176,793 research outputs found
Anàlisi molecular de la mucopolisacaridosi I, la mucopolisacaridosi II i la leucodistròfia metacromàtica en els pacients espanyols
No full text[cat] La mucopolisacaridosi l, la mucopolisacaridosi II i la leucodistròfia metacromàtica sòn tres malalties Iisosòmiques hereditàries. Totes tres són degudes al defecte funcional d'un enzim Iisosòmic que és incapaç de degradar les macromolècules procedents del recanvi cel·lular. Aquests substrats a mig degradar s'acumulen a les cèl.lules i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. Els pacients amb aquestes malalites presenten un curs fatal, amb quadre degeneratiu progressiu sever i, en alguns casos, dismòrfies, alteracions òssies diverses, afectació ocular i organomegàlies.
La mucopolisacaridosi I o malaltia de HurlerlScheie (MPS I; MIM 252800) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim alfa-L-iduronidasa. Aquest enzim participa en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb MPS I presenten hepatoesplenomegàlia, deformitats esquelètiques, trets facials toscos, rigidesa d'articulacions, retard mental, sordesa i opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons d'edat d'aparició dels símptomes: Forma severa o Hurler, forma íntermèdia o HurlerlScheíe i forma lleu o Scheíe.
El gen que codifica per l'alfa-L-iduronidasa (IOUA; EC 3.2.1.76) està localitzat al locus 4p16.3, ocupa 16 kb, té 14 exons i un trànscrit de 2.7 kb que codifica per una proteïna de 653 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit una quarantena de mutacions diferents al gen IOUA i algunes d'elles s'han vist amb certa freqüència. També s'han identificat una trentena de polimorfismes al gen IOUA.
S'han estudiat 27 pacients espanyols amb MPS I; dels 54 al.lels estudiats, en 32 (un 59.3%) s'ha Identificat la mutació W402X, en 5 al.lels (9.3%) s'ha identificat la mutació P533R i en 4 (7.4%) la mutació Q70X. Així doncs, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 76% dels al.lels de la malaltia i un 63% dels genotips, el que fa recomanable començar l'estudi de nous pacients analitzant aquestes tres mutacions. Així mateix, ja anteriorment s'havia descrit que aquestes mutacions estaven associades a la forma severa de la malaltia, i els resultats en pacients espanyols reforcen aquestes observacions.
La mucopolisacaridosi II o malaltia de Hunter (MPS II; MIM 309900) és una malaltia hereditària d'acumulació Iisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim iduronat-2-sulfatasa. Aquest enzim participa també en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia recessiva lligada al cromosoma X. Els pacients amb MPS II presenten una clínica molt similar a la que presenten els pacients amb MPS I, amb l'excepciò que els pacients Hunter no acostumen a presentar opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons l'afectació neurològica: Forma severa, forma intermèdia i forma lleu.
El gen que codifica per l'iduronat-2-sulfatasa (lOS; EC 3.1.6.13) està localitzat al locus Xq28, ocupa 24 kb, té 9 exons i un trànscrit de 2.3 kb que codifica per una proteïna de 550 aminoàcids. Respecte les mutacions descrites al gen lOS, s'ha vist que entre un 15 i un 20% dels pacients presenten grans delecions o reordenaments del gen, respecte les mutacions puntuals fins a l'actualitat se n'han descrit unes dues-centes de diferents. Gairebé totes sòn de caràcter particular, o sigui que cada família presenta una mutació diferent. Els exons que presenten major nombre de mutacions són l'exó III, V, VIII i IX.
S'han estudiat 36 pacients espanyols amb MPS II,4 d'ells (11.1%) presenten una deleció total, parcial o un reordenament del gen, els 32 restants presenten 26 mutacions puntuals diferents, 21 de les quals han estat descrites per primera vegada. Totes les mutacions puntuals s'han identificat en una sola família a excepció de les mutacions G374G i R443X que s'han identificat en tres pacients cada una, i la R468Q que s'ha identificat en dos pacients. Això mostra que en aquesta malaltia existeix una gran heterogeneïtat al•lèlica. Els exons que presenten més mutacions als pacients espanyols són el VIII i el IX. L'existència d'aquesta gran heterogeneïtat genètica en aquesta malaltia dificulta el poder establir una correlació genotip-fenotip, sols els pacients que presenten grans delecions o reordenaments del gen s'ha vist que presenten sempre la forma severa de la malaltia.
