1,721,181 research outputs found
Thèse : ¿Es necesario el mundo precolombino? Colombia, un ejemplo a tener en cuenta
No full textAuteur Simmonds Caldas, Patricia Catalina Solanilla i Demestre, Victòria (dir.) [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, 1 vol. (496 p.). Disponible en ligne, url : . Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia El mundo precolombino vinculado en el pasado con el Museo del Oro, interviene en el pensamiento académico, intelectual y artístico que se da en la segunda mitad del siglo XX en Colombia; en la actualidad continúa haciéndolo pe...</https
La vihuela de arco hispana. Las cuerdas de tripa y la reflexión en el cóncavo como aspectos esenciales en la producción de su sonido
Full text linkUna hipótesis de caracterización acústica del modelo de ‘vihuela’ (término genérico
usado para denominar cualquier tipo de instrumento musical de cuerda con mango y
caja de resonancia) frotada con arco, desarrollado hacia el s. XVI en España, mediante el
estudio de las cuerdas de tripa y la reflexión en el cóncavo.
La primera parte ofrece una introducción histórica a modo de contextualización
metodológica basada en información de la época relativa a las cuerdas, como por
ejemplo la que aparece en las ordenanzas del gremio de maestros de hacer cuerdas de
vihuela o en archivos de protocolos notariales, y sobre la naturaleza y reflexión del
sonido, como los escritos de Aristóteles, Euclides, Cavalieri o Mersenne sobre
propiedades acústicas de los recintos rígidos cóncavos.
En una segunda fase práctica se realiza el escaneado digital de la reconstrucción
de un ejemplar de vihuela hispana del siglo XVI, procediendo a elaborar un modelo en
3D que permita hacer simulaciones por computadora de su comportamiento acústico.
El estudio acústico realizado lo componen una serie de experimentos –llevados a
cabo en el departamento de ingeniería mecánica de la Universidad de Zaragoza–
consistentes en unas sonometrías de diferentes tipos de cuerdas de tripa, un análisis de
los modos de vibración de la estructura del cóncavo del intrumento a partir del modelo
3D escaneado y una simulación de las reflexiones producidas por la excitación de uno
de los espectros de las cuerdas estudiadas en el interior del concavo de la vihuela con
sus respectivas auralizaciones. El estudio incluye apéndices de tablas y gráficas de
resultados de los experimentos así como archivos de audio que incluyen piezas
interpretadas con el modelo de vihuela mencionado.Here is a hypothesis on the acoustic characterization of a model of a ‘vihuela’ (generic
term used to refer to any string instrument with a fingerboard and a resonance box)
struck with a bow and developed in Spain in the 16th century. It is based on a study of
the gut strings and the inside cavity reflections.
The first part offers a historical introduction through methodical contextualization based
on information from the time period relative to the strings; for example those which
came up in the ordinance of the guild of masters in vihuela strings fabrication or in the
archives of the notary protocols and works written by Aristotle, Euclid, Cavalieri about
the nature of the reflection of sound, or by Mersenne on the properties of acoustics of
closed, rigid cavities.
In the second part –a practical phase– a digital scan is made of the reconstructed
Hispanic vihuela of the 16th century, forming a 3D model which enables computer
simulations of its acoustic behaviors.
The acoustic study, carried out at the department of mechanical engineering of the
University of Zaragoza, involved a series of experiments comprising sonometries of
different types of gut strings, an analysis of the different vibration modes of the
instrument’s cavity structure using a 3D scan and simulation of the reflections, and
produced by using one of the string’s spectrum to excite the structure of the vihuela’s
cavity, with its respective auralization. The study includes appendices with tables and
graphs of the results of the experiments as well as audio files that include works
interpreted with the aforementioned reconstructed vihuela
Reglament del Departament d'Art i de Musicologia
Full text linkAcord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2004 modificat pels acords de 25 de març de 2009 i de 19 d'octubre de 201
Locus amoenus
No full textDe l'any 1995 a l'any 2016 la revista estava subjecta a una llicència Creative Commons by-nc.Publica treballs d'història de l'art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. Vol ser un mitjà a disposició dels professionals de la història de l'art i dels veritables afeccionats
Un llarg viatge 1939-2007. Fonamentació ideològica amb base biogràfica de la trajectòria artística de l’escultor Francesc Torres Monsó
Full text linkEn el present estudi s’ha analitzat la interrelació de l’activitat artística de Francesc Torres Monsó i el context social, polític, cultural i artístic en l’àmbit local, nacional i internacional. Situa el seu paper i la seva influència des del punt de vista de la historiografia de l’art català, circumscrit en un ampli marc cronològic 1939-2007. L’estudi planteja el marc ideològic i descriu com el subjecte polític de l’autor es forma, creix i es comunica en l’evolució del llenguatge artístic i fa de la seva vida la seva obra: la seva capacitat d’artisticitat.
