256 research outputs found
ESO901616 Supplemental material - Supplemental material for Influence of time to admission to a comprehensive stroke centre on the outcome of patients with intracerebral haemorrhage
No full textSupplemental material, ESO901616 Supplemental material for Influence of time to admission to a comprehensive stroke centre on the outcome of patients with intracerebral haemorrhage by Luis Prats-Sánchez, Marina Guasch-Jiménez, Ignasi Gich, Elba Pascual-Goñi, Noelia Flores, Pol Camps-Renom, Daniel Guisado-Alonso, Alejandro Martínez-Domeño, Raquel Delgado-Mederos, Ana Rodríguez-Campello, Angel Ois, Alejandra Gómez-Gonzalez, Elisa Cuadrado-Godia, Jaume Roquer and Joan Martí-Fàbregas in European Stroke Journal</p
L'Ús d'escales clíniques en els ictus isquèmics secundaris a fibril·lació auricular
No full textLa FA és l'arítmia cardíaca més freqüent. És conegut el seu elevat potencial de produir esdeveniments tromboembòlics, com els ictus isquèmics. Aquests ictus cardioembòlics no solament són freqüents sinó també s'associen a una elevada morbi-mortalitat. És per aquest motiu que ens proposem estudiar-los en més profunditat. Així mateix, és conegut que no tots els pacients amb una FA tenen el mateix risc tromboembòlic. Diferents factors de risc cardiovasculars com l'edat avançada, la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, entre d'altres, contribueixen a atorgar un risc anual de tromboembolisme. S'han creat múltiples escales per tal d'estratificar aquest risc. D'aquestes, la més emprada clàssicament ha estat la CHADS2 per la seva simplicitat. Però en el 2010 es publica l'escala CHA2DS2-VASc. El primer objectiu d'aquesta tesi és avaluar com classifica l'escala CHADS2 a una cohort de pacients en el moment previ al primer ictus isquèmic i comparar-ho amb la classificació si l'escala CHA2DS2-VASc hagués estat utilitzada. Els resultats d'aquest estudi mostren que la nova escala reclassifica a una gran part dels pacients que posteriorment pateixen un ictus, fora de la categoria de risc baix o intermedi, a una categoria on se'ls hauria d'haver indicat un tractament anticoagulant. Arrel de treballs com el nostre han canviat les recomanacions, tant en les guies europees com en les americanes, envers a ĺús de l'escala CHA2DS2-VASc per l'estratificació de risc. El segon objectiu ha estat avaluar l'ús d'aquesta nova escala CHA2DS2-VASc no només per estratificar el risc d'ictus sinó també la seva utilitat com a eina pronòstica en pacients que han patit un ictus isquèmic. Demostrem que per cada increment d'un punt en l'escala, s'incrementa un 36% la possibilitat de tenir un mal pronòstic als 3 mesos de l'ictus. En ambdues investigacions, trobem una baixa indicació de tractament anticoagulant en prevenció primària, en pacients d'alt risc, tot i l'efecte conegut clarament protector dels anticoagulants sobre la severitat de l'ictus, que es replica en el nostre estudi. La nostra línia d́investigació (amb el tercer treball) també s'ha orientat envers a la detecció d'un debut de fibril·lació auricular paroxística (FAp) un cop s'ha produït l'ictus, sobretot per la gran importància d'una correcta prevenció secundària, donat que la no detecció d'aquesta arítmia relega als pacients a un tractament clarament ineficient amb antiagregants plaquetaris. En la nostra cohort d'ictus isquèmics no seleccionats, que ingressen a la unitat d'ictus, diagnostiquem un 11.2% de FAp. Analitzem quins són els factors clínics que s'associen a aquest debut en un anàlisis bivariant i posteriorment multivariant (que són l'edat avançada, el sexe femení, la severitat inicial de l'ictus i la història prèvia d'insuficiència cardíaca congestiva). D'aquest anàlisis obtenim uns riscos de debut de FAp segons cada perfil clínic, que hem representat en unes taules de risc per a la seva fàcil i immediata interpretació a l'arribada del pacientAF is the most common cardiac arrhythmia in clinical practice, and is a well-known risk factor for cardiogenic embolism. These cardioembolic strokes are frequent and associated with a substantial increased risk of morbidity and mortality. However the risk of stroke and thromboembolism in AF patients is not homogeneous. Different risk factors such as advancing age, hypertension and diabetes mellitus, among others, contribute to the annual thromboembolic risk. Various stroke risk-stratification schemes have been developed for people with AF. The CHADS2 was probably the most often used because of its simplicity. But in 2010 a new scale was published: CHA2DS2-VASc. The first purpose of this thesis was to evaluate how CHADS2 classifies a cohort of patients previous to its first ischemic stroke and compare this risk stratification if the CHA2DS2-VASc scale would have been used. The results of this study showed that this new scale reclassifies a lot of patients out of the category of low-intermediate risk, into a category in which anticoagulation would have been indicated. Studies like ours changed recommendations of both European and U.S guidelines towards the use of the CHA2DS2-VASc score as the main scheme to assess patientís stroke risk. The second objective of our thesis was to evaluate the use of this new scale, not only for risk stratification, but also as prognosis tool in patients who suffered a stroke. We found that each point increase in the scale is associated with a 36% increase in the risk for poor 90-day outcome, independently of stroke severity. In both works, we found a low use of anticoagulation