El fet que cada pacient í cada família presenti una mutació diferent fa difícil el poder establir una estratègia de recerca de mutacions, ja que cada nou cas comporta l'estudi del gen sencer, és per això que es considera que una bona estratègia de cara al diagnòstic de les familiars femenines dels nous pacients és l'estudi indirecte per marcadors polimòrfics intra i/o extragènics propers al gen.
La leucodistròfia metacromàtica (LOM; MIM 250100) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim arilsulfatasa A que afecta el metabolisme de la mielina. Aquest enzim participa en la degradació dels sulfolipids gaiactosil sulfat (o cerebròsid sulfat) i lactosil sulfat. La seva deficiència provoca l'acumulació en la substància blanca del sistema nerviós central i als nervis perifèrics d'aquests substrats a mig degradar i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb LDM presenten desmielinització progressiva, atrófia óptica, demència i moren en estat decerebrat. Els pacients es classifiquen en tres formes segons l'edat d'aparició dels slmptomes: Forma infantil, forma juvenil i forma adulta.
El gen que codifica per l'arilsulfatasa A (ARSA; EC 3.1.6.8) està localitzat al locus 22q13.31-qter, ocupa 3.2Kb, té 8 exons i un trànscrit de 2.1Kb que codifica per una proteïna de 507 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit unes setenta mutacions diferents al gen ARSA, algunes d'elles amb certa freqüència a diferents poblacions i tambè s'han identificat nou polimorfismes diferents.
S'han estudiat 20 pacients espanyols amb LDM i s'han identificat 18 mutacions diferents en els 40 al.lels analitzats, de les quals 12 són mutacions descrites per primera vegada. Aixl mateix s'han identificat tres nous polimorfismes. De les 18 mutacions identificades, tres d'elles s'han trobat amb certa freqüència en la Nostra població. Aquest és el cas de la mutació IVS2+1G -> A que s'ha identificat en 10 dels 40 al.lels (25%), la mutació D255H que s'ha identificat en 7 dels al.lels (17.5%) i la mutació nova T3271 que s'ha identificat en 4 al.lels més (10%). Aixi, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 52.5% dels al.lels LDM. Aixi mateix s'ha pogut veure per estudi d'haplotips que aquestes mutacions freqüents estan cada una d'elles en desequilibri de lligament amb un determinat haplotip, el que indicaria un possible origen únic per cada d'aquestes mutacions. Anteriorment s'havia observat que la mutació IVS2+1 G -> A estava associada a la forma infantil de la malaltia, els resultats en pacients espanyols recolzen aquesta observació i, d'altra banda, és la primera vegada que s'estableix la correlació entre la mutació D255H i la forma infantil de la malaltia. També s'ha pogut observar que existeix una correlació clara entre l'activitat enzimàtica i ia clinica dels pacients.
Aixi doncs, en aquesta malaltia, ès recomanable iniciar l'estudi dels nous pacients analitzant les tres mutacions freqüents IVS2+1G-> A, D255H i T3271.[eng] Mucopolysaccharidosis I (MPS I, M/M 252800), mucopo/ysaccharidosis II (MPS II, MIM 309900) and metachromatic leukodystrophy (MLD, M/M 250100) are three hereditary Iysosomal storage diseases due to the deficiency of a Iysosomal enzyme. We have studied the genes codifying the defective enzymes in the Spanish patients.
MPS / is an autosomal recessive disease. We studied 27 patients. We identified mutation W402X in 59.3% of MPS I alleles, mutation P533R in 9.3% and mutation Q70X in 7.4%. We cover 76% of the alleles and 63% of the genotypes with the analysis of these three mutations. Correlation between these three mutations and the severe form of the disease seen in the Spanish patients agrees with previous results in other populations.
