1,720,979 research outputs found
Contribución al estudio de la turbiedad atmosférica en Barcelona
Get PDFA partir de los cálculos de la atenuación de la radiación solar directa a incidencia normal en ciertos intervalos espectrales y utilizando como instrumentos de medida un actinómetro Linke-Feussner y varios heliofotómetros Volz se determinan los valores que toman en Barcelona los distintos que caracterizan la turbiedad atmosférica. Se realiza un estudio climatológico de tales índices en el periodo 1971-76 y de su comportamiento en ciertas situaciones meteorológicas. Se obtienen mapas de distribución espacial de la turbiedad en el área urbana de Barcelona así como la variación con la altura hasta 500 metros. Se establece una relación entre el contenido de materia sólida en el aire y la opacidad monocromática en 500 metros y se compara con la obtenida por otros autores. Por ultimo se realiza una comparación entre la turbiedad atmosférica en Barcelona y la observada en otros lugares
Contribución al estudio de la turbiedad atmosférica en Barcelona
No full text[spa] A partir de los cálculos de la atenuación de la radiación solar directa a incidencia normal en ciertos intervalos espectrales y utilizando como instrumentos de medida un actinómetro Linke-Feussner y varios heliofotómetros Volz se determinan los valores que toman en Barcelona los distintos que caracterizan la turbiedad atmosférica. Se realiza un estudio climatológico de tales índices en el periodo 1971-76 y de su comportamiento en ciertas situaciones meteorológicas. Se obtienen mapas de distribución espacial de la turbiedad en el área urbana de Barcelona así como la variación con la altura hasta 500 metros. Se establece una relación entre el contenido de materia sólida en el aire y la opacidad monocromática en 500 metros y se compara con la obtenida por otros autores. Por ultimo se realiza una comparación entre la turbiedad atmosférica en Barcelona y la observada en otros lugares
Contribución al estudio de la turbiedad atmosférica en Barcelona
Get PDF[spa] A partir de los cálculos de la atenuación de la radiación solar directa a incidencia normal en ciertos intervalos espectrales y utilizando como instrumentos de medida un actinómetro Linke-Feussner y varios heliofotómetros Volz se determinan los valores que toman en Barcelona los distintos que caracterizan la turbiedad atmosférica. Se realiza un estudio climatológico de tales índices en el periodo 1971-76 y de su comportamiento en ciertas situaciones meteorológicas. Se obtienen mapas de distribución espacial de la turbiedad en el área urbana de Barcelona así como la variación con la altura hasta 500 metros. Se establece una relación entre el contenido de materia sólida en el aire y la opacidad monocromática en 500 metros y se compara con la obtenida por otros autores. Por ultimo se realiza una comparación entre la turbiedad atmosférica en Barcelona y la observada en otros lugares
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
The evolution of the Brewer-Dobson circulation and the ozone layer during the last three decades
Get PDFIn 1985 Joseph Farman and his colleagues of the British Antarctic Survey published a paper [Farman et al. 1985] showing that the total ozone content of the atmosphere during the Antarctic spring had decreased dramatically between 1975 and 1984. Subsequent studies confirmed this decrease and the term Antarctic ozone hole became popular. The occurrence of this phenomenon revitalized the interest of the climate community in the stratosphere. Since then many remarkable advances have been made in our understanding of stratospheric processes. These advances have been possible by the advent of remote sensing measurements of the atmosphere together with the sophistication of the atmospheric simulations. Nowadays it is known that stratospheric climate is determined by a complex coupling of dynamic, radiative and chemical processes.The view of the stratosphere as an isolated layer have changed completely and today it is widely accepted that both the tropospheric processes a.ect the stratospheric climate, and the other way around, the stratospheric processes a.ect the climate in the troposphere. Despite all the progresses made, our knowledge is far to be complete. There are still large uncertainties about how climate change is a.ecting the stratosphere and to what extent it will in.uence the stratospheric ozone recovery. Moreover recent studies [e.g., Thompson et al. 2012] evidenced that there are important discrepancies among observational data sets and between observations and numerical simulations of recent stratospheric temperature trends.
OVERVIEW
The aim of this thesis is to contribute on the understanding of the past evolution of the ozone layer and the Brewer-Dobson circulation.
With this objective the following question will be addressed:
1. To what extent are the long-term trends of total ozone a.ected by the North Atlantic Oscillation (NAO) during winter and summer seasons?
2. How robust are the observed trends in the Brewer-Dobson Circulation (BDC)?
3. Is the current generation of coupled atmosphere-ocean global circulation models (AOGCMs) and coupled climate-chemistry models (CCMs) reproducing the observed stratospheric temperature trends over the last three decades?
Chapter 1 presents an introduction to the basic concepts that are transverse to chapter 2 and chapter 3. First, a description of the mean state of the stratosphere is provided. Then, an introducing of the basic equations used to describe the stratosphere followed by a description of the mechanisms involve in the tropospherestratosphere exchange processes is presented. Finally a description of the basic processes involved in the production, transport and destruction of ozone are reviewed.
