26 research outputs found
Advancing a Baradian perspective on the field of identity work:An empirical analysis of the complex discourse-materiality identity construction
No full textConceptualizing identity in processual terms as identity work has long been acknowledged within the broad field of critical management and organization studies. However, recent studies show that the process by which identities evolve is still under-explored. Although extant research has considered how discourse and other symbolic means play a part in this process, this article expands such perspectives by foregrounding the relationality of discourse-materiality in identity construction processes. Using the example of an empirical analysis taken from a case study within education in Denmark, the author examines the process of identity construction by considering the ways in which discourse-materiality works to perform identities. The author combines insights from new materialist thinking with organizational discourse studies in the development of an analytics to approach the process of identity construction – coined as identity intra-activity. In doing so, the article demonstrates how an informal middle-management positioning of selected teachers is performed within its organization. By advancing the notion of identity intra-activity, the findings enable an understanding of identity work as materialized by multiple discursive-material and embodied resources – all enacted in/through the teachers’ practices – creating a petri dish for examining the co-constitutive role of discourse-materiality and enabling new ways of thinking about identity work
Gènesi i conseqüències teològiques de la revolució newtoniana
No full text[cat] Trobarà el lector en aquestes planes una anàlisi, que desitgem prou sòlida, al voltant de la gènesi dels Philosophiae naturalis principia mathematica de Newton i de les conseqüències teològiques que van derivar-ne. L’objectiu d’aquesta anàlisi no és merament un estudi descriptiu, sinó un intent de resoldre què fou Newton des d’una perspectiva teològica i com hem d’entendre, en última instància, la seva relació amb la lògica interna del discurs científic. Dues tesis aquestes que l’autor ha procurat respondre aportant noves visions tot recolzant-se amb la documentació escaient i l’esforç de les investigacions que n’han brollat. En vista a la resolució d’aquestes tesis, és convenient entendre abans que res, en una primera part de l’obra, l’evolució genètica de les idees que van dur a la formulació gravitatòria. La revisió de les concepcions sobre l’estructura de l’univers anteriors a l’obra de Newton es fa imprescindible per a entendre el context en què va donar-se la seva revolució. A partir d’aquí, la deducció de la llei de l’invers del quadrat de la distància representa el bateig del trajecte excepcional que durà a l’aparició de la física newtoniana. Partint de la famosa trobada de Halley, Hooke i Wren al gener de 1684, la tesi aporta un seguiment de la gènesi de les idees de Newton, cosa que seria impensable sense entretenir-se en una anàlisi acurada del seu opuscle De motu corporum in gyrum de 1684. En aquesta obra apareix el fil conductor de gran part dels continguts posteriors que seran presents als Philosophiae naturalis principia mathematica. La segona part de l’obra haurà de considerar quins efectes va tenir sobre la teologia el descobriment de la llei de gravitació universal per part de Newton. Calen, d’entrada, una anàlisi de les coordenades teològiques del segle XVII i, sobretot, del corpus religiós que dominava la mentalitat de Newton. Quina visió tenia Newton de la divinitat, quina era la seva actitud en relació a l’oficialitat, i com hi relacionava l’exercici científic, són assumptes de cabdal rellevància. El veritable inici de la suma de les distintes conseqüències teològiques a què va dur la publicació dels Principia rau en les possibles respostes a la pregunta de quina hauria de ser la naturalesa de la gravetat mateixa. Haurem de veure, doncs, si rere el Déu que sentia Newton s’hi amagava realment una emmascarada visió deista de la realitat. Una anàlisi d’aquesta qüestió ha de fer veure la vertadera complexitat del Newton religiós: un teista heterodox i fragmentari que fins i tot va acabar flirtejant amb algunes imatges d’un panteisme prou inesperat i inconfessable. Es demostra, a més, que tant les exigències de la nova física de Newton com la presentació tan polièdrica de Déu i del fet religiós que s’enceta amb les seves