349,958 research outputs found
Innovació docent i aprenentatge jurídic: desafiaments i oportunitats del nou model docent del grau de Dret
No full textA portada: Innova DretEls capítols d'aquesta obra són: 1. Introducció / Josep Cid Moliné i Josep Cañabate Pérez 2. La simulació de judicis a l'assignatura de Dret Penal al grau de Criminologia /Joan Baucells Lladós i María José Rodríguez Puerta 3. Tecnología y docencia: cursos MOOC como método de digitalización en las aulas / Cristina Blasi Casagran 4. La gestió d'equips docents al nou model del grau de Dret de la UAB / Josep Cañabate Pérez 5. El debat com a eina d'aprenentatge a l'assignatura de Penologia Comparada del grau de Criminologia / Josep Cid Moliné 6. L'aprenentatge i servei en el treball de final de grau de Dret / Ricardo Esteban Legarreta 7. Revisió i redacció de documents jurídics relacionats amb el Dret Mercantil / Carles Górriz López 8. Elaboración de documentos jurídicos y otras actividades en la asignatura de Derecho de Sucesiones del grado de Derecho / Susana Navas Navarro. 8. L'aprenentatge cooperatiu aplicat a les classes pràctiques de Dret del Treball / Xavier Solà i Monells
Grau & Müller, Wallendorf i. Th.
No full textGRAU & MÜLLER, WALLENDORF I. TH.
Grau & Müller, Wallendorf i. Th. ( -
Regressió a segon grau : causes i conseqüències
No full textAltres ajuts: CEJFE/JUS/2960/2011Altres ajuts: CEJFE/JUS/1313/2012La recerca aborda la situació penitenciària de regressió a segon grau d'una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no és la forma habitual en què les persones condemnades extingeixen la condemna sinó que resulta més comú la finalització en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidència científica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb més probabilitats d'aconseguir la reinserció de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalització de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional és justament la regressió a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un ús restringit de la regressió i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s'ha produït la regressió sigui difícil reprendre el procés de reinserció a la comunitat. Per dur a terme la recerca s'ha pres com a població de referència les persones que van patir una regressió a segon grau a Catalunya durant l'any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l'1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Això dóna una població de 52 persones. S'ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d'aquestes persones i s'ha aconseguit entrevistar al 75% d'elles. La recerca posa de manifest que la nostra pràctica de regressió es troba encara allunyada d'un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s'assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pràctiques.La investigación aborda la situación penitenciaria de regresión a segundo grado de una persona clasificada en tercer grado de tratamiento. Esta investigación nace del dato de que en Cataluña el retorno escalonado a la comunidad (a partir del tercer grado o de la libertad condicional) no es la forma habitual en que las personas condenadas extinguen la condena, sino que resulta más común la finalización en segundo grado. Esta realidad resulta preocupante ya que existe una evidencia científica favorable al retorno escalonado como un sistema con más probabilidades de lograr la reinserción de la persona. La investigación parte de que uno de los factores que explica esta baja tasa de finalización de la condena en tercer grado o en libertad condicional es justamente la regresión a segundo grado. Aceptado este hecho, los objetivos de la investigación consisten en valorar si nuestro sistema penitenciario hace un uso restringido de la regresión y en explorar si se pueden identificar las causas que explican que una vez que se ha producido la regresión sea difícil retomar el proceso de reinserción en la comunidad. Para llevar a cabo la investigación se ha tomado como población de referencia a las personas que sufrieron una regresión a segundo grado en Cataluña durante el año 2011 y que finalizaron su condena entre el 1 de julio y el 31 de diciembre de 2012. Esto da una población de 52 personas. Se ha procedido a estudiar los expedientes penitenciarios de estas personas y se ha conseguido entrevistar al 75% de ellas. La investigación pone de manifiesto que nuestra práctica de regresión se encuentra todavía alejada de un modelo garantista y rehabilitador, indica algunas razones que explican la dificultad de recuperar el tercer grado o la libertad condicional una vez regresado y finalmente se señalan un conjunto de recomendaciones o buenas prácticas.The research analyzes the situation of a group of inmates of Catalan prisons that were returned (regressed) to a closed ordinary regime after a period in third degree of treatment (open prison). In Catalonia, when this situation happens, it's very difficult to achieve an open regime again, even though there is scientific