1,720,955 research outputs found
Estudi de factibilitat d'augmentar la capacitat de la línia C-1 de Rodalia al Maresme
No full textEl transport ferroviari representa un dels principals modes de transport públic d’accés i
sortida a Barcelona. A la comarca del Maresme, aquest servei el dóna la línia C-1 de
Rodalies - Renfe (R-1), una línia que discorre paral·lela entre la costa i la N-II i que
uneix Barcelona amb Blanes i amb Maçanet passant per Mataró.
Les pròpies dades de Renfe mostren un preocupant descens dels nivells de qualitat
del servei, en general comú a tot el nucli de Barcelona però també particularment
rellevant a la línia del Maresme. L’anàlisi en detall de la càrrega dels trens i de la
capacitat d'oferta ens mostra que el servei s’acosta a la congestió en les hores punta.
Només que hi hagi una incidència, la càrrega supera els llindars de confort
admissibles. La capacitat de la infraestructura actual per a millorar el servei és molt
elevada. Per tant, en una política que pretén l’increment del percentatge de viatges
que es realitzen en transport públic per afavorir-ne l’ús en front del vehicle privat es
produeix una recerca e inversió constant de millora de les seves infraestructures.
Així doncs, per augmentar el nivell de capacitat de la línia, des de diferents estaments
es demana la quadruplicació de la infraestructura al Baix Maresme. Segons aquesta
proposta, aquesta nova infraestructura permetria que els trens s’avancessin en hora
punta, incrementant capacitat del corredor i reduint el temps de recorregut del trajecte.
Per a l’Alt Maresme es demana la duplicació de la via única actual, de manera que es
permetrien els creuaments dels trens i, per tant, s'augmentarien tant la freqüència com
la capacitat.
El present document pretén avaluar la situació actual i les previsions de futur de la línia
C-1 i proposar unes alternatives de millora de la capacitat per a fer el seu ús més
atractiu de cara al públic i afavorir-ne la seva utilització en front del vehicle privat. Per
tant, en primer lloc, aquest estudi comprovarà la viabilitat física del corredor actual de
la línia ferroviària per encabir la tercera via, o quadruplicació, al Baix Maresme i la
duplicació a l’Alt, que és el que es demana des dels diferents organismes. Un cop
comprovat, analitzarà possibles alternatives de gestió de la infraestructura existent
(tant a l'alt com al Baix Maresme) o intervencions d’una magnitud menor a allò que
implicaria la quadruplicació i/o la duplicació, per millorar-ne la seva capacitat i velocitat
comercial (i disminuir el temps de recorregut, el qual és, en definitiva, l'objectiu
d'aquest estudi). A partir d'aquí s'estudiarà la viabilitat d'aquestes propostes i
s'elaboraran les conclusions pertinents per determinar si aquestes alternatives són
necessàries i que no siguin contradictòries amb els diversos planejaments existents
(PITC; PTVC; PTM, etc.)
A més, la capacitat de les dues infraestructures viàries del Maresme que donen accés
a la ciutat, la C-32 i la N-II, ve limitada per la pròpia xarxa de la ciutat de Barcelona.
Actualment aquestes carreteres arriben a la congestió en hora punta, per tant, per a
descarregar-les, ajudaria bastant un transvasament de l'ús del vehicle privat al públic
(fonamentalment ferrocarril). En definitiva, les millores en el servei de la línia servirien
també per a descongestionar part de la infraestructura viària
Estudi de factibilitat d'augmentar la capacitat de la línia C-1 de Rodalia al Maresme
No full textEl transport ferroviari representa un dels principals modes de transport públic d’accés i
sortida a Barcelona. A la comarca del Maresme, aquest servei el dóna la línia C-1 de
Rodalies - Renfe (R-1), una línia que discorre paral·lela entre la costa i la N-II i que
uneix Barcelona amb Blanes i amb Maçanet passant per Mataró.
Les pròpies dades de Renfe mostren un preocupant descens dels nivells de qualitat
del servei, en general comú a tot el nucli de Barcelona però també particularment
rellevant a la línia del Maresme. L’anàlisi en detall de la càrrega dels trens i de la
capacitat d'oferta ens mostra que el servei s’acosta a la congestió en les hores punta.
Només que hi hagi una incidència, la càrrega supera els llindars de confort
admissibles. La capacitat de la infraestructura actual per a millorar el servei és molt
elevada. Per tant, en una política que pretén l’increment del percentatge de viatges
que es realitzen en transport públic per afavorir-ne l’ús en front del vehicle privat es
produeix una recerca e inversió constant de millora de les seves infraestructures.
Així doncs, per augmentar el nivell de capacitat de la línia, des de diferents estaments
es demana la quadruplicació de la infraestructura al Baix Maresme. Segons aquesta
proposta, aquesta nova infraestructura permetria que els trens s’avancessin en hora
punta, incrementant capacitat del corredor i reduint el temps de recorregut del trajecte.
Per a l’Alt Maresme es demana la duplicació de la via única actual, de manera que es
permetrien els creuaments dels trens i, per tant, s'augmentarien tant la freqüència com
la capacitat.
