1,720,954 research outputs found
Modificació d'un motor de combustió interna per addició dual de hidrogen i gasolina
No full textAquest treball es centra en l’estudi i la modificació d’un motor de combustió interna de gasolina mono-cilíndric de quatre temps d’un generador elèctric, amb l’objectiu d’obtenir el disseny d’un motor que sigui capaç de funcionar tant amb hidrogen com amb gasolina, ja sigui per separat o dualment. Per tant, s’haurà de modificar el motor per poder introduir hidrogen a la cambra de combustió. Per tal de dur a terme aquesta modificació primerament s’estudiarà la viabilitat de les diferents possibilitats d’injecció directa o indirecta d’hidrogen a la cambra de combustió del motor, seguidament es decidirà quina és la manera més adient de fer-ho tenint en compte els pros i contres. També s’haurà d’estudiar i implementar la millor manera d’obtenir un senyal de referència per a la injecció que permeti saber la posició del pistó amb el motor en funcionament i la manera de manipular aquest senyal per controlar el moment d’activació i desactivació de l’injector. Per aquestes modificacions es necessitaran materials que no seran al laboratori, per tant, també s’haurà de valorar la disponibilitat d’aquests en el mercat i el seu cost. Així mateix, serà necessari realitzar operacions de mecanitzat sobre algun element del motor, s’hauran de dissenyar i fabricar les peces per a la fixació d’elements. Un cop s’hagi decidit com s’implementarà el sistema d’injecció de l’hidrogen es procedirà a obtenir els components electrònics i mecànics necessaris. Pel cas dels mecànics no disponibles en el mercat, fent els dissenys propis i mecanitzant-los si escau. Quan es tinguin totes les modificacions mecàniques fetes es procedirà a fer l’electrònica per controlar les operacions de l’injector d’hidrogen amb el motor en funcionament, que serà el control de l’obertura de l’injector en funció de la càrrega sol·licitada a la sortida del motor. Per a l’electrònica serà necessari obtenir un senyal de referència i posteriorment les etapes que permetin manipular i amplificar aquest senyal per tal que s’adapti a l’injector. El control electrònic serà manual, capaç d’ajustar el moment i la durada de la injecció a temps real. Tot i així, el treball quedarà obert a modificacions, per tant es pot realitzar un projecte futur per dissenyar un control automàtic i digital de la injecció per tal d’optimitzar-ne l’eficàcia. Finalment, es procedeix a l’anàlisi dels resultats obtinguts en el projecte i se n’extreuen les conclusions pertinentsEste trabajo se centra en el estudio y modificación de un motor de combustión interna de gasolina mono-cilíndrico de cuatro tiempos de un generador eléctrico, con el objetivo de obtener el diseño de un motor que sea capaz de funcionar tanto con hidrógeno como con gasolina, ya sea por separado o dualmente. Por tanto, se deberá modificar el motor para poder introducir hidrógeno en la cámara de combustión. Para llevar a cabo esta modificación primeramente se estudiará la viabilidad de las diferentes posibilidades de inyección directa o indirecta de hidrógeno en la cámara de combustión del motor, seguidamente se decidirá cuál es la forma más adecuada de hacerlo teniendo en cuenta los pros y contras. También se tendrá que estudiar e implementar la mejor manera de obtener una señal de referencia para la inyección que permita saber la posición del pistón con el motor en funcionamiento y la forma de manipular esta señal para controlar el momento de activación y desactivación del inyector. Para estas modificaciones se necesitarán materiales que no estarán en el laboratorio, por tanto, también se tendrá que valorar la disponibilidad de éstos en el mercado y su coste. Asimismo, será necesario realizar operaciones de mecanizado sobre algún elemento del motor, se tendrán que diseñar y fabricar las piezas para la fijación de elementos. Una vez que se haya decidido cómo se implementará el sistema de inyección del hidrógeno se procederá a obtener los componentes electrónicos y mecánicos necesarios. En el caso de los mecánicos no disponibles en el mercado, haciendo los diseños propios y mecanizándolos si es necesario. Cuando se tengan todas las modificaciones mecánicas hechas se procederá a realizar la electrónica para controlar las operaciones del inyector de hidrógeno con el motor en funcionamiento, que será el control de la apertura del inyector en función de la carga solo solicitada en la salida del motor. Para la electrónica será necesario obtener una señal de referencia y posteriormente las etapas que permitan manipular y amplificar esta señal para que se adapte al inyector. El control electrónico será manual, capaz de ajustar el momento y duración de la inyección a tiempo real. Sin embargo, el trabajo quedará abierto a modificaciones, por lo tanto, se puede realizar un proyecto futuro para diseñar un control automático y digital de la inyección para optimizar su eficacia. Por último, se procede al análisis de los resultados obtenidos en el proyecto y se extraen