evidence that a gradual return to the community is the best system to achieve the social reintegration of the inmates. The research focuses in how our prison system uses regression and in exploring the causes that explain why once there has been a regression it is so difficult to progress again to open regime and towards the reintegration into the community. The research studies a group of inmates who suffered a regression from open regime to ordinary regime during the year 2011, and whose sentence ended between July 1 and December 31, 2012. In total 52 people. The prison files of these inmates were studied and 75% of them were interviewed. The results show some of the reasons that cause the difficulty of recovering the open regime once the inmate had been regressed. A set of recommendations to improve our practice are also suggested
El síndrome de Langer Giedion, de Cornelia de Lange y comorbilidad: una revisión bibliográfica
No full textLos Síndromes de Langer Giedion (LGS) y el de Cornelia de (CdLS) son síndromes congénitos raros, causados por una alteración cromosómica y pueden aparecer comórbidos. Ambos se caracterizan por anormalidades esqueléticas, retraso del crecimiento, rasgos faciales distintivos y específicos, y discapacidad intelectual en severidad variable. Se presenta una revisión bibliográfica, de artículos publicados en el periodo 2010-2015, sobre ambos síndromes y su comorbilidad. Se han seleccionado para su análisis 33 artículos, con el objetivo de determinar el estado de la literatura científica actual. En los resultados se observa cómo las publicaciones relacionadas con estos síndromes pertenecen en su mayoría al ámbito de la Medicina y la Genética, en detrimento de otras áreas como la Neurociencia, la Psicología, y las Ciencias Sociales y, asimismo, que las publicaciones sobre el LGS se centran en la descripción del genotipo, el fenotipo físico y las enfermedades asociadas, mientras que las del CdLS describen además aspectos del fenotipo conductual.Langer-Giedion Syndrome (LGS) and Cornelia de Lange Syndrome (CdLS) are two rare congenital syndromes, caused by a chromosomal abnormality, which can cause comorbidity. Both syndromes are characterized by skeletal abnormalities, growth retardation, distinctive and specific facial features and intellectual disabilities of varying degrees of severity. A literature review is presented, since 2010 to 2015, on both syndromes and comorbidity, together with the analysis of 33 articles, in order to determine the status of the current literature. Final results show that the majority of the publications about these syndromes belongs to the field of Medicine and Genetics at the expense of other areas such as Neuroscience, Psychology and Social Sciences. It is also clear from this study that publications on LGS focus on the description of the genotype, phenotype and associated physical illnesses, however, CdLS also describe aspects of the behavioral phenotype
Dimensions XX. Genealogies comunitàries. Art, recerca i docència. Volum 3
No full textGenealogies comunitàries, el tercer i últim volum de la sèrie Dimensions XX, aglutina textos d’assaig d’autories múltiples i afins que donen peu a un corpus de fitxes d’ensenyament-aprenentatge de metodologies del descobrir, de creació artística, cap a l’art social i la sostenibilitat. Editat per Eulàlia Grau Costa i Joan Miquel Porquer Rigo, docents a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la publicació que teniu a les mans us proposa establir nexes de treball creatiu que, des de la individualitat, us permetin encetar dinamitzacions i projectes de canvi en el vostre entorn proper –la vostra escola, el vostre carrer, el vostre barri, la vostra localitat–. Atreviu-vos a obrir el llibre per qualsevol pàgina o seguiu la línia narrativa que us proposem. Interrogueu les formes de fer, fusioneu-les, adapteu-les i feu-les vostres. Aporteu la vostra visió –i feu-ho de debò–! Esperem que aquesta sigui per a vosaltres, artistes/docents/gestores/promotores/impulsores/transgressores, una lectura estimulant
Anàlisi sobre l'experiència universitària dels estudiants de grau que compaginen estudis i treball
No full textLa implementació del Pla Bolonya ha esdevingut en els estudiants de grau universitari una problemàtica a causa de l'exigència de presencialitat i l'aplicació de l'avaluació continuada. Aquest canvi va fer disminuir la quantitat d'estudiants més grans de vint-i-cinc anys, sent indicatiu que va generar una dificultat en la compaginació d'estudis i treball. Tot i que la compaginació no és un fenomen majoritari és força gran i afecta milers d'estudiants. Aquest treball té com a objectiu analitzar l'experiència universitària dels estudiants de grau que han compaginat estudis i treball. Així com, exposar les diferències que viuen els estudiants de grau que compaginen estudis i feina en modalitat presencial i distància. Per la realització d'aquesta anàlisi s'ha treballat sobre un divers i extens marc teòric i la execució d'entrevistes