MPS II is an X-Iinked recessive disease. We studied 36 patients. Four patients had a total or partial deletion or a rearrangement of the gene. These gene alterations are related with the severe form of the disease. The rest of the patients presented with a particular point mutation, showing the existence of a high genetic heterogeneity in this disease. Such heterogeneity would difficult the routine molecular diagnosis, although it remains as the best issue for detection.
MLD is an autosomal recessive disease. We studied 20 patients. Mutation IVS2+1G -> A was identified in 25% of the alleles. This change is associated with the late-infantile form of the disease. Mutation D255H was identified in 17.5% of the alleles and for the first time we have established a c1ear correlation between this mutation and MLD severe forms. The newly identified mutation T3271 was found in 10% of the alleles.
Analysis of these three mutations allows to cover 52.5% of the mutated alleles. Haplotype analyses showed that these three frequent mutations might have a unique origin
Model normal: distribució mitjana mostral, teorema del límit central i distribucions t-Student, Xi2 i F
No full textLesson of the subject Theory of Statistics on the Normal Model. The sampling mean distribution, the central limit theorem, the t-Student and Xi2 and F distributionsLliçó de l'assignatura Teoria d'Estadística sobre el Model normal. La distribució mitjana mostral, el teorema del límit central, les distribucions t-Student i Xi2 i F7874.mp4
7874.mp
The synergetic effect of selenium or zinc oxide nanoparticles with chromium on mitigating thermal stress for sustainable production and improving antioxidant capacity and inflammatory cytokines of growing rabbits
No full textThis study was conducted to evaluate the impacts of selenium nanoparticles (SeNPs), zinc oxide nanoparticles (ZnONPs), and a combination of SeNPs and chromium (Cr) or ZnONPs and Cr on growth, caecal microbiota, antioxidant capacity in blood and liver tissue, and inflammatory cytokines in heat-stressed rabbits. A total of 100 newly weaned APRI rabbits were randomly divided into five homogeneous groups. A basal diet containing no feed additives (0 g per kg diet) was given to the first group, and the second, third, fourth, and fifth groups were given a diet supplemented with 0.3 mg SeNPs, 20 mg ZnONPs, 0.3 mg SeNPs and 1.5 mg Cr, and 20 mg ZnONPs and 1.5 mg Cr per kg diet, respectively. At 10 and 14 weeks of age, the live body weight (LBW) of rabbits was higher (P < 0.05) in all treatments, while LBW at 10 weeks of age was higher (P < 0.05) in combination groups. All treatments increased daily body weight gain in the age intervals of 6-10 and 6-14 weeks (P<0.05). Daily body weight gain was increased (P < 0.05) in combination groups at the age interval of 6-10 weeks. Feed intake was only increased for rabbits in the ZnONP-Cr group at age intervals of 10-14 weeks. The feed conversion ratio was significantly improved in all treatments at 6-10 and 6-14 weeks of age compared to the control. Haemoglobin was increased (P<0.05) in diets supplemented with ZnONPs and SeNP-Cr or ZnONP-Cr combinations. The platelet count was only increased (P < 0.05) by the ZnONP-Cr combination compared to other groups. Serum total proteins, total antioxidant capacity, superoxide dismutase, glutathione peroxidase, IgA, IgM, nitric oxide, and lysozyme were increased, while serum total cholesterol and triglycerides, alanine transaminase, malondialdehyde, myeloperoxidase, tumour necrosis factor (TNF-alpha), and interleukin 4 (IL-4) were reduced by all treatments. The total antioxidant capacity in liver tissue was higher, and malondialdehyde was lower in all treatment groups. Albumin was significantly increased, while glucose, creatinine, and urea were significantly decreased in response to ZnONPs and SeNP-Cr or ZnONP-Cr combinations compared with the other groups. Dietary addition of SeNPs-Cr or ZnONPs-Cr significantly reduced interferon-gamma (IFN-gamma) concentration. The caecal activity was increased, while the Escherichia coli (E. coli) count decreased considerably in all treatments compared to the control. In conclusion, SeNPs or ZnONPs with chromium as trace elements of growing rabbits can be recommended as an effective intervention to mitigate the negative impacts of heat stress (HS) by enhancing growth performance, promoting metabolic processes, and boosting immunity