in primary prevention for high risk patients, despite its well-established protective effect, that we were able to replicate. Our research is also orientated towards the detection of a new paroxysmal atrial fibrillation (pAF) in stroke patients, since undetected pAF would lead to a suboptimal secondary prevention with antiplatelet agents. Therefore in the third work, in our cohort with unselected patients, who were admitted in the stroke unit, we detected 11.2% of pAF until de three-month visit. We analyzed which are the clinical risk factors associated to this new diagnosis in a bivariate and afterwards a multivariate analysis (which were advancing age, female sex, initial stroke severity and previous history of congestive heart failure). From this analysis we obtained a risk for new pAF detection for each vascular risk profile, that we represented into two risk charts for easy and immediately interpretation at patientís arrival
WSO895656 Supplemental Material - Supplemental material for The Chemical Optimization of Cerebral Embolectomy trial: Study protocol
No full textSupplemental material, WSO895656 Supplemental Material for The Chemical Optimization of Cerebral Embolectomy trial: Study protocol by Arturo Renú, Jordi Blasco, Mónica Millán, Joan Martí-Fàbregas, Pere Cardona, Laura Oleaga, Juan Macho, Carlos Molina, Jaume Roquer, Sergio Amaro, Antonio Dávalos, Federico Zarco, Carlos Laredo, Alejandro Tomasello, Leopoldo Guimaraens, Roger Barranco, Carlos Castaño, Elío Vivas, Anna Ramos, Antonio López-Rueda, Xabier Urra, Marián Muchada, Elisa Cuadrado-Godía, Pol Camps-Renom, Luis S Román, José Ríos, Enrique C Leira, Tudor Jovin, Ferran Torres, Ángel Chamorro and for the CHOICE Investigators in International Journal of Stroke</p
Factors de risc i risc cardiovascular en els pacients amb epilèpsia
No full textL'epilèpsia s'ha associat a la malaltia cardiovascular (CV). El diagnòstic i control dels factors de risc cardiovascular (FRCV) junt amb les equacions per predir el risc es consideren l'abordatge principal en la prevenció primària CV. El nostre objectiu va ser determinar el percentatge de FRCV en una cohort de persones amb epilèpsia (PAE) i comparar la prevalença d'aquests factors i el risc CV (RCV) amb la població general. Es va fer el càlcul de la prevalença de FRCV en una cohort inicial de 1045 PAE. Posteriorment, es va realitzar la comparació dels FRCV i el RCV adaptat de Framingham entre 815 PAE i de 5336 participants d'una cohort de població general. Com a resultats, vam trobar que el FRCV més freqüent entre els PAE (un cop exclosos aquells malalts amb epilèpsia d'etiologia vascular) va ser la dislipèmia i que estava associada amb l'ús de fàrmacs antiepilèptics inductors enzimàtics (FAE-IE) i no amb una etiologia en concret. A més, els PAE van tenir menys hipertensió (43.3% vs 50.4%) i diabetis (15.8% vs 19.2%) però més dislipèmia (40.2% vs 34.6%) que la població general (p 0.01). Els PAE van tenir millor risc CV (p 0.001). Cap etiologia es va associar a un pitjor perfil de FRCV o RCV. Els pacients que prenien FAE-IE van tenir més dislipèmia que la població general (41.6% vs 34.6%), però no pitjor RCV. Independentment del RCV o dels FRCV, els PAE van tenir un 60% més de probabilitat de rebre estatines que la població general. Les dades d'aquest estudi ens han permet concloure que, en una regió on la prevalença de FRCV és elevada, els PAE tenen més dislipèmia, fet relacionat amb la pressa de FAE-IE, i un risc CV més baix; malgrat això, prenen més estatines que la població general. S'hauria d'utilitzar la valoració clínica en el tractament dels FRCV en els PAE que estan per sota del llindar del RCV pel tractament i considerar les alteracions lipídiques com un efecte secundari potencial dels FAE-IE. Considerem davant d'aquests resultats que s'hauria d'avaluar un altre tipus de tractament antiepilèptic abans d'iniciar estatines.Epilepsy has been associated with cardiovascular (CV) comorbidity. The diagnosis and control of cardiovascular risk factors (CVRF) as well as the use of risk prediction equations are considered the standard approach in primary prevention of cardiovascular disease. Our aim was to determine the frequency of CVRF in a cohort of people with epilepsy (PWE) and to compare the prevalence of these factors and the CV risk with the general population. We estimated CVRF prevalence from a cohort of 1045 PWE. After, we performed a comparison of CVRF and a Framingham-adapted CV risk score between 815 PWE and 5336 participants from a general population cohort. We found that the main CVRF in PWE was dyslipidemia (once patients with vascular epilepsy were excluded) and this was related with the use of enzyme -inducer antiepileptic drugs (EI-AED), but no with any particular etiology. Moreover, PWE had less hypertension (43.3% vs 50.4%) and diabetes (15.8% vs 19.2%) but more dyslipidemia (40.2% vs 34.6%) than general population (p 0.01). PWE had a better CVrisk (p 0.001). None etiology was associated with a worst CRF profile or CV risk. Patients under EI-AEDs had more dyslipidemia than the general population (41.6% vs 34.6%), but not worst CV risk. PWE, independently of CV risk or CRF, had 60 % more probability of receiving statins than general population. With these findings we can conclude that, in a region where prevalence of CRF is high, PWE have more dyslipidemia, associated with EI-AEDs, and lower CV risk. However, they take more lipid-lowering treatment than general population. Physicians should use clinical judgement to decide on further treatment of risk factors in PWE who are below the recommended cardiovascular risk threshold for treatment, and consider lipid abnormalities as a potential side effect of EIAEDs. They might evaluate other drug therapy options before starting lipid lowering therapy