Chapter 2 deals with question 1 and is built on the bases of the article Ossó et al. [2012]. In this chapter the in.uence of the North Atlantic Oscillation on the total ozone content of the atmosphere is examined during winter and summer seasons.
Chapter 3 deals with questions 2 and is built on the bases of the article Ossó et al. [2014]. First, a brief review of our current understanding of the stratospheric temperature trends is provided. Then, residual vertical velocity trends and temperature trends from the CCM WACCM output is examined. Finally, stratospheric temperatures are used to infer trends in the BDC during the last 3 decades.
Chapter 4 presents a brief discussion on the performance of the current AOGCMs and CCMs on reproducing the stratospheric temperature trends derived from observation.
Finally a summary and outlook of the thesis is provided in chapter 5.
This PhD study is primary built on the following peer-reviewed publications:
• Ossó, A., Y. Sola, J. Bech, and J. Lorente, 2011: Evidence for the in.uence of the NAO on total ozone column at northern low-and mid-latitudes during winter and summer seasons. J. Geophys. Res., 116, D24.
• Ossó, A., Y. Sola, K. Rosenlof, B. Hassler, J. Bech, J. Lorente, 2014: How robust are trends in the Brewer-Dobson Circulation derived from observed stratospheric temperatures? (Submitted to Journal of Climate 04-17-2014).
• Thompson, D.W.J., D.J. Seidel, W.J. Randel, C. Zou, A.H. Butler, C. Mears, A.Ossó, C. Long, R. Lin, 2012: The mystery of recent stratospheric temperature trends. Nature 491, 692–697.
Other contributions made during this thesis:
• Bech J., Y. Sola, A. Ossó, J. Lorente, 2014: Analysis of 14 years of broadband ground based solar UV index observations in Barcelona. Int. J. Climatol.
• Sola, Y., J. Lorente, A. Ossó, 2012: Analyzing UV-B narrowband solar irradiance: Comparison with erythemal and vitamin D production irradiances. Journal of Photochem.Photobiol. B 117, 90-96.“Estudi de l’evolució de la circulació de Brewer-Dobson i de la capa d’ozó al llarg de les tres últimes dècades”
El 1985 Joseph Farman i els seus col•legues de la British Antarctic Survey van publicar un article [Farman et al. 1985] que mostrava que la columna total d’ozó sobre l’Antàrtida durant la primavera havia disminuït de manera alarmant entre el 1975 i el 1984. Estudis posteriors van confirmar aquesta disminució i el terme “forat de la capa d’ozó” va esdevenir popular.
L’ocurrència d’aquest fenomen va revitalitzar l’interès de la comunitat científica per l’estudi de l’estratosfera. Des d’aleshores s’ha avançat molt en la comprensió dels processos que hi tenen lloc. Aquests avenços han estat possibles gràcies al desenvolupament de les eines de teledetecció i de sofisticats models numèrics. Aquests models ens permeten contrastar els nostres coneixements teòrics amb observacions i així determinar-ne la validesa.
La visió que es tenia en el passat de l’estratosfera com una capa isolada dels fenòmens de la troposfera ha canviat totalment. Avui és àmpliament acceptat que els processos que es desenvolupen a la troposfera afecten l’estat de l’estratosfera i a l’inrevés, els fenòmens que tenen lloc a l’estratosfera poden afectar la troposfera.
Malgrat tots els avenços fets en els últims anys, el nostre coneixement sobre els processos de l’estratosfera no és complet. Hi ha importants incerteses sobre la manera com el canvi climàtic afectarà l’estratosfera i sobre la recuperació dels nivells d’ozó estratosfèric.
En aquest context, la motivació d’aquesta tesi és contribuir a l’estudi de l’evolució de la capa d’ozó, de les temperatures de l’estratosfera i de la circulació de Brewer -Dobson (BDC) al llarg de les tres últimes dècades. Conèixer i quantificar els factors que determinen l’evolució d’aquests fenòmens i comprovar si els models numèrics actuals són capaços de reproduir l’evolució observada és de vital importància si volem pronosticar la seva evolució futura en un escenari de canvi global.
S’hi aborden aquestes preguntes:
1. En quina mesura l’oscil•lació de l’Atlàntic Nord (NAO) influeix en l’evolució de la columna total d’ozó a l’hemisferi nord durant l’hivern i l’estiu?
2. Com són de consistents les tendències observades de la BDC?
3. En quina mesura l’actual generació de models generals de circulació atmosfèrica que consideren les interaccions amb l’oceà [“Atmosphere-Ocean Global Circulation Models” (AOGCMs)] i els actuals models químics-climàtics acoblats [coupled chemistry-climate models (CCMs)] reprodueixen les tendències en les temperatures observades a l’estratosfera?
