1,720,971 research outputs found
Crèdits
No full text Clica per veure la portada de la revista cover of the magazineVer portada de la revista
El factor didàctic en els centres d'interpretació virtual. El cas d'Atapuerca.
Full text link[cat] La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc. El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca"
Imagen y recreación. Nuevas museografías
Full text linkLa iconografía histórica suministra, a partir de imaginarios y tecnologías, visiones más o menos tangibles e hipotéticas sobre el pasado. A su vez, la necesidad de generatrices históricas para construir identidades personales y colectivas han provocado una demanda ascendente de productos historiográficos y en este contexto se han fortalecido praxis emergentes como la recreación histórica y la museografía didáctica. En este contexto se define un triángulo virtuoso entre la recreación como fuente de generación de imágenes del pasado, la nueva iconografía digital que posibilita reconstrucciones 3D y que reordena las imágenes generadas por la recreación y una nueva museografía tangible que basa sus opciones estratégicas de socialización en la iconografía.
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
Arqueología, historia, patrimonio y didáctica del conflicto
No full textEbre 38 va néixer l’any 2003 a iniciativa de professors d’Història Contemporània i de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Amb el pas dels anys i seguint la demanda cívica i social, així com les noves tendències de recerca al voltant del passat, la publicació es va anar obrint cap a nous horitzons: arqueologia, patrimoni, memòria, recreació... A partir d’aquest número del 2024 la revista continua i consolida la seva dinàmica de reestructuració per respondre millor als nous reptes del present. La història i la didàctica continuen tenint un paper estructurant, però la percepció del passat incorpora, cada vegada de manera més decidida, les aportacions de l’arqueologia del conflicte. També hem anat incorporant aspectes de memòria tot i que aquest concepte, més axiològic que empíric, costa d'ubicar de manera còmoda. El compromís respecte al patrimoni continua en ascens, guanyant cada vegada més protagonisme. Igualment, el turisme, les indústries culturals, la simulació i la recreació tenen cabuda plena. El nostre interès és publicar articles científics i de transferència, tenint com a referència el concepte de “conflicte”. És precisament aquest concepte el que pren rellevància i volada en aquesta nova etapa: arqueologia del conflicte, didàctica del conflicte, patrimoni del conflicte...Ebre 38 was published in 2003 by professors of Contemporary History and Didactics of Social Sciences at the University of Barcelona. With the passing of the years and following the civic and social demand, as well as the new trends of investigation around the past, the publication was opening towards new horizons: archaeology, heritage, memory, recreation... In this issue of 2024, the magazine continues and consolidates its dynamic of restructuring to respond better to the new challenges of the present. History and didactics continue to play a structural role, but the perception of the past incorporates, more and more decisively, the contributions of the archaeology of the conflict. We have also been incorporating aspects of memory, although this concept, more axiological than empirical, is hard to locate comfortably. Commitment to heritage is on the rise, gaining increasingly prominence; as well as tourism, cultural industries, simulation and recreation. Our interest is to publish scientific and transferable articles, having as reference the concept of “conflict”. It is precisely this concept that takes on relevance in this new stage: the archaeology of conflict, didactics of conflict, heritage of conflict...Ebre 38 nació en el año 2003 a iniciativa de profesores de Historia Contemporánea y de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad de Barcelona. Con el paso de los años y siguiendo la demanda cívica y social, así como las nuevas tendencias de investigación en torno al pasado, la publicación se fue abriendo hacia nuevos horizontes: arqueología, patrimonio, memoria, recreación... A partir de este número de 2024 la revista continúa y consolida su dinámica de reestructuración para responder mejor a los nuevos retos del presente. La historia y la didáctica siguen desempeñando un papel estructural, pero la percepción del pasado incorpora, cada vez de forma más decidida, las aportaciones de la arqueología del conflicto. También hemos ido incorporando aspectos de memoria, aunque este concepto, más axiológico que empírico, cuesta ubicarlo de forma cómoda. El compromiso respecto al patrimonio sigue en ascenso, ganando cada vez más protagonismo; al igual que el turismo, las industrias culturales, la simulación y la recreación. Nuestro interés es publicar artículos científicos y de transferencia, teniendo como referencia el concepto de “conflicto”. Es precisamente este concepto el que toma relevancia en esta nueva etapa: arqueología del conflicto, didáctica del conflicto, patrimonio del conflicto..
- …