críptiques concepcions van tenir unes conseqüències metafísiques i teològiques absolutament rellevants dins de certs cercles intel·lectuals propers al newtonianisme. Aquesta herència va constituir el fonament d’un grup de pensadors que es van erigir en «apòstols» del pensament newtonià i que van acabar esdevenint els teòrics de la nova «astroteologia». El lector té doncs a les mans una obra on s’entrecreuen gran part dels distints sabers humans essencials: la matemàtica, la física, la metafísica, la teologia i fins i tot, una reflexió antropològica implícita que no pot menysprear-se. Una cruïlla de sabers que ha de dur, després de realitzat un pregon estudi –o almenys aquesta ha estat la intenció-, a unes conclusions que, si bé estem molt lluny de titllar de sorprenents, aspirem que puguin ser útils tant al teòleg com a l’hermeneuta de la història i de la filosofia de la ciència.[eng] In these pages, the reader will find an analysis, which we conceive sound enough, of the genesis of Newton’s Mathematical Principles of Natural Philosophy and the theological consequences that arose from it. The main purpose of such an analysis is not a mere descriptive study, but an attempt to solve what Newton was from a theological perspective and how we must understand ultimately his relation to the internal structure of the scientific discourse. The author has tried to enlighten both theses by making new crucial contributions based on the available documentation and many other studies. This work is divided in two parts. The first one tackles the scientific path towards the discovery of the universal law of gravity. After careful consideration to the great part of the prenewtonian physical visions –and from the relevant events that took place in January 1684- the author delves deep and thoroughly into the intricate facts which led Newton first to the publication of his De motu and then to the classic physical comprehension of nature in his Principia. An accurate explanation of some mathematical principles is not only developed therein, but also and most especially the winding way Newton was able to walk in order to overcome the challenges and adversities. The second part of the work focuses on the main theological consequences of such a discovery. The author aims to understand better Newton’s religious soul and how he tried to clarify the deepest intangible nature of gravity with regard to his religious concepts. The scientific requirements emerging from the Principia had an important influence in determining the new religious visions which sought to harmonize the «God’s work» and the »God’s Book». In this context, the author demonstrates that Newton was not a deist nor even strictly an orthodox theist, but he should be rather considered as a «formal panentheist» who laid the foundations of what will be known in the future as «astrotheology»
Gènesi i conseqüències teològiques de la revolució newtoniana
No full textTrobarà el lector en aquestes planes una anàlisi, que desitgem prou sòlida, al voltant de la gènesi dels Philosophiae naturalis principia mathematica de Newton i de les conseqüències teològiques que van derivar-ne. L’objectiu d’aquesta anàlisi no és merament un estudi descriptiu, sinó un intent de resoldre què fou Newton des d’una perspectiva teològica i com hem d’entendre, en última instància, la seva relació amb la lògica interna del discurs científic. Dues tesis aquestes que l’autor ha procurat respondre aportant noves visions tot recolzant-se amb la documentació escaient i l’esforç de les investigacions que n’han brollat.
En vista a la resolució d’aquestes tesis, és convenient entendre abans que res, en una primera part de l’obra, l’evolució genètica de les idees que van dur a la formulació gravitatòria. La revisió de les concepcions sobre l’estructura de l’univers anteriors a l’obra de Newton es fa imprescindible per a entendre el context en què va donar-se la seva revolució. A partir d’aquí, la deducció de la llei de l’invers del quadrat de la distància representa el bateig del trajecte excepcional que durà a l’aparició de la física newtoniana. Partint de la famosa trobada de Halley, Hooke i Wren al gener de 1684, la tesi aporta un seguiment de la gènesi de les idees de Newton, cosa que seria impensable sense entretenir-se en una anàlisi acurada del seu opuscle De motu corporum in gyrum de 1684. En aquesta obra apareix el fil conductor de gran part dels continguts posteriors que seran presents als Philosophiae naturalis principia mathematica.
