1,720,986 research outputs found
Influència del pH en el comportament a corrosió del metall dur
Des del seu descobriment i fins avui, els metalls durs han jugat un paper important en la indústria
gràcies a la seva bona combinació de propietats mecàniques com són una gran resistència al desgast,
una bona duresa i una notable tenacitat de fractura, fent que s'utilitzin en industries tan variades
com la mecànica, la minera o l'alimentaria. Aquestes propietats venen donades gràcies a la fase
ceràmica i la fase metàl·lica (lligant) que presenta aquest material. Tot i això, la vida en servei
d'aquest material està no només marcada per les seves propietats sinó també per la seva resistència
a la corrosió davant el medi en el que treballa.
L'objectiu d'aquest Projecte de Final de Carrera és avaluar la influència de la microestructura en el
dany induït per corrosió en diferents mostres de carburs cementats (WC-Co i WC-Co-Cr) així com
caracteritzar el dany generat per la corrosió en diferents ambients amb diferents pH , els tipus d'òxids
que es generen, algunes propietats mecàniques després de la corrosió i poder determinar quina de
totes les composicions que s'han utilitzat en el treball presenta una millor resistència general cap a la
corrosió.
Per generar aquest dany de corrosió, s'han submergit els diferents graus de metall dur utilitzats
(6CoCrF, 10CoCrF, 6CoM i 6CoCrM) en diferents solucions (amb pH àcid, neutre o bàsic). La
resistència a la corrosió s’ha avaluat mitjançant la determinació de la pèrdua de pes. La velocitat de
corrosió s'ha determinat mitjançant assajos de polarització, la caracterització dels productes formats
durant la corrosió per espectroscòpia de Raman i s'han caracteritzat totes les propietats mecàniques
fonamentals abans de la corrosió. A més, s'han portat a terme alguns assajos després de la corrosió
per tal d'avaluar els canvis de propietats mecàniques com ara nanoindentacions i assajos monotònics
per veure la resistència a la fractura dels diferents graus de metall dur utilitzats en el projecte.
Els resultats ens indiquen que en medi àcid les velocitats de corrosió són més altes en comparació a
la resta de medis estudiats. A diferència del que s'observa en medi bàsic, on les qualitats estudiades
tenen un comportament similar, en medis àcids i neutres, les qualitats amb un menor percentatge de
lligand, una microestructura de gra fi i la presència de crom en el lligand afavoreixen una millor
resistència a la corrosió. L'efecte del dany introduït per corrosió sobre les propietats mecàniques
s'evidencia mitjançant assaigs monotònics especialment en mostres que han estat submergides en
medi àcid. Per altra banda, l'estudi realitzat ha posat de manifest que la tècnica de nanoindentació
permet observar variacions en les propietats mecàniques de les mostres corroïdes en funció de la
composició química de les mostres. Finalment, mitjançant espectroscòpia de Raman, s'ha pogut
identificar òxids de diferent naturalesa i que aquests apareixen en diferent proporció en funció del
pH del medi
Influència del pH en el comportament a corrosió del metall dur
Des del seu descobriment i fins avui, els metalls durs han jugat un paper important en la indústria
gràcies a la seva bona combinació de propietats mecàniques com són una gran resistència al desgast,
una bona duresa i una notable tenacitat de fractura, fent que s'utilitzin en industries tan variades
com la mecànica, la minera o l'alimentaria. Aquestes propietats venen donades gràcies a la fase
ceràmica i la fase metàl·lica (lligant) que presenta aquest material. Tot i això, la vida en servei
d'aquest material està no només marcada per les seves propietats sinó també per la seva resistència
a la corrosió davant el medi en el que treballa.
L'objectiu d'aquest Projecte de Final de Carrera és avaluar la influència de la microestructura en el
dany induït per corrosió en diferents mostres de carburs cementats (WC-Co i WC-Co-Cr) així com
caracteritzar el dany generat per la corrosió en diferents ambients amb diferents pH , els tipus d'òxids
que es generen, algunes propietats mecàniques després de la corrosió i poder determinar quina de
totes les composicions que s'han utilitzat en el treball presenta una millor resistència general cap a la
corrosió.
Per generar aquest dany de corrosió, s'han submergit els diferents graus de metall dur utilitzats
(6CoCrF, 10CoCrF, 6CoM i 6CoCrM) en diferents solucions (amb pH àcid, neutre o bàsic). La
resistència a la corrosió s’ha avaluat mitjançant la determinació de la pèrdua de pes. La velocitat de
corrosió s'ha determinat mitjançant assajos de polarització, la caracterització dels productes formats
durant la corrosió per espectroscòpia de Raman i s'han caracteritzat totes les propietats mecàniques
fonamentals abans de la corrosió. A més, s'han portat a terme alguns assajos després de la corrosió
per tal d'avaluar els canvis de propietats mecàniques com ara nanoindentacions i assajos monotònics
per veure la resistència a la fractura dels diferents graus de metall dur utilitzats en el projecte.
