotòpica per a construir conjunts d'ocupació que s'adapten dinàmicament sense necessitat de models entrenats ni hipòtesis prèvies. El resultat és un estimador refinat i computacionalment lleuger, dissenyat per a ser integrat en planificadors en temps real.
Finalment, es presenta un planificador de moviment capaç de treballar en escenaris urbans complexos que estén les dues contribucions anteriors. Sobre la base del primer planificadora assegurança, es formula una nova estructura que manté el problema QP, però empra ara una anàlisi dels conjunts assolibles purament zonotòpic combinat amb restriccions, la qual cosa permet treballar en entorns no convexos i amb coneixement parcial de les intencions dels vehicles circumdants. El mòdul de predicció es planteja com una evolució de l'anterior, aprofitant la geometria coneguda de la via per a obtenir conjunts d'ocupació més refinats.(Español) Esta tesis presenta varias contribuciones en el campo de la conducción segura de vehículos autónomos, centradas en la planificación de movimiento y la predicción de agentes del entorno basada en su comportamiento. Las metodologías combinan técnicas basadas en conjuntos, modelos LPV y optimización, buscando garantizar seguridad con bajo coste computacional en escenarios realistas.
En primer lugar, se presenta una revisión exhaustiva de la literatura sobre el uso de métodos basados en conjuntos para abordar la seguridad en la conducción autónoma. El estudio se centra en tres familias principales de técnicas: el análisis de alcanzabilidad, los conjuntos invariantes y la teoría de viabilidad, describiendo cómo se han aplicado a distintos problemas de planificación, control y supervisión. Se analizan sus ventajas, desventajas, diferencias y similitudes. Con esta revisión se propone un marco unificado para interpretar la literatura existente, que sirve de base para justificar las decisiones de diseño adoptadas en las contribuciones posteriores de la tesis.
La siguiente contribución consiste en un planificador de movimiento seguro diseñado para escenarios convexos estructurados con conocimiento completo del entorno y las acciones de los agentes que le rodean. Para ello se propone una formulación basada en modelos LPV y análisis de alcanzabilidad mediante zonotopos con restricciones, que se integra en un esquema de control predictivo formulado como un problema cuadrático. Este planteamiento permite imponer restricciones de seguridad explícitas en el optimizador, garantizando la evitación de colisiones y logrando trayectorias seguras con menor coste computacional y menor conservadurismo que enfoques robustos clásicos.
Posteriormente, se propone un método de predicción eficiente para estimar la ocupación futura de vehículos circundantes en línea, únicamente a partir de sus acciones observadas. El enfoque se basa en técnicas de optimización y propagación zonotópica para construir conjuntos de ocupación que se adaptan dinámicamente sin necesidad de modelos entrenados ni hipótesis previas. El resultado es un estimador refinado y computacionalmente ligero, diseñado para ser integrado en planificadores en tiempo real.
Por último, se presenta un planificador de movimiento capaz de trabajar en escenarios urbanos complejos que extiende las dos contribuciones anteriores. Sobre la base del primer planificador seguro, se formula una nueva estructura que mantiene el problema QP, pero emplea ahora un análisis de alcanzabilidad puramente zonotópico combinado con restricciones, lo que permite trabajar en entornos no convexos y con conocimiento parcial de las intenciones de los vehículos circundantes. El módulo de predicción se plantea como una evolución del anterior, aprovechando la geometría conocida de la vía para obtener conjuntos de ocupación más refinados.Postprint (published version
A06 Guia temàtica escuma de poliestirè extrudit
No full textDefinició, història, procediment de construcció i més informació sobre l'escuma de poliuretà extrudit, material de construcció de la família dels aïllants.2025-202
Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Deep Geological Disposal (DGD) has emerged as the most viable solution for the final disposal of radioactive waste, offering the potential for the permanent containment and isolation of waste from the biosphere over extended timescales. Several countries have made significant progress in developing Deep Geological Repository (DGR) concepts for the permanent disposal of such waste. The long-term safety of these facilities relies primarily on the host rock—the natural barrier that plays the central role—supplemented by engineered components collectively referred to as the engineered barrier system (EBS). The EBS includes containers, backfills, buffers, and other structures designed to ensure favourable conditions for the long-term isolation of radioactive waste. The design, performance, and safety assessment of a DGR—and particularly of its EBS components—are therefore essential for the sustainable development of nuclear energy, making their study a key research area within geotechnical engineering.
