215 research outputs found
Design and Analysis of Rotary Positive Displacement Mechanism for Oil-Less Compression
No full textAuthor(s): Holger Roser University of Technology Sydney, Sydney, NSW, Australia In this paper, a simple positive displacement mechanism is investigated, which comprises two counter-rotating meshing rotors within a casing. Although considered for various applications more than a century ago, the basic geometry of this mechanism has not been further explored or adapted to modern gas compressor technology
Les Planes, Porta 4B, Les 16 Portes de Collserola
No full textLes Planes, Porta 4B, Concurs Les 16 Portes de Collserola, Barcelona, 2012.
Concorso (Menzione), Ayuntamiento de Barcelona.
Libri:
– GINJAUME GRATACÓS, Roser : Guia d ́integració paisatgística de les estacions d ́esquí alpí d ́Andorra, Ed. Govern d ́Andorra, 2012, Pag. 36, ISBN : 978-99920-0-657-3, Depósito Legal AND.538-2012
Mostre:
Concurs Les 16 Portes de Collserola, COAC, Octubre 201
Parc del Laberint d'Horta, porta xinesa [reportatge fotogràfic]
No full textEl parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en una vessant de la serra de Collserola. Iniciat el 1794 i acabat en la seva primera fase el 1808, va ser obra de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. El parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Va ser obert com a parc públic el 1971. La porta xinesa donava entrada al jardí oriental
Flexible fMRI Processing Pipeline for Large- Scale Studies of Functional Connectivity in Preclinical Alzheimer’s Disease
No full textTreballs Finals de Grau d'Enginyeria Biomèdica. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Curs: 2024-2025. Tutor: Roser Sala Llonch, , Raúl Tudela FernándezEl cervell es pot entendre com una xarxa complexa de regions espacialment distribuïdes, però funcional-
ment interconnectades que comparteixen informació contínuament. La connectivitat funcional (FC), que
mesura com les regions del cervell es comuniquen i coordinen, pot ajudar a identificar signes inicials
de malalties com l’Alzheimer (AD). Aquest projecte té com a objectiu implementar un pipeline flexible
per processar dades de ressonància magnètica funcional en repòs (rs-fMRI) i estudiar la FC en etapes
preclíniques de l’AD.
Un conjunt de dades de més de 1.000 subjectes ha estat processat mitjançant un pipeline flexible,
que consisteix en una sèrie de passos com l’extracció cerebral, la correcció de moviment i la reducció de
soroll, dissenyats per preparar les dades per a posteriors anàlisis. A més, s’ha desenvolupat una aplicació
de control de qualitat (QC), que combina la inspecció visual i mètriques quantitatives per garantir resultats
fiables, amb 76% dels subjectes superant el QC. Tots els procediments desenvolupats en aquest projecte
estan disponibles en un repositori de GitHub.
Els resultats demostren una relació significativa entre la FC i l’escala Centiloid, una mesura de la
progressió de l’AD. També s’han identificat canvis en la connectivitat cerebral relacionats amb l’edat,
mostrant potenciació i deteriorament de connexions, indicant una redistribució de les xarxes cerebrals.
Finalment, s’ha introduït un marc exploratori per analitzar altres factors que poden influir en la funció
cerebral, obrint la porta perquè es pugui utilitzar en futurs estudis de neuroimatge. Investigacions fu-
tures haurien d’avaluar el potencial d’aquests biomarcadors com a indicadors primerencs de malalties
neurodegenerative
Muralles de Tarragona
No full textTítol atribuït pel catalogador ; Número de placa: 22 ; Data de la fotografia atribuïda segons el paper que embolica la placa.Portal del Roser, a la muralla de Tarragona, fotografiat des de l'interior de la ciutat.
A la porta hi ha un home assegut, sembla que dibuix
Muralles de Tarragona
No full textTítol atribuït pel catalogador ; Número de placa: 22 ; Data de la fotografia atribuïda segons el paper que embolica la placa.Portal del Roser, a la muralla de Tarragona, fotografiat des de l'interior de la ciutat.
