2,010,100 research outputs found
Ensenyar i aprendre a l´edat mitjana
No full textEnsenyar i aprendre a l´edat mitjana. Coordinador: Joaquín Aparici Martí. Millars. Espai i Història. Número 46 comple
Recursos de l\u27ipad i de l\u27iphone aplicats a l\u27educació universitària de la música
No full textEls telèfons mòbils i tauletes de darrera generació estan revolucionant la manera com es comunica la gent arreu del món, com s’accedeix a la informació, i conseqüentment, com es genera nou coneixement. Pel fet de tractar-se d’un fenomen emergent, està per veure la seva implementació i possibilitats que ofereixen al món educatiu en general i al món universitari referit a l’àmbit musical en particular. Per aquest motiu, el present article fa un estudi prospectiu d’aquestes possibilitats, basat en l’anàlisi documental i l’experiència en l’ús i centrant en els recursos i aplicacions que ofereixen l’iPad i l’iPhone a l’educació musical superior, com a paradigmes dels dispositius mòbils actuals. 
Notes sobre jerarquia urbana i comunitats religioses a Catalunya a la fi de l\u27antic règim
No full textAquestes breus notes formen part d\u27una recerca per conèixer el sistema urbà de Catalunya a la fi de l\u27antic règim, aproximadament en el de període de temps que comprèn els regnats de Caries IV i Ferran VII, entre l\u27últim terç del segle XVIII i el primer terç del XIX, i en una època en què s\u27accentua la crisi de l\u27estat i fa fallida la monarquia absoluta
Notícies i documents sobre les Muralles de Barcelona a l\u27època de Pere el Ceremoniós
No full textPel que fa a l\u27aspecte urbanístic, el segle XIV i especialment el regnat de Pere el Cerimoniós varen tenir una especial importància per a Barcelona. Fou l\u27època en què es construiren les segones muralles, les drassanes i en què també es varen obrir i pavimentar molts carrers i places.En treballs anteriors hem estudiat aquests darrers aspectes. Aquí donarem algunes notícies sobre la construcció de les muralles esmentades, tot publicant en Apèndix tres documents dels registres de cancelleria de l\u27Arxiu de la Corona d\u27Aragó, que ens demostren l\u27interés que el Cerimoniós va tenir en el fet que aquestes obres es duguessin a terme
Aportació a l\u27estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (I)
No full textSi Catalunya no col·laborà amb les autoritats franceses i no organitzà cap tipus de milícia bonapartista, fou perquè des de l\u27aixecament de maig fins a l\u27alliberació de les ciutats creà forces de resistència disposades a vessar la sang per la defensa de llurs llibertats. Cossos tan arrelats i institucionalitzats al país, com els miquelets, els sometents i més tard la milicia urbana s\u27uniren a la resta deis ciutadans en la defensa de pobles i viles, i quan aquests caigueren a mans de l\u27invasor, s\u27organitzaren en guerrilles i continuaren lluitant i fustigant l\u27enemic.A principis de juliol del 1810, quan el Capità General de Catalunya inicià les primeres accions per crear les milícies urbanes de la ciutat de Tarragona, abatudes ja les viles de Valls, Montblanc i Reus, molts joves procedents d\u27aquests llocs es dirigiren a la ciutat invicta per unir-se als tarragonins i ocupar punts de defensa. Per això, en aprovar O\u27Donnell la formació del primer batalló foren molts els joves que voluntàriament s\u27allistaren. En conseqüéncia. malgrat que la milícia urbana es formá a Tarragona, fou un cos obert a tots els patriotes del Camp disposats a vendre molt cara la capital al francé
És l\u27art una tècnica?
No full textUn deis problemes més difícils i un dels reptes més estimulants amb què s\u27han d\u27enfrontar els estudiosos de l\u27art és, sens dubte, l\u27establiment de les concordances i les diferències existents entre l\u27art i la tècnica i llurs conseqüències. És aquesta una qüestió que, arrossegada des de la Grècia Clàssica, ha anat generant punts de vista diferents segons les époques, fins arribar a la confusió existent a l\u27actualitat. Per això mateix qualsevol estudi que pretengui una contribució —per petita i modesta que sigui— al coneixement de la naturalesa específica de l\u27art ha d\u27acceptar l\u27obligació ineludible d\u27afrontar novament aquesta qüestió; però ara amb uns criteris que no refusin les troballes de l\u27antropologia i la sociologia modernes
Poėma v proze Ch.-L. Montesquieu “Knidskij Chram” (“Le Temple de Gnide”) i ee russkie perevody
No full textSulla base delle più recenti interpretazioni dell'opera artistica di Montesquieu, l'autore tenta di risolvere l'enigma della presenza del poemetto frivolo Le temple de Gnide (1725-1742) tra i primi cinque tradotti dalla Società per la Traduzione di Libri Stranieri fondata da Caterina II (1770), e la pubblicazione di una seconda traduzione nel 1804. In entrambi i casi i risultati non rendevano giustizia al raffinato stile dell'originale, ma contribuirono all'elaborazione del nuovo russo letterario. Nel 1770 lo spirito Rocco dell'opera corrispondeva alla politica culturale di Caterina II, mentre all'inizio del secolo successivo l'opera si inserì in una serie di poemi in prosa originali scritti da M.M. Cheraskov.Relying on new interpretations of Montesquieu’s oeuvre, this essay attempts to explain the enigmatic presence of Ch.-L. de Montesquieu’s frivolous prose poem “The Temple of Gnidus” (1725, 1742) among the first five books translated by the Society for the Translation of Foreign Books, and the publication of a second translation in 1804. In both cases their style was not adequate but it finally contributed to the refinement of Russian language. In 1770 the Rococo orientation of Montesquieu’s trifle corresponded to Catherine II’s cultural politics, while thirty four years later the poem could be read among others existing prose poems
Aportació a l\u27estudi de la Milícia Urbana de Tarragona durant el setge i l\u27asalt del Francés (1808-1811) (II)
No full textLa segona part d\u27aquest treball pretén analitzar l\u27actuació, el comportament i la destinació final dels caps, oficials i sots-oficials de la milícia urbana de Tarragona, sota la direcció deis quals lluitaren durant el setge i l\u27assalt del francés més de dos mil veins, la majoria deis quals vessaren la seva sang durant la defensa aferrissada de la ciutat. L\u27estudi ha estat bastit bàsicament pel riquíssim arxiu particular del Sr. Ibarz i Albiñana, el de la Corona d\u27Aragó i el provincial de Tarragona, però el nostre escorcoll ha restat bloquejat algunes vegades per la manca de fonts primàries, ja que al costat d\u27una abundant documentació envers un oficial concret que ens ha obligat a sintetizar les línies principals de la seva intervenció, d\u27altres tan sols hem pogut localitzar el seu nom, l\u27ofici i la graduació. Així, doncs, amb sort desigual, presentem els cent vint-i-u dirigents dels dos batallons de milícia tarragonina durant l\u27any 1811
[Stammbuch I. L. H.]
No full text[STAMMBUCH I. L. H.]
[Stammbuch I. L. H.] ( - )
Cover ( - )
Einträge Bl. 1 - 10 (1)
Einträge Bl. 11 - 16 (11
- …
