1,721,062 research outputs found
Efectividad de MBCT en la calidad de vida de pacientes oncológicos activos
Las técnicas de atención plena para pacientes oncológicos están siendo cada vez más estudiada por la gran repercusión que tienen en el bienestar y la calidad de vida de las personas. Esta revisión sistemática tiene la finalidad de reunir evidencia para el estudio de la eficacia de las Terapias Cognitivas Basadas en Atención Plena (Mindfulness- Based Cognitive Therapy, MBCT) sobre la calidad de vida en pacientes que tengan un diagnóstico de cáncer activo. Para ello se buscaron en bases de datos como PubMed, Web Of Science, Scopus y PsycInfo, y se llevó a cabo entre enero y marzo de 2023. De 223 artículos encontrados, finalmente la muestra total de artículos incluidos es seis. La búsqueda se centró en artículos que incluyeran únicamente pacientes con diagnóstico activo, mayores de edad, cualquier tipo de enfermedad, y con investigación en MBCT; siendo un total de n = 688, de los cuales 88,4% mujeres y 11,6% hombres, todos mayores de edad; y, a su vez, el diagnóstico que más se había estudiado era el cáncer de mama. Se demuestra que MBCT tiene cambios significativos principalmente en calidad de vida en aquellos participantes que llevan a cabo la totalidad del programa, y también se observan cambios en variables como el dolor, la angustia psicológica, el bienestar, rumiación y salud mental positiva; los cambios permanecen a largo plazo. Se remarca la importancia de ampliar las investigaciones en diferentes diagnósticos de cáncer por su repercusión en esta población, además de seguir investigando con mayor muestra de población oncológica ya que se observan resultados positivos a corto y largo plazo en el bienestar de las personas con este tipo de diagnóstico.Universidad Europea de ValenciaMáster Universitario en Psicología General SanitariaPresencia
Influencia de los videojuegos violentos en la conducta suicida
El Modelo Integrado Motivacional-Volitivo de la conducta suicida define dicho comportamiento como la interacción compleja de factores entre los que podemos mencionar la capacidad adquirida (miedo a la muerte y tolerancia al dolor) o el dolor psicológico, componentes determinados por los eventos y experiencias dolorosas a las que se expone el sujeto. El presente estudio tiene como objetivo principal analizar la posible influencia ente jugar habitualmente a videojuegos violentos en los diferentes componentes del suicidio. Para ello, se realizó un análisis transversal a partir de los datos recopilados de 258 adultos jóvenes tras responder diferentes cuestionarios: SENTIA, ACSS, PSQ, PSE, GAS 7. Se realizaron análisis con la finalidad de estudiar la posible relación entre el uso de videojuegos violentos con el miedo individual a la muerte, a la tolerancia al dolor, el dolor psicológico.... Además, también pretende observar en qué medida la conducta suicida se puede relacionar con la frecuencia de uso de videojuegos. Como resultados obtuvimos datos con los que establecer una relación significativa entre el uso problemático de los videojuegos y componentes del suicidio como el dolor psicológico, la ideación suicida o la planificación del suicidio. Asimismo, se establece una relación positiva entre los videojuegos violentos y el uso problemático de estos.Universidad Europea de ValenciaMáster Universitario en Psicología General SanitariaPresencia
Complex trajectories of ansiety across adolescence. Towards the discovery of new markers for early detection and treatment
[eng] Anxiety constitutes an actual health hazard for contemporary societies with a
dramatic impact on economy and daily life. Current diagnostic manuals take a look at
anxiety just considering the full-blown anxiety disorders (ADs). Unfortunately,
individuals who do not fully match all the AD criteria, but suffer significantly from
anxiety symptomatology, have systematically been overlooked for mental health care.
For that reason, a more flexible, non-categorical approach to deal with psychopathology
is needed to be followed. The Research Domain of Criteria (RDoC) initiative proposes a
multidimensional (neither static nor categorical) standpoint for anxiety to be studied.
Thus, varying sources of distress, either clinical or subclinical, would be considered
from this framework. This is especially relevant in the study of adolescent anxiety.
Anxiety in adolescence is proved to be a strong predictor of different mental disorders
in adulthood (e.g., depression, substance abuse disorders, etc.), even when anxiety
symptomatology does not reach the level of clinical meaningfulness. Therefore, it turns
into crucial to identify sensitive markers of adolescent anxiety which guide clinical
assessment and intervention. In this regard, recent lines of research have highlighted
how valuable are the measures derived from the Dynamical Systems Theory (DST) in
featuring human socioemotional and physiological systems of individuals with
psychological problems (identifying biomarkers, clarifying mechanisms of action, etc.).