La Botalària (2009). Segona època. Núm. 0
No full textSumari: Editorial. Breus. Borriol: població i migracions. Borriolencs pel món. Les Coves organitza les Jornades Culturals de la Plana de l'Arc. Decàleg dels usos raonables de l'aigua. Qué opina la gent sobre...?. La vida cultural del nostre poble. L'escola de música de la U.M.L.B. Algunes dades sobre el sistema hidràulic de l'horta d'avall a la fi del s. XVIII. El castell roquer de Borriol. Un gran dia per a la música borriolenca. El Betlem de Constan. Jocs populars: pamet i boli dali. Recepta de cuina: l'engravà. L'amic de Jaume I. Publicacions sobre Borriol. Pares brillants, mestres fascinants. "Borriol", de V. Andrés Estellés. Els barrancs del terme. Caminant per Borriol. L'espígol: un perfum medicinal. El Rajolar de bai
Avaluació a nivell poblacional de l’impacte dels determinants ambientals en l’ictus isquèmic
No full textL’ictus isquèmic és una malaltia amb un gran impacte en la societat per la incidència i discapacitat que presenta, indicadors que continuaran augmentant en les pròximes dècades. En aquest context, és important conèixer tots els factors de risc implicats en l’aparició i la discapacitat associades a la malaltia. Més enllà dels factors de risc tradicionals de la malaltia, en els últims anys hi ha hagut una creixent evidència sobre l’impacte dels determinants mediambientals relacionats amb la vida urbana, com són l’exposició a la contaminació atmosfèrica, els espais verds i el soroll del trànsit, en el risc d’ictus. Malgrat aquesta evidència, actualment es desconeix quin és l’impacte que tindrien els determinants mediambientals al nostre entorn pel que fa al risc d’ictus. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és determinar en el nostre entorn 1) quin és l’impacte de l’exposició a contaminació atmosfèrica –principalment, contaminants relacionats amb el trànsit, com són les partícules fines (PM2.5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el sutge (BC),– en el risc d’ictus isquèmic; 2) quin és l’impacte d’altres determinants mediambientals com els espais verds en la incidència de l’ictus isquèmic; 3) quin és el subgrup de la població susceptible als efectes d’aquests determinants de la malaltia; i 4) quin és l’efecte de l’exposició a contaminació atmosfèrica (PM2.5), els espais verds i el soroll del trànsit rodat i la gravetat inicial de la malaltia. Per respondre a aquests objectius es presenten els resultats de dos estudis. En el primer estudi avaluem l’efecte de l’exposició individual a contaminants atmosfèrics en la incidència d’ictus isquèmic en una cohort poblacional actual que inclou gran part de la població adulta de Catalunya i observem un augment del risc, sobretot relacionat amb l’exposició a NO2. Destaquem que aquesta associació es troba present fins i tot a nivells de contaminants per sota dels considerats com a segurs per la legislació actual a la Unió Europea. Per contra, l’exposició a espais verds al voltant de la residència dels individus de la cohort s’associa a un menor risc d’ictus isquèmic. A l’estudi no trobem cap modificació de l’efecte per variables individuals (edat i tabaquisme) ni pel nivell socioeconòmic individual. En el segon estudi, descrivim la relació entre l’exposició a contaminació atmosfèrica, l’exposició a espais verds i soroll del trànsit rodat i la gravetat de l’ictus en una cohort de pacients hospitalitzats amb ictus isquèmic a Barcelona. En aquest estudi trobem que els pacients exposats a majors nivells de verdor al voltant del domicili presenten un menor risc de patir un ictus greu en el moment agut, mentre que els individus exposats a un major nivell de soroll del trànsit tenen un major risc de presentar ictus greus. No hem trobat cap relació entre l’exposició a contaminació atmosfèrica (PM2.5) i la gravetat de la malaltia. L’associació entre l’exposició a espais verds i la gravetat de l’ictus es manté en considerar de manera conjunta els altres determinants ambientals. En conclusió, l’exposició crònica a contaminació atmosfèrica al nostre entorn té un impacte negatiu que es tradueix en un augment del risc de patir un ictus, mentre que l’exposició a espais verds exerceix un efecte beneficiós tant en el risc com en la gravetat inicial de l’ictus isquèmic. Tanmateix, l’exposició a soroll influeix negativament en la gravetat inicial de la malaltia. L’evidència generada amb aquests estudis permetrà prendre decisions tant individuals com poblacionals a diferents interessats i en diferents nivells (tant en polítiques de salut pública com pel que fa a decisions clíniques) i a diferents escales (local, regional, nacional i europea) per mitigar o potenciar els efectes d’aquests determinants ambientals i millorar la prevenció primària de l’ictus isquèmic a Catalunya.El ictus isquémico es una enfermedad con un gran impacto en la sociedad por su incidencia y discapacidad, indicadores que continuarán aumentando en las próximas décadas. En este contexto, es importante conocer todos los factores de riesgo implicados en la aparición y discapacidad asociadas a la enfermedad. Más allá de los factores de riesgo tradicionales de la enfermedad, en los últimos años ha habido una creciente