Aquest estudi aporta un nova i amplia visió de les etapes i les transformacions, el procés d’introspecció personal i socialització ideològica des del jo i la llibertat individual de F. Torres Monsó. Es descriu el camí que va seguir l’autor des de la recerca de la bellesa canònica a la construcció de discurs crític-artístic.The present study analyzes the relationship between the artistic activity of Francesc Torres Monsó and the social, political, cultural and artistic context locally, nationally and internationally. It places his role and influence from the point of view of the history of Catalan art within a broad chronological framework, 1939-2007. The study depicts the ideological framework and describes how the political subject of the author is born, grows and communicates within the evolution of artistic language and how he makes his life his work: his capacity of artisticity.
This study provides a new and comprehensive vision of his stages and transformations, the process of personal introspection and ideological socialization from the subject and individual freedom of Torres Monsó. It describes the path that the author takes, from the pursuit of canonical beauty to the construction of critical-artistic discourse
El claustro de San Pedro el Viejo de Huesca Restitución y programa iconográfico
Full text linkLa presente tesis estudia en detalle el proceso de restauración del claustro de San Pedro el Viejo de Huesca a finales del siglo XIX con el objeto de restituir la obra a su estado original tardorrománico.
A través del análisis exhaustivo de las memorias, planos, dibujos y fotografías de la restauración y de otras fuentes anteriores a la misma, así como de la elaboración de un catálogo completo de todas las 75 piezas escultóricas (originales y modernas) asociadas al claustro, la mayoría de ellas inéditas, se reconstruye la disposición medieval de los capiteles en el claustro y se ensaya una interpretación iconográfica de conjunto. Además, se estudia sistemáticamente el entorno inmediato del claustro, es decir, sus muros perimetrales, puertas, arcosolios, capillas y necrologio, y se plantean diversas hipótesis sobre su secuencia constructiva y funcionalidad.
Asimismo, se ha realizado una lectura completa del Cartulario del monasterio, compilado por un monje llamado Garín a finales del XIII, con el objeto de enriquecer con nuevas noticias, sobre todo constructivas, la historia del monasterio de San Pedro en general y de su iglesia y claustro en particular, lo que entre otras cosas ha permitido identificar un buen número de artesanos hasta ahora desconocidos y la ubicación original de los tres tímpanos románicos del monasterio todavía conservados.This doctoral thesis studies in detail the restoration process of the cloister of San Pedro el Viejo monastery in Huesca at the end of the nineteenth century. The purpose of the restoration was to return the building to its original Late-Romanesque condition.
The medieval arrangement of the capitals in the cloister is reconstructed through the thorough analysis of reports, plans, drawings and photographs from the restoration, as well as from previous sources. A complete catalogue of the 75 sculptural pieces (original and modern) associated to the cloister, most of them hitherto unstudied, is also used in the reconstruction. All of these sources are used to assay an iconographic interpretation of the ensemble. The immediate surroundings of the cloister are also systematically studied and researched, that is, its perimeter walls, doors, arcosolia, chapels and necrologium. Several hypotheses have been proposed on its constructive development and its functionality.