La segona part de l’obra haurà de considerar quins efectes va tenir sobre la teologia el descobriment de la llei de gravitació universal per part de Newton. Calen, d’entrada, una anàlisi de les coordenades teològiques del segle XVII i, sobretot, del corpus religiós que dominava la mentalitat de Newton. Quina visió tenia Newton de la divinitat, quina era la seva actitud en relació a l’oficialitat, i com hi relacionava l’exercici científic, són assumptes de cabdal rellevància. El veritable inici de la suma de les distintes conseqüències teològiques a què va dur la publicació dels Principia rau en les possibles respostes a la pregunta de quina hauria de ser la naturalesa de la gravetat mateixa. Haurem de veure, doncs, si rere el Déu que sentia Newton s’hi amagava realment una emmascarada visió deista de la realitat. Una anàlisi d’aquesta qüestió ha de fer veure la vertadera complexitat del Newton religiós: un teista heterodox i fragmentari que fins i tot va acabar flirtejant amb algunes imatges d’un panteisme prou inesperat i inconfessable. Es demostra, a més, que tant les exigències de la nova física de Newton com la presentació tan polièdrica de Déu i del fet religiós que s’enceta amb les seves críptiques concepcions van tenir unes conseqüències metafísiques i teològiques absolutament rellevants dins de certs cercles intel·lectuals propers al newtonianisme. Aquesta herència va constituir el fonament d’un grup de
pensadors que es van erigir en «apòstols» del pensament newtonià i que van acabar esdevenint els teòrics de la nova «astroteologia».
El lector té doncs a les mans una obra on s’entrecreuen gran part dels distints sabers humans essencials: la matemàtica, la física, la metafísica, la teologia i fins i tot, una reflexió antropològica implícita que no pot menysprear-se. Una cruïlla de sabers que ha de dur, després de realitzat un pregon estudi –o almenys aquesta ha estat la intenció-, a unes conclusions que, si bé estem molt lluny de titllar de sorprenents, aspirem que puguin ser útils tant al teòleg com a l’hermeneuta de la història i de la filosofia de la ciència.In these pages, the reader will find an analysis, which we conceive sound enough, of the genesis of Newton’s Mathematical Principles of Natural Philosophy and the theological consequences that arose from it. The main purpose of such an analysis is not a mere descriptive study, but an attempt to solve what Newton was from a theological perspective and how we must understand ultimately his relation to the internal structure of the scientific discourse. The author has tried to enlighten both theses by making new crucial contributions based on the available documentation and many other studies.
This work is divided in two parts. The first one tackles the scientific path towards the discovery of the universal law of gravity. After careful consideration to the great part of the prenewtonian physical visions –and from the relevant events that took place in January 1684- the author delves deep and thoroughly into the intricate facts which led Newton first to the publication of his De motu and then to the classic physical comprehension of nature in his Principia. An accurate explanation of some mathematical principles is not only developed therein, but also and most especially the winding way Newton was able to walk in order to overcome the challenges and adversities.
The second part of the work focuses on the main theological consequences of such a discovery. The author aims to understand better Newton’s religious soul and how he tried to clarify the deepest intangible nature of gravity with regard to his religious concepts. The scientific requirements emerging from the Principia had an important influence in determining the new religious visions which sought to harmonize the «God’s work» and the »God’s Book». In this context, the author demonstrates that Newton was not a deist nor even strictly an orthodox theist, but he should be rather considered as a «formal panentheist» who laid the foundations of what will be known in the future as «astrotheology»
Are consumers beef quality perceptions in accordance with objective beef quality?
