20 research outputs found
L’Espill de Jaume Roig: una lectura mèdica
No full textEn moltes ocasions els estudis de l’Espill de Jaume Roig s’han centrat exclusivament en els aspectes misògins de l’obra, la qual cosa ha impedit aprofundir en altres aspectes que, en certa mesura, poden fins i tot alleugerir aquesta càrrega. És per això que ens proposem, en primer lloc, situar l’autor valencià en el nou paradigma teòric de la formació escolàstica, i, en segon lloc, comprovar en quin grau els coneixement teòrics d’aquesta formació, molt presents en l’Espill, contribueixen o no a una relectura menys connotada de l’obra. In many cases, studies on the Espill of Jaume Roig focused exclusively on the misogynist aspects of the work, which has prevented further other aspects that, maybe, may alleviate this burden. That is why we propose, first, to locate the Valencian author on the new theoretical paradigm of scholastic education, and secondly, check the extent to which knowledge of the theoretical training, present in the Espill: that will contribute or not to rreading the work less connoted
Elements of the vegetable world in Matèria de Bretanya
No full textEl món vegetal és un dels aspectes més presents i carregats de significat en Matèria de Bretanya. En aquest article es relacionen, es comparen i s’examinen a fi d’observar la càrrega simbòlica i semàntica que guia el discurs literari: tota una xarxa de sentits que connecten amb la memòria, el record, la imaginació o el simbolisme i que configuren un imaginari propi capaç de despertar les imatges més vives en el lector.The vegetable world is one of the aspects in Matèria de Bretanya [Matter of Britain] that is most present and loaded with meaning. This article details, compares and examines them in order to observe the symbolic and semantic makeup guiding the literary discourse: a whole network of senses that connect to memory, imagination and symbolism, and that make up a unique imaginary landscape capable of creating the most vivid images for the reader.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE; i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]). Ha estat possible gràcies a la concessió d’una ajuda per a la contractació de personal docent investigador en formació de caràcter predoctoral (ACIF/2015/335) del programa VALi+d de la Generalitat Valenciana per a la realització de la tesi doctoral: el canvi lexicosemàntic: una aproximació diacrònica d’acord amb la semàntica i la lexicologia cognitives
Metàfora i Metonímia: Cognició i Aprenentatge
No full textDins el marc teòric de la Lingüística Cognitiva (LC) plantegem una prova per a mesurar en quina mesura els principals mecanismes cognitius que aquesta tendència estudia —la metàfora i la metonímia— són un mitjà facilitador o un entrebanc en l’accés de l’alumne a la informació vehiculada en registre acadèmic. Tanmateix, aquests mecanismes són indestriables dels factors pragmàtics que de manera constant els estimulen: són les necessitats pragmàtiques dels parlants, específiques en cada context, les que motiven uns nous usos de la llengua que poden ser efímers o puntuals o consolidar-se i desembocar en un canvi lexicosemàntic. És per això que tractem d’analitzar els processos inferencials i les implicatures que els alumnes poden abduir gràcies als coneixements enciclopèdics previs, així com a la pròpia experiència individual i col·lectiva del món. En aquest sentit, una anàlisi de la subjectivació inherent a qualsevol manifestació lingüística i de la intersubjectivació necessària perquè puga haver-hi una comunicació efectiva assoleix també un paper central.Within the theoretical framework of Cognitive Linguistics (CL), a test is proposed in order to measure to what extent the various cognitive mechanisms which are studied by CL (metaphor and metonymy are a facilitator or an obstacle for students’ access to information in academic registers. However, such mechanisms may not be separated from the pragmatic factors which are constantly triggering them: it is the speakers’ pragmatic needs, which are context-dependent, which lead to new instances of language use which may be ephemeral, but also become permanent and result in lexical and semantic change. This is why an analysis is attempted of the inferential processes and the implicatures that students may derive thanks to both their previous encyclopedic knowledge, and their own world individual and collective experience. In this respect, a central role is played by an analysis of subjectification inherent to any linguistic instance and of the intersubjectification required for effective communication to take place