evidencia sobre el impacto de los determinantes medioambientales relacionados con la vida urbana, como la exposición a la contaminación atmosférica, los espacios verdes y el ruido del tráfico, en el riesgo del ictus. A pesar de esta evidencia, actualmente se desconoce cuál es el impacto que tendrían los determinantes medioambientales en nuestro entorno en lo que respecta al riesgo de ictus. El objetivo de esta tesis doctoral es determinar en nuestro entorno 1) el impacto de la exposición a contaminación atmosférica –principalmente, contaminantes relacionados con el tráfico, como son las partículas finas (PM2.5), el dióxido de nitrógeno (NO2) y el black carbon (BC),– en el riesgo de ictus isquémico; 2) el impacto de los espacios verdes en la incidencia del ictus isquémico; 3) el subgrupo de la población susceptible a los efectos de estos determinantes de la enfermedad; y 4) el efecto de la exposición a contaminación atmosférica (PM2.5), los espacios verdes y el ruido del tráfico en la gravedad inicial de la enfermedad. Para responder a estos objetivos, se presentan los resultados de dos estudios. En el primer estudio evaluamos el efecto de la exposición individual a contaminantes atmosféricos en la incidencia de ictus isquémico en una cohorte poblacional actual que incluye a gran parte de la población adulta de Cataluña y observamos un aumento del riesgo de ictus isquémico, sobre todo relacionado con la exposición a NO2. Destacamos que esta asociación está presente incluso para niveles de contaminantes por debajo de los considerados como seguros por la legislación actual en la Unión Europea. Por el contrario, la exposición a espacios verdes en torno a la residencia de los individuos de la cohorte se asocia a un menor riesgo de ictus isquémico. En el estudio no encontramos ninguna modificación del efecto por variables individuales (edad y tabaquismo) ni por el nivel socioeconómico individual. En el segundo estudio, describimos la relación entre la exposición a contaminación atmosférica, la exposición a espacios verdes y ruido del tráfico y la gravedad del ictus en una cohorte de pacientes hospitalizados con ictus isquémico en Barcelona. En este estudio encontramos que los pacientes expuestos a mayores niveles de verdor en torno al domicilio presentan un menor riesgo de sufrir un ictus grave en el momento agudo, mientras que los individuos expuestos a un mayor nivel de ruido del tráfico tienen un mayor riesgo de presentar ictus graves. No hemos encontrado relación alguna entre la exposición a contaminación atmosférica (PM2.5) y la gravedad de la enfermedad. La asociación entre la exposición a espacios verdes y la gravedad del ictus se mantiene al considerar de forma conjunta a los otros determinantes ambientales. En conclusión, la exposición crónica a contaminación atmosférica en nuestro entorno tiene un impacto negativo que se traduce en un aumento del riesgo de sufrir un ictus isquémico, mientras que la exposición a espacios verdes ejerce un efecto beneficioso tanto en el riesgo como en la gravedad inicial del ictus isquémico. Sin embargo, la exposición a ruido influye negativamente en la gravedad inicial de la enfermedad. La evidencia generada con estos estudios permitirá tomar decisiones tanto individuales como poblacionales para mitigar o potenciar los efectos de estos determinantes ambientales y mejorar la prevención primaria del ictus isquémico en Cataluña.Ischemic stroke is a leading cause of death and disability in both high-income countries and worldwide, and the overall incidence and disability attributable to stroke is expected to increase over the next few decades. Therefore, there is a need to improve the understanding of risk factors (i.e., traditional and non-traditional risk factors) related to the burden of stroke. There is growing evidence about the association of environmental determinants related to urbanicity (i.e., air pollution, road traffic noise and green spaces) with stroke outcomes. However, there is a lack of knowledge about the influence of environmental determinants on stroke burden in our area (Catalonia). The aim of this doctoral thesis is 1) to determine the association between exposure to traffic-related air pollutants - fine particulate matter (PM2.5), nitrogen dioxide (NO2), and Black Carbon (BC) -, and the risk of ischemic stroke in Catalonia; 2) to assess the impact of other environmental determinants such as green spaces on ischemic stroke incidence; 3) to describe a subgroup of the population particularly sensitive to the effects of ischemic stroke environmental determinants; and 4) to assess the effect of exposure to air pollution (PM2.5), green spaces and road traffic noise on initial stroke severity. Two studies were conducted to address these objectives. First, the relationship between individual exposure to air pollutants and ischemic stroke incidence was assessed in a large population-based cohort study covering a great proportion of the adult population of Catalonia. An increased risk of ischemic stroke in relation to exposure to air pollutants was observed, especially for NO2, was observed. This association was present even at air pollutants levels below the safety standards set by the European Union. In contrast, exposure to green spaces around the participant’s residence was associated with a lower risk of ischemic stroke. There was no evidence of effect modification by individual (age and smoking) or socioeconomic characteristics of the population. Secondly, a