488 research outputs found
Biblioteca pública Isabel la Católica
No full text[ES] Proyecto de un edificio para albergar una biblioteca pública en la calle Isabel
La Católica de Valencia. Dentro del solar se pueden diferenciar cinco zonas:
- Un área sensiblemente rectangular, de aproximadamente 30 metros de lado que consta de ocho plantas edificadas.
- Un conjunto de tres áreas anexas de una o dos plantas que definen un espacio interior
- Un espacio libre que cumple la función de calle de uso privativo y que a la vez vincula las distintas partes. Se propone una biblioteca con una capacidad para 200 lectores simultáneos, que pueden venir distribuidos del siguiente modo: salas de biblioteca, zonas de acceso, áreas complementarias polivalentes, zona de administración, depósito y zona de instalaciones.Peidro Alemany, B. (2014). Biblioteca pública Isabel la Católica. https://riunet.upv.es/handle/10251/121195Archivo delegad
Lematització provisional del lèxic de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena (A-F)
No full textPrimera part del repertori lèxic lematitzat de l' obra de sor Isabel de Villena Vita Christi, fet a partir de la recent concordança de l' obra.First part of the lematized lexical repertoire of sor Isabel de Villena 's Vita Christi, based on the work's recent concordance
Teresa de Cartagena i Isabel de Villena: dues escriptores religioses del segle XV cara a cara
No full textEn el context de la tardor medieval, viuen i escriuen dues escriptores ibèriques coetànies particularment interessants tant per les seues trajectòries biogràfiques com per els seus fruits literaris. Es tracta de la castellana Teresa de Cartagena i de la valenciana Isabel de Villena, dues de les poques dones que fan literatura a l’Europa de l’Edat Mitjana. Tant l’una com l’altra són monges i les seues obres respectives entronquen amb gèneres de la literatura espiritual i religiosa de l’època. Sense perjuí d’escriure dins dels paràmetres generals propis dels models literaris que els serveixen de referents, tant Teresa de Cartagena com Isabel de Villena incorporen als seus textos certes singularitats, entre les quals ocupa un lloc rellevant l’evident perspectiva filògina que hi adopten. Aquesta, en puritat, no s’ha d’interpretar com a indici d’un hipotètic posicionament feminista avant la lettre, sinó, més pròpiament, com una estratègia al servei d’un objectiu pragmàtic personal, en el cas de l’autora castellana, o didascàlic, en el de la valenciana. L’acarament dels perfils biogràfics d’aquestes dues autores i de les seues obres respectives ens permet identificar les concomitàncies que les acosten i les diferències que les separen, alhora que entendre millor alguns dels trets més originals dels seus discursos literaris respectius.Two contemporary Iberian women writers live and write in the context of the medieval autumn: the Castilian Teresa de Cartagena and the Valencian Isabel de Villena, two of the few women writing literature in Europe in the Middle Ages. They are particularly interesting both for their biographical trajectories and for their literary fruits. Both are nuns and their respective works refer to genres of the spiritual and religious literature of the time. Without prejudice to writing within the general parameters of the literary models that serve as references, both Teresa de Cartagena and Isabel de Villena incorporate in their texts certain singularities among which the evident philogynous perspective they adopt occupies a prominent place. This, in its purity, should not be interpreted as an indication of a hypothetical feminist positioning avant la lettre, but, more properly, as a strategy at the service of a personal pragmatic objective, in the case of the Castilian author, or didactic, in that of the Valencian. The closeness of the biographical profiles of these two authors and their respective works allows us to identify the concomitances that bring them closer and the differences that separate them, while at the same time allowing us to better understand some of the most original features of their respective literary discourses
The Maria-Eve tandem in the Vita Christi of Sister Isabel de Villena.
