1,721,269 research outputs found
El Teatre d'un belluguet. Estudi teatral sobre el Taller Masriera. Quin serà el seu futur?
No full textEl Taller Masriera situat al Carrer Bailèn, 70-72, actualment en procés de reobertura, va ser fa cent anys un centre teatral dirigit per Lluís Masriera. La Companyia Belluguet durant la seva activitat compresa entre 1921 i 1936 va cultivar un teatre d'aficionats, privat, íntim i artístic que avui ens pot servir com a referent. El present treball té com a objectiu principal proposar un projecte artístic coherent amb l'activitat i les teories teatrals seguides per Lluís Masriera. Per això, se'n fa una revisió de com el director utilitza l'espai escènic, quins textos dramàtics s'escenifiquen, quins són els seus referents, i com n'és la recepció. En primer lloc, s'han obtingut dades sobre l'edifici (per quina raó va ser construït, qui n'era l'arquitecte, i com està en l'actualitat). Seguidament, s'ha explorat la relació de Masriera amb el fet teatral (adaptació de la sala Studium, la Companyia Belluguet, la singularitat de les posades en escena, i els referents europeus) que ha permès entendre per quin teatre apostava, la qual cosa ens ha dirigit al darrer apartat: el projecte artístic ideal marcat per les idees del director teatral Oriol Broggi, i l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample. Els resultats mostren la diversitat de possibilitats, però també la dificultat de dissenyar un projecte que s'adeqüi als objectius de Masriera: un equipament municipal, amb una companyia resident que proporcionés qualitat a la programació n'és una opció. Però mai se sap quin serà el veritable futur d'aquest teatre, que per ara per ara seguirà buit.The "Taller Masriera" located in 70-72 Bailèn Street (Barcelona) that is preparing a new opening, was a Theatre Centre conducted by Lluís Mariera one hundred years ago. The Belluguet Theatre Company created an amateur, private, and intimate theatre hub from 1921 to 1936; today we can take that company as a reference. The main goal of the current work is proposing an artistic project according to the activity and theatre theories followed by Lluís Mariera. For this reason, a review of how the director uses theatre space is done as well as which dramatic writings perform, who are his references authors and how the reception is. First, information about the building has been obtained (what was the reason for being built, who was the architect, and how its condition is nowadays). Then, a research has been done to figure out the relationship between Mr. Masriera and the theatre event (Studium Hall adaptation, Belluguet Theatre Company, theatre events singularities and Europeans referents). That investigation allows us understanding what type of theatrical performance he was into and bring us to the last part of the work: the ideal artistic project influenced by theatre conductor Oriol Broggi ideas and Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample (a neighbourhood cultural group). The results show the variety of possibilities, but the difficulty of designing a project able to be adapted to Masriera purposes: a city Theatre Centre runned by a resident company producing high quality performances; it could be an option. It cannot be known what will be the real future of that theatre that is empty right now
Els espais de representació del teatre dins del teatre als escenaris elisabetià i àuric
Get PDFLa comunió d'actors i espectadors en un mateix espai en la pràctica del teatre dins del teatre als teatres públics i privats del drama elisabetià respon a una estructura empresarial i arquitectònica similar a la dels corrals de comèdia contemporanis del drama àuric. Aquest article estudia la posada en escena del metateatre en els textos dramàtics del segle XVII a Anglaterra i Espanya. Posa de relleu com la logística empresarial d'ambdós determina un ús eficient dels seus escenaris. D'acord amb la nostra aproximació l'edifici del vestuari s'erigeix com l'espai més probable d'acomodació dels actors que interpreten espectadors
El Teatre d'un belluguet. Estudi teatral sobre el Taller Masriera. Quin serà el seu futur?