las conclusiones pertinentesThis paper focuses on the study and modification of a four-stroke single-cylinder gasoline internal combustion engine of an electric generator, with the aim of obtaining the design of an engine that can operate with both hydrogen and gasoline, either separately or dually. Therefore, the engine will have to be modified to be able to introduce hydrogen into the combustion chamber. To carry out this modification, the feasibility of the different possibilities of direct or indirect injection of hydrogen into the combustion chamber of the engine will first be studied, then it will be decided which is the most suitable way to do it, considering the pros and cons. It will also be necessary to study and implement the best way to obtain a reference signal for the injection that allows knowing the position of the piston with the engine running and how to manipulate this signal to control the timing of activation and deactivation of the injector. These modifications will require materials that will not necessarily be in the laboratory, therefore the availability of these in the market and their cost will also have to be assessed. It will also be necessary to carry out machining operations on some element of the engine, the parts for fixing elements will have to be designed and manufactured. Once it has been decided how the hydrogen injection system will be implemented, the necessary electronic and mechanical components will be obtained. In the case of mechanics not available on the market, making our own designs and mechanizing them if necessary. When all the mechanical modifications are done, we will proceed to make the electronics to control the operations of the hydrogen injector with the engine running, which will be the control of the opening of the injector depending on the load alone requested at the engine output. For the electronics, it will be necessary to obtain a reference signal and subsequently the stages that allow this signal to be manipulated and amplified so that it adapts to the injector. The electronic control will be manual, capable of adjusting the moment and duration of the injection in real time. Even so, the work will be open to modifications, therefore a future project can be carried out to design an automatic and digital control of the injection in order to optimize its effectiveness. Finally, the results obtained in the project are analyzed and relevant conclusions are draw
Modificació d'un motor de combustió interna per addició dual de hidrogen i gasolina
Get PDFAquest treball es centra en l’estudi i la modificació d’un motor de combustió interna de gasolina mono-cilíndric de quatre temps d’un generador elèctric, amb l’objectiu d’obtenir el disseny d’un motor que sigui capaç de funcionar tant amb hidrogen com amb gasolina, ja sigui per separat o dualment. Per tant, s’haurà de modificar el motor per poder introduir hidrogen a la cambra de combustió. Per tal de dur a terme aquesta modificació primerament s’estudiarà la viabilitat de les diferents possibilitats d’injecció directa o indirecta d’hidrogen a la cambra de combustió del motor, seguidament es decidirà quina és la manera més adient de fer-ho tenint en compte els pros i contres. També s’haurà d’estudiar i implementar la millor manera d’obtenir un senyal de referència per a la injecció que permeti saber la posició del pistó amb el motor en funcionament i la manera de manipular aquest senyal per controlar el moment d’activació i desactivació de l’injector. Per aquestes modificacions es necessitaran materials que no seran al laboratori, per tant, també s’haurà de valorar la disponibilitat d’aquests en el mercat i el seu cost. Així mateix, serà necessari realitzar operacions de mecanitzat sobre algun element del motor, s’hauran de dissenyar i fabricar les peces per a la fixació d’elements. Un cop s’hagi decidit com s’implementarà el sistema d’injecció de l’hidrogen es procedirà a obtenir els components electrònics i mecànics necessaris. Pel cas dels mecànics no disponibles en el mercat, fent els dissenys propis i mecanitzant-los si escau. Quan es tinguin totes les modificacions mecàniques fetes es procedirà a fer l’electrònica per controlar les operacions de l’injector d’hidrogen amb el motor en funcionament, que serà el control de l’obertura de l’injector en funció de la càrrega sol·licitada a la sortida del motor. Per a l’electrònica serà necessari obtenir un senyal de referència i posteriorment les etapes que permetin manipular i amplificar aquest senyal per tal que s’adapti a l’injector. El control electrònic serà manual, capaç d’ajustar el moment i la durada de la injecció a temps real. Tot i així, el treball quedarà obert a modificacions, per tant es pot realitzar un projecte futur per dissenyar un control automàtic i digital de la injecció per tal d’optimitzar-ne l’eficàcia. Finalment, es procedeix a l’anàlisi dels resultats obtinguts en el projecte i se n’extreuen les conclusions pertinentsEste trabajo se centra en el estudio y modificación de un motor de combustión