The main goal of this doctoral dissertation was to shed light on the search for accurate
markers of anxiety in adolescence, allowing mapping individuals experiencing varying
conditions onto the continuum of anxiety. To satisfy this aim, a meta-analytic study of
scientific literature review (Study 1) and three empirical studies were conducted. The
first empirical study (Study 2 within the thesis) covered the subjective research domain
(by means of self-reports), and the two others (Study 3 and 4) were focused on
identifying markers in the physiological research domain (in the cardiac system,
concretely). As a secondary aim, it was intended to provide and test a prevention
program to ameliorate the symptomatology of individuals suffering an anxiety-related
condition. This aim was satisfied by performing a study (Study 5) to test the efficacy of an evidence-based preventive program for ameliorating internalizing symptomatology
in adolescence. To summarize the relevant findings from the five studies mentioned,
some relevant measures (e.g., sample entropy or fractal dimension in the cardiac, brain
and hormonal systems) turned out to be sensitive for ADs were found from the Study 1.
Regarding the Study 2, a depiction of the trajectory of anxiety symptomatology from
early to middle adolescence was provided, highlighting the dynamical influence of
some risk factors (temperament and gender) on its developmental course. The Study 3
and 4 enabled the identification of some cardiac biomarkers in adolescents with several
conditions of subclinical anxiety: the allometric exponent h was proved to be an
accurate biomarker in ecological contexts (Study 3); moreover, the sample entropy
index turned out to be valuable when adolescents underwent a laboratory-based stressinduction
task (Study 4). Finally, the Study 5 demonstrated that the preventive program
delivered cut out efficiently the rising trajectory of anxiety observed in some
adolescents as a risk factor for full-blown ADs. To sum up, some relevant markers
(subjective and cardiac-derived) were identified from the studies conducted within this
doctoral dissertation to map individuals onto the anxiety continuum. These markers
were found as a result of following a flexible, developmental and psychopathological
perspective in the study of anxiety in adolescence. Relevant implications for clinical
assessment and intervention are derived from this doctoral dissertation in favor of
planning tailored-based protocols and the promotion of prevention policies in order to
facilitate healthier socioemotional maturation in adolescence.[spa] La ansiedad es uno de los principales problemas de salud pública en las
sociedades actuales dado su impacto económico y en la vida diaria. Los manuales
diagnósticos dan cuenta de esta problemática a través de los llamados trastornos de
ansiedad (TA). Desafortunadamente, muchas condiciones ansiosas con alta afectación
en el bienestar personal no se encuadran dentro del diagnóstico de estos trastornos y,
por ende, no son objeto de tratamiento. Por ello, se hace preciso incorporar sistemas de
abordaje más flexibles y no categoriales. En este sentido, cabe destacar la iniciativa de
los Criterios del Dominio de Investigación (CDI) por su enfoque multidimensional (no
estático ni categorial) en el estudio de la ansiedad. Este enfoque cubriría condiciones
clínicas y subclínicas que causan malestar significativo. La iniciativa CDI es
especialmente indicada para el estudio de la ansiedad en la adolescencia, principalmente
porque los problemas de ansiedad en este periodo vital, incluso en niveles subclínicos,
son predictores significativos del desarrollo de diversos problemas mentales en la
adultez (trastornos depresivos, trastorno de abuso de sustancias, etc.). Por ello, se hace
crucial adoptar una perspectiva multidimensional en la búsqueda de marcadores de la
ansiedad en la adolescencia que guíen la práctica clínica. La Teoría de los sistemas
dinámicos (TSD) puede contribuir significativamente a este propósito, dadas las
evidencias desde esta perspectiva en la detección de marcadores socioemocionales y
fisiológicos en individuos con diversos problemas psicológicos. En esta tesis doctoral se
pretendía contribuir en la búsqueda de marcadores de ansiedad en la adolescencia
válidos y fiables, que permitan caracterizar diferentes condiciones a lo largo del
continuo de ansiedad. Para llevar a cabo este objetivo, se realizó un estudio metaanalítico
de la literatura científica (Estudio 1) y tres estudios empíricos. El primer
estudio empírico (Estudio 2 de la tesis) se centraba en el dominio subjetivo (mediante
autoinformes), mientras que en los otros dos (Estudio 3 y 4 de la tesis) el principal foco
de interés fue la búsqueda de biomarcadores fisiológicos cardiacos. Como objetivo
secundario, se pretendía aportar una intervención preventiva basada en la evidencia para
reducir la sintomatología ansiosa en la adolescencia y poner a prueba la eficacia de la misma. Para este objetivo, se llevó a cabo el Estudio 5. Como principales resultados
derivados de estos estudios, en el Estudio 1 se indicaron diferentes medidas no lineales