In this doctoral thesis a complete reading of the monastery’s Cartulary, compiled by Garin, a monk who lived in the 13th century, aiming to provide new information on the history of the monastery in general, and of its church and cloister in particular, has been carried out. This has allowed the author to identify a good number of artisans heretofore unknown as well as the original location of three Romanic tympanums still preserved
Autorretrato: la mirada interior
Full text linkEstudio de la capacidad del autorretrato para manifestar la genuina personalidad de su autor a los que lo contemplan, dando a conocer a los demás su manera de ser íntima y —referido a los alumnos de Bellas Artes— de la posibilidad de ser utilizado para alcanzar un mayor conocimiento propio mediante su realización. Para fundamentar esta tesis se recurre al análisis del proceso seguido por artistas de distintas épocas que, aún sin proponerse tal objetivo, con sus autorretratos establecen un precedente en el tema.
En el autorretrato el artista trata de representarse no sólo tal como se ve, sino también como sabe que es por dentro. La experiencia de la propia personalidad se manifiesta al representarse, de ahí que al observar un autorretrato afloren aspectos de la manera de ser del autor que serían menos evidentes contemplando la realidad.
Resultan de especial interés las variaciones que se aprecian con el transcurrir del tiempo en la forma de verse, de describirse y de comunicarse a través del autorretrato, tanto respecto a los artistas analizados como respecto a la experiencia personal del autor.
Para que la observación del autorretrato permita un juicio propio lo más imparcial posible, se propone un método destinado a facilitar la acción de juzgar sobre sí mismo con la ecuanimidad de quien no es parte interesada.Study of the capacity of the self-portrait to show the genuine personality of its author to those who contemplate, revealing to others their way of being intimate and —regarding students of Arts— from the possibility of being used to achieve greater self-knowledge through its realization. In support of this thesis it is used to analyse the process followed by artists from different periods, even without having that goal, with his self-portraits set a precedent on the subject. In the self-portrait the artist is represented not only as seen, but also as he knows it is inside. The experience of one's personality appears to represent the manifest, hence observing a self-portrait to surface aspects of the author's personality contemplating a less obvious reality. Of particular interest are the variations that can be seen with the passage of time in the way you look, been described and communicating through self-portrait, both as artists analysed as regard to the author's personal experience. To allow the observation of a possible self-portrait as impartial judgment, a method to facilitate the action of judging on himself with the equanimity of one who is not a party proposes
Eduard Maria Balcells i Buigas. Un arquitecte de darrera generació modernista al Vallès Occidental
Full text linkLa tesi “Eduard Maria Balcells Buïgas. Un arquitecte de darrera generació modernista al Vallès Occidental” pretén abordar la producció de l’arquitecte i contextualitzar-la des d’una doble perspectiva. Per una banda destacant la rellevància que va tenir des d’un vessant local i comarcal pel que fa a la difusió del modernisme i dels successius moviments arquitectònics. L’estudi de la seva trajectòria, les obres i diverses tipologies i camps als què es va dedicar han de permetre també definir les possibles aportacions de Balcells, l’interès de la seva producció i el paper que li correspon dins de l’arquitectura catalana. En aquest sentit el vitrall té una gran transcendència i el reconeixement de la seva autoria en obres de gran rellevància és un dels objectius prioritaris d’aquest treball.
Eduard M. Balcells Buïgas (Barcelona 1877-1965) pertany a la darrera generació d’arquitectes modernistes. Obtingué el títol el 1905 i el mateix any guanyava la plaça d’arquitecte municipal a Cerdanyola. Va centrar la seva producció a la ciutat de Barcelona i al Vallès, principalment a Cerdanyola i Sabadell. Balcells és testimoni dels diferents corrents arquitectònics de començaments de segle XX que es van anar imposant a Catalunya. La seva producció es pot dividir en cinc períodes marcats per opcions estilístiques ben diferenciades: la primera etapa modernista (1905-1910), de la desclosa centreuropea a la irrupció del noucentisme (1910-1919), noucentisme regionalisme i modernitat (1920-1936) i monumentalisme i academiscisme eclèctic de postguerra (1939-1959). Si durant l’època modernista Balcells s’havia caracteritzat per la síntesi de models internacionals, el període de maduresa representarà el trencament amb els seus inicis i la recuperació de l’arquitectura vernacla i el classicisme.
