1,720,955 research outputs found
La inclusió educativa en la formació inicial del professorat en competència digital docent: Disseny i desenvolupament d'un instrument d'avaluació d'aplicacions mòbils per a la intervenció educativa amb persones autistes
Full text linkDavant del repte de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, les tecnologies digitals (TD) ofereixen una nova manera de promoure oportunitats d’aprenentatge personalitzades a tots els estudiants, independentment de les seves capacitats i característiques.
En les persones autistes, l’ús educatiu de les TD resulta una estratègia efectiva per abordar les dues principals àrees d’intervenció educativa (sociocomunicativa i comportament). Per aquesta raó, hi ha una gran quantitat de recursos educatius digitals, especialment aplicacions mòbils (APPS), disponibles en catàlegs i repositoris digitals. Davant l’àmplia oferta, els docents han de valorar els recursos amb una mirada crítica per triar els que actuïn com a facilitadors de l’aprenentatge, és a dir, que s’adeqüin a les necessitats educatives de cada persona i a les de la intervenció educativa. Per a tot això, cal que els docents desenvolupin la seva competència digital docent (CDD) i que, a més, disposin d’uns criteris de selecció i avaluació clars que els permetin fonamentar l’elecció dels recursos educatius digitals.
Per contribuir a resoldre aquesta situació des de la investigació educativa, es plantegen dos objectius generals emmarcats en el context de la formació inicial docent en CDD i l’atenció educativa de les persones autistes mitjançant l’ús de les TD. El primer objectiu se centra a definir una estratègia de formació inicial del professorat en CDD que incorpori l’ús de les TD per a la inclusió educativa. Amb el segon objectiu es busca crear un instrument d’avaluació d’APPS per a la intervenció educativa amb persones autistes.
Com a mètode, s’ha utilitzat la investigació basada en el disseny educatiu (Educational Design Research, EDR), implementada amb quatre iteracions. Al llarg del procés s’ha comptat amb la participació d’experts de diferents perfils, i amb la de docents en formació inicial i en exercici. La recollida de dades s’ha dut a terme mitjançant l’aplicació de diferents tècniques: l’anàlisi documental (revisió narrativa i revisió sistemàtica), l’observació participant, el judici d’experts mitjançant el mètode Delphi i l’enquesta. El tractament de les dades s’ha fet utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives.
Els principals resultats es presenten en dues propostes i recomanacions finals, en línia amb els propòsitsFrente al reto de garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad, las tecnologías digitales (TD) ofrecen una nueva forma de promover oportunidades de aprendizaje personalizadas a todos los estudiantes, independientemente de sus capacidades y características.
En el caso de las personas autistas, el uso educativo de las TD resulta una estrategia efectiva para abordar las dos principales áreas de intervención educativa (sociocomunicativa y comportamiento). Por esta razón, existe una gran cantidad de recursos educativos digitales, especialmente aplicaciones móviles (APPS), disponibles en catálogos y repositorios digitales. Ante la amplia oferta, los docentes deben valorar los recursos con una mirada crítica para elegir aquellos que actúen como facilitadores del aprendizaje, es decir que se adecúen a las necesidades educativas de cada persona y a las de la intervención educativa. Para todo ello, es necesario que los docentes desarrollen su competencia digital docente (CDD) y que además dispongan de unos criterios de selección y evaluación claros que les permita fundamentar la elección de los recursos educativos digitales.
Para contribuir desde la investigación educativa a resolver esta situación, se plantean dos objetivos generales enmarcados en el contexto de la formación inicial docente en CDD y la atención educativa de las personas autistas mediante el uso de las TD. El primer objetivo se centra en definir una estrategia de formación inicial del profesorado en CDD que incorpore el uso de las TD para la inclusión educativa. Con el segundo objetivo se busca crear un instrumento de evaluación de APPS para la intervención educativa con personas autistas.
Como método, se ha utilizado la investigación basada en el diseño educativo (Educational Design Research, EDR), implementada a través de cuatro iteraciones. A lo largo del proceso se ha contado con la participación de expertos de diferentes perfiles, y con la de docentes en formación inicial y en ejercicio. La recogida de datos se ha desarrollado mediante la aplicación de diferentes técnicas: el análisis documental (revisión narrativa y revisión sistemática), la observación participante, el juicio de expertos mediante el método Delphi y la encuesta. El tratamiento de los datos se ha realizado utilizando técnicas cualitativas y cuantitativas.
Los prIn the context of the challenges of guaranteeing an inclusive, equal and quality education, digital technologies (DT) offer a new way of developing learning opportunities that are personalised for all students, regardless of their abilities and characteristics.
In the case of autistic people, the educational use of DT is an effective strategy for approaching the two principal areas of educational intervention (socio-communication and behaviour). Hence the large quantity of digital educational resources, especially mobile applications (APPS), available from digital catalogues and repositories. Given the range of available resources, teachers need to evaluate them critically in order to choose those that will best facilitate learning, that is, those that are suitable for the educational needs of each person and to the educational intervention. Consequently, teachers need to develop their teacher digital competence (TDC) and to have clear selection and evaluation criteria that enable them to choose digital educational resources effectively.
The present study aims to contribute to this situation from the field of educational research. To do so, the study sets out two general objectives framed in the context of initial teacher training in TDC and the educational attention given to autistic people by means of DT. The first objective is to define a strategy for the initial teacher training in TDC that incorporates the use of DT for educational inclusion. The second objective aims to create an instrument that can evaluate APPS in terms of their relevance to educational interventions with autistic people.