Els resultats ens indiquen que en medi àcid les velocitats de corrosió són més altes en comparació a
la resta de medis estudiats. A diferència del que s'observa en medi bàsic, on les qualitats estudiades
tenen un comportament similar, en medis àcids i neutres, les qualitats amb un menor percentatge de
lligand, una microestructura de gra fi i la presència de crom en el lligand afavoreixen una millor
resistència a la corrosió. L'efecte del dany introduït per corrosió sobre les propietats mecàniques
s'evidencia mitjançant assaigs monotònics especialment en mostres que han estat submergides en
medi àcid. Per altra banda, l'estudi realitzat ha posat de manifest que la tècnica de nanoindentació
permet observar variacions en les propietats mecàniques de les mostres corroïdes en funció de la
composició química de les mostres. Finalment, mitjançant espectroscòpia de Raman, s'ha pogut
identificar òxids de diferent naturalesa i que aquests apareixen en diferent proporció en funció del
pH del medi
Análisis crítico de correlaciones básicas existentes entre la microestructura y las propiedades mecánicas de carburos cementados
Los carburos cementados WC-Co (comúnmente referidos como metal duro) son materiales compuestos cuya aplicación ha ido incrementando de forma exponencial, desde su introducción hace ya casi un siglo, en distintos ámbitos industriales. En gran medida, ello es debido a la excelente combinación de propiedades mecánicas y tribológicas que estos materiales ofrecen. Sin embargo, el rendimiento de componentes y herramientas de metal duro puede experimentar roturas inesperadas, bajo la aplicación de cargas tanto monotónicas (fractura) como cíclicas (fatiga), y ello es fuertemente dependiente de la microestructura del material. En este contexto, el principal objetivo de este trabajo es identificar, analizar y entender correlaciones básicas que existen entre distintos parámetros microestructurales y las propiedades mecánicas que presentan estos materiales. Para ello, se analiza una extensa y detallada base de datos recopilada a partir de tres tesis doctorales realizadas, en el seno de grupo de investigación CIEFMA, a lo largo de los últimos 20 años. Estos datos incluyen calidades de metal duro con un amplio abanico de características microestructurales - en términos de contenido de la fase ligante metálica, así como del tamaño medio de las partículas cerámicas -, y en consecuencia, de propiedades mecánicas. A lo largo del trabajo se presta especial atención a las propiedades que describen el comportamiento a fractura y fatiga de los carburos cementados. La información y el análisis crítico realizado es de gran utilidad para poder estimar y predecir la integridad mecánica de piezas fabricadas de metal duro, de cara a incrementar su rendimiento, así como prolongar su vida útil
Análisis crítico de correlaciones básicas existentes entre la microestructura y las propiedades mecánicas de carburos cementados
Los carburos cementados WC-Co (comúnmente referidos como metal duro) son materiales compuestos cuya aplicación ha ido incrementando de forma exponencial, desde su introducción hace ya casi un siglo, en distintos ámbitos industriales. En gran medida, ello es debido a la excelente combinación de propiedades mecánicas y tribológicas que estos materiales ofrecen. Sin embargo, el rendimiento de componentes y herramientas de metal duro puede experimentar roturas inesperadas, bajo la aplicación de cargas tanto monotónicas (fractura) como cíclicas (fatiga), y ello es fuertemente dependiente de la microestructura del material. En este contexto, el principal objetivo de este trabajo es identificar, analizar y entender correlaciones básicas que existen entre distintos parámetros microestructurales y las propiedades mecánicas que presentan estos materiales. Para ello, se analiza una extensa y detallada base de datos recopilada a partir de tres tesis doctorales realizadas, en el seno de grupo de investigación CIEFMA, a lo largo de los últimos 20 años. Estos datos incluyen calidades de metal duro con un amplio abanico de características microestructurales - en términos de contenido de la fase ligante metálica, así como del tamaño medio de las partículas cerámicas -, y en consecuencia, de propiedades mecánicas. A lo largo del trabajo se presta especial atención a las propiedades que describen el comportamiento a fractura y fatiga de los carburos cementados. La información y el análisis crítico realizado es de gran utilidad para poder estimar y predecir la integridad mecánica de piezas fabricadas de metal duro, de cara a incrementar su rendimiento, así como prolongar su vida útil
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
We provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
We conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
- …