Get PDFEl Taller Masriera situat al Carrer Bailèn, 70-72, actualment en procés de reobertura, va ser fa cent anys un centre teatral dirigit per Lluís Masriera. La Companyia Belluguet durant la seva activitat compresa entre 1921 i 1936 va cultivar un teatre d'aficionats, privat, íntim i artístic que avui ens pot servir com a referent. El present treball té com a objectiu principal proposar un projecte artístic coherent amb l'activitat i les teories teatrals seguides per Lluís Masriera. Per això, se'n fa una revisió de com el director utilitza l'espai escènic, quins textos dramàtics s'escenifiquen, quins són els seus referents, i com n'és la recepció. En primer lloc, s'han obtingut dades sobre l'edifici (per quina raó va ser construït, qui n'era l'arquitecte, i com està en l'actualitat). Seguidament, s'ha explorat la relació de Masriera amb el fet teatral (adaptació de la sala Studium, la Companyia Belluguet, la singularitat de les posades en escena, i els referents europeus) que ha permès entendre per quin teatre apostava, la qual cosa ens ha dirigit al darrer apartat: el projecte artístic ideal marcat per les idees del director teatral Oriol Broggi, i l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample. Els resultats mostren la diversitat de possibilitats, però també la dificultat de dissenyar un projecte que s'adeqüi als objectius de Masriera: un equipament municipal, amb una companyia resident que proporcionés qualitat a la programació n'és una opció. Però mai se sap quin serà el veritable futur d'aquest teatre, que per ara per ara seguirà buit.The "Taller Masriera" located in 70-72 Bailèn Street (Barcelona) that is preparing a new opening, was a Theatre Centre conducted by Lluís Mariera one hundred years ago. The Belluguet Theatre Company created an amateur, private, and intimate theatre hub from 1921 to 1936; today we can take that company as a reference. The main goal of the current work is proposing an artistic project according to the activity and theatre theories followed by Lluís Mariera. For this reason, a review of how the director uses theatre space is done as well as which dramatic writings perform, who are his references authors and how the reception is. First, information about the building has been obtained (what was the reason for being built, who was the architect, and how its condition is nowadays). Then, a research has been done to figure out the relationship between Mr. Masriera and the theatre event (Studium Hall adaptation, Belluguet Theatre Company, theatre events singularities and Europeans referents). That investigation allows us understanding what type of theatrical performance he was into and bring us to the last part of the work: the ideal artistic project influenced by theatre conductor Oriol Broggi ideas and Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample (a neighbourhood cultural group). The results show the variety of possibilities, but the difficulty of designing a project able to be adapted to Masriera purposes: a city Theatre Centre runned by a resident company producing high quality performances; it could be an option. It cannot be known what will be the real future of that theatre that is empty right now
Drawing a theatre atlas of Spain
Get PDF[ES] Con motivo del proyecto “Cartografía teatral: España” se han dibujado una serie de mapas que, siguiendo unos criterios determinados, son el soporte gráfico de una investigación acerca de la relación entre teatro, arquitectura y ciudad. El resultado es un atlas interactivo accesible en la web del Observatorio de Espacios Escénicos.[EN] As part of the project “Theatre mapping: Spain”, a series of maps have been drawn up that, according to specific criteria, are the graphic support for research on the relationship between theatre, architecture and the city. The result is an interactive atlas available on the website of the Observatorio de Espacios Escénicos (International Observatory of Theatres at Risk).Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (Proyecto de investigación: BIA 2016-77262-R)Villarreal Colunga, C.; Aloy Bibiloni, G.; Ramon Graells, A. (2020). El dibujo del atlas teatral de España. EGA Expresión Gráfica Arquitectónica. 