2,926,085 research outputs found
La vida quotidiana : exploració d'un marc conceptual i d'una proposta d'indicadors
No full textL'interès per la vida quotidiana ha crescut de manera paral•lela a la necessitat d'augmentar el coneixement racional sobre la realitat social. I, més específicament, si hem de fer cas al que diuen algunes especialistes, aquest interès neix, lligat a la clarificació del que s'entén per benestar. Tal com aquest breu estudi exploratori posa de manifest, la complexitat comença en la polisèmia que acompanya el concepte de vida quotidiana, afavoridora de no poques confusions. I, continua amb una de les dificultats més greus amb les que pot ensopegar el coneixement científic. L'interès per clarificar conceptualment la vida quotidiana, en aquesta ocasió, com en tantes d'altres, ha sorgit de la necessitat de conèixer millor per actuar de manera més acurada. Els objectius de l'informe han estat deutors d'aquesta orientació. En concret, han perseguit una doble fita. En primer lloc, han anat dirigits a aconseguir la clarificació i racionalització de la polisèmia conceptual esmentada. En segon lloc, els objectius de l'informe s'han dirigit a obtenir informació sobre els indicadors socials més adients per fer visible l'abast de la vida quotidiana. Això ha suposat la revisió d'una sèrie de bases de dades existents. L'interès d'aquesta revisió és la possibilitat de reconèixer l'existència d'una sèrie de dades objectives, resultatd'enquestes o d'altres tipus de recollida de dades. Els resultats d'aquesta part de l'informe es presenten, de manera ordenada, mostrant les característiques de les bases de dades revisades. I senyalant la informació que, a parer nostre,resulta més pertinent per a ser reutilitzada com a indicadors objectius capaços de mostrar l'àmbit i abast de la vida quotidiana. Aquesta informació es completa amb una sèrie de consideracions sobre aquest tipus d'indicadors socials i la conveniència d'utilitzar els indicadors de tipus subjectiu. I sobre laconveniència de dibuixar una prova pilot sobre uns possibles itineraris de vida quotidiana
Variations on the Author
No full text“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Postfemminismo reazionario
No full textIl saggio analizza alcuni degli effetti politici, culturali ed economici dell'egemonia culturale esercitata dall'individualità apparentemente neutra e asessuata del soggetto neoliberale per mostrare il carattere "reazionario" del postfemminismo e il disempowerment che ne deriva. Per fare questo, l'autrice si avvale di alcuni contributi della psicologia sociale e di alcune modalità di ristrutturazione dell'io, vere e proprie tecnologie di ottimizzazione del "capitale umano" delle donne produttrici di nuove gerarchie sociali
Politica del vivente
No full textIl saggio intende esplicitare il modo in cui il problema della biopolitica diventa inscrivbile in quello più ampio dell'immutabile sfondo biologico contro cui si dispiegherebbe la variabilità delle vicende storiche. lo scopo è scadinare il paradigma per mostrare come la nozione di biopolitica implica un intreccio tra biologico e politico, che non può essere ridotto ai soli termini dell'antropologia moderna, se è vero che la costituzione biologica dell'uomo è diventata la posta in gioco del dispositivo di sapere-potere dominante nel mondo contemporaneo
Introduzione
No full textNell’era del neoliberalismo i profondi mutamenti che hanno investito la nozione di libertà assumono – per le donne in particolare – connotati preoccupanti. Il neoliberalismo infatti, privilegiando la razionalità economica e di mercato e di-sinteressandosi del contesto politico, sociale e culturale in cui si compiono le scelte, produce strategicamente nuove forme di vulnerabilità che vanno ad acuire le tradizionali forme di disuguaglianza e gerarchia mai dismesse
Prefazione
No full textPresentazione del volume con riferimento alle aree tematiche, e alla scansione concettuale, alla metodologia e all'epistemologia sottese ai contribut
La vida quotidiana : exploració d'un marc conceptual i d'una proposta d'indicadors
No full textL'interès per la vida quotidiana ha crescut de manera paral·lela a la necessitat d'augmentar el coneixement racional sobre la realitat social. I, més específicament, si hem de fer cas al que diuen algunes especialistes, aquest interès neix, lligat a la clarificació del que s'entén per benestar. Tal com aquest breu estudi exploratori posa de manifest, la complexitat comença en la polisèmia que acompanya el concepte de vida quotidiana, afavoridora de no poques confusions. I, continua amb una de les dificultats més greus amb les que pot ensopegar el coneixement científic. L'interès per clarificar conceptualment la vida quotidiana, en aquesta ocasió, com en tantes d'altres, ha sorgit de la necessitat de conèixer millor per actuar de manera més acurada. Els objectius de l'informe han estat deutors d'aquesta orientació. En concret, han perseguit una doble fita. En primer lloc, han anat dirigits a aconseguir la clarificació i racionalització de la polisèmia conceptual esmentada. En segon lloc, els objectius de l'informe s'han dirigit a obtenir informació sobre els indicadors socials més adients per fer visible l'abast de la vida quotidiana. Això ha suposat la revisió d'una sèrie de bases de dades existents. L'interès d'aquesta revisió és la possibilitat de reconèixer l'existència d'una sèrie de dades objectives, resultatd'enquestes o d'altres tipus de recollida de dades. Els resultats d'aquesta part de l'informe es presenten, de manera ordenada, mostrant les característiques de les bases de dades revisades. I senyalant la informació que, a parer nostre,resulta més pertinent per a ser reutilitzada com a indicadors objectius capaços de mostrar l'àmbit i abast de la vida quotidiana. Aquesta informació es completa amb una sèrie de consideracions sobre aquest tipus d'indicadors socials i la conveniència d'utilitzar els indicadors de tipus subjectiu. I sobre laconveniència de dibuixar una prova pilot sobre uns possibles itineraris de vida quotidiana
L'argomento orientalista: tra essenzialismo e universalismo
No full textLa tesi sostenuta è che l'universalità dei diritti umani assomiglia alla sostituzione di una forma di "occidentalismo" a quella più tradizionale e accademica di "orientalismo". A partire dalla riflessione sull'orientalismo di E.W. Said, si tenta in sostanza di sostenere che la storia dei diritti umani è il prodotto di una forma di "reverse orientalism", ossia come la reazione dell'Occidente, sotto forma di rivendicazione dell'universalismo dei diritti umani, alle spinte decolonizzatrici provenienti dall'Oriente. L'occidentalismo sarebbe inoltre una particolare, e paradossale, concezione etnocentrica dei diritti umani attraverso la quale si legge come particolaristica (e inferiore) la posizione delle zone e dei popoli da raggiungere con lo strumento civilizzatore dei diritti umani. A partire dall'essenzialismo orientalista è infatti stato possibile giustificare gli occidentali come unici portatori dei soli valori universali e come esportatori dei diritti umani (universali). Questo però non mette in discussione l'epistemologia essenzialista dell'orientalismo
- …