Estructura semàntica i gramaticalització del verb posar durant el segle XV
No full textEn aquest article fem una aproximació al verb posar. Analitzem els significats que té al segle XV i els organitzem al voltant de nuclis semàntics. Així mateix, en comprovem la freqüència amb la intenció futura de fer llum en la investigació de l'evolució semàntica d'aquest verb en paral·lel amb les d'uns altres dos semànticament molt propers, metre i ficar. A més a més, destriem quins mecanismes cognitius han possibilitat el Canvi Semàntic (CS) i exposem els principals processos de gramaticalització que documentem en aquest mateix període. L'estudi es basa en l'explotació del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC),2 de què s'han extret els exemples.This paper offers an approach to the verb posar. Attention is paid to the meanings that it had in the fifteenth century, which are organized around semantic fields. Likewise, the verification of its frequency ultimately seeks to shed light on the research that deals with the semantic evolution of this verb in parallel to that of another two semantically very close markers, namely: metre and ficar. Furthermore, our paper identifies the specific cognitive mechanisms which have facilitated Semantic Change (SC) and describes the most important grammaticalization processes –documented in the same aforesaid period. The study is supported on the exploitation of the Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics I Contemporanis (CIMTAC) [Multilingual Computerized Corpus of Old and Contemporary Texts], from which our examples were extracted.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d'Instituts Superiors d'Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE; i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]). Ha estat possible gràcies a la concessió d'una ajuda per a la contractació de personal docent investigador en formació de caràcter predoctoral (ACIF/2015/335) del programa VALi+d de la Generalitat Valenciana per a la realització de la tesi doctoral: el canvi lexicosemàntic: una aproximació diacrònica d'acord amb la semàntica i la lexicologia cognitives
Reseña: Antonio Cortijo Ocaña. Vita coaetanea/A Contemporary Life/Vida coetánea/ Vida coetània. Ramon Llull. (IVITRA Research in Linguistics and Literature 15). Amsterdam: John Benjamins, 2017. 205 pp.
No full text
Estructura semàntica i gramaticalització del verbo posar durant el segle XV.
No full texten aquest article fem una aproximació al verb posar.
Analitzem els signifi cats que té al segle XV i els organitzem al voltant
de nuclis semàntics. Així mateix, en comprovem la freqüència amb la
intenció futura de fer llum en la investigació de l’evolució semàntica
d’aquest verb en paral·lel amb les d’uns altres dos semàn-ticament
molt propers, metre i fi car. A més a més, destriem quins mecanismes
cognitius han possibilitat el Canvi Semàntic (CS) i exposem els principals
processos de gramaticalització que documentem en aquest mateix
període. L’estudi es basa en l’explotació del Corpus Informatitzat Multilingüe
de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC),2 de què s’han
extret els exemplesthis paper offers an approach to the verb posar.
Attention is paid to the meanings that it had in the fi fteenth century,
which are organized around semantic fi elds. Likewise, the verifi cation
of its frequency ultimately seeks to shed light on the research that deals with the semantic evolution of this verb in parallel to that of another two
semantically very close markers, namely: metre and fi car. Furthermore,
our paper identifi es the specifi c cognitive mechanisms which have
facilitated Semantic Change (SC) and describes the most important
grammaticalization processes –documented in the same aforesaid
period. The study is supported on the exploitation of the Corpus
Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC)
[Multilingual Computerized Corpus of Old and Contemporary Texts],
from which our examples were extracted
Mecanismes de cognició en el procés d’aprenentatge del català a la ciutat d’Alacant