cross-sectional analysis of the association between residential exposure environmental factors and initial ischemic stroke severity was assessed among a cohort of ischemic stroke patients admitted in a public hospital in Barcelona. Residential surrounding greenspace had a potential beneficial influence on initial stroke severity. This association persisted after adjusting for other environmental factors (PM2.5 and noise). Conversely, patients living in areas with higher exposure to road traffic noise had a higher risk of severe stroke, compared to those living in areas with lower noise exposure. No association was found between previous exposure to air pollution (PM2.5) and the initial stroke severity in our study. In conclusion, long-term exposure to air pollution in Catalonia is associated with a higher risk of ischemic stroke. Conversely, long-term exposure to green spaces has a beneficial effect on both ischemic stroke risk and severity. In addition, road traffic noise exposure is related to higher risk of severe stroke. This evidence can influence both individual and population-level policies addressed to mitigate or enhance the effects of these environmental determinants and improve the primary prevention of ischaemic stroke in Catalonia.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Guix
No full textEste artículo forma parte del monográfico 'Acolliment de nouvinguts'Relata la experiencia del Institut Jaume Callís de Vic (Barcelona) en la construcción de un aula de acogida para alumnos inmigrantes: los aspectos organizativos y los pedagógicos.ES
Comparativa de niveles plasmáticos, implicaciones clínicas y costes entre pacientes tratados con valproico endovenoso genérico frente a pacientes tratados con valproico endovenoso innovador
No full textCon el objetivo de contener el gasto farmacéutico, una de las recomendaciones de las Administraciones Sanitarias es la utilización de fármacos genéricos. Su principal ventaja es un menor coste, debido al ahorro en investigación. Sin embargo, pequeñas diferencias con respecto a su innovador podrían ir asociadas a una serie efectos negativos, que en el caso de la epilepsia podrían tener importantes repercusiones clínicas (crisis epilépticas, pérdida de trabajo/carnet de conducir,…). Sobre la utilización de genéricos en epilepsia, disponemos de múltiples series de casos sobre descompensaciones o aparición de efectos adversos y encuestas, pero apenas disponemos de estudios que permitan extraer conclusiones sobre su total intercambiabilidad. Objetivos: Comparar los niveles plasmáticos, respuesta clínica, efectos adversos y costes en pacientes en tratamiento con valproico endovenoso genérica frente a valproico endovenoso innovador, en pacientes en la práctica clínica habitual (pacientes hospitalizados con administraciones múltiples, polimedicación y diferentes comorbilidades). Material y método: Estudio retrospectivo observacional en el que se compararon 2 periodos: Periodo 1: 2003-2006 tratamiento con Depakine® (innovador). Periodo 2: 2007-2010 tratamiento con Ácido valproico G.E.S EFG® (genérico). Resultados: Se incluyeron 49 pacientes en el grupo innovador y 103 en el grupo genérico. Objetivo 1: No se encontraron diferencias en las concentraciones entre los 2 grupos (38.58 vs. 38.75 mcg/mL). En la estratificación por dosis, con la dosis de 1200 mg/día, el grupo innovador presentó concentraciones superiores al grupo genérico (51.06 mcg/mL vs. 34.76 mcg/mL, p=0.025). Objetivo 2: Inicialmente, la frecuencia de crisis fue similar en ambos grupos (38.8% vs. 41.7%). Posteriormente, el grupo innovador presentó una tendencia a un mayor control de las crisis (83.7% vs 68.9%, p=0.075). En el análisis multivariado, el diagnostico de status epilepticus fue el único factor de riesgo significativo de presentar crisis (OR: 4.9 (1.94-12.4)). Objetivo 3: La aparición de efectos adversos no se relacionó con la concentración plasmática de valproico, pero sí con la duración del tratamiento (11 vs. 5 días, p=0.009). No se observó diferencias en la aparición de efectos adversos entre ambos grupos. Objetivo 4: El coste de tratamiento con valproico fue superior en el grupo innovador (241.72 vs 98.79 €, p=0.0001). Sin embargo en los pacientes con presencia de crisis no se observaron diferencias (134.05 vs. 143.23 €). Conclusiones: Objetivo 1: Sólo una tercera parte de los pacientes monitorizados presentaron niveles terapéuticos (50-100 mcg/mL). En general, no se observaron diferencias en las concentraciones medias de valproico entre ambos grupos. Sin embargo, en la estratificación por dosis, con la dosis de 1200 mg/día, el grupo innovador presentó concentraciones superiores al grupo genérico. Objetivo 2: En el grupo innovador se observó una tendencia a un mayor control de las crisis durante el tratamiento. No obstante, el análisis estadístico posterior (multivariado) descartó que el uso de una u otra formulación sea responsable de diferencias en el control de las crisis, y únicamente el diagnóstico de status epilepticus (de mayor incidencia en el grupo genérico pero sin significación estadística) fue la única causa que se pudo determinar como predictor de peor control de crisis. Objetivo 3: La aparición de algún efecto adverso no se relacionó con la concentración plasmática de VPA. Tras descartar factores confusores, la utilización de la presentación genérica no pudo relacionarse con una incidencia y/o perfil de efectos adversos diferentes. Objetivo 4: El cambio de VPA IV innovador a