271 research outputs found
Characterization of Multi-Phase Fluid Displacement in Porous Media during Drying by means of X-Ray Micro Computed Tomography
No full textLo spostamento del fluido in mezzi porosi durante la lenta essiccazione in atmosfera controllata viene esplorato a livello dei pori, utilizzando la tecnica della micro tomografia computerizzata a raggi X. A tal fine, un corpo campione regolare, poroso e di dimensioni micro-metriche, che presenta una struttura dei pori e una bagnabilità predefinite, è concepito e prodotto sulla base di una serie di esperimenti preliminari. Dopo l’infusione con acqua distillata, viene studiato il comportamento di essiccazione del campione in atmosfera controllata. Successivamente viene definita e condotta una serie di esperimenti tomografici e vengono valutati i dati risultanti.
Un punto focale principale è l’ottimizzazione dell’intera catena del processo di acquisizione dei dati tomografici ad alta risoluzione. Questo include la preparazione del campione, la definizione dei parametri di scansione, gli approcci di ricostruzione, così come l’elaborazione e la segmentazione delle immagini. Un approccio sistematico in tutti questi settori fornisce una visione d’insieme delle lacune esistenti e delle potenzialità ancora non sfruttate della tomografia micro computata a raggi X come strumento per studiare i processi di essiccazione a livello dei pori.
Il secondo punto focale principale è la segmentazione dei dati e il contenuto informativo dei dati segmentati relativi agli eventi di spostamento dei fluidi a livello dei pori durante l’essiccamento.
I modelli di rete dei pori vengono estratti e trasmessi, in combinazione con i dati valutati, a progetti di ricerca correlati sulla simulazione e la visualizzazione per ulteriori usi e scopi di validazione.Fluid displacement in porous media during slow drying in controlled atmosphere is explored on the pore-level, by using the technique of X-ray micro computed tomography. To this end, a regular, porous sample body of micro-metric dimensions, which exhibits a predefined pore structure and wettabilty, is conceived and produced on basis of a set of preliminary experiments. After infusion with distilled water, the drying behavior of the sample in a controlled atmosphere is investigated. Subsequently a set of tomographic experiments is defined and conducted, and the resulting data is evaluated.
One main focus point is set on the optimization of the whole process chain of acquiring high-resolution tomographic data. This includes the sample preparation, definition of scanning parameters, reconstruction approaches, as well as image processing and segmentation. A systematic approach in all of those domains provides insight into the existing shortcomings and the existing, as well as the yet untapped potential of X-ray micro computed tomography as a tool to investigate drying processes on the pore-level.
The second main focus point is set onto the segmentation of the data and the information content of the segmented data regarding pore-level fluid displacement events during drying.
Pore network models are extracted and relayed in combination with the evaluated data to related research projects on simulation and visualization for further usage and validation purposes
Camineu cap als cims, arbres immòbils... Joan Maragall llegit per Miquel Martí i Pol
No full textL’estudi de l’obra poètica de Miquel Martí i Pol i de la seva documentació personal, cedida a la Diputació de Barcelona i dipositada a la Biblioteca Bac de Roda, continua oferint als seus lectors i als estudiosos de la literatura i la cultura catalanes la possibilitat d’eixamplar els coneixements sobre el pensament estètic i sobre la trajectòria personal i literària del poeta de Roda de Ter. Aquest article pretén fer públic un poema inèdit de Miquel Martí i Pol trobat en el seu fons personal i, alhora, reflexionar sobre la influència o el ressò maragallià en la seva producció poètica de joventut
Joan Maragall per a infants i joves o com reinventar un clàssic
No full textEstudiar l’obra de Joan Maragall que s’ha publicat per a nens i joves no només vol dir conèixer els poemes i proses que han semblat oportuns per a aquests lectors, sinó que suposa entendre les circumstàncies històriques i culturals que han empès l’aparició dels llibres, els elements que acompanyen el text literari de cada volum –com ara la il·lustració, la tipografia o les activitats didàctiques– i els criteris de selecció i ordenació dels escrits. Amb el sistema d’anàlisi de llibres infantils i juvenils de Gemma Lluch i Margarida Prats, es poden desambiguar tots aquests factors per conèixer l’abast i característiques d’uns títols per a joves que en realitat compten amb textos que no estaven destinats originalment a ells
Les traces de Maragall en alguns cants contemporanis. Transposició, paròdia i subversió
No full textL’objectiu d’aquest article és demostrar que la recepció activa de l’obra poètica de Joan Maragall va més enllà de la mera citació o reivindicació d’una tradició. A través d’alguns cants espirituals –emmarcats en el que anomenarem gir postmodern– com ara els de Susanna Rafart, Jacint Sala, Enric Casasses i Sebastià Alzamora, ens disposem a explorar com l’hipotext maragallià forma part del procés de significació d’aquestes composicions i n’és, al seu torn, espai per on circularà l’afirmació de la incompleció del subjecte líric. Ens servirem de les eines metodològiques i teòriques que ofereix la intertextualitat i els discursos retoricopoètics de l’alteritat, per analitzar com, en l’absorció i torsió del «Cant espiritual» de Maragall, els poetes instal·len unes noves coordenades per expressar la relació del jo amb la paraula poètica, la realitat i una existència buida de transcendència