No full textEl paradigma teòric de la Lingüística Cognitiva entén la metàfora i la metonímia com a dos dels principals mecanismes cognitius que possibiliten el canvi lexicosemàntic. Més enllà de la consideració tradicional que les ha situades únicament en el discurs literari, la metàfora i la metonímia són ben presents en el discurs quotidià, i hi intervenen tant en el procés de construcció de noves expressions (emissor) com en el de descodificació i assimilació del significat extralingüístic (receptor). Així, doncs, esdevenen mecanismes idonis per a satisfer les necessitats dels parlants, i un punt de partida de la intersubjectivació. En aquest article exposem i analitzem els resultats d’un experiment que ens ha permès comprovar en quina mesura els aprenents de català a la ciutat d’Alacant són capaços d’entendre el significat d’algunes expressions amb projeccions metafòriques i metonímiques pròpies del discurs acadèmic, així com aïllar algunes variables sociolingüístiques que en condicionen el grau d’assoliment.The theoretical paradigm of Cognitive Linguistics regards metaphor and metonymy as two of the most important cognitive mechanisms which make lexico-semantic change possible. Beyond the traditional conception that placed them exclusively in literary discourse, metaphor and metonymy have a strong presence in everyday discourse, both in the process through which new expressions are constructed (emitter) and in the one which leads to the decoding and assimilation of extralinguistic meaning (recipient). Therefore, they arise as suitable mechanisms when it comes to meeting the pragmatic needs of speakers and additionally become an unquestionable starting point for intersubjectivization. The present paper not only reveals but also analyzes the outcomes of an experiment which enabled us to check the extent to which learners of Catalan in Alicante town are capable of understanding the meaning of some expressions with metaphorical and metonymic projections typical of academic discourse, as well as to isolate a number of sociolinguistic variables which determine their level of achievement.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1833)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); “Continuació de la Gramàtica del Català Modern (1601-1833)” (MINECO FFI2016-69694-P); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE; i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]). Aquest estudi ha estat possible gràcies a la concessió d'una ajuda per a la contractació de Personal Docent Investigador en formació de caràcter predoctoral, Programa Vali+d [ACIF/2015/335]
Canvi semàntic i gramaticalització dels verbs metre i posar: un acostament segons la semàntica cognitiva diacrònica
No full textEn aquest estudi s’analitza l’evolució diacrònica dels verbs metre i posar. Més concretament, se’n defineix l’estructura semàntica i els processos de gramaticalització més importants que han experimentat. La investigació tracta un tema nou en la recerca sobre la sintaxi i la semàntica històrica del català i ofereix una resposta a una singularitat d’aquesta llengua dins la major part de les llengües romàniques: el verb metre, ben viu durant el període medieval, experimenta una davallada sobtada des de començaments del segle XV. Alhora, el verb posar, amb uns usos fins aleshores més restringits, comença a assumir-ne els significats. Aquesta tendència no coincideix amb l’observada en llengües veïnes en les quals perviu actualment el verb metre. L’estudi es fonamenta en les dades obtingudes d’un corpus informatitzat, el CIMTAC, que incorpora textos del català antic, modern i contemporani. A l’hora d’estudiar el canvi lingüístic s’han fet servir teories actuals que ofereixen una bona resposta als fenòmens observats. En aquest sentit, s’ha adoptat un marc teòric pres de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions; en concret, s’ha aplicat la Teoria de la Inferència Invitada (Traugott i Dasher 2002; Traugott 2012) i els conceptes de subjectivació (Traugott i Dasher 2002) i intersubjectivació (Narrog 2012; Nuyts 2001; 2005). Així mateix, s’han tingut presents els diferents estudis sobre gramaticalització (Traugott i Trousdale 2013; Lehman 1995, Haspelmath 1998; 2004; Garachana 2015; 2017) i l’auxiliarització dels verbs (Heine 1993; Langacker 1995). Podem sintetitzar les aportacions concretes d’aquesta recerca en les següents: a) Els verbs de moviment bàsics com ara metre i posar, seguint la tendència ja estudiada per Montserrat (2007) amb venir i arribar, són la font conceptual per a la gènesi de perífrasis verbals que expressen nocions aspectuals (com ara el canvi d’estat o la incoativitat), més abstractes i esquemàtiques. b) El triomf de posar sobre metre potser s’ha d’explicar atenent a les restriccions semàntiques i pragmàtiques que pesaven sobre el segon. En un futur caldrà esbrinar la influència que hi pogueren tenir altres sinònims (sobretot, ficar). c) La combinació de les eines teòriques de la Semàntica Cognitiva i la Pragmàtica amb l’anàlisi de l’ús lingüístic reflectit en els corpus textuals digitalitzats és una via d’estudi del canvi lingüístic de molt de rendiment