provenientes de la TSD sensibles para la identificación de individuos con TA (entropía
muestral o la dimensión fractal en los sistemas cerebral, cardiaco y hormonal). En
relación al Estudio 2, se describió el curso natural de la sintomatología ansiosa desde la
adolescencia temprana a la media, destacándose la influencia dinámica de varios
factores de riesgo (género y factores temperamentales). En los Estudios 3 y 4, se
observaron varios biomarcadores cardiacos para diferentes condiciones de ansiedad
subclínica: el exponente alométrico h en contextos ecológicos (Estudio 3) y la entropía
muestral cuando los adolescentes eran expuestos a un paradigma de laboratorio de
inducción de estrés (Estudio 4). Por último, en el Estudio 5 se observó que el programa
preventivo utilizado cortaba la trayectoria creciente de sintomatología ansiosa que se
observó en algunos adolescentes. Para concluir, los estudios realizados dentro de esta
tesis sirvieron para identificar diferentes marcadores (subjetivos y cardiacos) que
caracterizan a individuos con diferentes condiciones desadaptativas en el continuo de la
ansiedad. Estos marcadores fueron identificados desde una perspectiva flexible
combinando aspectos madurativos y psicopatológicos. De dichos resultados, se
desprenden algunas implicaciones prácticas para la evaluación y tratamiento clínicos a
favor de instaurar protocolos más personalizados y promover políticas de salud
preventivas para facilitar un desarrollo socioemocional más saludable en la
adolescencia.[cat] L’ansietat constitueix un dels principals problemes de salut pública en les
societats actuals donat el seu impacte econòmic i en la vida diària. Els actuals manuals
diagnòstics tracten aquesta problemàtica mitjançant els anomenats trastorns d’ansietat
(TA). Desafortunadament, moltes condicions ansioses amb important afectació del
benestar personal no arriben al nivell de trastorn i, per tant, no es tenen en compte com a
objectes de tractament. Per això, cal incorporar sistemes d'estudi més flexibles i no
categorials. En aquest sentit, caldria destacar la iniciativa dels Criteris del Domini de
Recerca (CDR) pel seu enfocament multidimensional (no estàtic ni categorial) en
l’estudi de l’ansietat. Aquest enfocament considera condicions clíniques y subclíniques
que causen malestar significatiu. La iniciativa CDR és especialment indicada per a
l’estudi de l’ansietat en l’adolescència, principalment perquè els problemes d’ansietat en
aquest període vital, fins i tot a nivells subclínics, són predictors significatius del
desenvolupament de diferents problemes mentals en l’edat adulta (trastorns depressius,
trastorn d’abús de substàncies, etc.). Per això, resulta crucial adoptar una perspectiva
multidimensional en la cerca de marcadors d’ansietat en l’adolescència que dirigeixin la
pràctica clínica. La Teoria dels sistemes dinàmics (TSD) pot contribuir
significativament a aquest propòsit, en virtut de les evidències trobades des d’aquesta
perspectiva per a la detecció de marcadors socioemocionals i fisiològics en individus
amb diferents condicions psicopatològiques. En aquesta tesi doctoral es pretenia
contribuir a la cerca de marcadors vàlids i fiables d’ansietat en l’adolescència, que
permetin caracteritzar individus que experimentin diferents condicions al llarg del
continu d’ansietat. Per tal d'assolir aquest objectiu, es va realitzar una meta-anàlisi de la
literatura científica (Estudi 1) i tres estudis empírics. El primer estudi empíric (Estudi 2
a la tesi) es centrava en el domini subjectiu (mitjançant autoinformes), mentre que en els
altres dos (Estudi 3 i 4 a la tesi) el principal focus d’interès era la cerca de biomarcadors
fisiològics cardíacs. Com a objectiu secundari, es pretenia aportar una intervenció
preventiva basada en l’evidència per reduir la simptomatologia ansiosa en
l’adolescència i posar a prova l’eficàcia de la mateixa. Amb aquest propòsit es va dur a terme l’Estudi 5. Com a principals resultats d’aquests estudis, a l’Estudi 1 es van trobar
diferents mesures no lineals derivades de la TSD sensibles per a la identificació
d’individus amb TA (l’entropia mostral o la dimensió fractal als sistemes cerebral,
cardíac i hormonal). En relació a l’Estudi 2, es va descriure el curs natural de la
simptomatologia ansiosa des de l’adolescència primerenca a la mitjana, destacant-se la
influència dinàmica de varis factors de risc (gènere i factors temperamentals). Als
Estudi 3 i 4, es va observar varis biomarcadors cardíacs per diferents condicions
d’ansietat subclínica: l’exponent alomètric h a contextos ecològics (Estudi 3) i
l’entropia mostral a contextos controlats d’inducció d’estrès (Estudi 4). Finalment, a
l’Estudi 5 es va observar que el programa preventiu utilitzat va detenir la trajectòria
natural creixent que van mostrar alguns adolescents en relació a la simptomatologia
ansiosa. Per concloure, els estudis duts a terme dins d’aquesta tesi van servir per
identificar diferents marcadors (subjectius i cardíacs) que caracteritzessin a individus
amb diferents condicions al continu de l’ansietat. Aquests marcadors van ser identificats
des d’una perspectiva flexible que combinava aspectes maduratius i psicopatològics.