No full textThe consumer has the final word in food choice, which is determined by his perceived quality. Within a project coordinated by the Faculty of Veterinary Medicine we tried to relate objective quality with the consumer quality evaluation. To do so, we have measured the expected and experienced quality of a sample of Portuguese consumers towards three types of beef (PDO, national and imported) at the shop, and compared this subjective evaluation with the beef objective quality. Results at the consumer level show that respondents perceived PDO beef to be of higher quality than the two other types of beef for different attributes and for overall quality at the shop location. In terms of objective quality results, the three types of beef showed highly similar physicochemical characteristics and there were no differences, on average, in terms of the aspects mostly considered by the consumers - tenderness, colour and fat content. Hence, it was not possible to show that physicochemical characteristics are good predictors of consumer preferences. However shear force revealed a positive asymmetry showing a higher probability to find a tender beef in PDO than in the other types of beef. This should constitute an area for further research.PDO beef, perceived quality, objective quality, Food Consumption/Nutrition/Food Safety, Q130,
Confidence in the Beef Production System as a Key Factor to Mitigate the Impact of BSE on Beef Consumption
No full textRecent food scares in the food market has caused a reduction in consumer's confidence in the food system that it has induced a significant reduction in consumption in a sector, the beef sector that was already characterized by a saturated trend in quantity terms. In this context, all participants in the beef production system are facing to a great challenge, to retrieve consumer's confidence in the food chain and to mitigate the reduction in beef consumption. The aim of the paper is to analyse the impact of consumer's confidence in the food system as well as other factors on the explanation of food consumption reduction. A structural modelling approach has been used to analyse factors affecting the reduction in beef consumption in two different regions characterised by different production systems and different marketing strategies (PGI beef label). Results indicate that main factor explaining the reduction in beef consumption is the confidence in the beef and a positive relation has been found. Moreover, confidence in a product is directly related to the perceived quality offered by farmers and other decision makers on the beef chain, and to the consumer involvement with the product. Therefore, the main implication is that participants in the food chain has to develop adequate communication strategies such as quality labelling in order to increase consumers perceive quality because, higher quality perception will recover consumers' confidence in beef, and therefore, it will mitigate beef consumption reduction.food confidence, consumer behaviour, structural equation modelling, beef sector, quality label, Food Consumption/Nutrition/Food Safety,
L’estètica musical com a Prima Philosophia
No full text“L’estètica musical com a Prima Philosophia” formula dialècticament la pregunta sobre la contribució que pot fer l’estètica musical al pensament filosòfic en general, alhora que se interroga també per l’aportació de la filosofia a l’estudi de l’experiència musical en tant que oient, intèrpret o autor.
Primerament, a partir del treball d’investigació realitzat en la present tesi podem constatar l’existència d’una realitat musical autònoma en relació al món de las coses representades pel llenguatge, constituint un vertader camp temàtic per al pensament metafísic.
D’altra banda, ens ha estat possible contemplar com tota l’ontologia, des dels grecs fins a Heidegger i Gadamer, és una ontologia logocèntrica i fotocèntrica, i que només a partir del gir estètic proposat per Maurice Merleau-Ponty és lícit parlar d’una ontologia que té present en primera instància el cos i allò sensible. Tanmateix, aquest gir queda incomplet al no haver contemplat en tota la seva magnitud i transcendència el fenomen singular que representa la música. Per això, les conclusions de la nostra investigació obren un nou horitzó per a una ontologia completament alliberada del “jou” logo-foto-centrista, resultant més originària, en tant que superadora dels límits que imposa el llenguatge: una ontologia que inscriu en sí mateixa i positivament l’experiència inaugural del silenci.
En tercer lloc, la nostra indagació sobre el camp dels sentiments relacionats amb l’experiència musical ens ha revelat l’estructura i constitució dels valors i qualitats estètics i els seus sentiments correlats, de l’escolta i del temps musical, del procés creatiu en la composició i de la comprensió estètica - que es la base per a la interpretació i l’execució musical -. Aquests desvelen l’estructura i la constitució primordial de tot tipus de sentiments i valors humans, de la percepció en general i de la temporalitat, de la creativitat i de l’hermenèutica universals, etc. Fem així un pas decisiu en la fonamentació d’una fenomenologia de la creativitat artística.
Finalment, ajudem a esclarir una sèrie de problemàtiques vinculades a la música que secularment han estat objecte de controvèrsies, entre elles:
a) la problemàtica sobre la naturalesa de l’obra musical, tant pel que es refereix a allò que pot ser considerat una obra musical – i, por extensió, allò que sigui qualsevol objecte musical - com – i encara més important – allò que NO hauria de ser considerat com a tal;
b) la distinció entre allò que pertany a la facticitat històrica de la música d’allò que és de naturalesa universal y no subjecta, per tant, a eventualitats o convencions de cap mena;
c) la diferència entre els conceptes universals de consonància/dissonància i els conceptes relatius de concordança y discordança, sotmesos aquests als canvis del gust estètic;
d) el significat de la idea d’unitat, de diversitat, d’identitat, de diferencia, etc., aplicats a un objecte o una obra musical;
e) la discussió sobre la naturalesa essencialment no lingüística de la musica en la seva realitat, malgrat la possibilitat de que aquesta pugui dotar-se a sí mateixa en un moment històric determinat d’un “món” musical i d’un “llenguatge” representatiu la relació de la qual amb el llenguatge verbal es purament metafòrica,
f) la distinció entre el pensament lineal (monòdic), el pensament simultani (harmònico-contrapuntístic) i el pensament serial, així com el descobriment de que tots ells són camps i dimensions experiencials compatibles entre sí - como s’esdevé en el cas de les obres monòdiques de perfil harmònico-contrapuntístic (melodies polifòniques) o de les obres tonals, per exemple, que segueixen un patró serial heptatònic malgrat estar inscrites en el sistema tonal del període de la pràctica comú -;
g) la problemàtica de les interpretacions històriques entorn de l’autenticitat d’aquestes, en el sentit d’evidenciar la meta-historicitat que suposa l’historicisme aplicat a la interpretació musical.“L’estètica musical com a Prima Philosophia” (“Musical Aesthetics as a Prima Philosophia”) explores the extent to which musical aesthetics contributes to philosophical thought in general, and in dialectic relation to the contribution of philosophy to the study of musical experience as a listener, performer or author.