Estudi de la longevitat i la supervivència fins al deslletament en bovins de muntanya de la raça Bruna dels Pirineus
No full textDescripció del recurs: 4 setembre 2006Consultable des del TDXEls caràcters amb major importància econòmica en el sistema de producció de la raça Bruna dels Pirineus són: interval entre parts, prolificitat, longevitat de les vaques, supervivència del vedell fins a l'escorxador, pes al deslletament, creixement durant l'engreix i conformació de la canal. Dins d'aquests, la longevitat de les vaques es una qualitat desitjable, ja que la seva millora permetria disminuir els costos de reposició i augmentar el percentatge de vaques en edats més productives. La supervivència dels vedells fins al deslletament incrementa els ingressos per la venta dels vedells i redueix significativament els costos. L'objectiu d'aquest treball es l'estudi dels factors que afecten la longevitat de les vaques de carn de la raça Bruna dels Pirineus i la supervivència dels seus vedells fins al deslletament mitjançant tècniques d'anàlisi de supervivència. El primer capítol és una revisió bibliogràfica que dóna una visió general de la situació i l'evolució de les tècniques d'anàlisi de supervivència en la seva aplicació a la producció animal. El segon capítol és l'anàlisi dels factors que influeixen la longitud de la vida productiva i les taxes de reposició de les vaques. La mitjana de la longitud de la vida productiva és aproximadament de 9 anys, que implicaria una taxa de reposició anual del 11%. Utilitzant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de reforma diaria augmenta amb edats al primer part tardanes, dificultats de part creixents, pesos al naixement dels vedells molt grans, guanys de pes fins al deslletament dels vedells molt petits i intervals entre parts molt llargs. A més, aquest increment també depèn de la seqüència de valors per a la mateixa variable en els parts previs. Una major taxa d'eliminació diària incrementa les taxes de reposició anuals, encara que la pèrdua de productivitat al reduir-se el percentatge de vaques en edats més productives no és molt important. El tercer capítol s'ha dedicat a l'anàlisi dels factors genètics i ambientals que afecten la supervivència dels vedells fins al deslletament, que és del 96.9%. Usant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de mortalitat diària no és constant durant tota la lactació sinó dins d'uns d'intervals: es major les primeres dos setmanes, disminueix les dos següents i a partir del mes de vida es gairebé negligible. Aquesta taxa s'incrementa per als vedells nascuts en la segona part del període de parts (de principis de març a agost), fills de mares joves, amb dificultat de part alta i amb pes al naixement petit. En el pla genètic, malgrat que el valor estimat de la variància genètica additiva sota un model pare és relativament alta (0.3), l'heretabilitat del caràcter al deslletament és només del 0.037. Finalment, el quart capítol és una validació per simulació d'un mètode aproximat amb dos passos per estimar correlacions genètiques entre caràcters lineals i de supervivència per a la seva aplicació a l'avaluació genètica. En el primer pas s'estimen les variàncies additives i es fa l'avaluació genètica de cada caràcter per separat amb el model univariant ideal per obtenir els pseudo-registres per cada caràcter i els seus pesos. En el segon pas, aquests registres s'utilitzen en l'avaluació genètica conjunta de los tres caràcters mitjançant la utilització de models lineals i mètodes de tipus BLUP y REML en la valoració genètica i l'estimació dels components de variància. El promig de les correlacions genètiques i les precisions obtingudes de les dades simulades confirma la validesa del procediment per a estimar correlacions genètiques en un ampli ventall de situacions (diferents correlacions genètiques, heretabilitats i nivells de censura).The most economically important traits in the production system of the Bruna dels Pirineus beef breed are: calving interval, prolificity, cow longevity, calf survival until sale, weaning weight, growth rate during fattening and carcass conformation. Within these, cow longevity is a desirable quality, because its improvement would allow to reduce the replacement costs and increase the percentage of cows in more