2,344 research outputs found
Dimer-dimer stacking interactions are important for nucleic acid binding by the archaeal chromatin protein Alba
No full textArchaea use a variety of small basic proteins to package their DNA. One of the most widespread and highly conserved is the Alba (Sso10b) protein. Alba interacts with both DNA and RNA in vitro, and we show in the present study that it binds more tightly to dsDNA (double-stranded DNA) than to either ssDNA (single-stranded DNA) or RNA. The Alba protein is dimeric in solution, and forms distinct ordered complexes with DNA that have been visualized by electron microscopy studies; these studies suggest that, on binding dsDNA, the protein forms extended helical protein fibres. An end-to-end association of consecutive Alba dimers is suggested by the presence of a dimer-dimer interface in crystal structures of Alba from several species, and by the strong conservation of the interface residues, centred on Are and Phe(60). In the present study we map perturbation of the polypeptide backbone of Alba upon binding to DNA and RNA by NMR, and demonstrate the central role of Phe(60) in forming the dimer dimer interface. Site-directed spin labelling and pulsed ESR are used to confirm that an end-to-end, dimer dimer interaction forms in the presence of dsDNA.Peer reviewe
B55α/PP2A Limits Endothelial Cell Apoptosis During Vascular Remodeling A Complementary Approach To Disrupt Pathological Vessels?
No full textRATIONALE: How endothelial cells (ECs) migrate and form an immature vascular plexus has been extensively studied. Yet, mechanisms underlying vascular remodeling remain poorly established. A better understanding of these processes may lead to the design of novel therapeutic strategies complementary to current angiogenesis inhibitors. OBJECTIVE: Starting from our previous observations that PP2A (protein phosphatase 2) regulates the HIF (hypoxia-inducible factor)/PHD-2 (prolyl hydroxylase 2)-constituted oxygen machinery, we hypothesized that this axis could play an important role during blood vessel formation, tissue perfusion, and oxygen restoration. METHODS AND RESULTS: We show that the PP2A regulatory subunit B55α is at the crossroad between vessel pruning and vessel maturation. Blood vessels with high B55α counter cell stress conditions and thrive for stabilization and maturation. When B55α is inhibited, ECs cannot cope with cell stress and undergo apoptosis, leading to massive pruning of nascent blood vessels. Mechanistically, we found that the B55α/PP2A complex restrains PHD-2 activity, promoting EC survival in a HIF-dependent manner, and furthermore dephosphorylates p38, altogether protecting ECs against cell stress occurring, for example, during the onset of blood flow. In tumors, EC-specific B55α deficiency induces pruning of immature-like tumor blood vessels resulting in delayed tumor growth and metastasis, without affecting nonpathological vessels. Consistently, systemic administration of a pan-PP2A inhibitor disrupts vascular network formation and tumor progression in vivo without additional effects on B55α-deficient vessels. CONCLUSIONS: Our data underline a unique role of the B55α/PP2A phosphatase complex in vessel remodeling and suggest the use of PP2A-inhibitors as potent antiangiogenic drugs targeting specifically nascent blood vessels with a mode-of-action complementary to VEGF-R (vascular endothelial growth factor receptor)-targeted therapies. Graphical Abstract: A graphical abstract is available for this article.sponsorship: M. Ehling was supported by the Deutsche Forschungsgemeinschaft (EH 472/1-1), and by Kom op Tegen Kanker (Stand up to Cancer) the Flemish cancer society (2016/10538/2453), W. Celus by an FWO-Strategic Basis Research (SB) doctoral fellowship (1S26917N), R. Martin-Perez by by FWO (12N4915N), R. Alba-Rovira by FPI associated to SAF 2017/88275-R, E.A.V. Jones by FWO (G091018N) and KU Leuven (IDN/19/031, C14-19_095) and G.D. Conza by a Pegasus FWO-Marie Curie fellowship (12114113N). M. Mazzone received an ERC consolidator grant (773208) and FWO grant (G0D1717N). (Deutsche Forschungsgemeinschaft|EH 472/1-1, Kom op Tegen Kanker (Stand up to Cancer) the Flemish cancer society|2016/10538/2453, FWO|G091018N, FWO|1S26917N, FWO|12N4915N, FWO|G0D1717N, FPI|SAF 2017/88275-R, KU Leuven|IDN/19/031, KU Leuven|C14-19_095, Pegasus FWO-Marie Curie fellowship|12114113N, ERC|773208, European Research Council (ERC)|773208)status: Publishe
