1,721,044 research outputs found
Strindberg a Barcelona (1903-1936)
Full text linkRecepció del teatre d'August Strindberg (1849-1912) a Barcelona tant de la representació de les seves obres com de la publicació dels seus textos des de la darrera dècada del segle XIX fins a l'esclat de la Guerra Civil
La recepció del teatre de Tennessee Williams a Barcelona durant el franquisme
Full text linkDepartament responsable de la tesi: Departament de Filologia Catalana.Aquesta proposta de tesi doctoral estudia la recepció del conjunt de la producció dramàtica de Tennessee Williams a la ciutat de Barcelona durant el franquisme. L'anàlisi d'aquesta recepció, emmarcada en un context internacional més global, permet plantejar si el procés de recepció del teatre de Tennessee Williams a Barcelona va ser el resultat d'unes circumstàncies locals determinades per la realitat política, social i cultural del moment (la dictadura franquista), o si, altrament, aquesta recepció podia circumscriure's en una tendència artística compartida amb d'altres cultures i països. El treball consta d'una introducció on es descriu sintèticament el context teatral existent en el moment de l'arribada del teatre de Tennessee Williams a l'escena occidental de postguerra (incloent-hi l'espanyola i la catalana), les característiques bàsiques del teatre d'aquest autor i una possible periodització del conjunt de la seva obra dramàtica. El cos del treball presenta l'anàlisi detallada de la recepció de cadascun dels muntatges que es varen estrenar a Barcelona durant el franquisme: 1) El zoo de cristal (1950, 1955, 1956), 2) Un tranvía llamado Deseo (1950, 1961), 3) La rosa tatuada (1958), 4) La gata sobre el tejado de zinc (1959), 5) La caída de Orfeo (1961) i 6) Dulce pájaro de juventud (1966). Per elaborar aquesta anàlisi, s'ha traçat una panoràmica de la recepció crítica internacional del teatre de Williams per, tot seguit, estudiar-ne la recepció crítica a Barcelona. A més, també s'han analitzat els problemes que cada obra representada va tenir amb la censura, així com les traduccions originals de les obres a l'espanyol. Les conclusions del treball permeten entendre com l'auge, la consolidació i la davallada de l'interès per Tennessee Williams als Estats Units i a Europa es projecta també a l'escena barcelonina tenint en compte les circumstàncies polítiques i culturals pròpies de l'estat espanyol.This essay studies the reception of Tennessee Williams's plays in Barcelona during Franco's regime. Analysing this reception within a broader international context led me to consider whether the reception of Tennessee Williams's theatre in Barcelona was the result of local circumstances related to the political, social and cultural situation of the time (Franco's regime) or whether it reflected an artistic trend shared with other cultures and countries. This essay starts with an introduction in which I concisely describe the theatrical context into which Tennessee Williams's theatre began to be performed in European countries (including Spain and Catalonia) after the Second World War, outline his theatre's basic characteristics and give a potential periodization of his work. The body of the essay consists of a detailed analysis of the reception of each of Williams's plays performed in Barcelona during Franco's regime: 1) El zoo de cristal (1950, 1955, 1956), 2) Un tranvía llamado Deseo (1950, 1961), 3) La rosa tatuada (1958), 4) La gata sobre el tejado de zinc (1959), 5) La caída de Orfeo (1961) and 6) Dulce pájaro de juventud (1966). I look at the critical reception of Williams's theatre at an international level and then study its critical reception in Barcelona. I also analyse the problems that each play had with regard to censorship and their original translations into Spanish. The conclusion of this study helps us to understand how the rise, consolidation and decline of Tennessee Williams's theatre in the United States and Europe are also seen in Barcelona, with due consideration of the political and cultural circumstances in Spain
La historització del teatre de Bertolt Brecht
Full text linkQuè cal tenir en compte per a preguntar sobre l'actualitat de Brecht? Com es pot articular la pregunta essent conscients de la diferència que ens hi separa? Aquest estudi planteja la importància de la historització en el teatre brechtià a l'hora de formular aquest tipus d'interrogants. Es desplega dialècticament la historització brechtiana per a posar en relleu la dimensió fragmentària i productiva del teatre brechtià. Historitzant la historització es pretén mostrar una manera de formular la pregunta sobre l'actualitat brechtiana que es faci càrrec de la dialèctica temporal que entranya. Es tracta d'elaborar el punt de vista amb el qual tractar Brecht no pas com un patrimoni definitiu sinó com una herència oberta.What should be taken into account when asking for Brecht's actuality in present times? How can such question be articulated bearing in mind the difference we keep? This study exposes the importance of historization in brechtian theatre when it comes to such matters. Brechtian historization is unfolded in order to disclosure the fragmentary and productive dimension of brechtian theatre. Historizing historization is meant to display a way to question Brecht's actuality assuming the temporal dialectics involved. The aim is to produce a point of view with which relate to Brecht not as a definite patrimony but an open heritage
Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993
Full text linkThroughout this work the author carries out a study of the trajectory of Catalan drama from the end of the Civil War to present times. The analysis of problems relating to censorship, the lack of infrastructure, the dialectics of commercial versus alternative theatre, the successive appearances of new theatrical writers and groups, the dominating theatrical norms and the important support provided in recent years by public institutions presents a perfect scan of the issues Catalan drama has faced during the mentioned period
Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993
No full text[ENG] Throughout this work the author carries out a study of the trajectory of Catalan drama from the end of the Civil War to present times. The analysis of problems relating to censorship, the lack of infrastructure, the dialectics of commercial versus alternative theatre, the successive appearances of new theatrical writers and groups, the dominating theatrical norms and the important support provided in recent years by public institutions presents a perfect scan of the issues Catalan drama has faced during the mentioned period
Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993
No full text[ENG] Throughout this work the author carries out a study of the trajectory of Catalan drama from the end of the Civil War to present times. The analysis of problems relating to censorship, the lack of infrastructure, the dialectics of commercial versus alternative theatre, the successive appearances of new theatrical writers and groups, the dominating theatrical norms and the important support provided in recent years by public institutions presents a perfect scan of the issues Catalan drama has faced during the mentioned period
Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya. 1939-1993
Full text link[ENG] Throughout this work the author carries out a study of the trajectory of Catalan drama from the end of the Civil War to present times. The analysis of problems relating to censorship, the lack of infrastructure, the dialectics of commercial versus alternative theatre, the successive appearances of new theatrical writers and groups, the dominating theatrical norms and the important support provided in recent years by public institutions presents a perfect scan of the issues Catalan drama has faced during the mentioned period
Joan Fuster i la traducció: les actuacions i les idees en el seu context històric. La llengua literària i les solucions de traducció de La Pesta (1962) i L'estrany (1967) d'Albert Camus
No full textJoan Fuster és una de les personalitats que més han contribuït a la cultura catalana contemporània des del País Valencià. La traducció va ser una de les nombroses activitats literàries i culturals que va realitzar. Això no obstant, la seua tasca com a traductor i promotor de traduccions ha rebut una atenció encara parcial i molt superficial. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és determinar el paper de l’activitat de Joan Fuster en aquest àmbit, incloent-hi la reflexió sobre la traducció, en el procés de normalització del circuit literari català. Alhora, aquest objectiu ens ha dut a descriure el seu model de llengua literària i la seua manera d’acostar-se a les obres originals en dues de les traduccions que dugué a terme: La pesta (1962) i L’estrany (1967) d’Albert Camus. El propòsit últim d’aquest acostament al pensament de Fuster sobre la traducció i a la seva actuació com a traductor és obtenir una visió més completa de la seua aportació a la llengua i la literatura catalanes. D’aquesta manera, la tesi contribueix a l’estudi de la tradició de traductors valencians del segle XX en el context de normalització cultural i de consolidació de la llengua estàndard i literària, tradició de la qual presenta també una primera panoràmica. Així, pot resultar d’interès per als estudis d’història de la llengua, els estudis d’història literària i cultural i, més concretament, els d’història de la traducció al català.Joan Fuster es una de las personalidades que más han contribuido a la cultura catalana contemporánea desde el País Valenciano. La traducción fue una de les numerosas actividades literarias y culturales que llevó a cabo. Sin embargo, su labor como traductor y promotor de traducciones ha recibido una atención aún parcial y muy superficial. El objetivo de esta tesis doctoral es determinar el papel de la actividad de Joan Fuster en este ámbito, incluyendo la reflexión sobre la traducción, en el proceso de normalización del circuito literario catalán. A su vez, este objetivo nos ha llevado a describir su modelo de lengua literaria y su manera de acercarse a las obras originales en dos de las traducciones que realizó: La pesta (1962) i L’estrany (1967) de Albert Camus. El propósito último de esta aproximación al pensamiento de Fuster sobre la traducción y a su actuación como traductor es obtener una visión más completa de su aportación a la lengua y a la literatura catalanas. De este modo, la tesis contribuye al estudio de la tradición de traductores valencianos del siglo XX en el contexto de normalización cultural y de consolidación de la lengua estándar y literaria, tradición de la cual presenta también una primera panorámica. Así pues, puede resultar de interés para los estudios de historia de la lengua, los estudios de historia literaria y cultural y, más concretamente, los de historia de la traducción al catalán.Joan Fuster est l'une des personnalités qui ont le plus contribué à la culture catalane contemporaine depuis le Pays valencien. La traduction a été l'une des nombreuses activités littéraires et culturelles qu'il a réalisées. Cependant, son rôle en tant que traducteur et promoteur de traductions a reçu jusqu’à maintenant une attention partielle et très superficielle. L'objectif de cette thèse de doctorat est de déterminer le rôle de l’activité de Joan Fuster dans ce domaine, y compris ses réflexions sur la traduction, dans le processus de normalisation du circuit littéraire catalan. En même temps, cet objectif nous a conduits à décrire son modèle de la langue littéraire et sa manière d'aborder les oeuvres originales dans le cadre de deux traductions qu'il a faites : La pesta (1962) et L'estrany (1967) d'Albert Camus. Le but ultime de cette étude de la pensée de Fuster