25(39):240-251. https://doi.org/10.4995/ega.2020.12962OJS2402512539ALOY BIBILONI, G., RAMON GRAELLS, A. 2013: "Teatres/BCN", Guies d'història urbana de Barcelona del Museu d'Història de Barcelona, n. 12 [https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/12%20Guia%20 Teatres_0.pdf]DE BLAS GÓMEZ, F. 2006: "El espacio como dimensión dinámica", EGA: EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, 11, pp. 126131 [https://polipapers.upv.es/index.php/EGA/ article/view/10321/10058] https://doi.org/10.4995/ega.2006.10321MARTÍNEZ DÍAZ, Á. and MUÑOZ DE PABLO, M. J. 2014: "El paralelo. Bosquejo de un método gráfico", EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, 23, pp. 80-91. [https:// polipapers.upv.es/index.php/EGA/article/ view/2172/2791] https://doi.org/10.4995/ega.2014.2172ORTEGA VIDAL, J. and MARÍN PERELLÓN, F. J. (coors.). 2006: La forma de la villa de Madrid. Soporte gráfico para la información histórica de la ciudad. Dirección General de Patrimonio Histórico, Consejería de Cultura y Deportes, Comunidad de Madrid and Fundación Cajamadrid, Madrid. [http://www.madrid.org/ bvirtual/BVCM002423.pdf]RAMON GRAELLS, Antoni. 2011: "El deambular barceloní dels espais escènics", Barcelona Metrópolis, n. 83, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 52-57. [http:// espaciosescenicos.org/El-deambular-barcelonidels-espais-escenics-Antoni-Ramon]RAMON GRAELLS, A., DE BLAS GÓMEz, F., LÓPEZ VILLALBA, A., VILLARREAL COLUNGA, C. 2018: "Cartografía teatral. Una aproximación a partir del estudio del lugar del espectáculo en Barcelona y Madrid". En Monclús Fraga, F. J. (ed. lit.), Díez Medina, C. (ed. lit.): Ciudad y formas urbanas: perspectivas transversales
Lluís Domènech i Montaner a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona
No full textL’any 1875, quan tot just havia acabat els seus estudis d’arquitecte a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, Lluís Domènech i Montaner és cridat per Elies Rogent per formar part del primer claustre de professors de l’escola que havia d’esdevenir oficial. Domènech serà professor de l’escola gairebé tota la vida, ja que es retirarà, a contracor, l’any 1920, tres anys abans de morir. I serà, després de F. de P. Nebot i Torrents, el professor que més anys en serà director: des de 1900 fins a 1919, en un període interromput de l’any 1901 a 1905, quan és diputat a les Cortes espanyoles. En quina mesura Lluís Domènech va marcar el tarannà de l’escola durant anys, quines assignatures va impartir, quins exercicis proposava als seus estudiants i quins projectes feien, quin va ser el paper que va donar al coneixement del patrimoni arquitectònic, i en aquest àmbit d’estudi, quin va ser el paper que va fer jugar als viatges, són qüestions que aquesta ponència abordarà.Postprint (published version
Del símbol a l'espectacle : teatres de la Il·lustració a l'eclecticisme
No full textLa tesi doctoral que aquí es presenta estudia les relacions que es donen entre la idea i la forma als teatres. El treball es limita a analitzar el període de mitjan segle XVII a finals del XIX. A l'inici, durant el Segle de les llums, s'esdevé una renaixença de l'estima del simbolisme de les formes; aquestes s'utilitzen no pas pel que són, sinó pel que simbolitzen. La conversió de les formes en pur espectacle visual, una de les manifestacions de la modernitat, comporta, forçosament, la crisi del ressorgiment de els formes simbòliques. Així, en estudiar aquest trànsit, la tesi afronta un dels aspectes cabdals de la formació de la sensibilitat moderna.
Durant el període analitzat el teatre esdevé una de les tasques rectores de la societat. En la Il·lustració es vol crear un teatre nou: públic i formatiu. Amb la restauració burgesa, anar al teatre esdevé un ritu; el teatre, i l'òpera en particular, s'institucionalitza i forma part dels mecanismes que estructuren la vida pública burgesa. La tesi es dedica a resseguir les transformacions del teatre com a organisme arquitectònic en el transcurs del període esmentat, a repassar els canvis que experimenta i a observar si són fruit d'una evolució gradual o d'unes innovacions sobtades
- …