Firstly, I attempt to demonstrate the existence of an autonomous musical reality in relation to the world represented by language, which constitutes a truly inspiring thematic field for metaphysical thought.
Secondly, I look at how ontology, from ancient Greece to Gadamer through Heidegger, has been logocentric and photocentric: only since the aesthetic shift proposed by Maurice Merleau-Ponty can we talk about an ontology that takes into account primarily the human body and what is sensitive. However, this shift is incomplete as it does not contemplate the significance of the unique phenomenon of music. My investigation opens up a new horizon for an ontology completely liberated from the logo-photo-centric “yoke”; an ontology which has a more originating quality to it, as it overcomes the limits imposed by language and registers in itself the inaugural experience of silence in a positive way.
Thirdly, my research on musical feelings reveals the structure and constitution of aesthetic values and qualities and the feelings associated with them. By doing that, we are taking a decisive step forward towards the laying of the foundations of a phenomenology of artistic creativity.
Finally, I attempt to shed light on a number of secular unresolved issues related to music, among which the following can be highlighted:
a) the nature of a musical work: what can be considered as a musical work and what should NOT be considered as such;
b) the distinction between what belongs to the historic facticity of music and what is of a universal nature that is not subject to any eventuality or convention;
c) the difference between consonance/dissonance as universal concepts and the relative concepts of concordance and discordance, the latter pair being subject to aesthetic changes;
d) the meaning of the ideas of unity, diversity, identity, difference, etc., applied to a musical work;
e) the essentially non-linguistic nature of music, despite the possibility that it may sometimes provide itself with a “language” of metaphorical meaning in terms of verbal language;
f) the lack of authenticity of historic performances, demonstrating the meta-historicity that historicity applied to music performance really entails
L’estètica musical com a Prima Philosophia
No full text[cat] “L’estètica musical com a Prima Philosophia” formula dialècticament la pregunta sobre la contribució que pot fer l’estètica musical al pensament filosòfic en general, alhora que se interroga també per l’aportació de la filosofia a l’estudi de l’experiència musical en tant que oient, intèrpret o autor. Primerament, a partir del treball d’investigació realitzat en la present tesi podem constatar l’existència d’una realitat musical autònoma en relació al món de las coses representades pel llenguatge, constituint un vertader camp temàtic per al pensament metafísic. D’altra banda, ens ha estat possible contemplar com tota l’ontologia, des dels grecs fins a Heidegger i Gadamer, és una ontologia logocèntrica i fotocèntrica, i que només a partir del gir estètic proposat per Maurice Merleau-Ponty és lícit parlar d’una ontologia que té present en primera instància el cos i allò sensible. Tanmateix, aquest gir queda incomplet al no haver contemplat en tota la seva magnitud i transcendència el fenomen singular que representa la música. Per això, les conclusions de la nostra investigació obren un nou horitzó per a una ontologia completament alliberada del “jou” logo-foto-centrista, resultant més originària, en tant que superadora dels límits que imposa el llenguatge: una ontologia que inscriu en sí mateixa i positivament l’experiència inaugural del silenci. En tercer lloc, la nostra indagació sobre el camp dels sentiments relacionats amb l’experiència musical ens ha revelat l’estructura i constitució dels valors i qualitats estètics i els seus sentiments correlats, de l’escolta i del temps musical, del procés creatiu en la composició i de la comprensió estètica - que es la base per a la interpretació i l’execució musical -. Aquests desvelen l’estructura i la constitució primordial de tot tipus de sentiments i valors humans, de la percepció en general i de la temporalitat, de la creativitat i de l’hermenèutica universals, etc. Fem així un pas decisiu en la fonamentació d’una fenomenologia de la creativitat artística. Finalment, ajudem a esclarir una sèrie de problemàtiques vinculades a la música que secularment han estat objecte de controvèrsies, entre elles: a) la problemàtica sobre la naturalesa de l’obra