El present document pretén avaluar la situació actual i les previsions de futur de la línia
C-1 i proposar unes alternatives de millora de la capacitat per a fer el seu ús més
atractiu de cara al públic i afavorir-ne la seva utilització en front del vehicle privat. Per
tant, en primer lloc, aquest estudi comprovarà la viabilitat física del corredor actual de
la línia ferroviària per encabir la tercera via, o quadruplicació, al Baix Maresme i la
duplicació a l’Alt, que és el que es demana des dels diferents organismes. Un cop
comprovat, analitzarà possibles alternatives de gestió de la infraestructura existent
(tant a l'alt com al Baix Maresme) o intervencions d’una magnitud menor a allò que
implicaria la quadruplicació i/o la duplicació, per millorar-ne la seva capacitat i velocitat
comercial (i disminuir el temps de recorregut, el qual és, en definitiva, l'objectiu
d'aquest estudi). A partir d'aquí s'estudiarà la viabilitat d'aquestes propostes i
s'elaboraran les conclusions pertinents per determinar si aquestes alternatives són
necessàries i que no siguin contradictòries amb els diversos planejaments existents
(PITC; PTVC; PTM, etc.)
A més, la capacitat de les dues infraestructures viàries del Maresme que donen accés
a la ciutat, la C-32 i la N-II, ve limitada per la pròpia xarxa de la ciutat de Barcelona.
Actualment aquestes carreteres arriben a la congestió en hora punta, per tant, per a
descarregar-les, ajudaria bastant un transvasament de l'ús del vehicle privat al públic
(fonamentalment ferrocarril). En definitiva, les millores en el servei de la línia servirien
també per a descongestionar part de la infraestructura viària
Estudi de factibilitat d'augmentar la capacitat de la línia C-1 de Rodalia al Maresme
No full textEl transport ferroviari representa un dels principals modes de transport públic d’accés i
sortida a Barcelona. A la comarca del Maresme, aquest servei el dóna la línia C-1 de
Rodalies - Renfe (R-1), una línia que discorre paral·lela entre la costa i la N-II i que
uneix Barcelona amb Blanes i amb Maçanet passant per Mataró.
Les pròpies dades de Renfe mostren un preocupant descens dels nivells de qualitat
del servei, en general comú a tot el nucli de Barcelona però també particularment
rellevant a la línia del Maresme. L’anàlisi en detall de la càrrega dels trens i de la
capacitat d'oferta ens mostra que el servei s’acosta a la congestió en les hores punta.
Només que hi hagi una incidència, la càrrega supera els llindars de confort
admissibles. La capacitat de la infraestructura actual per a millorar el servei és molt
elevada. Per tant, en una política que pretén l’increment del percentatge de viatges
que es realitzen en transport públic per afavorir-ne l’ús en front del vehicle privat es
produeix una recerca e inversió constant de millora de les seves infraestructures.
Així doncs, per augmentar el nivell de capacitat de la línia, des de diferents estaments
es demana la quadruplicació de la infraestructura al Baix Maresme. Segons aquesta
proposta, aquesta nova infraestructura permetria que els trens s’avancessin en hora
punta, incrementant capacitat del corredor i reduint el temps de recorregut del trajecte.
Per a l’Alt Maresme es demana la duplicació de la via única actual, de manera que es
permetrien els creuaments dels trens i, per tant, s'augmentarien tant la freqüència com
la capacitat.
El present document pretén avaluar la situació actual i les previsions de futur de la línia
C-1 i proposar unes alternatives de millora de la capacitat per a fer el seu ús més
atractiu de cara al públic i afavorir-ne la seva utilització en front del vehicle privat. Per
tant, en primer lloc, aquest estudi comprovarà la viabilitat física del corredor actual de
la línia ferroviària per encabir la tercera via, o quadruplicació, al Baix Maresme i la
duplicació a l’Alt, que és el que es demana des dels diferents organismes. Un cop
comprovat, analitzarà possibles alternatives de gestió de la infraestructura existent
(tant a l'alt com al Baix Maresme) o intervencions d’una magnitud menor a allò que
implicaria la quadruplicació i/o la duplicació, per millorar-ne la seva capacitat i velocitat
comercial (i disminuir el temps de recorregut, el qual és, en definitiva, l'objectiu
d'aquest estudi). A partir d'aquí s'estudiarà la viabilitat d'aquestes propostes i
s'elaboraran les conclusions pertinents per determinar si aquestes alternatives són
necessàries i que no siguin contradictòries amb els diversos planejaments existents
(PITC; PTVC; PTM, etc.)
A més, la capacitat de les dues infraestructures viàries del Maresme que donen accés
a la ciutat, la C-32 i la N-II, ve limitada per la pròpia xarxa de la ciutat de Barcelona.
Actualment aquestes carreteres arriben a la congestió en hora punta, per tant, per a
descarregar-les, ajudaria bastant un transvasament de l'ús del vehicle privat al públic
(fonamentalment ferrocarril). En definitiva, les millores en el servei de la línia servirien
també per a descongestionar part de la infraestructura viària
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
