1,720,958 research outputs found
L'Església Catòlica i l'Esclavitud: Esclaves als Monestirs Femenins de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (1326-1495)
No full textEl propòsit d’aquesta tesi és doble. En primer lloc, aprofundir el coneixement de la presència i la vida de dones esclaves que, a la Catalunya medieval, entre els anys 1326 i 1495, van ser propietat d’institucions monàstiques femenines o de les seves monges, en quatre monestirs de la ciutat de Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella. I, en segon lloc, conèixer quina era la doctrina de l’Església catòlica sobre l’esclavitud i si les seves directrius es van acordar a les peculiaritats dels cenobis femenins. Creiem que l’estudi de la interacció entre doctrina i praxi pot ser una qüestió clau per comprendre si va ser la legitimació de la institució de l’esclavitud al llarg dels segles, afegida al context històric i l’entorn sociocultural de l’època, el que va fer possible que aquells monestirs femenins posseïssin persones esclaves.The purpose of this thesis is twofold. On the one hand, to deepen the knowledge of the presence and the life of women slaves owned by female monastic institutions or their nuns in medieval Catalonia, from 1326 to 1495, namely in four monasteries in the city of Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les and Santa Maria de Valldonzella. And, on the other, to know what was the doctrine of the Catholic Church on slavery, and whether its directives were adapted to the peculiarities of female monasteries. We believe that the study of the interaction between doctrine and praxis can be the key to understand whether or not it was the legitimization of the institution of slavery over the centuries added to the historical context and the socio-cultural environment of the epoch, that allowed for those female monasteries to own enslaved people.Programa de Doctorat en Històri
TESTIMONIATGE I MARTIRI EN LES CARTES DE FRA JACINTO ORFANELL, O.P., DES DEL JAPÓ (1609-1622)
No full textFra Jacinto Orfanell, de l’Orde de Predicadors, procedent del Convent de Santa Caterina a Barcelona, dominic màrtir, i beat des del 1867, a principis del segle xvii va ser membre d’una de les missions dominiques que van participar en l’evangelització del Japó. Les cartes que ens consta que fra Orfanell va escriure durant els anys en què va viure en aquell país, afegides a les Relaciones, al Sumario de la vida del Santo Mártir, obra del seu germà franciscà, fra Joseph Orfanell, junt amb alguns Memorials relacionats, són el testimoni documental que ens serveix per presentar l’acció evangelitzadora al Japó de fra Jacinto Orfanell. L’article mostrarà com es va caracteritzar pel tema del martiri i per posar de manifest també la rivalitat existent entre els dominics i els jesuïtes en l’evangelització del país nipó, així com les diferències en el mètode d’adaptació cultural
Sabates per a na Catherina : Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)
No full textEn el marc de la ciutat de Barcelona, els drets de la dona a la baixa edat mitjana minvaven i havien fet una involució afavorida per una creixent misogínia. Així mateix, la ciutat havia esdevingut un indret rellevant com a mercat d'esclaus i la propietat d'esclaus i esclaves s'estenia de manera natural per tots els estaments de la societat, sense que l'Església la deslegitimés. Veurem què significava ser esclava i comprovarem la seva presència a les institucions monàstiques femenines de Barcelona. Coneixerem quina va ser la realitat al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la recerca feta en el fons històric, que custodia l'Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat, i l'aportació de documents inèdits.En el marco de la ciudad de Barcelona, los derechos de la mujer durante la Baja Edad Media disminuían y habían sufrido una involución favorecida por una creciente misoginia. Asimismo, la ciudad había llegado a ocupar una posición relevante como mercado de esclavos y la posesión de esclavos y esclavas se extendía de forma natural entre todos los estamentos de la sociedad, sin que la Iglesia la deslegitimara. Veremos qué significaba ser esclava y comprobaremos su presencia dentro de las instituciones monásticas femeninas de la ciudad de Barcelona. Conoceremos cual era la realidad en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la investigación realizada en su fondo histórico, que custodia el Archivo del Monasterio de Sant Benet de Montserrat, y la aportación de documentos inéditos.In the city of Barcelona, women's rights diminished during the Low Middle Ages and underwent a reversal induced by a growing misogyny. At the same time, the city had become an important slave market and slave ownership spread to all estates of society without being censured by the Church. We shall see what meant to be a woman slave and examine her presence in feminine monastic institutions in Barcelona, to go deeper into the reality of the Monastery of Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, based on a research carried out in its document repository, guarded in the archive of the Monastery of Sant Benet de Montserrat, and the use of unpublished documents
L'Església Catòlica i l'Esclavitud: Esclaves als Monestirs Femenins de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (1326-1495)