à propos de la traduction et de son intervention en tant que traducteur est de parvenir à une vision plus complète de son apport à la langue et à la littérature catalanes. De cette façon, cette thèse contribue à l'étude de la tradition des traducteurs valenciens du XXe siècle dans le contexte de la normalisation culturelle et de la consolidation de la langue standard et littéraire, tradition dont elle donne aussi une première vue d'ensemble. Ainsi, elle peut présenter un intérêt dans le cadre des études d'histoire de la langue, les études d'histoire littéraire et culturelle et, plus précisément, de l'histoire de la traduction vers le catalan.Joan Fuster is probably the Valencian figure to have contributed most to contemporary Catalan culture. Translation was one of the many literary and cultural activities that he carried out. However, his work as a translator and promoter of translation has received very little in-depth attention. The aim of this doctoral thesis is to determine the role of Joan Fuster’s activity in this field, including reflection on the role of translation, in the normalisation of the Catalan literary industry. In pursuit of this goal, his literary language model and approach to original works are analysed through the examples of his translations La pesta (1962) and L’estrany (1967) by Albert Camus. The ultimate objective of this study of Fuster’s translation philosophy and his intervention as a translator is to gain a deeper understanding of his contribution to the Catalan language and literature. In this way, this thesis contributes to research on twentieth-century Valencian translators in the context of the cultural normalisation and consolidation of a standard and literary language. As the first comprehensive overview of this phenomenon, it is of interest to historical linguistics, literary and cultural history studies, and more specifically, Catalan translation history.Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
El Tractament del grotesc a Primera història d'Esther
Full text linkDepartament responsable de la tesi: Departament de Filologia CatalanaPremi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017L'objecte d'aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, a partir de l'examen del tractament del grotesc de l'obra. Primerament, l'estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d'aquesta perspectiva proposa una definició del terme que s'utilitzarà a l'hora de realitzar l'estudi crític de l'obra. Segonament, s'estudia la naturalesa de la recreació espriuana del Llibre d'Ester i, especialment, el diàleg que Espriu estableix amb la literatura profètica i sapiencial de la Bíblia. En tercer lloc, s'estudien determinats aspectes relacionats amb el tractament literari del lèxic com a fonament del gest grotesc i la seva incidència en la caracterització grotesca del dramatis personae. En quart lloc, s'analitzen els mecanismes paròdics de l'obra tot posant de relleu els elements del teatre popular inserits en aquesta peça teatral tan profundament hermètica com Primera història d'Esther. Així, a partir de la comparació de l'obra d'Espriu amb una revista musical de 1927, La corte del rey Assuero, es constata com aquest gènere exerceix una influència considerable en la composició d'algunes escenes paròdiques. En conjunt, la tesi vol posar de manifest com el sincretisme espriuà transforma el llibre bíblic en una faula que examina des de les altures el relat original d'Ester. I, per fer-ho, insereix en l'obra fragments de la gran literatura veterotestamentària per tal que la farsa de putxinel·lis esdevingui el punt de partida d'una reflexió greu. Aquest sincretisme espriuà deriva també cap a un cert hibridisme genèric que provoca que alguns fragments més propers a la lírica o a les formes assagístiques s'insereixin en l'entramat teatral. En definitiva, la tesi determina com, des d'una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d'una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca.The aim of this PhD thesis is to carry out a hermeneutical approach to The Story of Esther, by Salvador Espriu, by examining the grotesque in the work. First, the study outlines the state of the question on different theories of the grotesque and from that perspective proposes a definition of the terms which will be used when carrying out the critical study of the work. Second, the nature of Espriu's re-creation of the Book of Esther is addressed, and in particular the dialogue that he establishes with the prophetic and sapiential literature of the Bible. Third, certain specific aspects of the literary treatment of lexical items as a basis for the sign of the grotesque and its influence on the grotesque characterisation of the dramatis personae are studied. The fourth part analyses the parodic mechanisms in the work and highlights the elements of popular theatre introduced in a play so profoundly hermetic as The Story of Esther. So, from the comparison of the work by Espriu with the 1927 music magazine, La corte del rey Assuero ("King Assuerus' Court"), it is shown how this genre has a considerable influence over the composition of some of the parodic scenes. Overall, the thesis illustrates how Espriu's syncretism turns the biblical book into a fable which examines the original story of Esther from on high. In order to do so he inserts fragments of the great literature of the Old Testament into the work to make the puppet show farce the starting point for serious reflection. This Espriuan syncretism also drifts towards a certain generic hybridism which means that some of the fragments that are closest to lyricism or essay forms are caught in the theatrical mesh. In short, this thesis determines how, from a self-conscious mimetic conception that interprets the metafiction from a grotesque grimace, Espriu creates a work in which the puppet show farce become an elegiacal reflection
- …
