1,720,959 research outputs found
Aproximació a l'estudi de l'espectacle religiós medieval : el drama assumpcionista en llengua catalana
No full textTesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau de Llicenciat. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història de l'Art. Universitat de Barcelona. Director: Salvat, Ricard. 1982
Aproximació a l'estudi de l'espectacle religiós medieval: el Misteri o Festa d'Elx
Full text link"Le théatre du Moyen Age est un inconnu", Així iniciava Henri Rey-Flaud el seu apassionant assaig “Le cercle magique”, que ha suscitat tota mena de polèmiques i àdhuc de desqualificacions per mor de la seva audàcia i agosarades però suggestives hipòtesis.
El cert és que la noció de teatre és pràcticament desconeguda per a la societat medieval, fonamentalment agrària i que ja en els seus inicis havia oblidat el llegat del teatre antic amb el desmoronament de l'imperi romà i el declivi de les ciutats. La cultura cristiana, coneixia, tanmateix, altres tipus de teatralitat basats en el ritu, en la cerimònia comunitària; i la litúrgia, pregonament arrelada en aquesta tradició, s'iniciaria, doncs, amb noves formes rituals. Les formes dramàtiques medievals, almenys en principi, no responen a necessitats estètiques sinó antropològiques.
Però la historia no es pot engabiar en compartiments closos. Tampoc I'Edat Mitjana no és un bloc homogeni i no podem fer generalitzacions al respecte. De fet observem, almenys, tres etapes distintes que es corresponen, d'alguna manera, amb la practica escènica, Un primer període, que hom anomena Alta Edat Mitjana, i que nosaltres designaríem com a època pagano-medieval, que teatralment podem anomenar etapa iniciàtica (ss. IV-IX). Una segona etapa, que anomenaríem feude-medieval, i que significarà un procés d'assimilació teatral (ss. IX-XIl). Finalment, amb el renaixement de les ciutats, s'iniciarà I'etapa burgo-medieval i suposarà per a les pràctiques dramàtiques una gairebé total integració (ss. XIII-XVI) : sorgiran els anomenats “Misteris”, quan el laïcat es fa seves les dramatitzacions eclesiàstiques i les empelta del llevat ritual popular, condemnat a desaparèixer, que només sobreviu inserit en la nova religió.
El nostre estudi, centrat en un espectacle nascut en el darrer període burgo-medieval, transcendit a través de la seqüela de I'Edat Mitjana que fou l'Antic Règim i perviscut fins al present malgrat la revolució industrial, se cenyirà, Iògicarnent, a I'activitat dramàtica durant aquests últims segles medievals i post-medievals, i especialment en aquesta "segunda Edad Media, a mi paladar la edad más atractiva del pasado europeo" en paraules d'Ortega y Gasset
Aproximació a l'estudi de l'espectacle religiós medieval : el drama assumpcionista en llengua catalana
Full text linkTesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau de Llicenciat. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història de l'Art. Universitat de Barcelona. Director: Salvat, Ricard. 1982
La programació del repertori teatral català als teatres públics de la Generalitat (1981-2011)
No full textGoing Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Escenografia i participació en el teatre festiu tradicional: la Festa de l’Ós, la Dansa de la Mort i el Salt de Plens
No full textAnàlisi contemporani de la teatralitat i l’espectacularitat de tres festes populars: la Festa de l’Ós de Prats de Molló, de la Dansa de la Mort de Verges i del Salt de Plens de la Patum de Berga. S’aprofundeix en l’escenografia, la plàstica, de les tres figures complexes que s’hi representen: “la bèstia” en la Festa de l’Ós, “la Mort” en la Dansa de la Mort i “el geni de la Naturalesa” en el salt de Plens. El que es pretén amb aquest estudi és observar fins a quin punt la plasticitat de la indumentària i de l’escenografia influencia en la relació actuant-espectador i com l’estètica de cadascuna d’aquestes obres esdevé una eina socialitzadora
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
- …