El més personal de la seva trajectòria coincideix amb el període modernista on s’integra dins la darrera generació d’aquest moviment. Els primers anys es caracteritzen per una gran originalitat, la profusió de recursos decoratius i un cert orientalisme. Balcells assimilarà el llenguatge dels arquitectes catalans que el precediren, tot incorporant trets molt personals que caracteritzaran la seva producció més destacada. Destaquen obres com la Casa Tosquella, la Casa Mestres, la Casa Gual i la Casa Lluch, la majoria dins la tipologia de torre d’estiueig. Durant la segona dècada del segle XX la producció de Balcells denota una gran influència de models centreuropeus, que el durà a abandonar definitivament la personal interpretació del gòtic per endinsar-se en un modernisme de simplificació geomètrica. Al llarg d’aquesta etapa, i arran del seu matrimoni amb Eugènia Gorina, realitzarà nombrosos edificis industrials i panteons a Sabadell. Destaquen el projecte del Lawn Tennis del Turó, el conjunt de vitralls de la Casa López (actual Museu d’Art de Cerdanyola), la Casa Carles Balcells, la Fàbrica Sampere, la Fàbrica Sallarés Deu, el Despatx Genís i Pont, la Fàbrica “La Pureza”, el Panteó Carol i el Castell de Rocabruna. Cap el 1920 l’obra de Balcells experimentarà un gran canvi amb l’adopció de les propostes classicitzants del noucentisme. Durant els primers anys d’aquesta etapa, Balcells es decanta per un classicisme modern. Per altra banda, entre finals dels anys vint i els primers trenta, la influència del racionalisme i l’art déco, s’evidencien en obres com la Fàbrica Rocalla, el projecte de Biblioteca de la Caixa de Sabadell i els pisos Benages. Per aquells anys, s’afegirà amb el Pavelló de l’Associació dels Ramaders de l'Exposició de Barcelona de 1929 a la recuperació de l’arquitectura tradicional i el regionalisme. A partir de la Guerra Civil abunden els exemples d’una arquitectura eclèctica que mira cap el passat marcada per l’academicisme i l’arquitectura monumental. Balcells, al final de la seva carrera aconsellava al seu fill l’ús d’un classicisme que no passa de moda, alhora que es penedia de les obres més agosarades de la seva joventut.The thesis titled “Eduard Maria Balcells Buïgas. A latest-generation modernist architect in the Vallès Occidental region” intends to approach the architect's production and set it in a context from a double perspective, emphasising the relevance he had both from a local and regional aspect in connection with the spreading of modernism and the subsequent architectural movements. The study of his career, his works, and the various typologies and fields he devoted himself to should also allow to define the possible contributions by Balcells, the interest in his production and his role in Catalan architecture. In this respect, the stained glass window is of great importance and the acknowledgement of Balcells as the author of very relevant works is one of the main aims of this thesis.
Eduard M. Balcells Buïgas (Barcelona 1877-1965) belongs to the latest generation of modernist architects. He graduated in 1905, and he got selected by competitive examination for the post of Council Architect in Cerdanyola in the same year. He focused his production on the city of Barcelona and the Vallès region, mainly on the towns of Cerdanyola and Sabadell. Balcells witnessed the different early 20th-century architectural trends that were becoming popular in Catalonia. His production may be divided in five periods marked by well distinguished stylistic options: the first modernist period (1905-1910), from the burst into the Central European scene to the emergence of Noucentisme (1910-1919), Noucentisme, Regionalism and Modernity (1920-1936), and Monumentalism and Post-War Eclectic Academicism (1939-1959). Over the modernist period Balcells was characterised by synthesising international models, and the maturity period represents a break with his beginnings and the recovery of local architecture and classicism.