interna de gasolina mono-cilíndrico de cuatro tiempos de un generador eléctrico, con el objetivo de obtener el diseño de un motor que sea capaz de funcionar tanto con hidrógeno como con gasolina, ya sea por separado o dualmente. Por tanto, se deberá modificar el motor para poder introducir hidrógeno en la cámara de combustión. Para llevar a cabo esta modificación primeramente se estudiará la viabilidad de las diferentes posibilidades de inyección directa o indirecta de hidrógeno en la cámara de combustión del motor, seguidamente se decidirá cuál es la forma más adecuada de hacerlo teniendo en cuenta los pros y contras. También se tendrá que estudiar e implementar la mejor manera de obtener una señal de referencia para la inyección que permita saber la posición del pistón con el motor en funcionamiento y la forma de manipular esta señal para controlar el momento de activación y desactivación del inyector. Para estas modificaciones se necesitarán materiales que no estarán en el laboratorio, por tanto, también se tendrá que valorar la disponibilidad de éstos en el mercado y su coste. Asimismo, será necesario realizar operaciones de mecanizado sobre algún elemento del motor, se tendrán que diseñar y fabricar las piezas para la fijación de elementos. Una vez que se haya decidido cómo se implementará el sistema de inyección del hidrógeno se procederá a obtener los componentes electrónicos y mecánicos necesarios. En el caso de los mecánicos no disponibles en el mercado, haciendo los diseños propios y mecanizándolos si es necesario. Cuando se tengan todas las modificaciones mecánicas hechas se procederá a realizar la electrónica para controlar las operaciones del inyector de hidrógeno con el motor en funcionamiento, que será el control de la apertura del inyector en función de la carga solo solicitada en la salida del motor. Para la electrónica será necesario obtener una señal de referencia y posteriormente las etapas que permitan manipular y amplificar esta señal para que se adapte al inyector. El control electrónico será manual, capaz de ajustar el momento y duración de la inyección a tiempo real. Sin embargo, el trabajo quedará abierto a modificaciones, por lo tanto, se puede realizar un proyecto futuro para diseñar un control automático y digital de la inyección para optimizar su eficacia. Por último, se procede al análisis de los resultados obtenidos en el proyecto y se extraen las conclusiones pertinentesThis paper focuses on the study and modification of a four-stroke single-cylinder gasoline internal combustion engine of an electric generator, with the aim of obtaining the design of an engine that can operate with both hydrogen and gasoline, either separately or dually. Therefore, the engine will have to be modified to be able to introduce hydrogen into the combustion chamber. To carry out this modification, the feasibility of the different possibilities of direct or indirect injection of hydrogen into the combustion chamber of the engine will first be studied, then it will be decided which is the most suitable way to do it, considering the pros and cons. It will also be necessary to study and implement the best way to obtain a reference signal for the injection that allows knowing the position of the piston with the engine running and how to manipulate this signal to control the timing of activation and deactivation of the injector. These modifications will require materials that will not necessarily be in the laboratory, therefore the availability of these in the market and their cost will also have to be assessed. It will also be necessary to carry out machining operations on some element of the engine, the parts for fixing elements will have to be designed and manufactured. Once it has been decided how the hydrogen injection system will be implemented, the necessary electronic and mechanical components will be obtained. In the case of mechanics not available on the market, making our own designs and mechanizing them if necessary. When all the mechanical modifications are done, we will proceed to make the electronics to control the operations of the hydrogen injector with the engine running, which will be the control of the opening of the injector depending on the load alone requested at the engine output. For the electronics, it will be necessary to obtain a reference signal and subsequently the stages that allow this signal to be manipulated and amplified so that it adapts to the injector. The electronic control will be manual, capable of adjusting the moment and duration of the injection in real time. Even so, the work will be open to modifications, therefore a future project can be carried out to design an automatic and digital control of the injection in order to optimize its effectiveness. Finally, the results obtained in the project are analyzed and relevant conclusions are draw
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
Author-wise bibliometric analysis based on entropy.
No full textAuthor-wise bibliometric analysis based on entropy.</p
- …