Converses amb Roser Juanola
No full textRoser Juanola Terradellas és catedràtica d’Art i Educació a la Universitat de Girona. Compta amb una llarga experiència en la formació de mestres, en l’àmbit de l’educació visual i plàstica. S’ha ocupat de la formació inicial i permanent tant a la universitat com en infinitat de cursos, seminaris, tallers i conferències. És autora de nombroses publicacions sobre art i educació, didàctica de les arts visuals i didàctica del patrimoni artístic. Ha dirigit també la col·lecció “Arte y Educación” de l’editorial Paidós. És investigadora principal del grup interuniversitari de recerca “Patrimoni i Educació” considerat com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya. En aquests moments és la coordinadora del doctorat interuniversitari amb menció de qualitat “Arts visuals i educació, un enfocament construccionista”, del Departament de Didàctiques Específiques de la Universitat de Girona
Impacte dels sistemes de resposta personal (SRP) en la docència del grau d'infermeria: beneficis per als docents i discents
No full textIncorporar metodologies actives en l’ensenyament d’infermeria és fàcil quan es tracta de laboratoris o seminaris. El repte es planteja en les classes magistrals amb un nombre elevat d’estudiants, en les quals, en general, l’alumne adopta una actitud més passiva.
Considerem que una eina molt útil per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge és utilitzar un recurs, el sistema de resposta personal (SRP), més conegut com a clickers. Aquest sistema consisteix en un programari que permet que els estudiants, mitjançant uns dispositius individuals que tenen un teclat numèric, responguin a les preguntes que el professorat introdueix en les seves presentacions del Power Point, i s’obtingui una retroacció immediata de les respostes, que orienten del nivell de comprensió dels continguts que s’han exposat a classe, en temps real, tant a l’alumnat com al professorat.
En aquest estudi hem volgut valorar l’impacte que l’ús d’aquesta eina té en els nostres estudiants i professors, així com copsar-ne l’opinió i el grau de satisfacció que han experimentat en utilitzar-lo.
S’ha dut a terme un estudi descriptiu i transversal amb estudiants i professors del grau d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015.
La utilització de l’SRP ha permès, al professorat, introduir una gran varietat d’elements de controvèrsia i reflexió, ha contribuït al debat per l’aprenentatge significatiu i ha ajudat a desenvolupar el pensament crític.
La valoració dels estudiants ha estat molt positiva, i prova d’això és que volen que el seu ús es generalitzi per tot l’ensenyament.Incorporar metodologías activas en la enseñanza de enfermería es fácil cuando se trata de laboratorios o seminarios. El reto se plantea en las clases magistrales con un número elevado de estudiantes, en las que, en general, el alumno adopta una actitud más pasiva.
Consideramos que una herramienta muy útil para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje es utilizar un recurso, el sistema de respuesta personal (SRP), más conocido como clickers. Este sistema consiste en un software que permite que los estudiantes, mediante unos dispositivos individuales que tienen un teclado numérico, respondan a las preguntas que el profesorado introduce en sus presentaciones del Power Point, y se obtenga una retroacción inmediata de las respuestas, que orientan el nivel de comprensión de los contenidos que se han expuesto en clase, en tiempo real, tanto al alumnado como al profesorado.
En este estudio hemos querido valorar el impacto que el uso de esta herramienta tiene en nuestros estudiantes y profesores, así como captar la opinión y el grado de satisfacción que han experimentado en utilizarlo.
Se ha realizado un estudio descriptivo y transversal con estudiantes y profesores del grado de Enfermería de la Universidad Rovira i Virgili durante los cursos 2013-2014 y desde 2014 hasta 2.015.
La utilización de la SRP ha permitido, al profesorado, introducir una gran variedad de elementos de controversia y reflexión, ha contribuido al debate por el aprendizaje significativo y ha ayudado a desarrollar el pensamiento crítico.