genérico supuso una disminución media de 7.50 €/día, traduciéndose en un ahorro de casi 150 €/tratamiento. Sin embargo, la utilización de VPA IV genérico sólo es menos costosa en los pacientes libres de crisis, ya que en los pacientes no controlados, se pierde la diferencia entre ambos grupos.In order to maximize cost savings, health care systems recommend the use of generic drugs. Its main advantage is lower cost, due to savings in research. However, small variations in bioavailability among generic drugs and brand-name drugs in epilepsy may be associated with negative effects with significant clinical changes (loss of seizure control, loss of jobs / driving license). There are multiple cases series with loss seizure control or adverse events, but there are few studies to draw conclusions about its total interchangeability in antiepileptic drugs. Objectives: To compare drug concentrations, seizure control, adverse effects and costs in patients treated with intravenous valproic generic among patients treated intravenous brand-name valproic in the target patient population (patients hospitalized with multiple administrations, different comorbidities and polytherapy). Methods: Retrospective observational study in which we compared two periods: Period 1: 2003-2006 patients receiving "Depakine" ® (brand-name). Period 2: 2007-2010 patients receiving "Ácido valproico GES EFG" ® (generic). Results: We included 49 patients in the brand-name group and 103 in the generic group. Objective 1: There were not differences in drug concentrations between the 2 groups (38.58 vs. 38.75 mcg / mL.). On stratification by dose, with the dose of 1200 mg/day, low drug concentrations were detected in the generic group (51.06 mcg / mL vs. 34.76 mcg / mL, p = 0.025). Objective 2: Baseline seizure frequency was similar in both groups (38.8% vs. 41.7 %). Subsequently, the brand-name group had a trend toward significance better seizure control (83.7% vs. 68.9%, p = 0.075). On multivariable analysis, the diagnosis of status epilepticus was found to be associated as a risk factor predictive of seizures (OR: 4.9 (1.94-12.4)). Objective 3: There was no relationship between adverse effects and drug concentration. Longer treatment was associated with an increase in adverse effects (11 vs. 5 days, p = 0.009.). There were no differences of adverse effects between the two groups. Objective 4: The cost of valproico treatment was higher in the brand-name group (241.72 vs. € 98.79, p = 0.0001). However, there were no differences in cost in patients with seizures (134.05 vs. € 143.23). Conclusions: Objective 1: Only one third of the monitored patients had therapeutic levels (50-100 mcg/mL). In general, there were not differences in mean valproico drug concentrations between both groups. However, with the dose of 1200 mg/day, the generic group had lower concentrations than brand-name group. Objective 2: The brand-name group had a trend for better control seizure. On multivariable analysis, the diagnosis of status epilepticus was associated with loss seizure control (higher incidence in the generic group with non-significant). Objective 3: There was no relationship between adverse effects and drug concentration. After discarding confounding factors, the use of generic could not relate to a different profile of adverse effects. Objective 4: Generic prescription decreased cost 7.50 €/day, resulting in a savings of almost 150 €/treatment. However, the use of generic VPA IV is a only less expensive in seizure-free patients
Influencia de los hábitos dietéticos y de la obesidad abdominal en el ictus isquémico
No full textObjetivos: Analizar si existen diferencias dietéticas y antropométricas entre pacientes con ictus isquémico y controles de una misma población y evaluar si existen diferencias por género y subtipos de ictus. Se estudió también si los patrones dietéticos de prevención eran igual de saludables en los pacientes con ictus isquémico y en los controles. Material y métodos: Estudio prospectivo que incluyó pacientes ingresados con el diagnóstico de ictus isquémico y controles sanos. Se registraron datos demográficos, antropométricos (peso, talla y perímetro abdominal), edad, sexo y factores de riesgo vascular. En un subgrupo de sujetos se evaluaron los hábitos dietéticos mediante un cuestionario de frecuencia de alimentos validado, que registra la ingesta habitual de nutrientes durante el año previo. Se cuantificó el consumo de los macronutrientes que se han descrito asociados a un aumento de incidencia de ictus, las diferentes formas de preparar los alimentos y los hábitos alimenticios para controlar el riesgo vascular antes del ictus. Resultados: Se observó una mayor ingesta calórica en los pacientes con ictus que en los controles, de proteínas (p 0.001; OR 1.02), de colesterol total (P=0.001; OR 1.04) y de alimentos rebozados (p=0.001; OR 1.94) y un menor consumo de yogur con lactobacilos (p=0.002; OR 0.88). Se observaron también diferencias entre los subtipos de ictus. No se constataron diferencias entre sexos respecto al consumo calórico, ingesta de nutrientes o forma de procesar los alimentos. Los controles referían una mayor propensión a seguir una dieta saludable y las mujeres con ictus isquémico estaban más concienciadas para mantener hábitos dietéticos saludables que los hombres. En el estudio univariado, el incremento del IMC no se asoció con un aumento de riesgo de ictus en mujeres o de forma global, pero fue un factor protector en hombres (p=0.03; OR 0.59 [0.37-0.94]). Estratificada por sexo, la obesidad abdominal se asoció significativamente con el riesgo de ictus en las mujeres, tanto en medidas de circunferencia de cintura (p 0.001; OR 5.79 [3.10-10.85]) como de índice cintura-altura (p 0.001; OR 3.61 [1.99-6.54]), mientras que la asociación no fue significativa en hombres. Sin embargo, en el análisis multivariado ajustado por factores de riesgo vascular, la obesidad abdominal constituyó un factor de riesgo para ambos sexos, pero la magnitud de la asociación fue significativamente mayor en las mujeres. Conclusiones: Existen diferencias dietéticas y antropométricas entre los pacientes con ictus isquémico y una población control. Los pacientes con ictus presentan un mayor consumo previo de proteínas y de colesterol total y una mayor frecuencia de formas de preparación de alimentos descritos como perjudiciales para el desarrollo de ictus. Los pacientes con ictus están menos concienciados para mantener hábitos dietéticos saludables, especialmente los hombres. El aumento de peso mediante el índice de masa corporal no se asocia con un aumento de riesgo de ictus en mujeres o de forma global y es un factor protector en hombres. Sin embargo, la obesidad abdominal sí que aumenta el riesgo de ictus isquémico y constituye un factor de riesgo para ambos sexos, mayor en las mujeres. Estos hallazgos apoyan la necesidad de insistir en patrones de dieta saludable y en la reducción de la obesidad abdominal, en prevención primaria, especialmente en sujetos con factores de riesgo cardiovascular.Objectives: To analyze if there are dietary and anthropometric differences between patients with ischemic stroke and controls of the same population and to evaluate if there are differences by gender and stroke subtypes. It was also studied whether dietary prevention patterns were equally healthy in patients with ischemic stroke and in controls. Material and methods: Prospective study that included hospitalized patients with a diagnosis of ischemic stroke and healthy controls. Demographic and anthropometric data (weight, height, and waist circumference), age, sex and vascular risk factors were recorded. In a subgroup of subjects, dietary habits were assessed using a validated food frequency questionnaire, recording the usual intake of nutrients during the previous year. The consumption of macronutrients described associated with an increase in the incidence of stroke, the different ways of preparing food and eating habits to control the vascular risk before the stroke were quantified. Results: A higher caloric intake was observed in patients with stroke than in controls, proteins (p 0.001; OR 1.02), total cholesterol (P = 0.001, OR 1.04), and breaded foods (p = 0.001, OR 1.94) and lower consumption of yogurt with lactobacillus (p = 0.002; OR 0.88). Differences between stroke subtypes were also observed. There were no gender differences regarding caloric intake, nutrient intake or food processing methods. The controls reported a greater propensity to follow a healthy diet and women with ischemic stroke were more aware of maintaining healthy dietary habits than men. In the univariate study, the increase in BMI was not associated with an increased risk of stroke in women or globally, but it was a protective factor in men (p = 0.03; OR 0.59 [0.37-0.94]). Stratified by gender, abdominal obesity was significantly associated with the risk of stroke in women, both in waist circumference (p 0.001; OR 5.79 [3.10-10.85]) and waist to height ratio (p 0.001; OR 3.61 [1.99-6.54]), whereas the association was not significant in men. However, in the multivariate analysis adjusted for vascular risk factors, abdominal obesity was a risk factor for both genders, but the magnitude of the association was significantly higher in women. Conclusions: There are dietary and anthropometric differences between patients with ischemic stroke and a control population. Patients with stroke have a higher consumption of protein and total cholesterol and a greater frequency of food preparation forms described as detrimental to the development of stroke. Patients with stroke are less conscious to maintain healthy dietary habits, especially men. Weight gain measured by body-mass index is not associated with an increased risk of stroke in women or globally and it is a protective factor in men. However, abdominal obesity does increase the risk of ischemic stroke and is a risk factor for both genders, higher in women. These findings support the need to emphasize healthy dietary patterns and reduction of abdominal obesity in primary prevention, especially in subjects with cardiovascular risk factors
Evolució inicial dels ictus per arteriosclerosi carotídia. Severitat, deteriorament neurològic i recurrència