a estudiants de grau que han compaginat estudis i treball i estudiants de grau que han estudiat a temps complet.La implementación del Plan Bolonia ha acontecido en los estudiantes de grado universitario una problemática a causa de la exigencia de presencialidad y la aplicación de la avaluación continuada. Este cambio hizo disminuir la cantidad de estudiantes mayores de veinticinco años, siendo indicativo que generó una dificultad en la compaginación de estudios y trabajo. Aunque la compaginación no es un fenómeno mayoritario es bastante grande y afecta millones de estudiantes. Este trabajo tiene como objetivo analizar la experiencia universitaria de los estudiantes de grado que han compaginado estudios y trabajo. Así como, exponer las diferencias que viven los estudiantes de grado que compaginan en modalidad presencial versus a distancia. Para la realización de este análisis se ha trabajado sobre un diverso y extenso marco teórico y la ejecución de entrevistas a estudiantes de grado que han compaginado estudios y trabajo y estudiantes que han estudiado a tiempo completo.The implementation of the Bologna Plan has caused problems for undergraduate students due to the requirement of attendance and the application of continuous assessment. This change reduced the number of students over twenty-five years of age, which is indicative of the difficulty in combining studies and work. Although this is not a major phenomenon, it is quite large and affects millions of students. The aim of this paper is to analyze the university experience of undergraduate students who have combined studies and work. It also aims to expose the differences experienced by undergraduate students who combine studies and work in face-to-face versus online mode. In order to carry out this analysis, we have worked on a diverse and extensive theoretical framework and conducted interviews with undergraduate students who have combined studies and work and students who have studied full time
Projecte de cooperació amb Marroc. Entrevista a Najat Kaanache amb Dolors Vidal, Sílvia Grau i Sílvia Aulet
No full textEn aquesta entrevista la doctora Dolors Vidal i la Sílvia Grau expliquen en què consisteix el projecte de cooperació entre la UdG i la Universitat de Fez, al Marroc. Es tracta d'un projecte que preten impulsar la igualtat i empoderament de les dones marroquines a través de la producció de formatges. Najat Kaanache és la líder d'aquest projecte al Marroc i explica a la coordinadora dels estudis de turisme, Sílvia Aulet, la importància de crear petites empreses artesanals per desenvolupar el món rural marroquí i fer aflorar el gran potencial gastronòmic i turístic de la zona7508.mp4
7508.mp3458101
El País Valenciano de Joan Fuster i la descripció del territori: producció textual, traducció i recontextualització
No full textJoan Fuster (1922-1992) és considerat l'assagista català més important del segle XX. La seva obra constitueix una de les aportacions intel·lectuals més suggestives produïdes al País Valencià i des del País Valencià, amb una projecció no menyspreable envers l'àmbit cultural espanyol.
L'àmbit genèric de la seva producció es pot situar en l' espai de la no-ficció i la literatura d'idees. La voluntat de Fuster de professionalitzar-se com a escriptor va marcar les línies de la seva producció, mediatitzada per la necessitat de publicar en plataformes editorials que li reportessin una compensació econòmica.
La seva obra abasta aspectes difícilment sistematitzables, des de l'aforisme més irònic a la crítica literària, des de la reflexió històrica a les propostes per a un futur com a poble, des de l'estudi dels clàssics catalans a l'anàlisi de la política internacional.
Aquesta tesi centra el focus analític, a manera de corpus, en les seves aportacions a la descripció del territori ,entre les quals El País Valenciano és la més coneguda i representativa. L'objectiu ha estat analitzar aquest segment de la seva producció per posar-lo en valor dins el conjunt de la seva obra i el context que hi correspon.
La hipòtesi inicial de què s'hi parteix és que la capacitat intel·lectual i creativa de Joan Fuster fa que el resultat de la seva producció textual sigui d'una gran qualitat. Complirà els seus encàrrecs ajustant-se a les necessitats de modalització que cada gènere textual exigeix, dins uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què la seva dicció personal, que sempre tendirà cap a l'assaig, tindrà més o menys presència d'acord amb les possibilitats que cada gènere li permeti
Dedicatòria de Isidre Grau a Jordi Arbonès i Isabel Villaverde
No full textDins de: El Balancí negre / Isidre Grau.Per vosaltres, Jordi i Isabel, per la literatura i pels molts balancins que té la vida. Amb el meu afecte. Isidre Grau. 17.5.2001
Grau: Mestre d’Educació Primària. Assignatura: Pràctiques 1 - Guia pel Centre Formador (Curs 2016-2017)
No full textNovembre de 2016, versió 1.8Guia Centres Formadors Pràctiques 1 del Grau de Mestre d’Educació Primària - UB. Curs 2016-201
- …
