1,720,957 research outputs found
Literatura orala, literatura escricha. A prepaus de Joan-Baptista Fabre, Frederic Mistral e Marcela Delpastre
No full textLa question dei rapòrts entre oral e escrich, coma entre literatura órala e literatura escricha es, se sap, una question pron embolhosa. En se primier, e encara mai quand s'agís de la pausar dins tota la complexitat dei situacions concretas, en tenent còmpte deis epòcas, dau contèxt generau e de tot çò que pót contribuir, dins un encastre donat, a definir çò que seriá dau domeni de l'escritura d'un costat, e dau domeni de l'orau d'un autre. Per tot a l'encòp ensajar de pausar pasmens aquela q..
Literatura orala, literatura escricha. A prepaus de Joan-Baptista Fabre, Frederic Mistral e Marcela Delpastre
No full textLa question dei rapòrts entre oral e escrich, coma entre literatura órala e literatura escricha es, se sap, una question pron embolhosa. En se primier, e encara mai quand s'agís de la pausar dins tota la complexitat dei situacions concretas, en tenent còmpte deis epòcas, dau contèxt generau e de tot çò que pót contribuir, dins un encastre donat, a definir çò que seriá dau domeni de l'escritura d'un costat, e dau domeni de l'orau d'un autre. Per tot a l'encòp ensajar de pausar pasmens aquela q..
Robert Lafont poeta cerdan
No full textEl 1962, Robert Lafont publica a les edicions de la revista Action poétique, un poema dedicat a Jordi Pere Cerdà, escrit el 1959, Pausa cerdana. Aquest poema és a la vegada un homenatge al poeta Cerdà i una meditació activa sobre el que hom pot dir del mite de l’escriptor de Sallagosa : la Cerdanya. Sabem que a aquella època, Lafont s’interroga, com a crític sobre la relació amb el paisatge, entorn de la noció de "geopoètica", d’alguns dels escriptors majors de la literatura catalana i occitana (Mistral, Verdaguer). Es pregunta també, com a poeta occità, sobre el lloc de l’escriptor entre la contemplació d’un indret, la tria d’una llengua i l’emergència de la paraula poètica. L’exemple de Cerdà, company dels escriptors occitans de després de la guerra (Lafont, Lesfargues en particular) i poeta català "rossellonès" que es desmarca poderosament de la tradició literària del seu lloc amb una escriptura nova construïda entorn de la seva Cerdanya natal, és l’encarnació mateixa d’allò que Lafont anomena "geopoètica". Així hom pot llegir Pausa cerdana com el resultat de tot un moviment : deu anys gairebé d’intercanvis i de lectures mútues entre Cerdà i els escriptors occitans a la recerca de renovació. S’hi pot trobar també la temptativa original d’una "crítica poètica" a través de l’obra de Cerdà (en particular dels poemes de La guatlla i la garba i de Tota llengua fa foc), Lafont, contemplant el paisatge cerdà, a la vegada paisatge real i paisatge de mots construït pel poeta de Sallagosa, interroga l’emergència de la paraula poètica, en un diàleg amb el poeta català. Poema eminenment lafontià, Pausa cerdana és també una lectura, des de l’interior, de l’emergència d’una paraula poètica, la de Jordi Pere Cerdà.En 1962, Robert Lafont publie aux éditions de la revue Action poétique, un poème dédié à Jordi Pere Cerdà, écrit en 1959, Pausa cerdana. Ce poème est à la fois un hommage au poète Cerdà et une méditation active sur ce qu’on peut dire le mythe poétique de l’écrivain de Sallagosa : la Cerdagne. On sait qu’à cette époque, Lafont s’interroge, en tant que critique sur le rapport au paysage, autour de la notion de "géopoétique", de quelques écrivains majeurs des littératures catalane et occitane (Mistral, Verdaguer). Il se pose aussi la question, en tant que poète occitan, de la place de l’écrivain entre la contemplation d’un lieu, le choix d’une langue et l’émergence d’une parole poétique. L’exemple de Cerdà, compagnon des écrivains occitans d’après guerre (Lafont, Lesfargues en particulier) et poète catalan "roussillonnais" qui se démarque puissamment de la tradition littéraire catalane de son lieu par une écriture neuve construite autour de sa Cerdagne natale, est l’incarnation même de ce que Lafont appelle "géopoétique". On peut ainsi lire Pausa cerdana comme l’aboutissement de tout un mouvement : dix ans quasiment d’échanges et de lectures mutuelles entre Cerdà et les écrivains occitans en quête de renouvellement. On peut y trouver aussi une tentative originale de "critique poétique" : à travers l’œuvre de Cerdà (en particulier les poèmes de La guatlla i la garba, et de Tota llengua fa foc), Lafont, contemplant le paysage cerdan, à la fois paysage réel et paysage de mots construit par le poète de Sallagosa, interroge l’émergence de la parole poétique, dans un dialogue avec le poète catalan. Poème éminemment lafontien, Pausa cerdana est également une lecture, de l’intérieur, de l’émergence d’une parole poétique, celle de Jordi Pere Cerdà.En 1962, Robert Lafont publica a las edicions de la revista Action poétique un poèma dedicat a Jordi Pere Cerdà, escrich en 1959, Pausa cerdana. Aqueu poèma es a l’encòp un omenatge au poeta Cerdà e una meditacion activa sus çò que se pòt sonar lo mite poètic de l’escrivan de Sallagosa : la Cerdanha. Se sap qu’a aqueu moment Lafont es a s’interrogar coma critic sus lo rapòrt au paisatge, a l’entorn de la nocion de "geopoetica", de quauqueis escrivans màgers dei literaturas catalana e occitana (Mistral, Verdaguer). Se pausa tanben la question, coma poèta occitan, de la plaça de l’escrivan entre la contemplacion d’un luòc, la causida d’una lenga, e l’emergéncia d’una paraula poètica. L’exemple de Cerdà, companh deis escrivans occitans sortits de la guerra (Lafònt, Lesfargas especialament) e poèta catalan "rosselhonés" a se destriar poderosament de la tradicion literària catalana de son luòc amb una escritura nòva bastida a l’entorn de sa Cerdanha natala, es l’incarnacion en actes de çò que Lafont sòna "geopoetica". Se pòt ansin legir Pausa cerdana coma l’abotiment de tot un movement : dètz ans, quasiment, d’escambis e de lecturas mutualas entre Cerdà e d’escrivans occitans en quèsta de renovelament. S’i pòt trobar tanben una temptativa pron originala de "critica poetica" : a travèrs l’òbra de Cerdà (especialament lei poemas de La guatlla i la garba e de Tota llengua fa foc), Lafont, contemplant lo paisatge cerdan, a l’encòp paisatge real e paisatge de mots bastit per lo poèta de Sallagosa, interròga l’emergéncia de la paraula poètica, dins un dialòg amb lo poeta catalan. Poèma eminentament lafontian, Pausa cerdana es tanben una lectura, de l’interior, de l’emergéncia d’una paraula poètica, la de Jordi Pere Cerdà
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