No full textLa Vita Christi de sor Isabel de Villena (1497) presenta la biografia
de Jesús i de la seua mare, Maria, com la materialització en la Terra del pla
dissenyat per Déu en el cel per a possibilitar la redempció del gènere humà,
sumit en desgràcia ran de la comissió del pecat original. D’acord amb la tradició
cristiana, Eva en va ser la responsable principal, mentre que, en el pol oposat,
la Verge Maria contribuí de manera decisiva a esmenar-lo en acceptar esdevenir
l’instrument necessari de l’encarnació de Déu en Jesús, perquè amb la seua passió
i mort redimira la humanitat caiguda. En l’obra de sor Isabel l’antítesi entre
aquests dos personatges femenins es difumina de manera notable, mitjançant
el feeling que s’estableix entre les dues dones, ara absolutament compromeses
en la restauració de l’ordre que una d’elles havia trencat temps enrere.The Vita Christi of Sister Isabel de Villena (1497) presents the
biography of Jesus and his mother, Mary, as the materialization on Earth of the
plan designed by God in Heaven to enable the redemption of mankind, sunk in
disgrace as a consequence of original sin. According to the Christian tradition,
Eve was the main person responsible for this, while, at the opposite pole, the
Virgin Mary contributed decisively to amend it when she agreed to become the
necessary instrument of the incarnation of God in Jesus, so that with his passion
and death redeemed fallen humanity. In the work of Sister Isabel, the antithesis
between these two female characters is blurred considerably, through the feeling
that is established between the two women, now absolutely committed to the
restoration of the order that one of them had broken a long time ago.HumanidadesInstitut Isabel de Villena d'Estudis Medievals i Renaixentistes (IVEMIR
Lematització provisional del lèxic de la Vita Christi de sor Isabel de Villena (segona part: G-Z)
No full textSegona part del repertori lèxic lematitzat de l'obra de sor Isabel de Villena Vita Christi, fet a partir de la recent concordanrça de l' obra.Second part of the lematized lexical repertoire of sor Isabel de Villena's Vita Christi, based on the work's recent concordance
The allegory of profane love in the relationship Jesus - Mary Magdalene in sister Isabel de Villena's Vita Christi
No full textEntre els recursos literaris de la Vita Christi de sor Isabel de Villena, ocupen un lloc destacat les al·legories. En uns casos, aquestes es concreten en la representació d'entitats de naturalesa abstracta a través de personatges humans; en altres casos, es materialitzen en passatges més o menys extenses del discurs que adquireixen un significat últim diferent de l'estrictament literal, en virtut de l'analogia existent entre tots dos. Un exemple d'aquest últim tipus d'al·legoria són les nombroses seqüències de l’obra que narren la particular relació espiritual entre Jesús i Maria Magdalena. L’autora construeix aquests passatges amb alguns ingredients propis d'una melodramàtica història sentimental protagonitzada per un home i una dona, que s'enamoren, conviuen, gaudeixen, pateixen, es separen, es retroben i es tornen a separar definitivament.Among the literary resources of Sister Isabel de Villena's Vita Christi, allegories occupy a prominent place. In some cases, these are concretized in the representation of entities of abstract nature through human characters; in other cases, they materialize in more or less extensive passages of discourse that acquire an ultimate meaning different from the strictly literal, by virtue of the analogy existing between the two. An example of this last type of allegory is the numerous sequences in the play that narrate the particular spiritual relationship between Jesus and Mary Magdalene. The author constructs these passages with some ingredients typical of a melodramatic sentimental story starring a man and a woman, who fall in love, live together, enjoy, suffer, separate, reunite and separate once and for all
1487, març 27. Heretament. Girona
No full textJaume Alemany, cavaller de Peralada, fa hereu al seu fill Alemany Alemany en contemplació del seu matrimoni amb Isabel de Biur
El tàndem Maria-Eva en la Vita Christi de sor Isabel de Villena
