1,720,955 research outputs found
La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la
qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc,
s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera
meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat
que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de
Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en
aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient
d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins
el marc general de la revolta agermanada al País Valencià. A més, la
figura del tercer duc, amagada entre l’esplendor romà dels Borja i la
universal santedat del fill, Francesc de Borja, romania sempre en una
penombra regnícola i casolana. Una mena de mediocritat nobiliària
poc interessant que, com a molt, només havia acomplit l’obligat i
indefugible paper de ser nexe d’unió entre els uns i l’altre.
El coneixement de la història de Gandia, subministrat per la investigació de Vespres de mort, ens permetia disposar d’una extensa
relació de personatges que, hipotèticament, podien convertir-se en
protagonistes d’una nova recerca. D’altra banda, per què centrar-se
exclusivament en un fets parcialment coneguts i no anar més enllà
a la recerca de dades que tractaren d’explicar-los i perllongar-los
en les conseqüències de tot tipus que s’hi generaren. Resultava una
hipòtesi plausible de treball i només calia esperar que els arxius no
romangueren silenciosos. I els arxius parlaren i, malgrat que no oferiren totes les respostes, ens facilitaren una informació fonamental
que només calia completar amb una altra ja coneguda però que, des
de l’òptica particular de Gandia, adquiria una nova dimensió i perspectiva. Finalment, completàrem la documentació recollida amb la
facilitada per alguns amicsPons Fuster, F. (2008). La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja. CEIC Alfons El Vell. https://riunet.upv.es/handle/10251/12982
Joan Garcia: notari dels Borja i racional de la ciutat de València. Aproximació biogràfica (primera part)
Català: Primera part de l’aproximació biogràfica del notari i racional de la ciutat de València Joan Garcia (1477?-1547). Personatge de la mesocràcia valenciana, originari del lloc de Villar, i estretament vinculat a la família ducal de Gandia, es convertí amb el pas del temps en l’home que millor coneixia la vida i els secrets familiars del tercer duc Joan de Borja i del quart duc Francesc de Borja, a qui, a més, va declarar hereu universal dels seus béns. Per altra banda, la relació professional i d’amistat que mantingué amb el governador Jeroni de Cabanyelles i els seus familiars fa que els seus protocols notarials siguen una font de consulta obligada per al coneixement d’aquest personatge i del seu entorn familiar.
Paraules clau: Joan Garcia; duc Joan de Borja (1494-1543); duc Francesc de Borja (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; València primer quart del segle XVI.
Italiano: Il seguente articolo illustra alcuni aspetti della biografia del notaio e razionale della città di Valencia Joan Garcia (1477?-1547). Personaggio della mesocrazia valenciana, originario di Villar e strettamente legato alla famiglia ducale di Gandia, con il passare del tempo si convertì nel miglior conoscitore della vita e dei segreti familiari sia del terzo duca Giovanni che del quarto Francesco Borgia che, tra l’altro, dichiarò erede universale dei suoi beni. D’altra parte la relazione professionale e l’amicizia che mantenne con il governatore Jeroni de Cabanyelles e i suoi familiari rendono i suoi protocolli notarili una fonte obbligatoria per la conoscenza di questo personaggio e del suo casato.
Parole chiave: Joan Garcia; duca Giovanni Borgia (1494-1543); duca Francesco Borgia (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; Valencia primo quarto del secolo XVI.
English: This paper aims to account for a first stage of Joan Garcia’s biography (1477?-1547), racional (accountant) and notary of the city of Valencia. He was a member of the Valencian’s mesocracy, bornt at the site of Villar, and closely linked to the ducal House of Gandia. As time went by, he became the man who best knew the family’s lives and secrets of the third Duke Joan of Borja and the fourth Duke Francesc of Borja, who was moreover declared his possessions’ heir. Moreover, the professional relationship and friendship that maintained with the governor Jeroni of Cabanyelles and his family prove his notarial protocols as being a compulsory reference source to the knowledge of Joan Garcia and his family.
Keywords: Joan Garcia; duke Joan of Borja (1494-1543); duke Francesc of Borja (1510-1572); Jeroni of Cabanyelles; Valencia; beginning of sixteenth century.Català: Primera part de l’aproximació biogràfica del notari i racional de la ciutat de València Joan Garcia (1477?-1547). Personatge de la mesocràcia valenciana, originari del lloc de Villar, i estretament vinculat a la família ducal de Gandia, es convertí amb el pas del temps en l’home que millor coneixia la vida i els secrets familiars del tercer duc Joan de Borja i del quart duc Francesc de Borja, a qui, a més, va declarar hereu universal dels seus béns. Per altra banda, la relació professional i d’amistat que mantingué amb el governador Jeroni de Cabanyelles i els seus familiars fa que els seus protocols notarials siguen una font de consulta obligada per al coneixement d’aquest personatge i del seu entorn familiar.
Paraules clau: Joan Garcia; duc Joan de Borja (1494-1543); duc Francesc de Borja (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; València primer quart del segle XVI.