En el capítol 1 presentem a mode d’introducció alguns dels conceptes que seran usats en els capítols posteriors. Primerament, presentem una breu descripció del clima de l’estratosfera. A continuació introduïm les equacions que regeixen la circulació a l’estratosfera i les usem per descriure els mecanismes que forcen l’intercanvi de massa entre la troposfera i l’estratosfera. Finalment fem una breu descripció de les reaccions fotoquímiques de producció i destrucció de l’ozó estratosfèric.
En el capítol 2 per tal d’intentar contestar la primera qüestió analitzem com l’Oscil•lació de l’Atlàntic Nord (NAO) afecta la distribució de la columna total d’ozó a l’hemisferi nord. Per dur a terme aquest estudi examinem el patró espacial de correlació entre la NAO i la columna total d’ozó, l’alçada de la tropopausa tèrmica i diferents alçades geopotencials tant a l’hivern com durant l’estiu. Aquest estudi mostra que la NAO influencia d’una manera molt important la distribució d’ozó tant a l’hivern com a l’estiu. L’estudi també mostra que aquesta influència no està limitada a l’Atlàntic Nord sinó que abasta tot l’hemisferi nord.
La majoria del models prediuen una acceleració de la BDC en els pròxims cinquanta anys com a resposta a l’increment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Si aquesta acceleració es produís, alteraria de manera molt determinant la distribució de diferents compostos químics a l’estratosfera, com per exemple l’ozó. Aquesta predicció però, es fonamenta bàsicament en simulacions numèriques i l’evidència observacional és molt pobre. La pròpia de.nició de la BDC fa que aquesta sigui molt difícil de determinar per mitjans observacionals.
La pretensió del capítol 3 és contestar la segona pregunta. Per això utilitzem les tendències de temperatures a l’estratosfera com un mitjà indirecte per inferir possibles tendències en la BDC al llarg de les últimes tres dècades. Primerament utilitzem el model químic-climàtic acoblat WACCM per analitzar la idoneïtat d’inferir tendències en la BDC a partir de l’anàlisi de les tendències de temperatura. Seguidament analitzem l’estructura meridional de les tendències de les diferències entre les mitjanes zonals i les mitjanes globals de temperatura. La diferència entre la mitjana zonal i la global és en primer ordre independent de l’augment de la concentració de CO2 i vapor d’aigua i respon primàriament a canvis en la circulació (com la BDC). L’anàlisi es realitzarà per quatre rangs d’altitud representatius de la baixa, mitja i alta estratosfera. S’analitzaran les tendències per anomalies provinents de radiosondatges, satèl•lits i reanàlisis. L’estudi demostra que tot i que l’estructura meridional de les tendències és coherent amb una acceleració de la BDC, aquestes no són estadísticament signi.catives en cap dels nivells estudiats. A més a més hi ha importants diferències entre diferents bases de dades. L’estudi remarca la necessitat de disposar de més i millors bases de dades de temperatura a l’estratosfera si volem validar les prediccions fetes pels models.
En el capítol 4 tractem la tercera qüestió. Per això analitzarem la capacitat del conjunt de models AOGCMs del projecte CMIP5 i dels CCMs del projecte de validació CCMVal2 per reproduir l’evolució de les temperatures de l’estratosfera en les últimes tres dècades. Aquest capítol mostra que hi ha importants discrepàncies entre models i observacions i entre els mateixos models. En acabar, es proposen possibles causes que expliquin aquestes discrepàncies.
Finalment, en el capítol 5 es presenta un sumari de la tesi i una prospectiva que suggereix possibles futures línies de recerca.
La present tesi es basa en aquestes publicacions:
• Ossó, A., Y. Sola, J. Bech, and J. Lorente, 2011. Evidence for the in.uence of the NAO on total ozone column at northern low-and mid-latitudes during winter and summer seasons. J. Geophys. Res., 116.
• Ossó, A., Y. Sola, K. Rosenlof, B. Hassler, J. Bech, J. Lorente, 2014. How robust are trends in the Brewer-Dobson Circulation derived from observed stratospheric temperatures? (Submitted to Journal of Climate 04-17-2014).
• Thompson, D.W.J., D.J. Seidel, W.J. Randel, C. Zou, A.H. Butler, C. Mears, A.Ossó, C. Long, R. Lin, 2012. The mystery of recent stratospheric temperature trends. Nature 491, 692–697.
• Bech J., Y. Sola, A. Ossó, J. Lorente, 2014. Analysis of 14 years of broadband ground based solar UV index observations in Barcelona. Int. J. Climatol.
• Sola, Y., J. Lorente, A. Ossó, 2012. Analyzing UV-B narrowband solar irradiance: Comparison with erythemal and vitamin D production irradiances. Journal of Photochem. Photobiol. B 117, 90-96
- …