No full textLa Vita Christi de sor Isabel de Villena (1497) presenta la biografia de Jesús i de la seua mare, Maria, com la materialització en la Terra del pla dissenyat per Déu en el cel per a possibilitar la redempció del gènere humà, sumit en desgràcia ran de la comissió del pecat original. D’acord amb la tradició cristiana, Eva en va ser la responsable principal, mentre que, en el pol oposat, la Verge Maria contribuí de manera decisiva a esmenar-lo en acceptar esdevenir l’instrument necessari de l’encarnació de Déu en Jesús, perquè amb la seua passió i mort redimira la humanitat caiguda. En l’obra de sor Isabel l’antítesi entre aquests dos personatges femenins es difumina de manera notable, mitjançant el feeling que s’estableix entre les dues dones, ara absolutament compromeses en la restauració de l’ordre que una d’elles havia trencat temps enrere
El tàndem Maria-Eva en la Vita Christi de sor Isabel de Villena
No full textLa Vita Christi de sor Isabel de Villena (1497) presenta la biografia de Jesús i de la seua mare, Maria, com la materialització en la Terra del pla dissenyat per Déu en el cel per a possibilitar la redempció del gènere humà, sumit en desgràcia ran de la comissió del pecat original. D’acord amb la tradició cristiana, Eva en va ser la responsable principal, mentre que, en el pol oposat, la Verge Maria contribuí de manera decisiva a esmenar-lo en acceptar esdevenir l’instrument necessari de l’encarnació de Déu en Jesús, perquè amb la seua passió i mort redimira la humanitat caiguda. En l’obra de sor Isabel l’antítesi entre aquests dos personatges femenins es difumina de manera notable, mitjançant el feeling que s’estableix entre les dues dones, ara absolutament compromeses en la restauració de l’ordre que una d’elles havia trencat temps enrere
Protocol and precedences in Vita Christi by Sister Isabel de Villena
No full textEn Vita Christi (1497) de sor Isabel de Villena se otorga una
importancia extraordinaria a los aspectos relacionados con el protocolo y las
precedencias, hasta el punto de convertirse en elementos recurrentes de primer
orden nada superfluos. La clave de ello radica en que el discurso de la obra
refleja un universo ordenancista en el que interactúan personajes de naturaleza
y rango muy diversos: los seres humanos que habitan en la tierra, las almas de
los patriarcas veterotestamentarios que están en el limbo y Dios y las criaturas
angélicas que residen en el cielo, aunque se desplazan con frecuencia a los otros
dos espacios. Los seres celestiales constituyen una suerte de estructura gubernamental que, bajo el mando supremo de un rey, Dios, ejecutan sus decisiones
sobre el destino de los seres de la tierra y del limbo. La autora, aristócrata educada en la corte de la reina María de Castilla antes de profesar como clarisa y, por
tanto, familiarizada desde su infancia con los usos protocolarios de la misma,
metaforiza estos al servicio de la construcción de su universo literario y de sus
objetivos didácticos y devocionales, consciente, además, de que esta estrategia
de transposición simbólica coadyuvaba a optimizar entre sus receptoras modelo
–las religiosas a las que regía como abadesa– la contemplación imaginada, uno
de los fundamentos primordiales de la espiritualidad franciscana.In Vita Christi (1497) by Sister Isabel de Villena, extraordinary
importance is given to aspects related to protocol and precedence, to the point
of becoming recurring elements of the first order that are not superfluous. The
key to this is that the discourse of the work reflects an orderly universe in
which characters of very diverse nature and rank interact: the human beings
who inhabit the earth, the souls of the Old Testament patriarchs who are in
limbo, and God and the angelic creatures that reside in heaven, although they
frequently move to the other two spaces. The celestial beings constitute a kind
of governmental structure that, under the supreme command of a king, God,
executes their decisions regarding the destiny of the beings of earth and limbo.
The author, an aristocrat educated at the court of Queen Mary of Castile before
professing as a Poor Clare and, therefore, familiar since her childhood with
her protocol uses, metaphorizes these at the service of the construction of her
literary universe and its didactic and devotional objectives, aware, furthermore,
that this strategy of symbolic transposition helped to optimize imagined contemplation, one of the primary foundations of Franciscan spirituality, among
its model recipients, the nuns whom it governed as abbess.Humanidade
- …