In this context, the main objective of this research is to contribute to the understanding and assessment of the long-term performance of a large-diameter sealing concept developed within the framework of the Cigéo project, led by the French National Radioactive Waste Management Agency (Andra). To achieve this objective, a multi-scale and multi-step numerical modelling strategy has been adopted. The approach combines detailed material characterisation with advanced constitutive modelling of the expansive core, backfill materials, and host rock, accounting for features such as inherent anisotropy and double structure. The modelling framework incorporates coupled hydro-mechanical processes, enabling the analysis of key phenomena such as the natural hydration of the sealing core, the development of swelling pressure, the resaturation and recompression of the excavation-damaged zone (EDZ), the global equilibrium of the sealing system, and the potential deconfinement of the sealing core and its associated loss of swelling capacity. The simulations address the complexity of the problem by integrating large-scale three-dimensional geometries, advanced constitutive formulations, and critical geometric details at the decimetre scale. These challenging simulations provide valuable insights into the performance and long-term integrity of the sealing structures, establishing a robust framework and a powerful tool to enhance the understanding of the behaviour of these EBS, contributing to the optimisation of repository design and safety.(Català) L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.
En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.(Español) El Almacenamiento Geológico Profundo (AGP) se ha consolidado como la solución más viable para la eliminación definitiva de los residuos radiactivos, al ofrecer el potencial de confinar y aislar permanentemente dichos residuos de la biosfera durante periodos de tiempo muy prolongados. Diversos países han avanzado de forma significativa en el desarrollo de conceptos de AGP para la gestión final de estos materiales. La seguridad a largo plazo de estas instalaciones depende fundamentalmente de la roca huésped —la barrera natural que desempeña el papel principal —complementada por los componentes que conforman el denominado sistema de barreras de ingeniería (SBI). El SBI incluye los contenedores, los rellenos, los materiales de sellado y otras estructuras diseñadas para garantizar condiciones favorables al aislamiento duradero de los residuos radiactivos. El diseño y la evaluación de la seguridad de un AGP —y, en particular, de sus componentes del SBI— son, por tanto, aspectos esenciales para el desarrollo sostenible de la energía nuclear, convirtiendo su estudio en un ámbito clave dentro de la ingeniería geotécnica.
En este contexto, el objetivo principal de esta investigación es contribuir a la comprensión y evaluación del comportamiento a largo plazo de un concepto de sellado de gran diámetro desarrollado en el marco del proyecto Cigéo, liderado por la Agencia Nacional Francesa para la Gestión de Residuos Radiactivos (Andra). Para alcanzar este objetivo, se ha adoptado una estrategia de modelización numérica multiescala y en varias etapas. El enfoque combina una caracterización detallada de los materiales con una modelización constitutiva avanzada del núcleo expansivo, los materiales de relleno y la roca huésped, teniendo en cuenta aspectos como la anisotropía inherente y la doble estructura. El marco de modelización incorpora procesos hidro-mecánicos acoplados, que permiten analizar fenómenos clave como la hidratación natural del núcleo de sellado, el desarrollo de la presión de hinchamiento, la resaturación y recomprensión de la zona afectada por la excavación (ZAE), el equilibrio global del sistema de sellado y el posible desconfinamiento del núcleo junto con la pérdida asociada de su capacidad de hinchamiento. Las simulaciones abordan la complejidad del problema integrando geometrías tridimensionales a gran escala, formulaciones constitutivas avanzadas y detalles geométricos críticos a escala decimétrica. Los resultados ofrecen información valiosa sobre el rendimiento y la integridad a largo plazo de las estructuras de sellado, estableciendo un marco sólido y una herramienta eficaz para mejorar la comprensión del comportamiento de estos sistemas de barreras de ingeniería, y contribuir así a la optimización del diseño y la seguridad de los almacenes geológicos.Postprint (published version
Aplicació de mecanismes de ciberseguretat a les consultes INSESS