The study’s methodology is Educational Design Research (EDR) implemented in four iterations. All stages of the process have involved experts from different areas and teachers who are either in initial training or already practising. Data have been collected using different techniques: surveys, documentary analysis (narrative review and systematic review), participatory observation, and expert opinions using the Delphi method. The data were processed using qualitative and quantitative techniques.
In line with the aims of the research, the principal results are presented in two proposals and final recommendations: (1) a set of directives and didactic examples on how to work on TDC in initial teacher training from
La competència digital dels estudiants universitaris: conceptualització i avaluació. El cas de la URV
Full text linkLes tecnologies digitals són presents a la vida quotidiana de tots els ciutadans i han implicat canvis tant en l'àmbit personal com laboral. És per això que cal replantejar la formació dels estudiants per donar resposta a les noves demandes socials. En aquest context, una de les competències imprescindibles és la competència digital (CD). Una institució d'educació superior com la Universitat Rovira i Virgili ha d'assegurar la qualitat de la formació que reben els estudiants i cal dedicar esforços per adequar-la a la realitat del moment. La finalitat última d'aquest treball és dissenyar una estratègia institucional pel desenvolupament de la CD mitjançant una metodologia qualitativa, i prenent com a refeència els resultats de : (1) una anàlisi sistemàtica de la literatura sobre CD en l'educació superior, (") una avaluació autopercebuda del nivell de CD dels estudiants de primer curs de grau mitjançant l'aplicació del qüestionari INCOTIC; i (3) una revisió dels plans d'estudi de tots els graus de la URV per analitzar el grau d'incorporació de la CD a nivell competencial. Els resultats evidencien que els estudiants tenen un nivell alt de CD autopercebuda, encara que consideren que tenen certes mancances relacionades amb les habilitats de tipus més tècnic o pròpies de l'àmbit professional. Tots els plans d'estudis de la URV inclouen la CD com a competència transversal. Així i tot, presenten alguns punts de millora al respecte, especialment relacionats amb les habilitats tècniques. Per aquest motiu, és imprescindible rependar la formació dels estudiants i promoure la seva formació en CD també a partir dels programes formatius de les titulacions. Per millorar en aquesta direcció, la proposta que es fa aborda el desenvolupament de la CD a partir de tres eixos referents a la planificació institucional, la formació i els recursos.Las tecnologías digitales son presentes en la vida cotidiana de todos los ciudadanos y han implicado cambios tanto en el ámbito personal como laboral. Es por eso que hay que replantear la formación de los estudiantes para dar respuesta a las nuevas demandas sociales. En este contexto, una de las competencias imprescindibles es la competencia digital (CD). Una institución de educación superior como la Universitat Rovira i Virgili tiene que asegurar la calidad de la formación que reciben los estudiantes y hay que dedicar esfuerzos para adecuarla a la realidad del momento. La finalidad última de este trabajo es diseñar una estrategia institucional por el desarrollo de la CD mediante una metodología cualitativa, y tomando como referencia los resultados de : (1) un análisis sistemático de la literatura sobre CD en la educación superior, (") una evaluación autopercibida del nivel de CD de los estudiantes de primer curso de grado mediante la aplicación del cuestionario INCOTIC; y (3) una revisión de los planes de estudio de todos los grados de la URV para analizar el grado de incorporación de la CD a nivel competencial. Los resultados evidencian que los estudiantes tienen un nivel alto de CD autopercibida, aunque consideran que tienen ciertas carencias relacionadas con las habilidades de tipo más técnico o propias del ámbito profesional. Todos los planes de estudios de la URV incluyen la CD como competencia transversal. Aun así, presentan algunos puntos de mejora al respeto, especialmente relacionados con las habilidades técnicas. Por este motivo, es imprescindible reprender la formación de los estudiantes y promover su formación en CD también a partir de los programas formativos de las titulaciones. Para mejorar en esta dirección, la propuesta que se hace aborda el desarrollo de la CD a partir de tres esos referentes a la planificación institucional, la formación y los recursos.Digital technologies are present in the daily lives of all citizens and have led to changes in both the personal and work environment. That is why we need to rethink the training of students to respond to new social demands. In this context, one of the essential competences is digital competence (CD). A higher education institution such as the Universitat Rovira i Virgili has to ensure the quality of the training students receive and efforts have to be made to adapt it to the reality of the moment. The ultimate purpose of this work is to design an institutional strategy for the development of the CD through a qualitative methodology, and taking as *refència the results of : (1) a systematic analysis of the literatur
Desafíos para las universidades colombianas frente a políticas nacionales e internacionales de integración de TIC en la educación
Full text linkAnte el desarrollo continuo de la tecnología y su gran potencial en el campo educativo, diferentes organizaciones internacionales, al igual que los gobiernos de muchos países, han venido generado políticas públicas para su integración en todos los niveles de la educación. Colombia no es la excepción, y en el caso específico de la educación superior, dichas políticas han generado retos muy interesantes para sus universidades. Ante esta situación, el presente artículo hace un recorrido por este tema, destacando los mayores desafíos que se han generado para las universidades colombianas. Para ello se ha utilizado como método de trabajo la descripción, análisis e interpretación de los principales referentes en esta temática; adicionalmente, en las conclusiones se pone de manifiesto las enormes posibilidades para el mejoramiento de la calidad de la educación en estas instituciones, el cual puede ser resultado de este proceso de integración de TIC que deben adelantar
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