La valoración de los estudiantes ha sido muy positiva, y prueba de ello es que quieren que su uso se generalice por toda la enseñanza
First person – Alba Delrio-Lorenzo
No full textFirst Person is a series of interviews with the first authors of a selection of papers published in Journal of Cell Science, helping early-career researchers promote themselves alongside their papers. Alba Delrio-Lorenzo is first author on ‘Sarcoplasmic reticulum Ca2+ decreases with age and correlates with the decline in muscle function in Drosophila’, published in JCS. Alba is a PhD student in the lab of Javier García-Sancho and María Teresa Alonso at the Instituto de Biología y Genética Molecular (IBGM), University of Valladolid, Spain, investigating the molecular mechanisms implicated in aging, particularly muscle aging.Peer reviewe
Landscape genetics in populations of Prosopis alba of the province of Santiago del Estero
No full textFil: Roser, Leandro Gabriel. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales; Argentina
Landscape genetics in populations of Prosopis alba of the province of Santiago del Estero
No full textFil: Roser, Leandro Gabriel. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales; Argentina
Reinventing the library: The resource center for learning and research (crai) at Universitat Rovira i Virgili
No full textLibraries need change to adapt to new times. In recent years, academic libraries have been introducing the "resource center for learning and research" model, implemented in various ways. This thinkepi note explains the "centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació" (crai) at the Universitat Rovira i Virgili in Tarragona, a model inspired by cooperation and finding synergies with other university services. This new model has involved a thorough restructuring of the traditional library services to integrate into the crai
Afinidad de los profesionales de enfermería hacia la docencia virtual de posgrado
No full textLa societat del coneixement, juntament les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, han generat un canvi en el paradigma educacional.
La dificultat per compatibilitzar estudis, treball i família dels infermers és un obstacle per a la formació contínua; fet que pot incidir en l'atracció d'estudiants i professionals titulats per les formacions online.
Es pretén conèixer l'afinitat dels estudiants de l'últim curs del grau i dels professionals d'infermeria de Catalunya, respecte a la docència online dels estudis de postgrau, a partir del coneixement sociodemogràfic d'estudiants i infermers catalans, de les dificultats dels professionals per a la formació presencial i la descripció de les seves actituds cap a l'aprenentatge en línia.
Es dissenya un estudi descriptiu, transversal i quantitatiu. Es diferencien dos grans blocs:
1) es revisa la literatura relacionada amb la formació online en infermeria. Es recull la situació actual en diferents països mitjançant l'exploració de diferents màsters universitaris per a infermeria.
2) s'elabora una enquesta ad hoc, que és distribuïda online entre infermers i estudiants del quart curs del grau en infermeria.
La participació dels infermers catalans és del 4,0%, i la dels estudiants del 19,0%. Del total de participants, el 67,1% són professionals i el 32,9%, estudiants. El 47,2% dels professionals no estudia actualment, però pensen que la formació contínua és necessària en un 97,2%. El 94,3% opina que la formació online és més accessible, i consideren que no presenta diferències amb la formació presencial en un 72,0%. Més del 80,0% manifesta que la formació online els facilita l'elecció del temps i lloc d'estudi. El 62,8% dels professionals infermers prefereix l'educació online.
Aquest treball és un punt de partida per a futures investigacions relacionades amb les ofertes formatives online dels estudis de postgrau infermers.La sociedad del conocimiento, junto las Tecnologías de la Información y la Comunicación, han generado un cambio en el paradigma educacional.
La dificultad para compatibilizar estudios, trabajo y familia de los enfermeros es un obstáculo para la formación continua; hecho que puede incidir en la atracción de estudiantes y profesionales titulados por las formaciones online.
Se pretende conocer la afinidad de los estudiantes del último curso del grado y de los profesionales de enfermería de Cataluña, respecto a la docencia online de los estudios de posgrado, a partir del conocimiento sociodemográfico de estudiantes y enfermeros catalanes, de las dificultades de los profesionales para la formación presencial y la descripción de sus actitudes hacia el aprendizaje online.
Se diseña un estudio descriptivo, transversal y cuantitativo. Se diferencian dos grandes bloques:
1) se revisa la literatura relacionada con la formación online en enfermería. Se recoge la situación actual en diferentes países mediante la exploración de diferentes másteres universitarios para enfermería.