No full textAquest Treball de Fi de Grau, desenvolupat en el marc del grau en Enginyeria Informàtica a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), se centra en l'anàlisi, millora i validació de la ciberseguretat de la plataforma INSESS, una eina digital orientada a la recollida d'informació ciutadana mitjançant qüestionaris en línia. Per tant, aquest projecte parteix de la necessitat creixent de disposar de plataformes fiables i segures en entorns institucionals i de recerca, on la confiança dels usuaris és un factor clau. En primer lloc, es realitza una anàlisi exhaustiva de la plataforma INSESS, segmentada per àrees funcionals i tècniques. Aquesta anàlisi permet identificar fortaleses, mancances i riscos potencials, posant especial èmfasi en aquells aspectes que poden comprometre la seguretat de la informació. A partir dels resultats obtinguts, es defineixen i implementen millores de seguretat orientades a reforçar la protecció de les dades, adoptant un enfocament preventiu que prioritza la reducció del risc sense afectar negativament la usabilitat ni l'eficiència de la plataforma. En segon lloc, el projecte incorpora un cas pràctic basat en l'ús real de les consultes INSESS, que consisteix en el disseny i llançament d'un formulari orientat a estudiar els hàbits de la població en relació amb la creació de contrasenyes i la gestió de la informació personal. Aquest estudi permet analitzar fins a quin punt els usuaris adopten pràctiques segures o, per contra, incorren en comportaments de risc com l'ús de dades personals en les credencials o la reutilització de contrasenyes. Finalment, els resultats obtinguts es contrasten mitjançant tècniques OSINT, utilitzant plataformes de detecció d'informació filtrada. Aquesta contrastació permet validar empíricament les vulnerabilitats detectades i reforça les conclusions del projecte, evidenciant la relació directa entre els mals hàbits de seguretat i el risc real d'exposició de la informació personal. En conjunt, el treball demostra que la combinació d'una anàlisi tècnica rigorosa de la plataforma, la implementació de millores de seguretat i la validació mitjançant un cas pràctic real permet reforçar significativament la seguretat d'eines de recollida de dades com INSESS, alhora que contribueix a nivell societat sobre la importància de la ciberseguretat i la protecció de les dades personals.This Final Degree Project, developed within the framework of the Computer Engineering degree at the Barcelona School of Informatics (FIB), focuses on the analysis, improvement, and validation of the cybersecurity of the INSESS platform, a digital tool aimed at collecting citizen information through online questionnaires. Therefore, this project arises from the growing need to have reliable and secure platforms in institutional and research environments, where user trust is a key factor. First, an exhaustive analysis of the INSESS platform is carried out, segmented by functional and technical areas. This analysis makes it possible to identify strengths, shortcomings, and potential risks, placing special emphasis on those aspects that may compromise information security. Based on the results obtained, security improvements are defined and implemented with the aim of strengthening data protection, adopting a preventive approach that prioritizes risk reduction without negatively affecting the usability or efficiency of the platform. Second, the project incorporates a practical case based on the real use of INSESS surveys, consisting of the design and launch of a form aimed at studying the population's habits regarding password creation and the management of personal information. This study makes it possible to analyze to what extent users adopt secure practices or, on the contrary, engage in risky behaviors such as the use of personal data in credentials or password reuse. Finally, the results obtained are contrasted through OSINT techniques, using leaked information detection platforms. This comparison makes it possible to empirically validate the vulnerabilities detected and reinforces the project's conclusions, demonstrating the direct relationship between poor security habits and the real risk of exposure of personal information. Overall, the work shows that the combination of a rigorous technical analysis of the platform, the implementation of security improvements, and validation through a real practical case makes it possible to significantly strengthen the security of data collection tools such as INSESS, while also contributing at a societal level to awareness of the importance of cybersecurity and the protection of personal data
The central limit theorem for inner functions II
No full textA sharp version of the Central Limit Theorem for linear combinations of iterates of an inner function is proved. The authors previously showed this result assuming a suboptimal condition on the coefficients of the linear combination. Here we explain a variation of the argument which leads to the sharp result. We also review the steps of the proof as well as the main technical tool, which is Aleksandrov Disintegration Theorem of Aleksandrov-Clark measures.Peer ReviewedPostprint (published version
Architecture-aware design of a 2D wave simulation kernel for HPC
No full textArchitecture-aware design of a 2D wave simulation kernel for HPC implementing finite difference and pseudo-spectral methods.Architecture-aware design of a 2D wave simulation kernel for HPC implementing finite difference and pseudo-spectral methods
Pràctica 3: Comunicació amb ctd's RBR i Seabird
No full textEnunciat de la pràctica 3 del laboratori d'Instrumentació i Anàlisi de Dades en Ciències del Mar2025/20262n quadrimestr