Italiano: Il seguente articolo illustra alcuni aspetti della biografia del notaio e razionale della città di Valencia Joan Garcia (1477?-1547). Personaggio della mesocrazia valenciana, originario di Villar e strettamente legato alla famiglia ducale di Gandia, con il passare del tempo si convertì nel miglior conoscitore della vita e dei segreti familiari sia del terzo duca Giovanni che del quarto Francesco Borgia che, tra l’altro, dichiarò erede universale dei suoi beni. D’altra parte la relazione professionale e l’amicizia che mantenne con il governatore Jeroni de Cabanyelles e i suoi familiari rendono i suoi protocolli notarili una fonte obbligatoria per la conoscenza di questo personaggio e del suo casato.
Parole chiave: Joan Garcia; duca Giovanni Borgia (1494-1543); duca Francesco Borgia (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; Valencia primo quarto del secolo XVI.
English: This paper aims to account for a first stage of Joan Garcia’s biography (1477?-1547), racional (accountant) and notary of the city of Valencia. He was a member of the Valencian’s mesocracy, bornt at the site of Villar, and closely linked to the ducal House of Gandia. As time went by, he became the man who best knew the family’s lives and secrets of the third Duke Joan of Borja and the fourth Duke Francesc of Borja, who was moreover declared his possessions’ heir. Moreover, the professional relationship and friendship that maintained with the governor Jeroni of Cabanyelles and his family prove his notarial protocols as being a compulsory reference source to the knowledge of Joan Garcia and his family.
Keywords: Joan Garcia; duke Joan of Borja (1494-1543); duke Francesc of Borja (1510-1572); Jeroni of Cabanyelles; Valencia; beginning of sixteenth century.Català: Primera part de l’aproximació biogràfica del notari i racional de la ciutat de València Joan Garcia (1477?-1547). Personatge de la mesocràcia valenciana, originari del lloc de Villar, i estretament vinculat a la família ducal de Gandia, es convertí amb el pas del temps en l’home que millor coneixia la vida i els secrets familiars del tercer duc Joan de Borja i del quart duc Francesc de Borja, a qui, a més, va declarar hereu universal dels seus béns. Per altra banda, la relació professional i d’amistat que mantingué amb el governador Jeroni de Cabanyelles i els seus familiars fa que els seus protocols notarials siguen una font de consulta obligada per al coneixement d’aquest personatge i del seu entorn familiar.
Paraules clau: Joan Garcia; duc Joan de Borja (1494-1543); duc Francesc de Borja (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; València primer quart del segle XVI.
Italiano: Il seguente articolo illustra alcuni aspetti della biografia del notaio e razionale della città di Valencia Joan Garcia (1477?-1547). Personaggio della mesocrazia valenciana, originario di Villar e strettamente legato alla famiglia ducale di Gandia, con il passare del tempo si convertì nel miglior conoscitore della vita e dei segreti familiari sia del terzo duca Giovanni che del quarto Francesco Borgia che, tra l’altro, dichiarò erede universale dei suoi beni. D’altra parte la relazione professionale e l’amicizia che mantenne con il governatore Jeroni de Cabanyelles e i suoi familiari rendono i suoi protocolli notarili una fonte obbligatoria per la conoscenza di questo personaggio e del suo casato.
Parole chiave: Joan Garcia; duca Giovanni Borgia (1494-1543); duca Francesco Borgia (1510-1572); Jeroni de Cabanyelles; Valencia primo quarto del secolo XVI.
English: This paper aims to account for a first stage of Joan Garcia’s biography (1477?-1547), racional (accountant) and notary of the city of Valencia. He was a member of the Valencian’s mesocracy, bornt at the site of Villar, and closely linked to the ducal House of Gandia. As time went by, he became the man who best knew the family’s lives and secrets of the third Duke Joan of Borja and the fourth Duke Francesc of Borja, who was moreover declared his possessions’ heir. Moreover, the professional relationship and friendship that maintained with the governor Jeroni of Cabanyelles and his family prove his notarial protocols as being a compulsory reference source to the knowledge of Joan Garcia and his family.
Keywords: Joan Garcia; duke Joan of Borja (1494-1543); duke Francesc of Borja (1510-1572); Jeroni of Cabanyelles; Valencia; beginning of sixteenth century
Cultura i religió a Gandia a la primera meitat del segle XVI
Català: L’ambient espiritual al ducat de Gandia durant el govern de Maria Enríquez, Joan de Borja i Enríquez i Francesc de Borja. L’humanisme cristià del duc Joan, lector de Joan Lluís Vives i d’Erasme, confrontat amb l’espiritualitat del duc sant al voltant del concepte de “confusió”, tan pre-sent en la seva obra literària.
Paraules clau: Francesc de Borja; Humanisme cristià; Joan de Borja i Enríquez; Joan Lluís Vives; Maria Enríquez.
Castellano: El ambiente espiritual en el ducado de Gandía durante el gobierno de María Enríquez, Juan de Borja y Enríquez y Francisco de Borja. El humanismo cristiano del duque Juan, lector de Juan Luis Vives y Erasmo, se opone a la espiritualidad del duque santo y el concepto de “confusión”, tan presente en su obra literaria.
Palabras clave: Francisco de Borja; Humanismo cristiano; Juan de Borja y Enríquez; Juan Luis Vives; María Enríquez
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
We provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
We conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
We have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