2) se elabora una encuesta ad hoc, que es distribuida online entre enfermeros y estudiantes del cuarto curso del grado en enfermería.
La participación de los enfermeros catalanes es del 4,0%, y la de los estudiantes del 19,0%. Del total de participantes, el 67,1% son profesionales y el 32,9%, estudiantes. El 47,2% de los profesionales no estudia actualmente, pero piensan que la formación continua es necesaria en un 97,2%. El 94,3% opina que la formación online es más accesible, y consideran que no presenta diferencias con la formación presencial en un 72,0%. Más del 80,0% manifiestan que la formación online les facilita la elección del tiempo y lugar de estudio. El 62,8% de los profesionales enfermeros prefiere la educación online.
Este trabajo es un punto de partida para futuras investigaciones relacionadas con las ofertas formativas online de los estudios de posgrado enfermeros.The knowledge society, together with Information and Communication Technologies, have generated a change in the educational paradigm.
The difficulty for the nurses to reconcile studies, work and family is an obstacle to continuing education. This fact can affect how students which are close to finish their studies and qualified professionals are attracted to online training.
This paper aims to know the affinity of students and the nursing professionals of Catalonia for postgraduate online teaching studies. For this purpose, three specific challenges are posed: to identify the socio-demographic profile of professionals and students in their last year of the degree in nursing in Catalonia; to determine the difficulties for professionals to receive classroom training; and to describe the attitudes of professionals and students towards online learning.
A descriptive, cross-sectional and quantitative study was designed. There are two big blocks:
1) we review the literature related to online nursing training. The current situation in different countries is included through the exploration of different university masters in nursing.
2) an ad hoc survey is produced and distributed online to qualified professionals and students in their fourth year of the grade in nursing.
The participation of Catalan nurses is 4.0%, and that of students of 19.0%. Of the total number of participants, 67.1% were professionals and 32.9% were students. 47.2% of the professionals are not currently studying, although 97.2% of them believe that continuing education is necessary. 94.3% believe that online training is more accessible, and 72.0% consider that it does not present significant differences with classroom training. More than 80% of the respondents stated that online training facilitates the choice of time and place of study. 62.8% of nursing professionals prefer online education.
This work is a starting point for future research related on the online training offered after obtaining the degree in nursing
Contribution of hypoxia inducible factor, HIF1α, to vascular inflammation and remodeling in giant cell arteritis (GCA). Effects of GM-CSF receptor blockade on HIF1α stabilization
No full text[eng] Giant Cell Arteritis (GCA) is an immune-mediated disease affecting large and medium sized arteries. Its pathophysiology is not fully understood and its present treatment relies on glucocorticoids, which have important side effects. Therefore, studying the disease and finding new treatments is an unmet medical need. GCA lesions undergo several changes during the development of the disease. Thickening and remodeling of the vascular wall are due to the aberrant inflammatory infiltrate. These changes promote angiogenesis. Angiogenesis is one of the main consequences of hypoxia, through stabilization and induction of Hypoxia Inducible Factor 1 alpha (HIF1α). Several inflammatory molecules such as IL6, IL1β, TNFα and IFNγ, present in GCA lesions, have been demonstrated to be able to stabilize HIF1α. Moreover, several HIF1α target genes like IL6 and other proinflammatory molecules are present in GCA lesions. Moreover, vascular smooth muscle cells (VSMC) are able to express HIF1α under certain conditions. GM-CSF is an important inflammatory mediator expressed by several inflammatory and vascular resident cells. It downstream pathway includes JAK/STAT activation. Regarding GCA, GM-CSF can be affecting several important points of its pathogenesis, from initial dendritic cells activation to leucocyte recruitment and giant cell formation.
Considering all these together, our hypothesis for the present thesis is as follows: HIF1⍺ and GM-CSF play an important role in vascular inflammation and remodeling in GCA, through independent or inter-related mechanisms. The objectives are to determine the presence/absence of HIF1α in GCA lesions as well as triggers and consequences of it. To analyze the effect of anti-cytokine targeted therapies in this pathway. To investigate GM-CSF pathway in GCA and the effect of its blockade with mavrilimumab.