No full textL'arteriosclerosi és la principal causa de mortalitat avui en dia a nivell mundial. Dintre de les seves manifestacions clíniques, aquesta tesi s'ha centrat en l'estudi dels ictus per arteriosclerosi carotídia (AC) , una causa molt freqüent d'ictus a la nostra població. Una de les principals característiques dels ictus per AC és el seu elevat risc de recurrència que disminueix de forma notable amb el tractament de revascularització si es du a terme dintre de les dues primeres setmanes. Malgrat això, un tractament molt precoç també comporta un risc d'ictus i mort periprocediment elevat i no està clar quin és el moment més òptim per a la revascularització. Als darrers anys, els tractaments mèdics de prevenció secundària han millorat significativament, aconsenguint una reducció del risc de recurrència en alguns assajos clínics. Per tant, el primer objectiu d'aquesta tesi ha estat descriure la taxa de recurrència en pacients amb AC simptomàtica (estenosi 50-99%), mentre esperen el tractament de revascularització. Hem trobat que, malgrat la millora dels tractaments, el risc de recurrència continua essent molt alt (d'un 6,6% i un 11,5% als 3 i 14 dies respectivament). L'edat i el tipus de símptoma inicial (cerebral vs. ocular) són els principals factors associats a la recurrència. En segon lloc, hem volgut analitzar quina és la severitat i el risc de deteriorament neurològic precoç (DNP) d'aquest subtipus d'ictus. Així, hem trobat que el 75% d'aquests ictus tenen una severitat inicial lleu (NIHSS ≤7). No obstant això, un 23% presenten un DNP durant les primeres 72 hores d'evolució. El grau d'estenosi és el principal factor associat a una major severitat i un major risc de recurrència. Altres factors relacionats són l'antecedent d'accident isquèmic transitori durant els tres mesos previs, que s'associa a una menor severitat però a un major risc de DNP, i la tensió arterial mitja a l'arribada del pacient a urgències, que s'associa també a un major risc de DNP. Finalment, el tercer objectiu d'aquesta tesi ha estat estudiar l'existència d'un biomarcador de risc de recurrència i DNP en aquest subtipus d'ictus. Per a això hem analitzat una sèrie de biomarcadors relacionats amb la fisiopatologia de l'arteriosclerosi com són les cèl·lules endotelials progenitores (CEP), les cèl·lules endotelials circulants (CEC), l'LDL-oxidada (LDL-ox) i la microalbuminúria (MA). Hem objectivat que un recompte baix de CEP dintre de les primeres 24 hores s'associa a un risc més elevat de nous esdeveniments vasculars dintre dels primers sis mesos, mentre que els valors d'LDL-ox i MA s'associen a un risc més elevat de DNP. Amb els resultats d'aquesta tesi podem concloure que els ictus deguts a AC continuen tenint un risc de recurrència abans de la cirurgia molt alt. Per intentar reduir-lo, semblaria recomanable iniciar un tractament mèdic agressiu i ingressar els pacients durant les primeres 72 hores. La utilització de biomarcadors pot ajudar a la selecció d'aquells pacients amb un risc més alt, que es podrien beneficiar de noves teràpies o procediments de revascularització urgents, si fos possible, dintre d'un assaig clínic.Atherosclerosis is the leading cause of death worldwide. This thesis focuses on one of its clinical manifestations, the strokes due to carotid atherosclerosis (CA). This is one of the most frequent sources of stroke in our population and carries a high risk of recurrence. However, this risk decreases dramatically if a revascularization procedure (either surgical or endovascular) is performed within the first two weeks. Nonetheless, a very early procedure also confers an increased risk of periprocedural stroke or death. Hence, the optimal time for revascularization remains unknown. In the last decades, medical treatment has improved noticeably, and a reduction in the recurrence risk has been found in some clinical trials Therefore the first aim of this thesis was to describe the rate of recurrence in patients with symptomatic CA (stenosis 50-99%) awaiting revascularization. We found a high recurrence risk (6.6% and 11.5% at 3 and 14 days respectively) in spite of better treatment. Age and initial symptoms (cerebral vs. ocular) were the main factors associated with recurrence. The second objective of the thesis was to analyze the initial severity and the risk of early neurological deterioration (END) of this stroke subtype. Moreover we wanted to investigate the role of the stenosis degree and thus we included patients presenting with total carotid occlusion. We observed that 75% of the strokes had a low initial severity (NIHSS ≤7). However 23% suffered END within the first 72h. Stenosis degree was the main factor associated with a higher initial severity and END risk. Those patients presenting total carotid occlusions carried the highest risk of recurrence (in our cohort). Other related factors were previous transient ischemic attacks, which were associated with a lower severity and a higher risk of END, and initial mean arterial pressure that was associated with an increased risk of END. Finally, the third objective was to study the existence of a biomarker of recurrence for this stroke subtype. For this reason we studied the role of endothelial progenitor cells (EPC), circulating endothelial cells (CEC), plasmatic oxidized-LDL (Ox-LDL), and albuminuria. We found that a low count of basal EPC was associated with a higher risk of new vascular events (i.e. new stroke, myocardial infarction, vascular death or hospitalization due to a vascular disease) within the first 6 months of follow-up. In addition, we found that Ox-LDL and albuminuria were associated with a higher risk of END. Finally, we described that CEC levels were not associated with increased risk of recurrence. Collectively the results presented as part of this thesis conclude that strokes due to CA, and awaiting revascularization, still bear a high risk of recurrence. Early intensive medical treatment and admission in Stroke Units during the first 72h seems advisable. The use of biomarkers could help to select those patients at higher risk of recurrence in order to test new therapies or urgent revascularization procedures, ideally as part of a clinical trial
- …