D’aquests resultats se'n deriven algunes implicacions pràctiques per a l’avaluació i
tractament clínics a favor d’instaurar protocols més personalitzats i promoure polítiques
de salut preventives per a facilitar un desenvolupament socioemocional més saludable
en l’adolescència
Parent’s psychopathological profiles and adolescent offspring’s substance use disorders
© 2020, Elsevier Ltd. All rights reserved. The attached document (embargoed until 05/09/2022) is an author produced version of a paper published in ADDICTIVE BEHAVIORS uploaded in accordance with the publisher’s self-archiving policy. The final published version (version of record) is available online at the link. Some minor differences between this version and the final published version may remain. We suggest you refer to the final published version should you wish to cite from it
Adolescent psychopathological profiles and the outcome of the COVID-19 pandemic: Longitudinal findings from the UK Millennium Cohort Study
© 2021, Elsevier Inc. The attached document (embargoed until 20/04/2022) is an author produced version of a paper published in Progress in Neuro-Psychopharmacology and Biological Psychiatry uploaded in accordance with the publisher’s self-archiving policy. The final published version (version of record) is available online at the link. Some minor differences between this version and the final published version may remain. We suggest you refer to the final published version should you wish to cite from it
Comorbidity profile of mental disorders among adolescents: A latent class analysis
© 2019, Elsevier. The attached document (embargoed until 06/06/2020) is an author produced version of a paper published in PSYCHIATRY RESEARCH uploaded in accordance with the publisher’s self- archiving policy. The final published version (version of record) is available online at the link. Some minor differences between this version and the final published version may remain. We suggest you refer to the final published version should you wish to cite from it
Symptom network connectivity in adolescents with comorbid major depressive disorder and social phobia
Purpose: Major depressive disorder (MDD) and social phobia (SP) are both common and highly co-occurring psychiatric disorders. This study used symptom network analysis approach to examine comorbidity structure and the complex symptom dynamics which may play a role in the co-occurrence of MDD and SP.Method: Data comes from the National Comorbidity Survey – Adolescent Supplement, a nationally representative survey of adolescents ages 13 to 18 years. This study examined data of adolescents with a lifetime diagnosis of MDD (n = 597), SP (n = 708), and adolescents with comorbid MDD and SP (n = 189). Networks were estimated by means of 26 symptoms from both disorders.Results: All MDD and SP symptoms were involved in the network of both pure disorders and comorbid condition. Network structure was different between the pure disorders (p = .014), but not when comparing each of these disorders that have comorbid condition. Depressive symptoms of poor self-esteem and suicidal symptoms were central (i.e., showed a higher influence) in the symptom network for the pure disorders and for the comorbid condition. Other key symptoms in the comorbid condition network were two depressive symptoms: feelings of worthlessness and anhedonia. SP and MDD networks showed two common key SP symptoms: feeling uncomfortable when meeting new people and feeling uncomfortable talking to people do not know well.Conclusion: The study of symptom dynamics will provide useful targets for preventing the development of comorbid disorders as well as new lines of intervention to deal with key symptoms of psychiatric disorders.© 2019, Elsevier. The attached document (embargoed until 01/08/2020) is an author produced version of a paper published in JOURNAL OF AFFECTIVE DISORDERS uploaded in accordance with the publisher’s self- archiving policy. The final published version (version of record) is available online at the link. Some minor differences between this version and the final published version may remain. We suggest you refer to the final published version should you wish to cite from it.<br/
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
- …