musical, tant pel que es refereix a allò que pot ser considerat una obra musical – i, por extensió, allò que sigui qualsevol objecte musical - com – i encara més important – allò que NO hauria de ser considerat com a tal; b) la distinció entre allò que pertany a la facticitat històrica de la música d’allò que és de naturalesa universal y no subjecta, per tant, a eventualitats o convencions de cap mena; c) la diferència entre els conceptes universals de consonància/dissonància i els conceptes relatius de concordança y discordança, sotmesos aquests als canvis del gust estètic; d) el significat de la idea d’unitat, de diversitat, d’identitat, de diferencia, etc., aplicats a un objecte o una obra musical; e) la discussió sobre la naturalesa essencialment no lingüística de la musica en la seva realitat, malgrat la possibilitat de que aquesta pugui dotar-se a sí mateixa en un moment històric determinat d’un “món” musical i d’un “llenguatge” representatiu la relació de la qual amb el llenguatge verbal es purament metafòrica, f) la distinció entre el pensament lineal (monòdic), el pensament simultani (harmònico-contrapuntístic) i el pensament serial, així com el descobriment de que tots ells són camps i dimensions experiencials compatibles entre sí - como s’esdevé en el cas de les obres monòdiques de perfil harmònico-contrapuntístic (melodies polifòniques) o de les obres tonals, per exemple, que segueixen un patró serial heptatònic malgrat estar inscrites en el sistema tonal del període de la pràctica comú -; g) la problemàtica de les interpretacions històriques entorn de l’autenticitat d’aquestes, en el sentit d’evidenciar la meta-historicitat que suposa l’historicisme aplicat a la interpretació musical.[eng] “L’estètica musical com a Prima Philosophia” (“Musical Aesthetics as a Prima Philosophia”) explores the extent to which musical aesthetics contributes to philosophical thought in general, and in dialectic relation to the contribution of philosophy to the study of musical experience as a listener, performer or author. Firstly, I attempt to demonstrate the existence of an autonomous musical reality in relation to the world represented by language, which constitutes a truly inspiring thematic field for metaphysical thought. Secondly, I look at how ontology, from ancient Greece to Gadamer through Heidegger, has been logocentric and photocentric: only since the aesthetic shift proposed by Maurice Merleau-Ponty can we talk about an ontology that takes into account primarily the human body and what is sensitive. However, this shift is incomplete as it does not contemplate the significance of the unique phenomenon of music. My investigation opens up a new horizon for an ontology completely liberated from the logo-photo-centric “yoke”; an ontology which has a more originating quality to it, as it overcomes the limits imposed by language and registers in itself the inaugural experience of silence in a positive way. Thirdly, my research on musical feelings reveals the structure and constitution of aesthetic values and qualities and the feelings associated with them. By doing that, we are taking a decisive step forward towards the laying of the foundations of a phenomenology of artistic creativity. Finally, I attempt to shed light on a number of secular unresolved issues related to music, among which the following can be highlighted: a) the nature of a musical work: what can be considered as a musical work and what should NOT be considered as such; b) the distinction between what belongs to the historic facticity of music and what is of a universal nature that is not subject to any eventuality or convention; c) the difference between consonance/dissonance as universal concepts and the relative concepts of concordance and discordance, the latter pair being subject to aesthetic changes; d) the meaning of the ideas of unity, diversity, identity, difference, etc., applied to a musical work; e) the essentially non-linguistic nature of music, despite the possibility that it may sometimes provide itself with a “language” of metaphorical meaning in terms of verbal language; f) the lack of authenticity of historic performances, demonstrating the meta-historicity that historicity applied to music performance really entails
Nitrogen Deposition on Danish Nature