No full textEl propòsit d’aquesta tesi és doble. En primer lloc, aprofundir el coneixement de la presència i la vida de dones esclaves que, a la Catalunya medieval, entre els anys 1326 i 1495, van ser propietat d’institucions monàstiques femenines o de les seves monges, en quatre monestirs de la ciutat de Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella. I, en segon lloc, conèixer quina era la doctrina de l’Església catòlica sobre l’esclavitud i si les seves directrius es van acordar a les peculiaritats dels cenobis femenins. Creiem que l’estudi de la interacció entre doctrina i praxi pot ser una qüestió clau per comprendre si va ser la legitimació de la institució de l’esclavitud al llarg dels segles, afegida al context històric i l’entorn sociocultural de l’època, el que va fer possible que aquells monestirs femenins posseïssin persones esclaves.The purpose of this thesis is twofold. On the one hand, to deepen the knowledge of the presence and the life of women slaves owned by female monastic institutions or their nuns in medieval Catalonia, from 1326 to 1495, namely in four monasteries in the city of Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les and Santa Maria de Valldonzella. And, on the other, to know what was the doctrine of the Catholic Church on slavery, and whether its directives were adapted to the peculiarities of female monasteries. We believe that the study of the interaction between doctrine and praxis can be the key to understand whether or not it was the legitimization of the institution of slavery over the centuries added to the historical context and the socio-cultural environment of the epoch, that allowed for those female monasteries to own enslaved people.Programa de Doctorat en Històri
Sabates per a na Catherina : Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)
No full textEn el marc de la ciutat de Barcelona, els drets de la dona a la baixa edat mitjana minvaven i havien fet una involució afavorida per una creixent misogínia. Així mateix, la ciutat havia esdevingut un indret rellevant com a mercat d'esclaus i la propietat d'esclaus i esclaves s'estenia de manera natural per tots els estaments de la societat, sense que l'Església la deslegitimés. Veurem què significava ser esclava i comprovarem la seva presència a les institucions monàstiques femenines de Barcelona. Coneixerem quina va ser la realitat al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la recerca feta en el fons històric, que custodia l'Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat, i l'aportació de documents inèdits.En el marco de la ciudad de Barcelona, los derechos de la mujer durante la Baja Edad Media disminuían y habían sufrido una involución favorecida por una creciente misoginia. Asimismo, la ciudad había llegado a ocupar una posición relevante como mercado de esclavos y la posesión de esclavos y esclavas se extendía de forma natural entre todos los estamentos de la sociedad, sin que la Iglesia la deslegitimara. Veremos qué significaba ser esclava y comprobaremos su presencia dentro de las instituciones monásticas femeninas de la ciudad de Barcelona. Conoceremos cual era la realidad en el monasterio de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona a partir de la investigación realizada en su fondo histórico, que custodia el Archivo del Monasterio de Sant Benet de Montserrat, y la aportación de documentos inéditos.In the city of Barcelona, women's rights diminished during the Low Middle Ages and underwent a reversal induced by a growing misogyny. At the same time, the city had become an important slave market and slave ownership spread to all estates of society without being censured by the Church. We shall see what meant to be a woman slave and examine her presence in feminine monastic institutions in Barcelona, to go deeper into the reality of the Monastery of Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, based on a research carried out in its document repository, guarded in the archive of the Monastery of Sant Benet de Montserrat, and the use of unpublished documents
L'Església Catòlica i l'Esclavitud: Esclaves als Monestirs Femenins de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (1326-1495)
No full textEl propòsit d’aquesta tesi és doble. En primer lloc, aprofundir el coneixement de la presència i la vida de dones esclaves que, a la Catalunya medieval, entre els anys 1326 i 1495, van ser propietat d’institucions monàstiques femenines o de les seves monges, en quatre monestirs de la ciutat de Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella. I, en segon lloc, conèixer quina era la doctrina de l’Església catòlica sobre l’esclavitud i si les seves directrius es van acordar a les peculiaritats dels cenobis femenins. Creiem que l’estudi de la interacció entre doctrina i praxi pot ser una qüestió clau per comprendre si va ser la legitimació de la institució de l’esclavitud al llarg dels segles, afegida al context històric i l’entorn sociocultural de l’època, el que va fer possible que aquells monestirs femenins posseïssin persones esclaves.The purpose of this thesis is twofold. On the one hand, to deepen the knowledge of the presence and the life of women slaves owned by female monastic institutions or their nuns in medieval Catalonia, from 1326 to 1495, namely in four monasteries in the city of Barcelona: Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les and Santa Maria de Valldonzella. And, on the other, to know what was the doctrine of the Catholic Church on slavery, and whether its directives were adapted to the peculiarities of female monasteries. We believe that the study of the interaction between doctrine and praxis can be the key to understand whether or not it was the legitimization of the institution of slavery over the centuries added to the historical context and the socio-cultural environment of the epoch, that allowed for those female monasteries to own enslaved people.Programa de Doctorat en Històri
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
- …