productive ages. Calf survival up to weaning increases the incomes from calf sales and reduce significantly the costs. The aim of this work is to study the factors that afect longevity of Bruna dels Pirineus beef breed cows and survival up to weaning of its calves using survival analysis techniques. The first chapter is a bibliographic revision that gives a general view of the situation and evolution of survival analysis techniques in its application to animal production. The second chapter is the analysis of factors that influence cow's length of productive life and replacement rates. The average length of productive life is approximatelly of 9 years, which implies an annual replacement rate of 11%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily culling rate increases with late ages at first calving, increasing calving difficulties, very large calf birth weights, very small weight gains until weaning and very long calving intervals. Furthermore, this increase also depends on the sequence of values of the variable in previous calvings. A higher daily culling rate increases the annual replacement rates, in spite of the loss in productivity by reducing the percentage of cows in more productive ages is not very important. The third chapter analyses the genetic and environmental factors that afect calf survival up to weaning, which is 96.9%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily mortality rate is not constant during all the lactation but within intervals: is higher during the first to weeks, diminishes the next two weeks and after the first month of life is nearly depreciable. This rate increases for calf born in the second part of the calving period (from the beginning of march to august), born from young cows, with high calving difficulty and small birth weight. From a genetic point of view, despite the additive sire variance is relativelly high (0.3), the heritability of the trait at weaning is only 0.037. Finally, the fourth chapter is a validation via simulation of an approximate two-step approach to estimate genetic correlations between survival and linear traits for its aplication to genetic evaluation. In the first step, additive variances are estimated and a genetic evaluation is done separatelly for each trait with its ideal univariate model to obtain the pseudo-record for each animal and its weight. In the second step, these pseudo-records are used in the joint genetic evaluation of all traits using linear models and BLUP and REML methods in the genetic evaluation and the variance components estimation. The mean of the genetic correlations and accuracies obtained in simulated data confirmed the suitability of the approach to estimate genetic correlations in a wide range of situations (different genetic correlations, heritabilities and censoring levels)
Aplicación de CRISPR en la edición de células T para el tratamiento de pacientes con cáncer
No full textTreball Final de Grau en Medicina. Codi: MD1158. Curs acadèmic: 2020/2021La tecnología CRISPR-Cas es una potente herramienta molecular que permite editar el genoma de forma
simple y específica. Su aplicación en el ámbito de la inmunoterapia ha permitido optimizar la función de las
células T humanas para combatir el cáncer. Esta revisión sistemática planteó como principal objetivo
comprobar la seguridad, viabilidad y eficacia de la terapia con células T genéticamente modificadas
mediante CRISPR-Cas, en pacientes con cáncer refractario. Para ello, analizamos los dos primeros ensayos
clínicos llevados a cabo con esta técnica, ambos en fase I. Los artículos fueron extraídos de la base de datos
Pubmed y la metodología empleada sigue las pautas establecidas por el manual Cochrane 5.1.0. Los efectos
adversos reportados en ambos estudios fueron escasos y reversibles. Por otro lado, la eficiencia de edición
genética se demostró mediante una baja frecuencia de eventos “off-target”, término utilizado para designar
la aparición de mutaciones no deseadas. Por último, la persistencia in vivo de las células T editadas, fue
prolongada. En cuanto a la eficacia antitumoral, cabe señalar que se logró la estabilidad de la enfermedad
en algunos pacientes durante un período limitado de tiempo, pero ninguno de ellos mostró una regresión
tumoral significativa. Concluimos que la aplicación de células T editadas con CRISPR es segura y viable.