The most personal period of his career coincides with the modernist period, and he integrates within the latest generation of that movement. His first years are distinguished by a great deal of originality, a wealth of decorative resources and a certain orientalism. Balcells assimilates the language used by the Catalan architects that preceded him, adding a series of very personal features that characterise his most outstanding production. Some of his most distinguished works are Casa Tosquella, Casa Mestres, Casa Gual and Casa Lluch, most of them within the summer house typology. Balcells's production over the second decade of the 20th century denotes a great influence of Central European models, which leads him to definitely abandon the personal interpretation of Gothic art in order to go in depth into a modernism based on geometric simplification. Over this period, and as a result of his marriage to Eugènia Gorina, he carries out numerous industrial buildings and mausoleums in Sabadell. We may highlight Lawn Tennis del Turó, the set of stain glass pieces of Casa López (current Cerdanyola Art Museum), Casa Carles Balcells, the Sampere Factory, the Sallarés Deu Factory, the Genís i Pont offices, the “La Pureza” Factory, Carol Mausoleum and Rocabruna Castle. Around 1920, Balcells's works experience a great change due to the adoption of classicising proposals from Noucentisme. Balcells opts for a modern classicism over the first years of this period. Besides, between the late 20s and early 30s, the influence of rationalism and art déco is evident in works such as the Rocalla Factory, the Caixa de Sabadell Library project and the Benages apartments. While making the Cattle-breeders Association Pavilion built for the 1929 Barcelona International Exhibition, he joins the recovery of traditional architecture and regionalism. After the Spanish Civil War he shows plenty of examples of an eclectic architecture that looks back in history and is marked by academicism and monumental architecture. By the end of his career, Balcells recommends his son using a classicism that does not go out of fashion, while regretting his youth's most ground-breaking works
Francesc Muntaner i Moner, un gravador mallorquí del segle XVIII
Full text linkLa meva tesi doctoral està centrada en la figura de Francesc Muntaner i Moner (1743-1805), un gravador del segle XVIII que pertany a una gran família d’artistes mallorquins. Destaca per la seva extensa producció, de gran qualitat, i perquè va formar part de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, participant en els projectes culturals més importants de la política il·lustrada del moment.
L’estudi es divideix en tres grans blocs:
1. En el primer hi ha una introducció, justificant l’elecció del tema, l’estat de la qüestió, els problemes metodològics amb què m’he trobat, les atribucions de les obres i les qüestions tècniques, diferenciant els termes de planxa, làmina i estampa, que sovint es confonen. Seguidament, he analitzat el context, és a dir, la situació del gravat espanyol a la segona meitat del segle XVIII, la funció i temàtica, el tipus de mercat i clientela, la diferència entre el gravat d’invenció i de traducció, i he elaborat un llistat amb els principals gravadors contemporanis. Després, centrant-me en el gravat a l’illa de Mallorca i els aspectes concrets de la família Muntaner, he fet un recorregut pels antecedents, coetanis i descendents del nostre artista. Per últim, la biografia de Francesc Muntaner i Moner, la seva formació acadèmica i trajectòria professional, fent-ne una valoració crítica i reivindicant la seva faceta didàctica, ja que fou el mestre de Manuel Esquivel de Sotomayor, un gravador de renom.
2. En segon lloc, he elaborat el catàleg de les seves obres, amb 154 originals i 38 atribucions. En cadascuna de les fitxes hi figura el títol, el tema, la signatura, el lloc i l’any d’execució, les mides, el suport i la técnica, la col·lecció a la qual pertany, si hi ha altres exemplars, una descripció, les observacions i la bibliografia.
Per dur a terme la investigació, he treballat a:
• La Biblioteca de Catalunya.
• El Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
• La Biblioteca Nacional de España a Madrid.
• La Calcografía Nacional de Madrid.
• La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
• La Biblioteca Lluís Alemany de Palma.
• La Biblioteca Pública de Palma.
• La Biblioteca de la Fundación Bartolomé March de Palma.
• L’Arxiu del Regne de Mallorca a Palma.
• L’Arxiu Diocesà de Mallorca a Palma.
• El Museu de Mallorca a Palma.