Joan Maragall i Víctor Català, des del seu epistolari (1902-1911)
No full textLa intenció d'aquest article és analitzar la correspondència que Joan Maragall i Víctor Català van mantenir entre el 1902 i el 1911: per quin motiu s'inicia aquest epistolari, quin és el tema principal de les cartes, el mestratge de Maragall, com a crític i poeta, en l'escriptora; el posicionament estètic totralment diferent d'aquests escriptors davant l'obra literària. This article wants to analyze the letters between Joan Maragall and Víctor Català during ten years, 1902-1911: what is the reason of these letters, what is the main issue of the letters, the mastery of Maragall, as a critic and poet, in the writer; how these writers see the literary work in a different way
Maragall , corresponsal d'Enric de Fuentes i Diego Ruiz: dues cares del mestratge literari
No full textAquest article reconstrueix el grau d’intervenció de Joan Maragall en l’edició de Romàntics d’ara (1906), d’Enric de Fuentes, i de Contes d’un filòsof (1908), de Diego Ruiz, a la Biblioteca Joventut, a partir de les cartes que el poeta va intercanviar amb tots dos corresponsals. Aquestes ens mostren la cara i la creu del mestratge de Maragall (la tutorització i la complicitat, en el cas de Fuentes, i la impermeabilitat als consells, en el de Ruiz) i posen sobre la taula més exemples de la incapacitat de professionalització dels escriptors modernistes. This paper rebuilds the degree of participation of Joan Maragall in the edition of Romàntics d’ara (1906), by Enric de Fuentes, and of Contes d’un filòsof (1908), by Diego Ruiz, in the Biblioteca Joventut, from the letters that the poet exchanged with these two correspondents. They show us the heads and tails of the Maragall’s mastery (the tutelage and complicity, in the case of Fuentes, and the impermeability to the advice, in the case of Ruiz) and bring up more exemples of the inability of professionalism of the modernist writers
Joan Maragall i Joaquim Ruyra: diàleg poètic i amistat
No full textAquest article analitza la relació entre Joan Maragall i Joaquim Ruyra a partir de l'epistolari conservat (1904-1907) i dels textos que s'hi relacionen. En la primera part s'hi descriuen algunes de les fites que es produeixen abans i després del període epistolar. S'hi mostra l'amistat, la complicitat i el mutu reconeixement. També ho indica el fet que el 1912 Ruyra escrivís el pròleg a la primera edició de les obres de Maragall per desig explícit de Clara Noble. La segona part presenta la discussió sobre la recepció d'El país del pler (1906) i el pròleg en què Ruyra argumentava i defensava el seu poema. El text va entusiasmar Maragall i va originar l'exposició del concepte de creació poètica: «la paraula viva» vs «l'estètica de la sensació». This article analyzes the relationship between Joan Maragall and Joaquim Ruyra from the correspondence that has been preserved (1904-1907) and its related texts. The first part describes some of the milestones that are produced before and after the epistolary period. It shows friendship, complicity and mutual recognition. It is also indicated by the fact that in 1912 Ruyra writes the prologue to the first edition of the works of Maragall for explicit desire of Clara Noble. The second part presents the discussion about the reception of "El país del pler" (1906) and the prologue in which Ruyra argued and defended his poem. The text delighted Maragall and originated the exposure of the concept of poetic creation: "the living word" vs «the aesthetic of the sensation»
Polimorfisme morfològic en la poesia i el teatre de Joan Maragall: el cas de les marques de present i d'imperfet de subjuntiu
No full textMaragall va escriure la seua obra en un període en què el català parlat a Barcelona, del qual tenim una descripció a l’Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), de Fabra, es distanciava força del català acadèmic que prescrivien els gramàtics més influents del s. XIX, de Ballot a Bofarull. Un dels aspectes en què l’evolució de la llengua havia generat més polimorfisme era la flexió verbal i, en particular, la conjugació del mode subjuntiu. En aquest article descrivim i analitzem els usos de les marques morfològiques de present de subjuntiu (PS) i d’imperfet de subjuntiu (IS) en l’obra en vers de Maragall, a partir del buidatge del volum I de la nova edició crítica de les obres completes, Poesia i teatre. En el PS conviuen els morfs /i/ (torni), /a/ (puga), /ia/ (mòria) i Ø (guard), i en l’IS, /s/ (fos), /se/ (haguesse) i /ɾa/ (manara) a les persones 1 i 3, i /se/ (sabesses) i /si/ (estiméssiu) a les persones 2, 4, 5 i 6. Malgrat algunes vacil·lacions, que reflecteixen les que es produïen en el català central de l’època, la distribució d’aquestes marques no és aleatòria, sinó que revela certs usos del poeta sostinguts amb prou constància, a més de la seua capacitat de recórrer a formes desusades en el barceloní del seu temps quan se’n pot beneficiar per a ajustar el recompte sil·làbic d’un vers al metre de la composició o per a fer-lo rimar
Joan Maragall i Josep Palau i Fabre: de la paraula viva a la paraula vivent
No full textJosep Palau i Fabre (1917- 2008) és un lector atent i un estudiós profund de Joan Maragall: posa l'obra de Maragall a la base de la pròpia obra literària i en fa substrat ineludible. En concret, fa seva la teoria de la paraula viva i la porta a la pràctica, però també hi troba alguna important limitació; aleshores, com a creador, prova d’assumir aquesta limitació amb la intenció de dur la poètica maragalliana a un possible estadi següent. Constitueix un exemple d’aquesta dinàmica el recorregut que va del «Cant espiritual» (1910) de Maragall al «Cant espiritual» (1950) de Palau i Fabre
- …