A la porta hi ha un home assegut, sembla que dibuix
Altarriba
No full textBoInformació extreta dels àlbums de l'EMC: Apel·latiu: Altarriba. Situació: Porta de la part antigua amb l'escut d'Altarriba (ala) i Vilalleons (lleó). Facilitada per: Antoni Gallardo. Facilitada en: 192
Evolución neonatal de los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, 2004-2019
No full textLa tesi ha estat elaborada mitjançant compendi d'articles. Explora l'evolució de la conducta perinatal en els nens prematurs nascuts als límits de la viabilitat a Espanya, al llarg del període comprès entre 2004 i 2019. Es basa en el registre multicèntric nacional de la Societat Espanyola de Neonatologia i inclou 8284 nadons nascuts entre les 22 i les 26.6 setmanes de gestació. El maneig mèdic d'aquests pacients, enfocat a la supervivència amb qualitat de vida raonable, suposa un dilema ètic i una situació d'alta complexitat per a l'equip assistencial. Els avenços en medicina obstètrica i neonatal han permès la supervivència de nadons cada cop més prematurs, i els anomenats límits de la viabilitat s'han desplaçat a edats gestacionals cada vegada menors, en les últimes dècades. A Espanya, la zona grisa de 'decisió compartida' sobre oferir tractament actiu o només mesures pal·liatives s'ha situat fins fa poc en les 23-24 setmanes. Els resultats de l'estudi posen de manifest un maneig uniformement actiu en nens nascuts a partir de 24 setmanes, i un augment del tractament actiu en prematurs nascuts a les 23 setmanes al llarg del període destudi. Tot i això, les taxes de supervivència i de supervivència sense morbiditat més gran en els nadons prematurs de 23 setmanes s'han mantingut estables en l'última dècada. Una de les raons pot ser la discordança entre el maneig obstètric i el maneig neonatal, o en una 'intenció de tractar' poc robusta que fa que molts d'aquests prematurs extrems siguin víctimes de profecies autocomplides. El tercer article inclòs a la tesi explora el rol de l'alimentació amb llet materna en l'evolució respiratòria dels 4341 prematurs nascuts a les 22-26 setmanes que van sobreviure a l'alta. Demostra una associació entre l'alimentació amb llet materna, exclusiva o parcial, i una menor taxa de displàsia broncopulmonar, confirmant alguns estudis preexistents realitzats en poblacions de prematurs amb majors edats gestacionals.La tesis ha sido elaborada mediante compendio de artículos. Explora la evolución de la conducta perinatal en los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, a lo largo del período comprendido entre 2004 y 2019. Se basa en el registro multicéntrico nacional de la Sociedad Española de Neonatología e incluye 8284 recién nacidos de 22 a 26.6 semanas de gestación. El manejo médico de estos pacientes, enfocado a la supervivencia con calidad de vida razonable, supone un dilema ético y una situación de alta complejidad para el equipo asistencial. Los avances en medicina obstétrica y neonatal han permitido la supervivencia de recién nacidos cada vez más prematuros, y los denominados límites de la viabilidad, se han desplazado a edades gestacionales cada vez más tempranas en las últimas décadas. En España, la zona gris de 'decisión compartida' sobre ofrecer tratamiento activo o sólo medidas paliativas se ha situado hasta hace poco en las 23-24 semanas. Los resultados del estudio ponen de manifiesto un manejo uniformemente activo en niños nacidos a partir de 24semanas, y un aumento del tratamiento activo en prematuros nacidos a las 23 semanas a lo largo del periodo de estudio. Sin embargo, las tasas de supervivencia y de supervivencia sin morbilidad mayor en los recién nacidos prematuros de 23 semanas se han mantenido estables en la última década. Una de las razones puede ser la discordancia entre el manejo obstétrico y el manejo neonatal, o en una 'intención de tratar' poco rubusta que hace que muchos de estos prematuros extremos sean víctimas de profecías autocumplidas. El tercer artículo incluído en la tesis explora el rol de la alimentación con leche materna en la evolución respiratoria de los 4341 prematuros nacidos a las 22-26 semanas que sobreviviron al alta. Demuestra una asociación entre la alimentación con leche materna, exclusiva o parcial,y una menor tasa de displasia broncopulmonar, confirmando algunos estudios preexistentes realizados en poblaciones de prematuros con mayores edades gestacionales.The thesis has been prepared through a compendium of articles and explores the evolution of the perinatal approach in premature children born at the limits of viability in Spain, throughout the period 2004-2019. It is based on the national multicenter registry of the Spanish Society of Neonatology and includes 8,284 newborns born from 22 to 26.6 weeks of gestation. The medical management of these patients, focused on survival with reasonable quality of life, represents an ethical dilemma and a highly complex situation for the healthcare team. Advances in obstetric and neonatal medicine have allowed the survival of increasingly premature newborns, and the so-called limits of viability have moved to increasingly earlier gestational ages in recent decades. In Spain, the gray area of 'shared decision' about offering active treatment or only palliative measures has until recently been located at 23-24 weeks. The study results show uniformly active management in children born from 24 weeks and an increase in active treatment in premature babies born at 23 weeks throughout the study period. However, survival and major morbidity-free survival rates in 23-week preterm infants have remained stable over the past decade. One of the reasons may be the discordance between obstetric and neonatal management, or a weak 'intention to treat' that makes many of these extremely premature babies victims of self-fulfilling prophecies. The third article included in the thesis explores the role of breast milk feeding in the respiratory evolution of the 4341 premature babies born at 22-26 weeks who survived to NICU discharge. The results show an association between exclusive or partial breast milk feeding and a lower rate of bronchopulmonary dysplasia, confirming some pre-existing studies carried out in populations of premature babies with higher gestational ages
Evolución neonatal de los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, 2004-2019
No full textLa tesi ha estat elaborada mitjançant compendi d'articles. Explora l'evolució de la conducta perinatal en els nens prematurs nascuts als límits de la viabilitat a Espanya, al llarg del període comprès entre 2004 i 2019. Es basa en el registre multicèntric nacional de la Societat Espanyola de Neonatologia i inclou 8284 nadons nascuts entre les 22 i les 26.6 setmanes de gestació. El maneig mèdic d'aquests pacients, enfocat a la supervivència amb qualitat de vida raonable, suposa un dilema ètic i una situació d'alta complexitat per a l'equip assistencial. Els avenços en medicina obstètrica i neonatal han permès la supervivència de nadons cada cop més prematurs, i els anomenats límits de la viabilitat s'han desplaçat a edats gestacionals cada vegada menors, en les últimes dècades.