La major part de les estampes són de temática religiosa (iconografia cristològica, mariana, angèlica i hagiografia), però també hi ha gravat documental (targetes de visita, escuts heràldics), arquitectura efímera (túmuls funeraris), il·lustració de llibres (El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, El hombre feliz, independiente del mundo y de la fortuna, La Conjuración de Catilina y la Guerra de Jugurta), la col·lecció de retrats solts o els Retratos de los Españoles Ilustres, així com el gravat arquitectònic amb els Diseños de la Catedral de Málaga, i les sèries reials amb la reproducció de pintures reials, les Antigüedades Árabes de España, les Vistas de los Reales Sitios de Aranjuez i el Real Picadero de Carlos IV.
3. L’últim bloc està dedicat a les conclusions, a la bibliografia i webgrafia. També hi he afegit un apèndix documental, on s’hi recullen les còpies d’actes originals, cartes, testaments i notes que fan referència a la trajectòria artística i biogràfica del nostre gravador. En aquest punt es pot consultar l’arbre geneològic que he elaborat. En l’apèndix d’il·lustracions complementàries, s’incorporen aquelles estampes de Manuel Esquivel de Sotomayor, que va realizar sota la direcció del seu mestre, Francesc Muntaner i Moner.My thesis focuses on the figure of Francesc Moner Muntaner (1743-1805), a writer of the eighteenth century who belongs to a family of artists from Mallorca. He is known for his extensive production, high quality, and that he was part of the Real Academia de Bellas Artes from San Fernando, participating in the most important cultural projects in the policy enlightened at the moment.
The study is divided into three main areas:
1. In the first one, there is an introduction justifying the choice of subject, the state of the art, the methodological problems which I have found, the attributed works and technical issues, differentiating the terms of iron, sheet and prints, which are often confused. Then I analysed the context, focusing on the situation of the Spanish engravings in the second half of the eighteenth century, the use and the thematic, the type of market and customers, the difference between the author engraving and the doubling engraving, and I made a list of the leading contemporary writers. Next, focusing on the engraving on the island of Mallorca and specific aspects of family Muntaner, I made a contemporary and descendants journey through history of our artist. Finally, the biography of Francesc Muntaner and Moner, his education and professional career, making a critical evaluation and claiming his educational aspect, as he was the professor of Manuel Esquivel Sotomayor, a renowned engraver.
2. Secondly, I have prepared a catalogue of his works, with 154 original and 38 attributions. In each of the chips there is its title, subject, signature, place and year of implementation, sizes, support and the technic, collection which belongs to, if there are other examples, a description, observations and literature.
To do the research, I have worked at:
• The Catalonia Library
• The Cabinet of Drawings and Prints from the Art National Museum of Catalonia.
• The National Library of Spain in Madrid.
• The National Chalcography in Madrid.
• The Real Academia de Bellas Artes de San Fernando in Madrid.
• The Lluís Alemany Library in Palma.
• The Public Library of Palma.
• The Library of the Foundation Bartolomé March in Palma.
• The files of the Kingdom of Mallorca in Palma.
• The Diocesan files in Palma de Mallorca.
• The Mallorca Museum in Palma.
Most of the prints are of religious themes (iconography Christological, Marian Angelica and hagiography), but there are also documents engraved (business cards, coats of arms), ephemeral architecture (burial mounds), illustration of books (El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, El hombre feliz, independiente del mundo y de la fortuna, La Conjuración de Catilina y la Guerra de Jugurta), the collection of portraits or Retratos de los Españoles Ilustres, and the architectural engraving, Diseños de la Catedral de Málaga, and the series of royal paintings reproduction, Antigüedades Árabes de España, les Vistas de los Reales Sitios de Aranjuez i el Real Picadero de Carlos IV.