No full textEutrophication events are frequent in Inner Danish waters and critical loads are exceeded for much of the Danish sensitive terrestrial ecosystems. The Danish air quality monitoring program combines measurements and model calculations to benefit from the complementarities in data from these two sources. Measurements describe actual status, seasonal variation, and temporal trends. Model calculations extrapolate the results to the entire country and determine depositions to specific ecosystems. Measurements in 2016 show annual depositions between 7.5 and 11 kg N/ha to terrestrial ecosystems, and a load to marine waters of 5.3 kg N/ha. The deposition on Danish marine waters in 2016 was calculated to be 73,000 tons N with an average deposition of 6.9 kg N/ha. For terrestrial areas, the deposition was calculated to be 57,000 tons N with an average deposition of 13 kg N/ha. This is above critical loads for sensitive ecosystems. Long-term trends show a 35% decrease since 1990 in measured annual nitrogen deposition. At two out of four stations in nature areas, measured ammonia levels exceeded critical levels for lichens and mosses. Conclusions: Nitrogen loads and levels to Danish nature is decreasing, but critical loads and levels are still exceeded for sensitive ecosystems. Combining measurements and model calculations is a strong tool in monitoring
Variability in gaseous elemental mercury at Villum Research Station, Station Nord, in North Greenland from 1999 to 2017
No full textSpecial issue Research results from the 14th International Conference on Mercury as a Global Pollutant (ICMGP 2019), MercOx project, and iGOSP and iCUPE projects of ERA-PLANET in support of the Minamata Convention on Mercury (ACP/AMT inter-journal SI).-- 13 pages, 9 figures, 1 tableMercury is ubiquitous in the atmosphere, and atmospheric transport is an important source for this element in the Arctic. Measurements of gaseous elemental mercury (GEM) have been carried out at Villum Research Station (Villum) at Station Nord, situated in northern Greenland. The measurements cover the period 1999–2017, with a gap in the data for the period 2003–2008 (for a total of 11 years). The measurements were compared with model results from the Danish Eulerian Hemispheric Model (DEHM) that describes the contribution from direct anthropogenic transport, marine emissions and general background concentration. The percentage of time spent over different surfaces was calculated by back-trajectory analysis, and the reaction kinetics were determined by a comparison with ozone.
The GEM measurements were analysed for trends, both seasonal and annual. The only significant trends found were negative ones for the winter and autumn months. Comparison of the measurements to simulations using the Danish Eulerian Hemispheric Model (DEHM) indicated that direct transport of anthropogenic emissions of mercury accounts for between 14 % and 17 % of the measured mercury. Analysis of the kinetics of the observed atmospheric mercury depletion events (AMDEs) confirms the results of a previous study at Villum of the competing reactions of GEM and ozone with Br, which suggests that the lifetime of GEM is about a month. However, a GEM lifetime of 12 months gave the best agreement between the model and measurements. The chemical lifetime is shorter, and thus, the apparent lifetime appears to be the result of deposition followed by reduction and re-emission; for this reason, the term “relaxation time” is preferred to “lifetime” for GEM. The relaxation time for GEM causes a delay between emission reductions and the effect on actual concentrations.
No significant annual trend was found for the measured concentrations of GEM over the measurement period, despite emission reductions. This is interesting, and together with low direct transport of GEM to Villum as found by the DEHM model, it shows that the dynamics of GEM are very complex. Therefore, in the coming years, intensive measurement networks are needed to describe the global distribution of mercury in the environment as the use of models to predict future levels will still be highly uncertain. The situation is increasingly complex due to global changes that most likely will change the transport patterns of mercury, not only in the atmosphere but also between matrixesThis research has been supported by the Danish Environmental Protection Agency (DANCEA funds for Environmental Support to the Arctic Region project; grant no. 2019-7975) and by the European ERA-PLANET projects of iGOSP and iCUPE (consortium agreement no. 689443 for both projects)With the funding support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S), of the Spanish Research Agency (AEI)Peer reviewe