In the present thesis we demonstrate the presence of hypoxia in the GCA lesions as well as the presence of HIF1α in the media layer of GCA temporal arteries. We validate that VSMC, the cells present in the media layer of the artery, are able to stabilize HIF1α under an inflammatory microenvironment with an in-vitro model of the disease. Under this inflammatory microenvironment VSMC also increase the expression of GLUT1 and PHD3 transcripts, which are well-described HIF1α target genes indicating HIF1α functional activity in these cells. VSMC modify its transcriptome when HIF1α is stabilized affecting important pathways in GCA pathogenesis. In these cells the migratory capacity is reduced, angiogenic factors are increased (VEGFA, IL6, CXCL8), chemokine expression is imbalanced (CCL2 and CCL5 decreased and CXCL8 increased) and inflammation-relation transcripts were increased (IL6, IL1B, TNFA and CSF2). Inhibiting TNFα, IL1 and GM-CSF in an inflammatory microenvironment was able to reduce HIF1α protein levels in VSMC.
GM-CSF and its receptor (GM-CSFRα) are present in GCA lesions, and its downstream pathway (JAK2/STAT5) is activated. Inhibiting GM-CSF effects with mavrilimumab, a monoclonal antibody against GM-CSF receptor alpha chain , in an ex-vivo model of the disease induced the following effects: reduction of lymphocyte and myeloid cell markers; reduction in T cell activation related molecules and Th1 differentiation pathway; decrease of pro-inflammatory cytokines; decrease of mediators of vascular injury; and reduction in tissue angiogenesis. Blocking GM-CSF receptor with mavrilimumab reduces some HIF1α targets (IL6, IL1β, and TNFα) which, including IFNγ, are also identified as stimuli for HIF1α that accumulated in VSMC, supporting the relationship between HIF1α and GM-CSF pathways in the pathogenesis of GCA.[cat] La fisiopatologia de l’arteritis de cèl·lules gegants (ACG) no es coneix amb profunditat i el tractament actual està basat en glucocorticoides amb els seus afectes adversos pel que és necessari seguir estudiant la malaltia i trobar millors teràpies. Les artèries dels pacients amb ACG experimenten un engruiximent i remodelat de la paret degut a un infiltrat inflamatori aberrant. Aquests canvis promouen angiogènesi, una de les principals conseqüències de la hipòxia, mitjançant l’HIF1α. Hi ha diverses molècules inflamatòries presents en les lesions descrites com estabilitzadores de l’HIF1α. A més a més, diverses molècules diana d’aquest factor es troben presents en les lesions. Uns del tipus cel·lulars importants en la fisiopatologia, les cèl·lules muscular llises (VSMC) poden expressar l’HIF1α i durant el desenvolupament de l’ACG adquireixen un fenotip pro-inflamatori.
Tot això, fa que una hipòtesi raonable sigui que l’HIF1α té un rol important en la fisiopatologia de l’ACG i en el desenvolupament i manteniment de la inflamació en les lesions.
En aquesta tesi es demostra hipòxia i la presencia d’HIF1α en les lesions d’ACG. L’HIF1α es troba principalment en la capa mitja de la paret vascular on es troben les VSMC. També es demostra que les VSMC són capaces d’estabilitzar l’HIF1α quan es troben en un microambient inflamatori; i en aquestes condicions també augmenta l’expressió dels gens diana de HIF1α. Quan estabilitzen in-vitro l’HIF1α en les VSMC aquestes canvien la seva expressió de diversos gens i proteïnes implicats en el remodelat vascular, l’angiogènesi i la quimiotaxi. Sota el microambient inflamatori, quan certes molècules pro-inflamatòries (GM-CSF, IL1β i TNFα) es troben inhibides els nivells d’HIF1α disminueixen. En concret, la inhibició del receptor del GM-CSF mitjançant l’ús del mavrilimumab, disminueix diverses molècules inflamatòries, angiogèniques i de dany vascular. Algunes d’aquestes molècules estan descrites com a inductores i alhora gens diana de l’HIF1α.
En resum, es demostra que l’HIF1α juga un paper important en la fisiopatologia de l’ACG, així com el GM-CSF i que ambdós factors es troben estretament relacionats en aquesta malaltia
- …