3. The last block is dedicated to the conclusions, bibliography and bibliography websites. I have also added an appendix, where the copies of the original acts are listed, letters, wills and notes referring to the artistic career and biographical of our engraver. At this point you can see the genealogical tree that I made. The appendix of complementary illustrations includes those pictures of Manuel Esquivel Sotomayor, who perform under the direction of his master, Francesc Muntaner and Moner
Manuel Rocamora Vidal (1892 - 1976): col·leccionista i pintor
Full text linkLa present tesi doctoral es centra en la figura de Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), col·leccionista, pintor, escriptor i promotor cultural. És especialment conegut com a col·leccionista d’indumentària antiga, aplegant un important conjunt de peces femenines, masculines, infantils i litúrgiques, així com els seus accessoris, des del segle XIV fins al segle XX, essent especialment nombroses les pertanyents als segles XVIII i XIX. Per aquest motiu, la resta de facetes del personatge s’han vist oblidades, i és per això que l’objectiu de la investigació és donar a conèixer totes les seves ocupacions i analitzar l’aportació i la importància global de Manuel Rocamora. L’estudi comença amb una semblança biogràfica del personatge, així com del seu cercle familiar i social, que ens ajuda a ubicar-lo dins el context artístic i burgès de la Barcelona del segle XX. A continuació es tracta la vessant més important, que és la del col·leccionisme, on s’emfatitza que, a part del seu recull d’indumentària, va configurar moltes altres sèries: nines i autòmats, pintura, ceràmica, mascarons de proa, reclams publicitaris, targes de visita, exlibris, etc. Moltes de les seves col·leccions varen ser prestades a exposicions o bé donades a diferents museus d’arreu de Catalunya i de Madrid, a part de conservar-se una selecció a la seva pròpia residència. Es destaca especialment la indumentària, fent un estudi sobre les seves peces més importants, el seu valor en conjunt, la formació de la col·lecció i la trajectòria per diversos museus, motivada per les donacions parcials a la Junta de Museus i als Museus d’Art de Barcelona, per ser definitivament donada a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta circumstància comportaria la constitució d’un museu propi situat al Palau del Marquès de Llió del carrer Montcada. Tot seguit s’aporta una panoràmica sobre la seva carrera com a pintor, participant en nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a conegudes galeries barcelonines com La Pinacoteca o les Galeries Laietanes. A més, s’inclou un catàleg raonat de la seva producció. Igualment es fa esment a l’escriptura, amb una relació de les obres publicades; i a la labor com a promotor cultural dins l’àmbit barceloní, on fundà i promogué diverses associacions. Per últim es tracta la constitució de la Fundación Cultural Privada Rocamora, institució que preserva el seu llegat i fou creada a la mateixa residència de Rocamora després de la seva mort.This doctoral thesis focuses on the figure of Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), collector, painter, writer and cultural promoter. He is best known as a collector of historical clothing, including an important set of women’s, men’s, children’s and liturgical pieces, as well as their accessories, from the fourteenth to the twentieth century, being especially numerous those belonging to the eighteenth and the nineteenth century. For this reason, the other facets of the character have been forgotten, which is why the aim of the research is to let know all his occupations and analyse the contribution and overall importance of Manuel Rocamora. The study begins with his biography, along with information about his family and social circle, which helps us to situate him in the artistic and bourgeois context of the twentieth century in Barcelona. Next is detailed the most important aspect, which is the collectionism, where it is emphasised that, apart from its clothing collection, he reunited many other series: dolls and automata, painting, ceramics, figureheads, advertising items, business cards, exlibris, etc. A lot of his collections were lent at exhibitions or donated to different museums around Catalonia and Madrid, apart from keeping a selection inside his own home. The clothing collection is specially highlighted. This work studies the most important pieces, its overall value, the formation of the collection and its trajectory between various museums, motivated by partial donations to the Junta de Museus and Museus d’Art de Barcelona, to be finally donated to the City Council of Barcelona. This circumstance would imply the constitution of a collector’s museum located at the Marquis of Llió Palace in Montcada Street. Next there is an overview of his career as a painter, since Rocamora participated in numerous exhibitions, both individual and collective, in remarkable art galleries of Barcelona such as La Pinacoteca or Galeries Laietanes. Moreover, it is included a catalogue raisonné of the artist’s work. Also it is referenced his writing, with a list of published works; and his labour as a cultural promoter especially in Barcelona, where he founded and promoted various associations. Finally, it is addressed the constitution of the Fundación Cultural Privada Rocmamora, an institution that preserves the collector’s legacy and was created in his residence right after his death
- …