Sin embargo, se necesitarán próximos estudios para determinar su eficacia.CRISPR-Cas technology is a powerful molecular tool providing a simple and promising way of genome
editing. Its application in immunotherapy field enables to optimize the function of human T cells to fight
cancer. The primary aim of this systematic review was to check safety, feasibility and efficacy of CRISPRCas edited T cells therapy in patients with refractory cancer. Therefore, the first-in-human phase I clinical
trials using this technology have been evaluated. Articles were extracted from Pubmed database, and the
methodology employed follows Cochrane Handbook 5.1.0 guidelines. The adverse events reported in both
studies were rare and reversible. On the other hand, editing efficiency was shown by the low frequency of
“off-target” events, term used to designate the occurrence of unwanted mutations. Finally, in vivo
persistence of edited T cells was stable in the long-term. Regarding antitumor efficacy, it should be noted
that some patients achieved disease stability during a limited period of time, but none of them showed a
significant tumor regression. We conclude that CRISPR-edited T cells technique is safe and feasible.
Nevertheless, further studies would be needed to establish its efficac
El dibuix espontani i l'elecció del color en infantil, com a mitjà d'expressió d'emocions
No full textTreball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Infantil. Codi: MI1040. Curs acadèmic: 2016/2017Aquest estudi parteix d’una proposta de treball experimental. Dirigit a l’alumnat de 3-4 anys. Donant
molta importància a respectar i estimular el dibuix espontani i l’elecció del color en les aules d’infantil
com a mitjà d’expressió lliure de sentiments, temors i desitjos. Aprendre a mirar, conéixer,
emocionar-se, sorprendre i entendre la narració que mostra la grafia del dibuix; per tal d’aconseguir
indagar en les claus que porten als xiquets a construir un univers propi amb la representació i el
pensament intuïtiu que es dóna l’espontaneïtat del llenguatge artístic. Així, conéixer les curiositats
d’aquest llenguatge, ja que és la condició indispensable per a orientar i guiar adequadament als
menors en el seu aprenentatge. Per aquest motiu, es va realitzar una pràctica sobre el dibuix lliure
i la tria de colors (d’un dia solejat i un dia núvol), per tal de conéixer les peculiaritats d’aquest
llenguatge icònic i les relacions empíriques, les quals considere indispensable per poder ajudar i
intervindré adequadament amb l’alumnat que no vulga o no sàpiga expressar-se mitjançant la
paraula (retard del ritme) i sí amb el disseny.
Finalment, comentar que considere aquest treball una eina molt útil i que es pot adaptar a qualsevol
aula. A més, he descobert una experiència enriquidora, perquè he aconseguit ampliar els meus
coneixements sobre el llenguatge icònic i semàntic dels menors necessaris per a elaborar un treball
d’aquestes característiques.This study begins with the proposal of and experimental job. It is addressed to students from 3 to 4
years old. Giving relevancy to the respect and stimulate the spontaneous drawing and the choice of
the colour in the children´s classrooms as a mean of expression, free of feelings, fears and wishes.
Learn to look, to know, to get excited, to get surprised and to understand. The story that shows the
design of drawing to investigate the keys that give the children all possibilities to build their own
Universe with the representation and the intuitive thinking that brings them the artistic language.
Thereby, to know the curiosities of this language, since it is a necessary condition to guide properly
to minors in their learning. For this reason, it is done a practice about the free drawing and the choice
of colours (from 1 sunny day to another cloudy day), to learn the peculiarities of this iconic language
and the empirical relation that I consider necessary to give a help and to join in properly with the students that don´t want or don´t know how to express themselves through the words (delay of rithm)
but with the design.
Finally, I would like to mention that I consider this job very useful and adaptable to any classroom.
Furthermore, I discovered an enriching experience because I have increased my knowledges of an
iconic and semantic language for a child, both necessary to elaborate an studio as the present one
Heterogeneous and tissue-specific regulation of effector T cell responses by IFN-gamma during Plasmodium berghei ANKA infection.