A Espanya, la zona grisa de 'decisió compartida' sobre oferir tractament actiu o només mesures pal·liatives s'ha situat fins fa poc en les 23-24 setmanes. Els resultats de l'estudi posen de manifest un maneig uniformement actiu en nens nascuts a partir de 24 setmanes, i un augment del tractament actiu en prematurs nascuts a les 23 setmanes al llarg del període destudi. Tot i això, les taxes de supervivència i de supervivència sense morbiditat més gran en els nadons prematurs de 23 setmanes s'han mantingut estables en l'última dècada. Una de les raons pot ser la discordança entre el maneig obstètric i el maneig neonatal, o en una 'intenció de tractar' poc robusta que fa que molts d'aquests prematurs extrems siguin víctimes de profecies autocomplides.
El tercer article inclòs a la tesi explora el rol de l'alimentació amb llet materna en l'evolució respiratòria dels 4341 prematurs nascuts a les 22-26 setmanes que van sobreviure a l'alta. Demostra una associació entre l'alimentació amb llet materna, exclusiva o parcial, i una menor taxa de displàsia broncopulmonar, confirmant alguns estudis preexistents realitzats en poblacions de prematurs amb majors edats gestacionals.La tesis ha sido elaborada mediante compendio de artículos. Explora la evolución de la conducta perinatal en los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, a lo largo del período comprendido entre 2004 y 2019. Se basa en el registro multicéntrico nacional de la Sociedad Española de Neonatología e incluye 8284 recién nacidos de 22 a 26.6 semanas de gestación. El manejo médico de estos pacientes, enfocado a la supervivencia con calidad de vida razonable, supone un dilema ético y una situación de alta complejidad para el equipo asistencial. Los avances en medicina obstétrica y neonatal han permitido la supervivencia de recién nacidos cada vez más prematuros, y los denominados límites de la viabilidad, se han desplazado a edades gestacionales cada vez más tempranas en las últimas décadas.
En España, la zona gris de 'decisión compartida' sobre ofrecer tratamiento activo o sólo medidas paliativas se ha situado hasta hace poco en las 23-24 semanas. Los resultados del estudio ponen de manifiesto un manejo uniformemente activo en niños nacidos a partir de 24semanas, y un aumento del tratamiento activo en prematuros nacidos a las 23 semanas a lo largo del periodo de estudio. Sin embargo, las tasas de supervivencia y de supervivencia sin morbilidad mayor en los recién nacidos prematuros de 23 semanas se han mantenido estables en la última década. Una de las razones puede ser la discordancia entre el manejo obstétrico y el manejo neonatal, o en una 'intención de tratar' poco rubusta que hace que muchos de estos prematuros extremos sean víctimas de profecías autocumplidas.
El tercer artículo incluído en la tesis explora el rol de la alimentación con leche materna en la evolución respiratoria de los 4341 prematuros nacidos a las 22-26 semanas que sobreviviron al alta. Demuestra una asociación entre la alimentación con leche materna, exclusiva o parcial,y una menor tasa de displasia broncopulmonar, confirmando algunos estudios preexistentes realizados en poblaciones de prematuros con mayores edades gestacionales.The thesis has been prepared through a compendium of articles and explores the evolution of the perinatal approach in premature children born at the limits of viability in Spain, throughout the period 2004-2019. It is based on the national multicenter registry of the Spanish Society of Neonatology and includes 8,284 newborns born from 22 to 26.6 weeks of gestation. The medical management of these patients, focused on survival with reasonable quality of life, represents an ethical dilemma and a highly complex situation for the healthcare team. Advances in obstetric and neonatal medicine have allowed the survival of increasingly premature newborns, and the so-called limits of viability have moved to increasingly earlier gestational ages in recent decades.
In Spain, the gray area of 'shared decision' about offering active treatment or only palliative measures has until recently been located at 23-24 weeks. The study results show uniformly active management in children born from 24 weeks and an increase in active treatment in premature babies born at 23 weeks throughout the study period. However, survival and major morbidity-free survival rates in 23-week preterm infants have remained stable over the past decade. One of the reasons may be the discordance between obstetric and neonatal management, or a weak 'intention to treat' that makes many of these extremely premature babies victims of self-fulfilling prophecies.
The third article included in the thesis explores the role of breast milk feeding in the respiratory evolution of the 4341 premature babies born at 22-26 weeks who survived to NICU discharge. The results show an association between exclusive or partial breast milk feeding and a lower rate of bronchopulmonary dysplasia, confirming some pre-existing studies carried out in populations of premature babies with higher gestational ages.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologi
LES PLANES, PORTA 4B, LES 16 PORTES DE COLLSEROLA
No full textprogetto di pianificazione urbana e di riciclo ambiental
- …