No full textIFN-γ and T cells are both required for the development of experimental cerebral malaria during Plasmodium berghei ANKA infection. Surprisingly, however, the role of IFN-γ in shaping the effector CD4(+) and CD8(+) T cell response during this infection has not been examined in detail. To address this, we have compared the effector T cell responses in wild-type and IFN-γ(-/-) mice during P. berghei ANKA infection. The expansion of splenic CD4(+) and CD8(+) T cells during P. berghei ANKA infection was unaffected by the absence of IFN-γ, but the contraction phase of the T cell response was significantly attenuated. Splenic T cell activation and effector function were essentially normal in IFN-γ(-/-) mice; however, the migration to, and accumulation of, effector CD4(+) and CD8(+) T cells in the lung, liver, and brain was altered in IFN-γ(-/-) mice. Interestingly, activation and accumulation of T cells in various nonlymphoid organs was differently affected by lack of IFN-γ, suggesting that IFN-γ influences T cell effector function to varying levels in different anatomical locations. Importantly, control of splenic T cell numbers during P. berghei ANKA infection depended on active IFN-γ-dependent environmental signals--leading to T cell apoptosis--rather than upon intrinsic alterations in T cell programming. To our knowledge, this is the first study to fully investigate the role of IFN-γ in modulating T cell function during P. berghei ANKA infection and reveals that IFN-γ is required for efficient contraction of the pool of activated T cells
Narrativa audiovisual i cinema d'animació per ordinador
No full text[cat] Aquesta tesi doctoral estudia les relacions entre la narrativa audiovisual i el cinema d'animació per ordinador i fa una anàlisi al respecte dels llargmetratges de Pixar Animation Studios compresos entre 1995 i 2006.[eng] This doctoral thesis studies the relations between the audio-visual narrative and the computer animation and makes an analysis of the full-lenght films of Pixar Animation Studios since 1995 to 2006.</I
Pot afectar el canvi climàtic el cicle biològic de l'aranya roja en cítrics amb diferent resposta a la seua infestació?
No full textTreball Final de Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural. Codi: AG1042. Curs: 2013/2014Els cítrics es cultiven a la major part de les regions tropicals i subtropicals del planeta, i són els fruiters amb major producció mundial. Espanya és un dels països productors de cítrics més destacats. L’any 2012 va ser el segon cultiu amb més superfície destinada a la seua producció, amb 317.505 ha i el primer en producció, amb 5.736.197 t . Aquestes dades fan que Espanya siga el primer productor de cítrics de la Unió Europea, el sisè productor mundial de taronges i el segon de mandarines al 2012 . La principal regió citrícola és la Comunitat Valenciana, tant per superfície dedicada al cultiu 170.843 ha, com per producció amb 3.168.550 t . En el cultiu dels cítrics, les plagues representen un aspecte de màxim interès ja que la rendibilitat de les explotacions citrícoles pot veure-se’n molt reduïda. El seu control, en la citricultura espanyola, representa entre el 30 i el 35% dels costos mitjans de cultiu. Tetranychus urticae Koch (Acari: Tetranychidae) és una de les quatre plagues clau dels cítrics encara que s’ha descrit en més de 1000 hostes diferents i pot establir-se en més de 150 hostes d’interès econòmic. L’aranya roja segueix una estratègia reproductiva de tipus “r”: amb un gran potencial biòtic, taxa de desenvolupament ràpida, cicle de vida curt, gran capacitat per localitzar hostes i dispersar-se ràpidament. Per aquesta raó, és considerat el tetraníquid més perjudicial a nivell mundial. La seua incidència en cítrics se centra especialment en cultius de clementí (Citrus reticulata Blanco) i llima (Citrus limon L.). L’alimentació de T.urticae en fulles provoca taques cloròtiques que disminueixen l’activitat fotosintètica, i si es combina amb estrès hídric, pot dur a defoliacions elevades. No obstant, les principals pèrdues
econòmiques es produeixen pels danys ocasionats en fruits durant l’època estival. En aquest període, els àcars migren de les fulles als fruits, i en alimentar-se’n causen taques de color fosc a les zones estilar i peduncular. Les poblacions d’aranya roja s’han controlat tradicionalment mitjançant el control químic amb l’aplicació de tractaments fitosanitaris. No obstant, actualment es dóna prioritat al control biològic sobre el químic. Amb l’aplicació de la Directiva 2009/128/CE del Parlament Europeu del Consell del 21 d’octubre de 2009, que obliga a l’aplicació dels principis de la gestió integrada de plagues (GIP), des del 16 de gener de 2014, s’ha de prioritzar tots els mètodes no químics de control
- …
